Wikipedia:Pagina principala

Ord Wikipedia
Midar tar: navigaziun, tschertga
Bainvegni tar la Vichipedia rumantscha,
l'enciclopedia libra a la quala mintgin po contribuir – ils emprims pass èn fitg simpels!
Oz è venderdi, ils 26 d'avust 2016
e nus avain actualmain 3,325 artitgels.
Artitgel da l’emna
WiesenschaumkrautSumpfdotterblume.jpg

Il term biotop (grec βíος bíos ‹vita› e τόπος tópos ‹lieu›) designescha in spazi da viver determinà d’ina biocenosa entaifer in tschert territori. Biotops furman las pli pitschnas unitads da la biosfera. Sin il champ da la protecziun da la natira e da la tgira da la cuntrada vegnan biotops attribuids per motivs pragmatics a tscherts tips da biotops. Il term ha Friedrich Dahl introducì il 1908 en la scienza.

Il term ‹biotop› vegn da princip duvrà senza valitar. Sco biotops designeschan ins pia tant parts da la cuntrada ch’èn sa furmadas a moda natirala (dutgs, guauds maschadads etc.) sco era – cuntrari al diever dal term en la lingua da mintgadi – parts da la cuntrada ch’èn vegnidas furmadas da l’uman (sco per exempel quartiers d’abitar u cuntradas citadinas). Ulteriurs exempels frequents da biotops furman rivas umidas, deserts, costas dal watt u prads sitgs. Per propi pretenda la definiziun d’in biotop da sa referir ad ina spezia da plantas, da bulieus u d’animals specifica u ad ina cuminanza da tals (ina biocenosa). En la pratica s’orienteschan bleras denominaziuns e determinaziuns però main als organissems visibels u zuppads che populeschan il biotop che a las cundiziuns abioticas che sa laschan tschiffar meglier (sco costa, prada, flum etc.). Tenor la biologia sco disciplina scientifica sa tracti però tar in biotop en mintga cas d’in spazi da viver d’organissems – da tractar in ‹biotop per sai› na fa nagin senn ed in ‹biotop senza vita› n’è nagin.


Maletg da l’emna

Bleu de Gex.jpg

Il Bleu de Gex, in chaschiel franzos fabricada en las muntognas dil Giura.

Foto: Myrabella

Davart Vichipedia

Vichipedia è in'enciclopedia online, cooperativa e gratuita. Disponibla en passa 280 linguas, tracta Vichipedia temas tipics per enciclopedias, ma era tals preschents en almanacs, lexicons geografics e publicaziuns spezialisadas. Vichipedia è libramain modifitgabla, vul dir che mintgin po contribuir als artitgels gia existents u crear novs. Mintga cuntegn vegn publitgà sut la licenza Creative Commons CC-BY-SA e po perquai vegnì copià e reutilisà sch'ils cundiziuns da la licenza vegnan observadas.

Participaziun

Vuls ta participar?

Legia las reglas fundamentalas da nossa enciclopedia e resguarda la wikiquette; la registraziun è recumandada ma betg obligatorica.

Vuls empruvar?

Legia co ins lantscha in artitgel e modifitgescha la pagina d'emprovas.

Has basegn d'agid?

Legia las instrucziuns u tschenta ina dumonda en la pinta.

Gida a scriver e meglierar

ils artitgels che mintga Vichipedia duai aver.
ils 100 artitgels vitals.
Projects accumpagnants
Meta-Wiki
Meta-Wiki
Coordination de tous les projets
Commons
Wiktionnaire
Wiktionnaire
Dictionnaire universel
Wikinews
Wikinews
Actualités libres
Wikibooks
Wikibooks
Livres et textes didactiques
Wikiquote
Wikiquote
Recueil de citations
Wikisource
Wikisource
Bibliothèque universelle
Wikiversité
Wikiversité
Communauté pédagogique libre
Wikivoyage
Wikivoyage
Guide de voyage libre
Wikispecies
Wikispecies
Inventaire du vivant
Wikidata
Wikidata
Base de connaissance libre