Biffel african

Ord Wikipedia
Midar tar: navigaziun, tschertga
Biffel african
Serengeti Bueffel1.jpg
Biffel african (Syncerus caffer)
Classificaziun
Famiglia Bovids (Bovidae)
Sutfamiglia Bovinae
Tribus Bovs africans (Bovini)
Gener Syncerus
Spezia Biffel african
Num scientific
Syncerus caffer
(Sparrman, 1779)

Tar il biffel african (Syncerus caffer) sa tracti d’in fitg grond represchentant da la famiglia dals bovids; el cumpara en vastas parts da l’Africa da l’Ost e dal Sid. Là abitescha el en regiuns da savanna avertas sco er en zonas fluvialas cuvertas cun guaud, e quai tant en la bassa sco er en planiras autas. Caracteristic per l’animal è sia statura robusta e las grondas cornas vieutas engiu che posan sin autas basas da corn situadas sin il frunt. Il sistem social dals biffels africans è cumplex e sa cumpona da scossas da vatgas parentadas cun lur animals giuvens – cun las qualas s’uneschan da temp en temp taurs –, da gruppas da taurs giuvens sco er da singuls individis masculins. Las scossas èn segnadas d’in cumportament dinamic en furma da spartiziuns e reuniuns permanentas. Ellas sa movan entaifer territoris d’acziun limitads en in ritmus annual che vegn dà avant da l’aura e da la purschida da nutriment. Ils taurs ch’accumpognan u flancheschan las scossas èn involvids regularmain en cumbats da dominanza per il privilegi da paregliaziun. Durant quests cumbats stauschan e pitgan ils adversaris in l’auter cunter il chau u il corp. Las vatgas partureschan normalmain in sulet animal giuven, il qual vegn tettà radund in onn fin in onn e mez. Da la generaziun giuvna restan las femellas per ordinari en la scossa, entant ch’ils mastgels la bandunan pli tard. Il nutriment cumpiglia surtut fains dirs, durant periodas da sitgira po la cumpart da plantas lomas però s’augmentar marcantamain. Tras quai enconuschan ils animals strategias da nutrir che sa differenzieschan da stagiun tar stagiun e da regiun tar regiun. Pervi d’ina epidemia da pesta bovina èn ils effectivs sa reducids marcantamain a la vieuta dal 19avel al 20avel tschientaner. Oz sa restrenscha la derasaziun dal biffel african per gronda part sin territoris da protecziun; l’animal vala però sco frequent e betg periclità. Descritta scientificamain è la spezia vegnida l’emprima giada il 1779.

Cumparsa[modifitgar | modifitgar il code]

Habitus[modifitgar | modifitgar il code]

Chau d’in biffel african cun la corna caracteristica

Il biffel african furma il pli grond represchentant dals bovs africans (Bovini) e cuntanscha las dimensiuns da ses parent asiatic che viva medemamain en libertad. La lunghezza da chau e bist munta a 240 fin 340 cm (plus la cua da 50 fin 110 cm), l’autezza da la spatla 148 fin 175 cm ed il pais 350 fin 900 kg. La spezia enconuscha in dimorfissem sexual fitg marcant: ils taurs èn pli gronds e pon pasar fin il dubel da las femellas. Da retschertgas ch’èn vegnidas fatgas en Tansania èn resultads pais d’animals masculins da 661 fin 849 kg e d’animals feminins da 426 fin 468 kg. Indicaziuns correspundentas da la Sambia tanschan da 472 fin 723 kg resp. da 386 fin 536 kg. Tut en tut è il biffel african furmà fitg robust e posseda membra relativamain curta sco er ina goba survart las spatlas. Il pail è tar omaduas schlattas da colur nairischma; tar ils taurs po el crudar ora per part, uschia ch’i vegnan visibels vi dal chau flatgs da pel stgira. La cua finescha en ina barlocca marcanta ch’è medemamain da colur stgira. Il chau è conturà ordvart massiv, ha ina bucca lada ed in nas umid e niv. Las grondas ureglias cun franzlas pendan. En egl dattan surtut ils gronds corns. Quels tanschan per lung da la part davant dal chau e sa storschan silsuenter engiu. Lur ladezza cumpiglia tranter 73 e 134 cm; in singul corn, inclusiv la part che tanscha sur il chau vi, è cun 66 fin 116 cm quasi identica cun la ladezza totala. Il pli lung corn ch’è insumma vegnì mesira insacura mesirava 163 cm e derivava d’in taur en il Parc naziunal dal Lai Manyara en la Tansania. Las cornas n’èn betg crennadas ed èn surtut furmadas tar ils mastgels a moda spezialmain massiva; lur basas tanschan marcantamain sur il chau davant e sa scuntran sin la lingia centrala da la chavazza. Tranter la vegliadetgna dals animals e la grondezza da la basa dal corn na sa lascha però constatar nagina correlaziun. Cuntrari a las femellas cun lur corna pli gracila na creschan als mastgels nagins chavels tranter ils corns. Las tschaccas èn grondas e da furma radunda; ultra da quai creschan unglas secundaras. La lunghezza dal pe davos mesira tranter 56 e 61 cm. Glondas spezialas per secretar – sco ch’auters animals las possedan per exempel per marcar – n’existan naginas. Las vatgas han in pitschen iver radund cun dua pèra tettels.[1][2][3]

Caracteristicas da la chavazza e da la dentadira[modifitgar | modifitgar il code]

Chavazza d’in biffel african

La chavazza cuntanscha ina lunghezza da 44,8 fin 57,5 cm ed ina ladezza maximala da 24,1 fin 31,6 cm (oss da la tempra). En general è la chavazza plitost curta e da furma radunda en il profil. La dentadira posseda la furmla da dents ch’è usitada tar ils bovids. La dentadira sura dispona – sco che quai è tipic per ils remagliaders – al lieu dals dents incisivs d’ina platta cornusa. Ils molars han curunas fitg autas; las molas dals dents disponan da glistas gizzas d’emagl. La successiun en la quala ils dents cumparan po vegnir duvrada per determinar la vegliadetgna. Il dent chanin da la missella sut è il davos dent da la dentadira stabla che rumpa tras; quai succeda en ina vegliadetgna tranter quatter onns e mez fin tschintg onns e mez.[1][2]

Derasaziun e spazi vital[modifitgar | modifitgar il code]

Territori da derasaziun dal biffel african (verd cler) en cumparegliaziun cun autras spezias dal gener Syncerus

Il biffel african viva en vastas parts da l’Africa da l’Ost e dal Sid. Il territori da derasaziun tanscha da l’Etiopia dal Sid e la Somalia en il nordost sur la Kenia, Tansania, Uganda ed il sidost da la Republica Democratica dal Congo en l’Africa da l’Ost sco er sur la Sambia, Simbabwe, Mosambic fin en l’Africa dal Sid, il nordost da la Namibia ed il sid da Botsuana. La spezia populescha in grond dumber da tips da cuntrada vaira differents. Quels cumpiglian la savanna umida, palids e zonas d’inundaziun, ma er habitats pli sitgs sco guauds da riva e savannas sitgas, sche quellas disponan suffizientamain dad aua. Ins scuntra ils animals er en regiuns da guaud montanas fin a 3000 m s.m.; cumprovas extrem autas derivan dal Mount Kenya (fin a 4700 m s.m.). En regiuns che cunvegnan spezialmain, sco per exempel en il Parc naziunal dal Lai Manyara en Tansania, cumpara il biffel african en in dumber fitg aut da fin a 20 individis per kilometer quadrat; en il Crater da Ngorongoro munta la spessezza da la populaziun a ca. 11, en la Serengeti a ca. 8 individis sin surfatschas d’ina grondezza cumparegliabla. En cuntradas sitgas sco per exempel il Lowveld en l’Africa dal Sid sa reducescha il dumber sin fin a 2 individis per kilometer quadrat.[1][2]

Moda da viver[modifitgar | modifitgar il code]

Cumportament territorial[modifitgar | modifitgar il code]

Scossa da biffels africans en il Parc naziunal Kruger

Il biffel african viva en in sistem social cumplex. Tipica è la convivenza da femellas cun lur animals giuvens che vegn numnada scossa ed en la quala pon er sa trategnair taurs da differenta vegliadetgna. La grondezza da la scossa variescha d’intgins tozzels fin a plirs milli individis.[4] Tar gruppas extrem grondas sa tracti però probablamain da colliaziuns da pliras scossas che duran be temporarmain e na possedan nagin’ierarchia interna. La furmaziun da las scossas dependa da la stagiun e da l’offerta da vivonda ed aua. I dat però ina regularitad da la grondezza da la scossa en il decurs da l’onn che maina a gruppas pli grondas durant la stagiun umida e gruppas pli pitschnas durant la stagiun sitga.[5] Independentamain da quai sa chattan las gruppas però permanentamain en in process da divisiun e reuniun; sco che retschertgas al Lai Manyara han mussà na dependa quel betg be da cundiziuns externas, mabain per part er da la grondezza da la scossa e da sia structura sociala. La structura ierarchica d’ina scossa consista da femellas dominantas che mainan la scossa; alura suondan en la part centrala vatgas cun vadels fitg giuvens ed animals giuvens; la fin da la scossa furman animals cun in status sutordinà. La posiziun d’in animal entaifer la scossa dat scleriment davart ses status social. Ella determinescha ultra da quai la qualitad dal nutriment e la cundiziun corporala da la vatga. Savens maina la naschientscha d’in vadè ad ina posiziun sociala pli auta entaifer la scossa.[6] I vegn per ordinari supponì che las singulas scossas furmian – abstrahà da lur spartiziun temporara – colliaziuns stabilas e che vatgas creschidas bandunian be darar lur gruppa; intginas scossas èn vegnidas documentadas sur in interval da fin tschintg decennis. Observaziuns en il Parc naziunal Chobe en Botsuana mussan però che femellas bandunan magari lur scossa. Ina vatga ha percurrì a chaschun d’ina tala midada da scossa fin a 133 km. Che talas vatgas returnassan tar lur veglia scossa n’è betg vegnì constatà; forsa sa tracti tar animals che midan scossa da tals cun in status social plitost bass.[7] Ils taurs vivan a moda solitaria u sa collian a gruppas da mastgels giuvens da 5 fin 10 individis, las qualas consistan be in tschert temp. Entaifer talas gruppas datti permanentamain cumbats da dominanza per il privilegi da la paregliaziun. Temporarmain pon taurs er midar da gruppas da mastgels en scossas e viceversa; entaifer la scossa n’èn els però betg integrads en la structura sociala da quella. Remartgabla è la constataziun che taurs che sa trategnan sur lung temp en scossas perdan regularmain pais, damai ch’els maglian en media pli pauc. Probablamain furman ils auts custs energetics che ston vegnir impundids per la paregliaziun il motiv daco che taurs bandunan la scossa gia suenter curt temp.[8][9][1][2][3]

Scossa en Tansania

Las scossas dals biffels africans n’enconuschan nagin cumportament migratoric, uschia ch’ellas na percurran naginas distanzas pli grondas. Lur spazi d’acziun tanscha da plirs 100 fin a bundant 1000 km². Entaifer quest spazi suondan ellas mintg’onn in muster da migraziun regular segnà dal ciclus da precipitaziuns e da la creschientscha da las plantas. Cun migrar regularmain sin vias e trutgs determinads vegn il terren adina puspè ‹arà› danovamain, quai che incitescha la creschientscha da las plantas e pussibilitescha uschia da pascular repetidamain en il medem lieu. Moviments da migraziun tipics mainan tar funtaunas e pastgiras; pli sparpagliads ch’ils lieus cun aua èn e pli gronds ch’ils moviments da migraziun daventan. En il Parc naziunal Kruger en l’Africa dal Sid vegnan percurridas uschia distanzas quotidianas d’en media 3,35 km[10]; en la Serengeti (Africa da l’Ost) èn quai percunter fin a 30 km.[4] Singuls taurs u gruppas da mastgels sa movan en territoris bundant pli pitschens da 3 fin 4 km². Els flancheschan il decurs da la migraziun da las scossas. Il decurs dal di suonda pli u main ils medems musters sco tar auters remagliaders ed è segnà da l’ingestiun e da fasas da ruaus per remagliar. La durada da l’activitad respectiva dependa da la qualitad e da la quantitad da la purschida da nutriment local e stagiunal. Las activitads principalas han lieu durant il di; en territoris cun blers inimis però er durant la notg. Al Lai Manyara mangian ils animals tranter las 10 e las 14 uras; questa fasa po durar tranter 1,5 e 4,5 uras, quai che correspunda a 22 fin 56 % da l’activitad quotidiana (en media 37 %). Questa fasa d’ingestiun sparta duas periodas da ruaus da pliras uras. Quellas vegnan per gronda part passentadas cun remagliar, e quai savens cun il corp en l’aua. Las periodas da ruaus cumpiglian tranter 11 e 49 % dal budget da temp quotidian (en media 31 %). Uschia passenta il biffel african al Lai Manyara annualmain radund dus terzs da ses temp quotidian cun magliar e remagliar. Pli curt ch’il temp da magliar è, e pli lung che daventa il temp da remagliar: durant la perioda da plievgia stat a disposiziun al biffel ina purschida da maglia pli vasta e pli nutritiva; uschia po el magliar en curt temp quantitads pli grondas, ma dovra dapli temp per remagliar. Durant la perioda da sitgira, cun ina purschida da pavel da mendra qualitad, maglia el pli ditg e passenta pli pauc temp cun remagliar.[11] En il Parc naziunal da Chebera Churchura en l’Etiopia pasculeschan ils animals baud la damaun sco er tranter di e notg; per quai impundan els radund la mesadad dal temp quotidian.[5] In ulteriur terz dal temp vegn duvrà per remagliar. A moda sumeglianta sa preschenta la situaziun en il Parc naziunal Kruger; qua vegn per part però er maglià la notg.[10][1][2][3]

Biffel african suenter in bogn da fangia

Tar il cumportament da confort tutgan bogns da fangia che gidan eventualmain ad evitar murdidas d’insects. Medemamain tipicas per il biffel african èn fasas da ruaus che vegnan passentadas en lieus elevads. Quellas servan probablamain a tschiffar in ventin frestg, damai che l’animal è adattà mal a la chalira. Il biffel african è en general in animal quiet. Per part lascha el udir in grugnir e dar sbratgs, surtut sch’el è alarmà u cumenza a chaminar. En cas da grondas blessuras, chaschunadas per exempel tras in animal da rapina, urla l’animal, quai ch’animescha auters biffels da vegnir en agid. Animals blessads grevamain tschertgan la protecziun d’auters biffels. In clom d’avertiment en cas da privel n’exista betg; ma spezialmain da notg po ina scossa daventar fitg quieta, uschia ch’igl è fitg grev da la fastizar. Tranter animals dominants ed animals subordinads exista in muster da cumportament ritualisà. Ils emprims tegnan ad aut il chau e las spatlas, entant ch’il nas è drizzà engiu, uschia che las cornas vegnan preschentadas a moda optimala. Ils auters tegnan a bass il chau e parallel tar il funs; per part maina l’animal subordinà er il chau tranter las chommas davos da l’animal dominant ed urla. La vesida è sviluppada vaira bain, medemamain l’udida. Pervi da la mancanza da glondas correspundentas giogan secrets be ina rolla sutordinada per la communicaziun a l’intern da la spezia.[4][1][2]

Nutriment[modifitgar | modifitgar il code]

Sco spezia che viva per gronda part en cuntradas avertas sa cumpona il nutriment principal dal biffel african da fains. El preferescha fains lungs a quels da furma lada e tolerescha er fains cun in’auta cumpart da fibras. Il biffel evitescha però plantas cun ina bassa cumpart da substanzas nutritivas u plantas che cuntegnan ielis eterics. Cura ch’igl è avant maun in’auta quantitad da fains – per exempel dal temp da plievgia – maglia in animal grondas quantitads ed è main pretensius; en cas da bassa disponibilitad u da mendra qualitad è el percunter pli selectiv. En la Serengeti preferescha il biffel durant la perioda da plievgia per gronda part fains, durant la perioda sitga, cura ch’ils fains svaneschan, sa retira el en planiras fluvialas, nua che la purschida da nutriment è pli vasta. En cuntradas pli sitgas, per exempel en l’Africa dal Sid, nua che fains èn bundant pli stgars, s’augmenta la cumpart da material da plantas pli lom. Retschertgas han mussà che la cumpart da quellas po crescher durant las periodas sitgas fin a 33 %, entant ch’ella sa sbassa durant periodas umidas sin ca. 28 %. En la regiun Nama-Karoo n’han ins betg pudì constatar talas differenzas; ils fains cumpiglian qua 95 % dal nutriment che vegn consumà; percunter sa midan en il decurs da l’onn las plantas preferidas. Mintga di sto in animal consumar 2,2 % da la massa da ses corp, quai che correspunda a ca. 14 fin 15 kg. Damai ch’il biffel african è dependent da l’aua, na s’allontanescha el mai dapli che 8 fin 20 km da las plazzas dad aua avertas. Impurtant è ultra da quai il consum regular da sal; quai po succeder cun litgar auters biffels che suan u cun magliar substrats che cuntegnan fier, sco che quai è surtut il cas en las autezzas (p.ex. al Mount Kenya).[1][2][3]

Reproducziun[modifitgar | modifitgar il code]

Cumbat tranter dus biffels africans

Tar ils biffels po la paregliaziun da princip avair lieu durant l’entir onn. En regiuns cun stagiuns fitg exprimidas, da las qualas resulta ina purschida da mangiativas che variescha areguard la qualitad e la quantitad, sa restrenscha la paregliaziun però sin tscherts temps. En la Serengeti vegnan observadas copulaziuns dal november fin il fanadur; en la provinza sidafricana Limpopo dependan ellas da la plievgia e da la purschida da nutriment respectiva. Da las observaziuns en quest’ultima regiun pon ins concluder che la cundiziun corporala da las femellas è decisiva per la paregliaziun e la naschientscha.[12] Las vatgas partureschan l’emprima giada en la vegliadetgna da 4 fin 5 onns; sviluppada dal tuttafatg è lur madirezza sexuala cun 8 fin 9 onns. Ils animals masculins èn integrads en in sistem ierarchic che reglescha la multiplicaziun. Per quest intent han lieu regularmain cumbats da paregliaziun e da dominanza che consistan tranter auter da stuschar e pitgar in l’auter cunter il chau ed il corp. Cun il chau sa battan per ordinari in animal dominant ed in subordinà; cun il corp percunter dus animals che sa chattan pli u main en la medema posiziun ierarchica. Ils cumbats cumenzan cun quai ch’in animal sa ferma cun il chau ad aut ed il nas drizzà engiu, sco che quai è er il cas tar il cumportament da dominanza. Savens vegn il chau er muventà si e giu. L’entira procedura po gia cumenzar en ina distanza da 30 m in da l’auter ed è per part colliada cun in brunclar profund. Alura suonda l’attatga; il chau vegn sbassà en tala moda che l’energia vegn manada il mument da la collisiun sin la basa rinforzada da las cornas. Il victur vegn eruì tras la forza e la spertadad; il perdent s’allontanescha suenter la finiziun dal cumbat, magari vegn el er persequità dal victur fin a 100 m.[1][2][3]

Vatga cun vadè

Ils taurs examineschan permanentamain sche las vatgas van en chalur cun sgnuflar ils organs sexuals u l’urin da quellas. Il ciclus sexual da la vatga dura 18 fin 22 dis, il temp da copulaziun sco tal in di. Taurs che vulan copular tschentan lur mintun sin il bist da la vatga e signaliseschan uschia lur prontezza da paregliaziun. La vatga da sia vart signalisescha sia prontezza cun star airi e muventar la cua. La copulaziun sezza è plitost curta e vegn repetida pliras giadas en l’interval da 30 minutas. Il temp da purtanza da la vatga munta a 11,5 mais (en media 340 dis); l’interval da las naschientschas munta a 15 fin 24 mais. Per ordinari nascha be in vadè; naschientschas da schumellins datti be fitg darar. Il vadè paisa tranter 39 e 41 kg; ses pais variescha tut tenor stagiun.[13] Il pail dals animals giuvens è nair u grisch stgir e sa mida per part en il decurs da la creschientscha. Suenter la naschientscha dovra il vadè pliras uras per pudair star segir en pe e sa muventa las proximas emnas plitost plaunsieu. La mamma e l’animal giuven sa trategnan suenter la naschientscha in pau davent da la scossa; durant quest temp protegia la mamma spezialmain bain ses pitschen. Insumma guarda la scossa fitg bain d’animals giuvens, uschia che quels vegnan be tschiffads darar d’animals da rapina. L’animal giuven tetta a moda irregulara, a l’entschatta fin 10 minutas. Suenter radund quatter emnas vegn el anc tezzà radund 5 minutas. Durant la fasa da creschientscha giogan ils animals giuvens strusch; giuvens taurs simuleschan però cumbats tranter pèr. Cura ch’il temp da tezzar va a fin dependa da la spessezza da la populaziun. Al Lai Manyara cun in aut dumber d’individis vegnan animals giuvens sdisads suenter in onn e mez; en la Serengeti – ch’è populada main spess – gia suenter diesch mais, numnadamain cura che la mamma è il settavel mais en purtanza dal proxim vadè. Animals masculins bandunan la scossa da la mamma, animals feminins restan en quella. L’aspectativa da vita en libertad munta en media a 18 fin 20 onns; animals che vegnan tegnids d’umans han er gia cuntanschì ina vegliadetgna da bundant 30 onns.[1][2][3]

Inimis e cumportament da defensiun[modifitgar | modifitgar il code]

Il liun è il pli impurtant inimì dal biffel african

Il pli privlus animal da preda per il biffel african è il liun. Pervi da sia buna vesida pertschaiva il biffel liuns gia sin ina distanza da fin a 1,5 km. Animals persuls sa defendan cunter attatgas da liuns cun sa posiziunar cun la part davos cunter in impediment u en las chaglias per ch’ils attatgaders na cuntanschian betg las chommas davos ch’èn pli vulnerablas. Igl è er pussaivel che l’animal prenda la fugia, damai che biffels cuntanschan sur curtas distanzas spertezzas da fin 55 km/h. Gruppas sa postan savens en rudè e preschentan ina falanx da cornas. Sut tschertas circumstanzas attatga il biffel er directamain ils liuns, als spaventa, als bitta cun las cornas tras l’aria ed als zappitscha per part a mort. Ils giats da rapina vegnan be da mazzar in biffel creschì cun ina morsa en la gula, damai ch’els n’han betg la forza d’al rumper la tatona. Ultra da quai ha la pel dal biffel cun sia grossezza da 2 fin 3 cm in effect protegint. L’influenza dals liuns sin ils effectivs locals dals biffels africans è differenta. En la Serengeti van be 25 % dals mortoris sin lur quint, al Lai Manyara percunter fin a 85 %. Tar las unfrendas sa tracti per ordinari da taurs pli vegls che vivan a moda solitaria; bundant pli darar pon ils liuns tiers taurs che vivan en gruppas u vatgas resp. vadels che vivan en scossas.[14] Remartgabel è en quest connex il fatg ch’ins observa en territoris cun pli grondas populaziuns da liuns er pli grondas scossas da biffels africans. Animals giuvens vegnan per part er stgarpads da hienas tacladas e leopards.[1][2]

Parasits[modifitgar | modifitgar il code]

Biffel african cun bufags (piclalarvas) sin il dies

Las pli impurtantas malsognas da las qualas il biffel african vegn attatgà, èn la pesta bovina, l’epidemia dals pulmuns e la tuberculosa. Tuttas trais malsognas vegnan en emprima lingia transmessas da bovs dumestis sin ils animals selvadis. In pau main savens èn ils biffels er pertutgads dal mal nair dal sang e da la zoppina. Encunter intginas malsognas originaras da las tropas e da l’Africa, sco per exempel la malsogna da la sien che vegn transmessa tras la mustga tsetse, è il biffel immun. Sco parasits exteriurs cumparan diversas zeccas, las qualas valan er sco transmetturs da las malsognas numnadas. Per ordinari èn taurs vegls infestads pli ferm che animals giuvens.[15][2] Per mitigiar l’infestiun vegnan tolerads utschels sco il bufag (u piclalarvas) ch’allontaneschan ils parasits exteriurs.[16]

Sistematica[modifitgar | modifitgar il code]

Tar il biffel african sa tracti d’ina spezia dal gener Syncerus ch’appartegna a la famiglia dals bovids (Bovidae). Il gener Syncerus tutga entaifer ils bovids tar la sutfamiglia Bovinae e tar il tribus dals Bovini. Il gener cumpiglia pia ils represchentants africans dals bovs. Ils proxims parents furman ils biffels asiatics (Bubalus), cun ils quals Syncerus furma in’unitad (Bubalina). Tenor retschertgas a basa da la genetica moleculara èn questas duas spezias sa divididas en il miocen superiur avant ca. 7,3 fin 5,1 milliuns onns.[17][18]

Anders Sparrman (1748–1820)

Fin l’entschatta dal 21avel tschientaner è il gener Syncerus vegnì resguardà sco monotipic e cuntegneva be la spezia biffel african. Tut ils auters represchentants recents dals biffels africans vegnivan resguardads sco sutspezias da quel. L’onn 2011 han Colin Peter Groves e Peter Grubb manà tras ina revisiun da la sistematica dals bovids. Quatter sutspezias d’enfin qua han els proponì da resguardar sco spezias independentas. Per Syncerus nanus è quai incontestà, damai che quel sa lascha differenziar bain a basa da caracteristicas exteriuras e morfometicas dal biffel african: il biffel african cun sia corna massiva furma in represchentant da la savanna, entant ch’il biffel cotschen, da statura pli gracila e cun corna pli pitschna, è in tipic abitant dal guaud. Tar ils ulteriurs represchentants da Syncerus (t.a. Syncerus brachyceros e Syncerus matthewsi) cuntinuescha però la discussiun, schebain ins als duaja allegar sco atgnas spezias ubain sco sutspezias dal biffel african.[1][3] Areguard lur cumparsa als è d’attribuir ina posiziun intermediara tranter il tip da savanna e quel dal guaud; las spezias correspundentas èn da chasa en las cuntradas avertas da la Sahel ed en las regiuns muntagnardas da l’Africa da l’Ost. Percunter ha la genetica moleculara mussà ch’i sa laschan differenziar dus bratschs (clades) che cumpiglian d’ina vart las populaziuns da l’Africa dal Vest e Centrala (Syncerus nanus e Syncerus brachyceros) e da l’autra vart ils biffels africans da l’Africa da l’Ost e dal Sid. Las duas lingias èn sa spartidas en il pleistocen mesaun avant ca. 450 000 fin 145 000 onns. Probablamain ha il biffel african colonisà nà da l’Africa da l’Ost successivamain vastas parts da l’Africa meridiunala; a basa da las fluctuaziuns climaticas èn numnadamain sa schlargiadas en il decurs dal pleistocen las savannas, uschia ch’il biffel ha pudì migrar cun quellas vers sid.[17][19]

L’emprima descripziun scientifica dal biffel african va enavos sin Anders Sparrman (1779). Sparrman è sa basà sin atgnas observaziuns ch’el ha fatg a chaschun d’in viadi tras l’Africa dal Sid.[20][21] Gia il 1763 aveva Georges-Louis Leclerc de Buffon preschentà ed illustrà en l’indeschavel tom da sia ‹Histoire naturelle, générale et particulière, avec la description du Cabinet du Roy› in pèr cornas dal biffel african. Quellas aveva Nicolas-Louis de Lacaille manà cun sai d’in viadi al Cap da la Buna Speranza e surdà a la collecziun roiala a Paris. Buffon aveva però mess las cornas en vischinanza dal bov selvadi.[22]

Periclitaziun e mesiras da protecziun[modifitgar | modifitgar il code]

Ernest Hemingway sa metta en posa cun in biffel african ch’el ha sajettà il 1953

A la vieuta dal 19avel al 20avel tschientaner era l’effectiv dals biffels africans (sco er d’auters animals cun ungla) vegnì decimà fermamain. In motiv principal ha furmà in’epidemia da pesta bovina, la quala ha furià enturn il 1890. La malsogna era sa derasada a partir da l’entschatta dal 19avel tschientaner en rom da la colonisaziun cuntinuanta da la part meridiunala dal continent tras immigrants europeics ch’avevan manà cun sai lur muaglia dumestia. En cumbinaziun cun l’epidemia dals pulmuns ha quai manà entaifer las singulas populaziuns ad ina rata da mortalitad da ca. 95 %. Er en il decurs dal 20avel tschientaner ha la sminuziun anc cuntinuà en singulas regiuns, quai pervi d’ina cumbinaziun desastrusa da la pesta bovina cun il mal nair dal sang. Vitiers vegn anc ch’il biffel african furma en numerus pajais ina resursa da nutriment per ils umans e vegn perquai chatschà intensivamain. La charn na vegn però betg be utilisada da la populaziun rurala per l’agen consum, mabain er elavurada a moda industriala. Sco animal ch’appartegna als Big Five e che vala sco in dals animals ils pli privlus da la savanna africana, ha el er ina gronda muntada entaifer la chatscha da trofeas. E betg il davos ha er la destrucziun dal spazi da viver ina gronda influenza sin il svilup dals singuls effectivs, quai surtut a l’ur da las zonas da protecziun, nua ch’i po vegnir tar situaziuns da concurrenza tranter il biffel african ed ils animals da niz. Ozendi sa restrenschan las populaziuns e scossas dal biffel african per gronda part sin ils territoris da protecziun. Damai che la spezia è actualmain derasada vastamain, vegn ella valitada da la IUCN (International Union for Conservation of Nature and Natural Resources) sco betg periclitada (least concern). L’effectiv total vegn stimà sin ca. 670 000 individis. Tar ils pli impurtants territoris da protecziun en ils quals è represchentà il biffel african valan la Serengeti ed il Parc naziunal dal Lai Manyara en Tansania, il Parc naziunal da Chobe en Botsuana sco er il Parc naziunal Hluhluwe iMfolozi ed il Parc naziunal Kruger en l’Africa dal Sid.[23][1][2]

Annotaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

  1. 1.00 1.01 1.02 1.03 1.04 1.05 1.06 1.07 1.08 1.09 1.10 1.11 Colin P. Groves e David M. Leslie Jr.: Family Bovidae (Hollow-horned Ruminants). En: Don E. Wilson e Russell A. Mittermeier (ed.): Handbook of the Mammals of the World. Tom 2: Hooved Mammals. Lynx Edicions, Barcelona 2011, ISBN 978-84-96553-77-4, p. 585–586.
  2. 2.00 2.01 2.02 2.03 2.04 2.05 2.06 2.07 2.08 2.09 2.10 2.11 Herbert H.T. Prins ed Anthony R.E. Sinclair: Syncerus caffer African Buffalo. En: Jonathan Kingdon, David Happold, Michael Hoffmann, Thomas Butynski, Meredith Happold ed Jan Kalina (ed.): Mammals of Africa Volume VI. Pigs, Hippopotamuses, Chevrotain, Giraffes, Deer and Bovids. Bloomsbury, Londra, 2013, p. 125–136.
  3. 3.0 3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 3.6 Daniel Cornélis, Mario Melletti, Lisa Korte, Sadie J. Ryan, Marzia Mirabile, Thomas Prin e Herbert H.T. Prins: African buffalo Syncerus caffer (Sparrman, 1779). En: M. Melletti ed J. Burton (ed.): Ecology, Evolution and Behaviour of Wild Cattle: Implications for Conservation. Cambridge University, 2014, p. 326–372.
  4. 4.0 4.1 4.2 A.R.E. Sinclair: The social organization of the East African buffalo. En: V. Geist e F. Walther (ed.): The Behaviour of Ungulates and its relation to management. IUCN, Morges, 1974, p. 676–689.
  5. 5.0 5.1 Aberham Megaze, Gurja Belay e Mundanthra Balakrishnan: Population structure and ecology of the African buffalo (Syncerus caffer Sparrman, 1779) in Chebera Churchura National Park, Ethiopia. En: African Journal of Ecology 51, 2012, p. 393–401.
  6. Herbert H.T. Prins: Buffalo herd structure and its repercussions for condition of individual African buffalo cows. En: Ethology 81, 1989, p. 47–71.
  7. D.J. Halley, M.E.J. Vandewalle, M. Mari e C. Taolo: Herd-switching and long-distance dispersal in female African buffalo Syncerus caffer. En: African Journal of Ecology 40, 2002, p. 97–99.
  8. Herbert H.T. Prins: Condition Changes and Choice of Social Environment in African Buffalo Bulls. En: Behaviour 108, 1989, p. 297–324.
  9. Wendy C. Turner, Anna E. Jolles e Norman Owen-Smith: Alternating sexual segregation during the mating season by male African buffalo (Syncerus caffer). En: Journal of Zoology 267, 2005, p. 291–299.
  10. 10.0 10.1 S.J. Ryan e W. Jordaan: Activity patterns of African buffalo Syncerus caffer in the Lower Sabie Region, Kruger National Park, South Africa. En: Koedoe 48 (2), 2005, p. 117–124.
  11. J.H, Beekman e H.H.T. Prins: Feeding strategies of sedentary large herbivores in East Africa, with emphasis on the African buffalo, Syncerus caffer. En: African Journal of Ecology 27, 1989, p. 129–147.
  12. S.J. Ryan, C.U. Knechtel e W.M. Getz: Ecological cues, gestation length, and birth timing in African buffalo (Syncerus caffer). En: Behavioral Ecology 18 (4), 2007, p. 635–644.
  13. J.D. Skinner, H.M. Dott, A. Matthee e L. Hunt: Captive breeding of the white rhinoceros, Ceratotherium simum, and the Cape buffalo, Syncerus caffer. En: Onderstepoort Journal of Veterinary Research 73, 2006, p. 237–239.
  14. Herbert H.T. Prins e G.R. Iason: Dangerous Lions and Nonchalant Buffalo. En: Behaviour 108, 1989, p. 262–296.
  15. Kadie Anderson, Vanessa O. Ezenwa ed Anna E. Jolles: Tick infestation patterns in free ranging African buffalo (Syncercus caffer): Effects of host innate immunity and niche segregation among tick species. En: International Journal for Parasitology: Parasites and Wildlife 2, 2013, p. 1–9.
  16. Walter D. Koenig: Host preferences and behaviour of oxpeckers: co-existence of similar species in a fragmented landscape. En: Evolutionary Ecology 11, 1997, p. 91–104.
  17. 17.0 17.1 W.F. van Hooft, A.F. Groen e H.H.T. Prins: Phylogeography of the African buffalo based on mitochondrial and Y-chromosomal loci: Pleistocene origin and population expansion of the Cape buffalo subspecies. En: Molecular Ecology 11, 2002, p. 267–279.
  18. Fayasal Bibi: A multi-calibrated mitochondrial phylogeny of extant Bovidae (Artiodactyla, Ruminantia) and the importance of the fossil record to systematics. En: BMC Evolutionary Biology 13, 2013, p. 166.
  19. Nathalie Smitz, Cécile Berthouly, Daniel Cornélis, Rasmus Heller, Pim Van Hooft, Philippe Chardonnet, Alexandre Caron, Herbert Prins, Bettine Jansen van Vuuren, Hans De Iongh ed Johan Michaux: Pan-African Genetic Structure in the African Buffalo (Syncerus caffer): Investigating Intraspecific Divergence. En: PLosONE 8 (2), 2013, p. e56235.
  20. Anders Sparrman: Bos Caffer, et nytt Species af Buffel, från Caput Bonæ Spei. En: Kungliga Svenska vetenskapsfakademiens handlingar 40, 1779, p. 79–84.
  21. Anders Sparrman: Resa till Goda Hopps-Udden södra pol-kretsen och omkring jordklotet samt till Hottentott- och Caffer-landen, åren 1772–1776. Stockholm, 1783.
  22. Georges-Louis Leclerc, Comte de Buffon: Histoire naturelle, générale et particulière, avec la description du Cabinet du Roy. Tome Onzième. Paris, 1763, p. 416–417.
  23. IUCN SSC Antelope Specialist Group: Syncerus caffer. The IUCN Red List of Threatened Species 2008. e.T21251A9260904.

Litteratura[modifitgar | modifitgar il code]

  • Daniel Cornélis, Mario Melletti, Lisa Korte, Sadie J. Ryan, Marzia Mirabile, Thomas Prin e Herbert H.T. Prins: African buffalo Syncerus caffer (Sparrman, 1779). En: M. Melletti ed J. Burton (ed.): Ecology, Evolution and Behaviour of Wild Cattle: Implications for Conservation. Cambridge University, 2014, p. 326–372.
  • Colin P. Groves e David M. Leslie Jr.: Family Bovidae (Hollow-horned Ruminants). En: Don E. Wilson e Russell A. Mittermeier (ed.): Handbook of the Mammals of the World. Tom 2: Hooved Mammals. Lynx Edicions, Barcelona 2011, ISBN 978-84-96553-77-4, p. 585–586.
  • Herbert H.T. Prins ed Anthony R.E. Sinclair: Syncerus caffer African Buffalo. En: Jonathan Kingdon, David Happold, Michael Hoffmann, Thomas Butynski, Meredith Happold ed Jan Kalina (ed.): Mammals of Africa Volume VI. Pigs, Hippopotamuses, Chevrotain, Giraffes, Deer and Bovids. Bloomsbury, Londra, 2013, p. 125–136.

Colliaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

Commons Commons: Biffel african – Collecziun da maletgs, videos e datotecas d'audio