Zum Inhalt springen

Engiavinera veronaisa

Ord Wikipedia
Questa pagina è scritta en sursilvan.
L'Engiavera Veronesa.

L'engiavinera veronesa (indovinello veronese per talian) è in curt text scrit sin ina pergameina, datada a la fin dal 8avel tschientaner o al principi dil 9avel tschientaner. Ei sa tracta, insembel cun ils Engiraments da Strasburg e la Sequenzia da la Sontg'Eulalia, dad igl emprim text enconuschent scrits en ina lingua romana.

Transcripziun ed interpretaziun

[modifitgar | modifitgar il code]

Transcripziun diplomatica:

1 ✝separebabouesalbaprataliaaraba & albouersorioteneba & negrosemen
2 seminaba
3 ✝gratiastibiagimusomnipotenssempiternedeus

La lingia 3 presenta ina formula canonica da la benedicziun en latin ed appartegn betg tar l'engiavinera, pero duvrada dad investigaturs, per part per mussar il contrast, per dar support a lur hipotesas da lingua.

Interpretaziun:

Se pareba boves,
alba pratàlia aràba
et albo versòrio teneba,
et negro sèmen seminaba

Muntada ni significaziun

[modifitgar | modifitgar il code]

Igl sa tracta d'in testimoni autorreferenzial: la descripziun dad igl act da scriver entras il scrivont sez. Igl è ina engiavinera frequenta en la literatura tard-latina.

La traducziun è la suandanta:

Separava bovs,
alva pradella arava
ed alv criec teneva
e ners sems semnava

La schliaziun a l'engiavinera è la scartira. La pial bov representa la liadira da curom, la prada alva il palpiri u la pergiamina, il criec alv la plema che era da quel temps suvent d'auca (alva) ed ils sems ners èn la scartira.

Chattà en la Biblioteca Capitular da Verona igl onn 1924, en in codex provegnient da Catalugna, quasi cun segirtad totala da Tarragona,[1] davent da là transmess a Cagliari ed a Pisa, avant che arrivar definitivamain a Verona. Divers tratgs dal dialect verones chattads en il text (sco versorio cun la muntada da criec, uschè era igl imperfect indicativ en -eba) permettan colliar che l'autur fuva in scrivent da Verona, probablamain da la medema Biblioteca Capitular.

Cumpareglia era: Emprova da plima da Würzburg

  • Migliorini, B. Storia della lingua italiana. Firenze, Sansoni, 1987.
  • Giudice, A. and Bruni, G. Problemi e scrittori della lingua italiana. Torino, Paravia 1973, vols.
  • AA.VV. Il libro Garzanti della lingua italiana. Milano, Garzanti, 1969.
  • Cesarini-Martinelli, L. La filologia. Roma, Editori Riuniti, 1984.

Ulteriuras referenzas

[modifitgar | modifitgar il code]
  1. Cristina Godoy, Notes històriques sobre les oracions "Post Vicesimam" de l'Oracional de Verona Artichel ("Sobre la seva procedència, geogràfica, hom ja no posa en discussió que pertanyia a la seu metropolitana de Tarragona..." Pàg. 49-50)