Wikipedia:Pagina principala

Ord Wikipedia
Midar tar: navigaziun, tschertga
Bainvegni tar la Vichipedia rumantscha,
l'enciclopedia libra a la quala mintgin po contribuir – ils emprims pass èn fitg simpels!
Oz è gievgia, ils 12 da schaner 2017
e nus avain actualmain 3,401 artitgels.
Artitgel da l’emna
Salon de Madame Geoffrin.jpg

Il term illuminissem designescha dapi ca. l’onn 1700 en general tut las stentas che servan a surmuntar cun agid dal pensar raziunal structuras ch’impedeschan il progress. Dapi ca. l’onn 1780 han ins er cumenzà a duvrar la noziun specificamain per il moviment da refurma spiertal e social da quel temp, per ses represchentants e sco noziun d’epoca en l’istorgia da l’Europa e da l’America dal Nord che tanscha ca. dal 1650 fin il 1800.

Sco caracteristicas centralas da l’illuminissem valan il referiment a la raschun sco instanza da sentenzia universala, il cumbat cunter pregiudizis, l’orientaziun vers las scienzas natiralas, il pledoyer per toleranza religiusa e l’orientaziun al dretg natiral. Ord vista sociopolitica intendeva l’illuminissem d’augmentar la libertad d’agir persunala (emancipaziun) e la furmaziun, da schlargiar ils dretgs da burgais, da derasar ils dretgs umans generals e d’introducir il bainstar public sco maxima per tut l’agir statal. Blers dals spierts avantgardistics da l’illuminissem eran optimistics ch’ina societad orientada a la raschun vegnia da schliar successivamain ils problems principals da la convivenza umana. Sco basa per cuntanscher questa finamira resguardavan els ina publicitad cun ina tenuta critica. In’emprima critica envers in raziunalissem al qual vegniva attribuì quasi tratgs religius è sa fatga valair a partir dal 1750 tranter ils illuminists sezs e silsuenter en las epocas dal Sturm und Drang e da la romantica.

Impuls illuministics han influenzà la litteratura, l’art figurativ e la politica, sco per exempel la Revoluziun americana dal 1776 u la Revoluziun franzosa dal 1789. Fin oz influenzeschan las ideas fundamentalas da l’illuminissem blers secturs da la societad, uschia ch’il term designescha er l’entir process da raziunalisaziun da la moderna.


Maletg da l’emna

Beaver in Winter, Gatineau Park.jpg

In castur canadais (Castor canadensis) en il parc da Gatineau, a Quebec en il Canada.

Foto: D. Gordon E. Robertson

Davart Vichipedia

Vichipedia è in'enciclopedia online, cooperativa e gratuita. Disponibla en passa 280 linguas, tracta Vichipedia temas tipics per enciclopedias, ma era tals preschents en almanacs, lexicons geografics e publicaziuns spezialisadas. Vichipedia è libramain modifitgabla, vul dir che mintgin po contribuir als artitgels gia existents u crear novs. Mintga cuntegn vegn publitgà sut la licenza Creative Commons CC-BY-SA e po perquai vegnì copià e reutilisà sch'ils cundiziuns da la licenza vegnan observadas.

Participaziun

Vuls ta participar?

Legia las reglas fundamentalas da nossa enciclopedia e resguarda la wikiquette; la registraziun è recumandada ma betg obligatorica.

Vuls empruvar?

Legia co ins lantscha in artitgel e modifitgescha la pagina d'emprovas.

Has basegn d'agid?

Legia las instrucziuns u tschenta ina dumonda en la pinta.

Gida a scriver e meglierar

ils artitgels che mintga Vichipedia duai aver.
ils 100 artitgels vitals.
Projects accumpagnants
Meta-Wiki
Meta-Wiki
Coordination de tous les projets
Commons
Wiktionnaire
Wiktionnaire
Dictionnaire universel
Wikinews
Wikinews
Actualités libres
Wikibooks
Wikibooks
Livres et textes didactiques
Wikiquote
Wikiquote
Recueil de citations
Wikisource
Wikisource
Bibliothèque universelle
Wikiversité
Wikiversité
Communauté pédagogique libre
Wikivoyage
Wikivoyage
Guide de voyage libre
Wikispecies
Wikispecies
Inventaire du vivant
Wikidata
Wikidata
Base de connaissance libre