Istanbul

Ord Wikipedia
Midar tar: navigaziun, tschertga

Istanbul (tirc İstanbul), probablamain dal grec "eis tén polín", pli baud Konstantinopel, è la pli gronda citad da la Tirchia ed é vegnida fundada sco Byzantion (grec: Βυζάντιον; tudestg: Byzanz) da colonialists grecs. Istanbul è la 21. gronda citad dal mund cun11'912'511 abitants e sa chatta en la Tirchia.

Datoteca:Skyline of Maslak in Istanbul on June 23 2005.jpg
Il district da bancas ad Istanbul (foto: 2005)

Istanbul s'extenda tant sin la vart europeica sco sin la vart asiatica dal Bosporus ed è cunquai l'uncia metropola che schai sin dus continents. Sin fundament da sia istorgia da ca. 3000 onns vala Istanbul sco ina da las citads pli veglias existentas dal mund. Istanbul è la chapitala culturala ed economica da la Tirchia.

Mosques in Istanbul at dusk.jpg

Geografia[modifitgar | modifitgar il code]

Istanbul schai sin la vart dal sid dal Bosporus e vegn partì en ina vart occidentala europeica ed ina orientala asiatica. Il tgiern d'aur, in golfet, parta la vart europeica en dus tocs cun la citad istorica en il sid e l'anteriura citad Galata en il nord. Tant el vest sco el nord ed en l'ost è Istanbul oz creschì lunsch sur ils cunfins d'ina giada. Ils cunfins da la citad enserran in territori da 1.538,77 km².

Istanbul, il Bosporus ed la mar naira

Istorgia[modifitgar | modifitgar il code]

Byzantion[modifitgar | modifitgar il code]

L'onn 658 a.Chr. han grecs dorics da Megara, Argos e Corint fundà ina citad coloniala a la riva europeica dal Bosporus, en in port segir: Byzantion. Entras la situaziun geografica favuraivla prosperescha Byzantion spertamain ad ina center da commerci impurtant. Entras il Bosporus è numnadamain la Mar naira colliada cun la Mar mediterrana.

L'onn 513 a.Chr. occupescha il retg persic Darius la citad

L'onn 324 s.Chr. unescha Constantin las duas parts dal imperi roman ed igl 11 da matg 330 battegia el la citad sco Nova Roma. La citad daventa dentant enconuschenta sco Constantinopel.

Constantinopel[modifitgar | modifitgar il code]

Ils onns 527 - 565 durant che Justinian è imperatur, flurescha la citad. Ella vegn bajegiada or magnificamain (Hagia Sophia)

Map of Constantinople (1422) by Florentine cartographer Cristoforo Buondelmonte.jpg

En il temp mez resta la citad la chapitala da l'imperi bizantinic ed era lung temp la pli gronda e ritga citad da l'Europa.

L'onn 1204 occupeschan chavaliers cruschads (Kreuzritter) la citad, sblundregian ella, mazzan blers abitants e destrueschan blers stgazis d'art.

L'onn 1261 vegn la citad reconquistada dals bizantins, è dentant reducida sin 100.000 abitants ed ha pers ses renum da pli baud. Ils 5 d'avrigl 1453 cumenza la bloccada da Constantinopel entras ils osmans sut il sultan Mehmed. Ils 29 da matg vegn la citad occupada. Constantinopel daventa la nova centrala da potenza osmana. La citad destruida per part e senza abitants vegn rebajegiada e populada sistematicamain. La Hagia Sophia, erigida 1000 onns avant sco baselgia cristiana e nua che la davosa messa vegn celebrada curt avant la crudada da la citad, na vegn dentant betg destruida mabain bajegiada enturn ad ina moschea.

Aya sofya.jpg

Ils onns 1520 - 1566 sut sultan Süleyman ha la citad survegnì sia tempra islama cun numerusas moscheas, punts e palasts.

1912/1913 è la pussanza osmanica crudada uschè bass che l'Engalterra sco er la Russia han survegnì gust da controllar la citad en il lieu fitg impurtant. L'imperi osman tschertga in allià en l'Imperi tudestg.

1915: L'attatga da l'Entente sin Istanbul sbittan els enavos a moda impressiunanta, ma a la fin perdan els la guerra. Ils alliads occupeschan la citad e la Grezia pretenda enavos la citad per far ordlonder sia nova chapitala.