Wikipedia:Pagina principala

Ord Wikipedia
Midar tar: navigaziun, tschertga
Bainvegni tar la Vichipedia rumantscha,
l'enciclopedia libra a la quala mintgin po contribuir – ils emprims pass èn fitg simpels!
Oz è venderdi, ils 9 da december 2016
e nus avain actualmain 3,386 artitgels.
Artitgel da l’emna
Beckov Horne nadvorie 01.jpg

Sco temp medieval tardiv vegn designada l’epoca da l’istorgia europeica che tanscha da la mesadad dal 13avel tschientaner fin la fin dal 15avel u l’entschatta dal 16avel tschientaner (pia ca. 1250 fin 1500). Ella marchescha la fasa finala dal temp medieval, sin la quala suonda il temp modern tempriv.

Ina clera lingia da cunfin tranter il temp medieval tardiv e la renaschientscha na sa lascha betg trair. Quest’ultima vegn numnadamain definida plitgunsch or dals svilups areguard la filosofia culturala e l’istorgia d’art che tenor criteris temporals. Tut tenor quant averts ch’ils scienziads e mecens en ils centers culturals europeics èn sa mussads envers ils novs svilups, è la renaschientschas sa derasada cun differenta spertadad en las differentas regiuns da l’Europa.

En la perscrutaziun pli veglia è il temp medieval tardiv savens vegnì taxà sco temp da crisa. Quai surtut pervi da tschertas apparientschas en l’art e la cultura, pervi da problems agrars sco er pervi da las midadas politicas entaifer il Sontg Imperi roman. Questa valitaziun negativa è surtut sa fatga valair en la medievistica tudestga; là han ins sutdividì il temp medieval tradiziunalmain en trais fasas, da las qualas la davosa vegniva giuditgada – surtut pervi da crisas politicas – sco ‹temp da declin›. En l’Italia u en Frantscha n’è percunter mai vegnì fatg ina tripartiziun uschè clera.


Maletg da l’emna

Flickr - The U.S. Army - Jump over Mt. Rainier.jpg

In schuldà canadais far il sigl cun il paracrudada davant il Mount Rainier en il stadi da Washington.

Foto: Armada americana

Davart Vichipedia

Vichipedia è in'enciclopedia online, cooperativa e gratuita. Disponibla en passa 280 linguas, tracta Vichipedia temas tipics per enciclopedias, ma era tals preschents en almanacs, lexicons geografics e publicaziuns spezialisadas. Vichipedia è libramain modifitgabla, vul dir che mintgin po contribuir als artitgels gia existents u crear novs. Mintga cuntegn vegn publitgà sut la licenza Creative Commons CC-BY-SA e po perquai vegnì copià e reutilisà sch'ils cundiziuns da la licenza vegnan observadas.

Participaziun

Vuls ta participar?

Legia las reglas fundamentalas da nossa enciclopedia e resguarda la wikiquette; la registraziun è recumandada ma betg obligatorica.

Vuls empruvar?

Legia co ins lantscha in artitgel e modifitgescha la pagina d'emprovas.

Has basegn d'agid?

Legia las instrucziuns u tschenta ina dumonda en la pinta.

Gida a scriver e meglierar

ils artitgels che mintga Vichipedia duai aver.
ils 100 artitgels vitals.
Projects accumpagnants
Meta-Wiki
Meta-Wiki
Coordination de tous les projets
Commons
Wiktionnaire
Wiktionnaire
Dictionnaire universel
Wikinews
Wikinews
Actualités libres
Wikibooks
Wikibooks
Livres et textes didactiques
Wikiquote
Wikiquote
Recueil de citations
Wikisource
Wikisource
Bibliothèque universelle
Wikiversité
Wikiversité
Communauté pédagogique libre
Wikivoyage
Wikivoyage
Guide de voyage libre
Wikispecies
Wikispecies
Inventaire du vivant
Wikidata
Wikidata
Base de connaissance libre