Plantas
Las plantas (Embryophyta) furman ina gruppa entaifer la domena dals eucariots, pia da las creatiras che disponan d’in nuschegl da la cella e da membrana cellulara. Il sectur entaifer la biologia che s’occupa a moda scientifica da la perscrutaziun da las plantas sa numna botanica.
Entant ch’ins attribuiva pli baud a las plantas er las algas (u – tut tenor – almain las algas verdas) sa restrenscha la definiziun scientifica da las plantas oz a las Embryophyta, vul dir a las plantas da la terra. Tar quellas tutgan ils mistgels e las plantas vascularas. Las plantas vascularas da lur vart sa cumponan dals feleschs e da las plantas da sem. E questas ultimas sa dividan en ils gimnosperms ed en ils angiosperms.
Tenor stimaziuns actualas existan sin l’entir mund tranter 320 000 e 500 000 spezias da plantas. L’Uniun internaziunala per il mantegniment da la natira e da sias resursas (UICN) parta da 380 000 spezias, da las qualas radund in tschintgavel èn en privel da svanir.[1]
Caracteristicas
[modifitgar | modifitgar il code]
Las plantas èn segnadas d’ina midada da generaziun tar la quala ina generaziun haploida sexuala ed ina diploida vegetativa sa barattan.[2] Tar las plantas recentas sa sviluppan las duas generaziuns a furmas differentas (midada da generaziun eteromorfa). Tar la fletga dominescha il gametofit haploid, tar las plantas vascularas percunter il sporofit diploid.
La generaziun sexuala, il gametofit, sviluppa spezials organs sexuals da pliras cellas, ils quals èn circumdads da cellas sterilas. Ils organs masculins èn ils anterids, ils organs feminins las archegonias. Las cellas dals ovs restan en las archegonias, nua ch’ellas vegnan fructifitgadas. Tar ils angiosperms èn ils gametofits, e tras quai er ils anterids e las archegonias, reducids fitg ferm.[3]
Il sporofit sa sviluppa l’emprim sco embrio da pliras cellas che resta vi da la planta-mamma e che vegn nutrì da quella. Savens furma el in stadi da paus. Il sporofit sa cumpona adina da pliras cellas.
Las plantas èn – sco tut ils represchentants da las cloroplastida, a las qualas ellas appartegnan – quasi tuttas fototrofas, vul dir ch’ellas cuvran lur basegn d’energia cun agid da la glisch. En pli èn ellas autotrofas, vul dir ch’ellas basegnan per furmar las substanzas organicas ch’èn necessarias per crescher e viver sulettamain substanzas anorganicas; sco funtauna da carbon sa servan ellas per ordinari exclusivamain da dioxid carbonic. La furmaziun da questas substanzas cun agid da la glisch sco funtauna d’energia vegn numnada fotosintesa. Ins designescha las plantas sco fotoautotrofas (fototrofas ed autotrofas). Tar represchentants che n’èn betg autotrofs sa tracti adina da derivats. Igl èn quai intginas plantas micotrofas che vivan a moda eterotrofa da bulieus (p.ex. intginas orchideas, Corsiaceae, Burmanniaceae), las qualas han pers en il decurs da l’evoluziun lur clorofil, sco er intginas plantas eterotrofas che vivan a moda parasitara sin autras plantas (p.ex. Rafflesiaceae, intginas Orobanchaceae e Convolvulaceae).
Ulteriurs segns distinctivs, ils quals cumparan er tar blers represchentants dals taxons surordinads Charophyta e Chloroplastida, èn cloroplasts cun clorofil a e b sco pigments da la fotosintesa e carotinoids sco pigments accessorics, amet sco polisaccarid da reserva ed ina membrana cellulara or da cellulosa. La paraid da las sporas cuntegna sporopollenin, las sporofitas furman ina cuticula.
Ultra da quai èn plantas ablas da communitgar ina cun l’autra ed en la zona da las ragischs er cun bulieus, bacterias ed auters microorganissems. Quests process da communicaziun segireschan per l’ina ch’i stettian a disposiziun substanzas nutritivas adattadas, per l’autra vegnan coordinads ed organisads uschia ils process da creschientscha e da svilup che sa dattan a curta, a mesa ed a lunga vista.[4]
Il fundament molecular d’ina ‹memoria da plantas› pudess consister da prions che sa cumbineschan cun l’ADN da las plantas e che genereschan uschia midaments epigenetics, ils quals pussibiliteschan a la planta sa d’adattar ad influenzas da l’ambient.
La grondezza da las plantas variescha fitg ferm. Tut tenor lur grondezza vegnan las spezias da plantas partidas en macrofitas e microfitas: Ina macrofita è visibla be ad egl, ina microfita be cun agid da meds auxiliars optics. La pli auta planta recenta è ina sequoia semperverda d’in’autezza da bundant 100 meters.
Sistematica
[modifitgar | modifitgar il code]
Tenor la sistematica actuala dals eucariots dad Adl e.a. (2012) na vegnan ils represchentants da las algas verdas ed algas cotschnas betg pli attribuids a las Plantae. Sur lung temp avev’ins considerà quels ensemen cun las plantas da la terra (embriofitas) sco plantas en il vast senn dal pled. Dapi lura correspundan las Plantae pia sulettamain a las embriofitas e cumpiglian ils mistgels e las plantas vascularas.
Sistematica exteriura
[modifitgar | modifitgar il code]Ina parentella tranter las plantas e las algas verdas è vegnida supponida sur lung temp, e quai pervi dals pigments da fotosintesa communabels (clorofil a e b) sco er perquai ch’i cumparan en omadus cas polisaccharids. La biologia moleculara ha però eruì che be ina pitschna part da quai che vegniva pli baud subsummà sut il term ‹algas verdas› è situà en vischinanza da las plantas e che be questa part tutga cun las Plantae en la gruppa da las Charophyta. Cumparegliaziuns da sequenzas da DNA han mussà che las algas-chandalier macroscopicas, las qualas furman gia ina cumplexitad morfologica (tranter auter en furma d’in tessì che circumdescha la cella da l’ov), èn las parentas viventas las pli stretgas da las plantas. Ensemen furman quellas la gruppa Streptophyta.[5][6]
L’opiniun che vegn magari exprimida ch’i dettia pliras lingias da derivanza da las plantas nà da las algas, han gia studis morfologics renconuschì sco pauc probabla. Er la biologia moleculara na conferma betg questa teoria, uschia che quella na vegn strusch pli fatga valair.
Sistematica interna
[modifitgar | modifitgar il code]
Ils represchentants recents da las plantas che creschan sin terra furman quatter gruppas che sa distinguan cleramain ina da l’autra. Quellas sa preschentan a moda monofiletica tant tenor aspects morfologics sco er areguard la biologia moleculara: mistgels plats, mistgels feglius, la gruppa da mistgels Anthocerotophyta e las plantas vascularas. La relaziun da questas quatter gruppas tranter pèr n’è però anc betg sclerida dal tut. En il passà èn vegnidas fatgas en quest reguard diversas propostas (cf. sut la sistematica dals mistgels).
Sco relaziun da parentella la pli probabla sa cristalliseschan las Anthocerotophyta sco gruppa sora da las plantas vascularas. Sper studis molecularbiologics dattan er pliras caracteristicas da las Anthocerotophyta, las qualas distinguan quels dals ulteriurs mistgels, perditga da lur stretga parentella cun las plantas vascularas: las sporofitas da las Anthocerotophyta èn vaira grondas, vivan ditg e fotosintetiseschan activamain, uschia ch’ins las po caracterisar sco relativamain autonomas. En quest reguard sa chattan las Anthocerotophyta pia en ina posiziun intermediara tranter ils ulteriurs mistgels cun lur sporofitas ch’èn dependentas da las gametofitas e las plantas vascularas cun lur sporofitas ch’èn dal tuttafatg independentas. Tenor quai sa tracti – sco che quai vegniva gia pensà pli baud – tar ils mistgels da nagina gruppaziun monofiletica, mabain d’ina parafiletica.
Sistematica dals represchentants fossils
[modifitgar | modifitgar il code]Integrond las plantas fossilas, che stattan a la basa da las plantas vascularas, daventa il maletg represchentà survart in pau pli cumplitgà. Bain n’èn enconuschents nagins mistgels fossils or dal temp primar da las plantas, ma persuenter divers represchentants da las plantas vascularas. Quels han ins subsummà a l’entschatta dal 20avel tschientaner sut la noziun da las psilofitas; ma questa gruppa è bainprest sa mussada sco fitg eterogena. Banks ha spartì questa gruppa en las trais gruppas da las Rhyniophyta, Trimerophytophyta e Zosterophyllophyta. Kenrick e Crane han però mussà il 1997 ch’i sa tracta almain tar las emprimas duas gruppas da constructs fitg artifizials.[7] Ils represchentants da las duas davosas gruppas tutgan tar las Eutracheophyten, entant ch’ils represchentants da las Rhyniophyta èn situads en ina posiziun fitg basala. Tranter ils mistgels e las plantas vascularas sa chattan pia anc intginas gruppas da plantas ch’èn svanidas.
Polysporangiophyta
[modifitgar | modifitgar il code]Las Polysporangiophyta cumpiglian tut las plantas da la terra che na vegnan betg attribuidas ad ina da las gruppas dals mistgels. Lur caracteristicas communablas èn: sporofits sromads cun plirs sporangia; il sporofit è independent dal gametofit. Las archegonias èn laschadas giu en ils gametofits, quai è però er il cas tar las Anthocerotophyta.
Tar ils represchentants da las Polysporangiophyta tutgan sco gruppa la pli basala las Horneophytopsida cun la spezia Horneophyton. Ina spezia che sa chatta en ina posiziun isolada è Aglaophyton major. Ils ulteriurs represchentants appartegnan a las plantas vascularas (Tracheobionta), la gruppa basala da las qualas èn las Rhyniopsida.
Istorgia da la definiziun
[modifitgar | modifitgar il code]
Sper ils animals ed ils minerals èn las plantas vegnidas consideradas sur lung temp sco in dals trais reginavels natirals. Quai vala per exempel per Carl von Linné, ‹Systema Naturae› (1735), ed er Ernst Haeckel ha enserrà en sia gruppa da las Plantae ils bulieus, ils litgens, las cianobacterias (bacterias blauas) e fitg differentas gruppas dad algas. Er las bacterias – cumbain che quellas n’èn per gronda part betg fototrofas e bleras dad ellas sa movan a moda activa – han ins attribuì ditg a las plantas, e quai perquai che la gronda part dad ellas dispona da membranas cellularas sterias.[8] Entant che la botanica s’occupa vinavant da tut questas gruppas, è la definiziun da las plantas vegnida reducida pli tard a las plantas da la terra ed a las algas verdas ch’èn segnadas dals clorofils a e b, d’amet sco polisaccarids da reserva e da cellulosa en las paraids da la cella. Oz vegnan las plantas definidas differentamain: Tscherts sistems integreschan en las plantas las algas verdas; auters – sco quel dal qual vegn fatg diever qua – subsummeschan las creatiras cun las caracteristicas menziunadas survart sut la noziun Chloroplastida e restrenschan las plantas a las plantas da la terra (Embryophyta).[9]
Muntada per l’uman
[modifitgar | modifitgar il code]
L’utilisaziun da plantas ha cumenzà en il temp primar da l’uman cun l’activitad da rimnar. Oz vegnan plantas per il diever da l’uman surtut cultivadas sco plantas da cultura (agricultura). In cas da cunfin furma l’utilisaziun dal lain en guauds.
Plantas sco nutriment
[modifitgar | modifitgar il code]L’alimentaziun da l’uman sa basa cumplettamain sin plantas, ubain en furma da consumaziun directa, ubain a moda indirecta cun mangiar animals u products d’animals che mangian plantas. Las pli impurtantas plantas da niz en tut il mund èn furment, ris, tirc e tartuffels. Dal grond dumber da plantas da niz che vegnan cultivadas èsi be ina pitschna part sin la quala sa basa la vivonda da basa da l’uman.
Las plantas sco furnituras dad oxigen
[modifitgar | modifitgar il code]Tras la fotosintesa da las plantas è s’augmentada la cumpart d’oxigen en l’atmosfera. Quai ha furmà ina premissa indispensabla per ina gronda part da las creatiras ch’èn sa sviluppadas en il decurs da l’evoluziun.
1. Anthemis tinctoria,
2. Glebionis coronaria,
3. Coleostephus myconis,
4. Chrysanthemum spec.
5. Sonchus oleraceus,
6. Cichorium intybus,
7. Gazania rigens,
8. Tithonia rotundifolia,
9. Calendula arvensis,
10. Leucanthemum vulgare,
11. Hieracium lachenalii,
12. Osteospermum ecklonis
Plantas sco furnituras d’energia
[modifitgar | modifitgar il code]La furma classica da gudagnar energia or da plantas è quella da las brischar. L’utilisaziun dal fieu ha furmà in pass decisiv a l’entschatta dal svilup da l’uman. Il pli impurtant material dad arder è il lain. Er tar la cotgla che vegn gudagnada tras explotaziun sa tracti d’in material dad arder da plantas. Da muntada adina pli gronda èn carburants che vegnan gudagnads or da plantas, sco per exempel biodiesel.
Plantas sco material
[modifitgar | modifitgar il code]Da vegl ennà vegnan plantas elavuradas da l’uman per divers intents da diever. Uschia furman plantas in impurtant material da basa per la producziun da vestgadira u da palpiri. Ellas vegnan elavuradas als pli differents utensils e plantas, surtut lur lain, furman in material da construcziun indispensabel.
Plantas sco furnituras da colurants
[modifitgar | modifitgar il code]Bleras plantas vegnan duvradas da vegn ennà en tenscharias, damai ch’ellas cuntegnan substanzas che sa laschan utilisar per dar colur (p.ex. chardun tenschider, ginestra tenschidra, isatis, lupina d’indigo).
Plantas sco products da giudiment
[modifitgar | modifitgar il code]Plantas èn gia da vegl ennà betg be vegnidas duvradas sco vivonda da basa, mabain er sco products da giudiment, uschia per exempel ervas e spezarias per cundir spaisas. Exempels per products da giudiment a basa dad ervas ch’èn da gronda muntada economica furman café, té, tubac e bavrondas alcoholicas che vegnan producidas a basa da las pli differentas plantas. Tar ils products da giudiment en il vast senn dal pled tutgan er las plantas da las qualas vegnan gudagnads meds envirants; quellas vegnan savens attribuidas a las plantas da tissi.
Products terapeutics
[modifitgar | modifitgar il code]Avant ch’ins ha cumenzà a producir medicaments sintetics, furmavan plantas ed extracts da plantas ina rolla centrala sco products terapeutics. Er oz cuntegnan blers medicaments substanzas erbivoras. Da muntada centrala èn las plantas medicinalas en la medischina populara, surtut en furma da tés dad ervas.
Plantas decorativas
[modifitgar | modifitgar il code]Plantas decorativas vegnan cultivadas per motivs estetics, per exempel per ornar edifizis (or en il liber ed a l’intern). En questa categoria tutga er la gronda part da las plantas da stiva. Savens vegnan plantas aromaticas er cultivadas pervi da lur savur.
Annotaziuns
[modifitgar | modifitgar il code]- ↑ IUCN Red List (version2010.1), Table 1: Numbers of threatened species by major groups of organisms (1996–2010), consultà ils 15 d’october 2010.
- ↑ Sina M. Adl, A.G.B. Simpson e.a.: The Revised Classification of Eukaryotes. En: Journal of Eukaryotic Microbiology. 59, 2012, p. 429–514.
- ↑ Strasburger 2002, p. 699.
- ↑ G. Witzany: Plant Communication from Biosemiotic Perspective. En: Plant Signaling & Behavior. 1(4), 2006, p. 169–178.
- ↑ Yin-Long Qiu e.a.:The deepest divergences in land plants inferred from phylogenomic evidence. Proceedings of the National Academy of Sciences 103 (42), p. 15511–15516.
- ↑ Louise A. Lewis, Richard M. McCourt: Green Algae and the origin of land plants. En: American Journal of Botany. 91 (10), 2004, p. 1535–1556.
- ↑ Paul Kenrick, Peter R. Crane: The Origin and Early Diversification of Land Plants. A Cladistic Study. Smithsonian Institution Press, Washington D.C. 1997.
- ↑ Hans Fitting, Walter Schumacher e.a.: Lehrbuch der Botanik für Hochschulen. 23. ed. Piscator, Stuttgart 1951, p. 294–301.
- ↑ Cf. Strasburger 2002, p. 675ss. ed Adl e.a. 2005.
Litteratura
[modifitgar | modifitgar il code]- Joachim W. Kadereit, Christian Körner, Benedikt Kost, Uwe Sonnewald: Strasburger Lehrbuch der Pflanzenwissenschaften. 37. ed., Springer Spektrum, Berlin/Heidelberg 2014.
- Peter Raven, Ray F. Evert, Susan Eichhorn: Biologie der Pflanzen. 4. ed. de Gruyter, Berlin/New York 2006, ISBN 3-11-018531-8 (englais: Biology of Plants. Translatà da B. Biskup e.a.).
Colliaziuns
[modifitgar | modifitgar il code]
Commons: Plantas – Collecziun da maletgs, videos e datotecas d'audio