Culan da Crestaulta

Questa pagina è scritta en sursilvan.

Il culan da Crestaulta

Il roman Culan da Crestaulta ei vegnius screts da Toni Halter.

Resumaziun

Il roman “Culan da Crestaulta” da Toni Halter gioga duront il temps da bronz. Culan, il protagonist da quei roman, ei carschius si senza bab, damai che lez ei sedisgraziaus mortalmein avon entgins onns duront ir a catscha da camutschs. El ei vischander tier Turac, il pastur da Crestaulta, e vul vegnir in bien catschadur ed emprender dad Ischga, il pli gagliard dils catschadurs da Crestaulta. Ina notg d’unviern vegn il vitg da Crestaulta attaccaus da lufs. Culan vegn attaccaus da dus lufs, ils quals el vegn da sturnir. Culan careza Durana, la feglia dil cauvitg da Crestaulta, ed era siu futur sco in temerari catschadur da Crestaulta para segirs. Mo ei vegn tut auter.

La sera da Calonda fa Culan puccau, cunquei ch’el trai ina schibetta per siu bab miert. Sinaquei vulan ils habitonts da Crestaulta metter il giuven Culan sil crap dils morts e surdar el allas flommas, damai ch’els teman ils morts, che savessen vegnir a punir els entras il puccau da Culan. Culan vegn perencunter da fugir dil fiug e dalla mort cun agid dil pastur Turac, sia mumma e la feglia dil cauvitg, Durana. Il fugitiv vul mitschar a Crapfess, nua che siu tat Hago habitescha. A Crapfess sa Culan denton buca star, cunquei ch’il prighel ei memia gronds, che Culan vegness surdaus dils habitonts da Crapfess a quels da Crestaulta. Hago dat a Culan proviant ed armas e tarmetta el encunter la Bassa. Culan duei ir a Latsa, nua ch’in amitg da Hago avdescha.

Sin la via encunter Latsa entaupa Culan marcadonts che prendan cun el tochen a Latsa. A Latsa intervegn Culan, ch’igl amitg da Hago ei gia morts. Agrun, il fegl digl amitg da Hago, ei cauvitg da Latsa e lai luvrar Culan en siu luvratori d’ies. Culan ha dad instruir la feglia dil cauvitg, Derwa, en trer la lontscha e sittar cun artg e paliet, damai ch’ella vul gudignar ina concurrenza. Derwa ei ina fetg biala giuvna che plai bein a Culan, mo el patratga savens vid Durana, la feglia dil cauvitg da Crestaulta. Suenter che la concurrenza da sittar ei finida, venda Agrun il giuven Culan sco sclav a marcadonts orientals.

Siat onns pli tard entscheivan a Crestaulta las preparativas da las nozzas dad Ischga e Durana. Aunc avon las nozzas anfla Turac la bara da Hardin, il bab da Culan, en ils cuolms da Crestaulta. Ellas costas da Hardin sesanfla ina segir dad Ischga e cunquei ei la mort da Hardin scuvretga. Ischga ha mazzau Hardin duront la catscha da camutschs. Cura ch’ils da Crestaulta vulan punir Ischga, vegn lez da fugir tier quels dalla culegna da Pilac. A Pilac surmeina el la glieud da fa uiara encunter la culegna da Crestaulta. Ischga ha planisau da surprender tut las culegnas dalla cuntrada e daventar il cau dalla regiun da Crestaulta.

Culan ei vegnius libers da sia sclaveria e retuorna ensemen cun siu amitg Sparc en sia cuntrada d’origin. Sparc ei era vegnius libers dalla sclaveria dils marcadonts orientals. El e Culan ein buns amitgs ed ein sin via anavos a Crestaulta. Culan ei daventaus rehs egl orient e posseda bia bronz. Cura ch’ils dus amitgs arrivan a Crapfess, intervegnan els ch‘ils umens dalla culegna da Pilac han rapinau Hago. Ils da Pilac vulan buca ch‘ils da Crapfess semischeidien ell’uiara da Pilac e Crestaulta. Sinaquei va Culan cun entgins umens da Crapfess a Pilac per liberar siu tat. Ischga ed ils da Pilac ein denton gia semess sin via encunter Crestaulta. Culan ed ils umens da Crapfess libereschan Hago e semettan sin via a Crestaulta per defender la culegna. A Crestaulta vegnan ils da Crapfess e Crestaulta da defender la culegna cun armas da bronz encunter Ischga e ses umens. Culan entaupa puspei suenter in liung temps d’absenza sia mumma e Durana. Sinaquei vegn Sparc da mazzar Ischga. Cura ch'il sulegl leva ei l'uiara finida. Suenter il plaid da Culan empermettan ils inimitgs da buca far uiara pli encunter Crestaulta. Tuts selegran che Culan ei puspei returnaus, il pli fetg denton Dursa e Durana. Il roman finescha, cura che Durana e Culan van maun en maun atras ils praus per visitar Turac.

Las persunas principalas

• Culan ei il herox e la persuna principala dil roman. El ei gia sco giuven in temerari e fetg loials e gests enviers ses concarstgauns. Cura ch’el tuorna a Crestaulta eis el daventaus in um che posseda tut ils tratgs caracteristics d’in herox. El sa vegnir ualti autoritars ni schizun agressivs e provocants. Cun siu temprament sa el tementar enqual inimitg, quei ch'ei da grond avantatg da quei temps ed en sia situaziun. Culan defenda Crestaulta a moda exemplarica encunter siu adversari Ischga e catta si’amur Durana.
• Ischga ei in catschadur da Crestaulta. El representa il nausch en quei cudisch e posseda schliats tratgs caracteristics. El ei igl assassin da Hardin ed il adversari da Culan. El vul maridar Durana, la feglia dil cauvitg, e surprender las culegnas ella regiun da Crestaulta. Per el quenta mo la pussonza. Quei vesa il lectur era fetg bein alla fin dil roman. Siu intent ei da "reger" tut las culegnas che secattan ellas vals dil Rein. Mo esser aschin ranver pren pil pli buca ina buna fin ed aschia eis ei era en quei roman.
• Ahur ei il cauvitg da Crestaulta ed era il meglier amitg da Hardin, il bab da Culan. La mort da Hardin vegn Ahur mai dad acceptar, damai che Hardin era fetg segirs els cuolms e fuss mai sedisgraziaus duront la catscha. El ei fetg loials, gests e meina sia culegna a moda exemplarica.
• Durana ei la feglia dil cauvitg e gida Culan da fugir dil crap dils morts la sera da Calonda. Ella ha fetg bugen Culan, ed ha era cumpassiun cun Dursa. Ella ei ina mattatscha legreivla cun bia cor ed ha era ina sauna raschun. Quei semida denton duront il roman ed ella daventa ina giuvna plitost melancolica. Siu destin ei da stuer maridar Ischga, era sch'ella odiescha lez.
• Hardin ei il bab da Culan. El ei vegnius assassinaus dad Ischga duront la catscha da camutschs. Hardin era in um fetg gagliard e gest. El era il meglier amitg da Ahur, il cauvitg da Crestaulta.
• Dursa ei la mumma da Culan e vegn, cunquei che siu mariu ei morts avon enzacons onns, mo numnada „la vieua“ da Crestaulta. Ella viva plitost per sesezza e separticipescha buca ton al mintgagi dalla culegna. Quei ei denton buca sia cuolpa, na, savens ha ella gia stuiu udir las tuppas tschontschas damai ch'ella ha buca pli um. Siu caracter ei plitost fleivels ed il sulet carstgaun che munta ad ella zatgei ei Culan. Culan careza sia mumma ed ei fetg engrazieivels.
• Turac ei pastur a Crestaulta ed ha gidau a Culan, cunquei ch’el ha dau fiug al vitg, da scappar dil crap dils morts e dallas flommas. Culan e Turac ein buns amitgs, damai che Culan ei vischander tier Turac.
• Hago ei il tat da Culan ed avdescha a Crapfess. El gida Culan da fugir a Latsa. Suenter che Culan tuorna a Crapfess ha Ischga priu a ferm Hago a Pilac, damai che quels da Crapfess dueigien buca semischedar ell’uiara da Pilac e Crestaulta.
• Agrun ei il cauvitg da Latsa ed il fegl digl amitg da Hago. Culan astga avdar tier Agrun e luvar en siu luvratori d’ies. Agrun venda Culan a marcadonts orientals.
• Derwa ei la feglia dad Agrun. Culan muossa ad ella da sittar cun artg e paliet, e da trer la lontscha. La biala Derwa ei inamurada en Culan e vess bugen ina amicezia pli gronda cun el. Culan perencunter vul saver nuot da Derwa, cunquei ch’el patratga savens davart si’amur da Crestaulta, Durana.
• Sparc ei igl amitg da Culan ed ei vegnius liberaus da Culan dalla sclavaria. El tuorna ensemen cun Culan a Crestaulta e mazza Ischga.

Tgi cun tgi?

1)Culan ei s'inamuraus en Durana e Durana era en el. Durana haveva liberau Culan la sera da Calonda ed aschia spindrau ad el la veta.

2)Rasnel ei la mumma da Durana. Atgnamein secapeschan ellas bein, mo Rasnel capescha savens buca ils sentiments da Durana, ni vul semplamein buca capir quei che Durana gi ad ella.

3)Ahur ei il bab da Durana. Il bab ha il gir en casa ed aschia astga Durana buca cunterdir ad el.

4)Ahur ha adina teniu cun Culan, mo cura ch'el fiera ina schibetta per siu bab permiert sa era el buca pli gidar Culan. Culan vegn perina bein cun Ahur.

5)Culan ei il vischander tier il pastur Turac. Aschia ein els daventai buns amitgs. Perquei gida Turac era Culan cura che lez fuss atgnamein dalla mort. El dat fiug alla culegna.

6)Turac ed Ahur secapeschan fetg bein. Turac anfla lu era la bara da Hardin e raquenta quei lu immediat ad Ahur.

7)Dursa ei la mumma da Culan. Ella fa fetg vess il svanir da Culan, e quei perquei ch'ella ha pers siu um avon entgins onns. Lur relaziun ei fetg buna ed els sesprovan da gidar in l'auter ton sco mo pusseivel.

8)Hardin, igl um da Dursa ed il bab da Culan, ei morts avon biars onns. El era in catschadur fetg talentau.

9)Dursa ei la sora da Torw. Da lur relaziun sa il lectur denton pauc.

10)Hago ei il bab da Dursa e Torw. El mira fetg pil bien da ses affons. Perquei va el era tier Dursa mo per raschunar ad ella, che Culan seigi buca morts. El ha il discletg da schizun aunc daventar perschunier dad Ischga.

11)Hago e Culan han ina stretga relaziun, era sch'els sevesan mo fetg pauc. Aschia vul il tat da Culan era immediat gidar siu biadi da fugir da quels da Crestaulta. Era Culan ha fetg bugen siu tat. Els ein neu dil caracter fetg semeglionts.

12)Ajuscha ei la feglia da Torw e la cusrina da Culan. Ella semeglia fetg Culan.

13)All'entschatta dil roman admira Culan Ischga e vul era daventar in aschi bien catschadur. Enteifer dil roman daventan els denton adversaris e quei buca mo perquei che omisdus carezan Durana. Cura che Culan intervegn, che Ischga ei igl assassin da siu bab, eis ei clar per el ch'el vul mazzar el. Culan ed Ischga ein da cumparegliar cun dus pols. In ei il bien e tschel il schliet. Mo il davos vegn il bien a far la victoria.

14)Era Ischga e Hardin eran adversaris. Ischga ei igl assassin da Hardin. Il motiv per igl assassinat era forsa la scuidonza.

15)Ischga vul maridar Durana per daventar cauvitg.

Liug

Il roman da Toni Halter gioga ellas muntognas sursilvanas duront il temps prehistoric. Il liug d’acziun principal ei Crestaulta. Crestaulta era el temps prehistoric ina culegna ch’era populada duront biabein 500 onns. La culegna da Crestaulta ei ina dallas pli veglias dallas alps. Crestaulta schai ozildi el sid-vest dil vitg da Lumbrein sin in crest sper Surin. Il pli ault punct dil crest schai sin 1280 meters sur mar e la fuorma dil crest ei restada entochen oz. In ulteriur liug impurtont ei il contuorn da Latsa. Oz sesanfla Latsa el contuorn da Turitg. La culegna da Pilac sesanfla sin territori da Luven e Crapfess schai ella vischinonza da Luven. Toni Halter descriva en il roman la natira e la cuntrada prehistorica a moda fetg detagliada.

Igl entir roman gioga duront il temps da bronz, quei vul dir avon biabein 3000 onns. Toni Halter descriva fetg bein la veta el temps prehistoric. El roman ei il temps da raquintaziun ed il temps raquintau buca eguals, cunquei che Toni Halter fa in segl dil temps da siat onns cura che Culan vegn vendius a marcadonts orientals. Suenter quels siat onns tuorna Culan puspei a Crestaulta. Igl entir raquent cuoza ver siat onns. La raquintaziun ei denton cronologica, mo mintgaton, cura che las persunas raquentan dil vargau, sco per exempel digl accident da Hardin, va igl autur anavos a temps vargai, quei ch'ei gie acronologic. Toni Halter descriva plinavon a moda exacta co la stagiun actuala sepresenta e co la cuntrada vesa ora.

Structuraziun

Culan da Crestaulta ei structuraus en dudisch capetels cun mintgamai in auter tetel. En quei roman setracta ei d'in raquintader auctorial. Quei vul gir ch'igl ei buca ina figura che agescha, mobein stat ordeifer igl eveniment. El enconuscha il vargau ed il futur, mo gi mo fetg pauc da sia sevida al lectur. Ins vesa fetg bein ch'ei setracta din raquintader auctorial, perquei ch'el fa diever da commentaris. Toni Halter ha scret “Culan da Crestaulta” cun enorma tensiun ed ha duvrau entgins mieds stilistics che dattan alla raquintaziun in’apparientscha zun eleganta.

Lungatg

Igl autur drova dialogs e monologs el decuors dalla raquintaziun. Plinavon ein ils dialogs adina en fuorma da discuors direct. Il vocabulari da Toni Halter ei fetg vasts e denteren dat ei in ni l’auter plaid, che vegn ozildi buca pli duvraus savens. Ei cumparan dialogs mobein era monologs, ils monologs cumparan denton mo fetg darar. Toni Halter fa buca diever dil discuors indirect. Ils dialogs ein aschia adina en fuorma da discuors direct.