Caspar Decurtins

Ord Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
Caspar Decurtins

Caspar Decurtins (* 23-11-1855 a Trun, † 30-5-1916 a Trun) era engaschà sco politicher social ed era sco professur dad istorgia culturala a Friburg. El è stà cusseglier grond davent da l'onn 1877 tochen 1904 e cusseglier naziunal davent da l'onn 1881 enfin l'onn 1905. Suenter ch'el è sa retratg da la politica è el ì a Friburg nua ch'el ha luvurà sco professur a l'universitad. Plinavant ha el rimnà istorias, ditgas, chanzuns e teaters populars rumantschs ed als ha publitgà en 14 toms. Questa rimnada sa numna la Crestomazia retorumantscha, ella è la pli impurtanta rimnada da texts per la scienzia litterara retorumantscha.

Caspar Decurtins è naschì ils 23 da november 1855 a Trun sco figl d'in medi. La scola media absolvescha Caspar Decurtins a Mustér ed a la scola chantunala a Cuira. Anc durant il gimnasi entschaiva el a rimnar ovras rumantschas. Suenter la matura va el a Minca e studegia istorgia, istorgia d'art e giurisprudenza. 1877 turna Decurtins a chasa e s'engascha intensivamain en la politica. Cun 21 onns è el mistral e deputà e prenda part a la politica federala e chantunala. El cumbatta adina puspè la germanisaziun dals Rumantschs cun promover l'introducziun da cudeschs originals rumantschs en las scolas rumantschas. 1881 vegn el elegì en il Cussegl naziunal. El defenda oravontut tut ils pitschens. Suenter 28 onns en il Cussegl grond e 24 en il Cussegl naziunal banduna el il 1905 la politica e vegn elegì sco professer per istorgia culturala a l'universitad da Friburg ch'el aveva gidà a fundar. 1915 turna el a Trun per sa deditgar entiramein a sia ovra monumentala, la Crestomazia Retorumantascha. Cun la Crestomazia Retorumantscha ha Caspar Decurtins mess in crap da chantun per la schientscha e l'identitad rumantscha. Caspar Decurtins è mort a Trun ils 30 da matg 1916

Fontaunas[modifitgar | modifitgar il code]

  • Gion Deplazes: Funtaunas, Istorgia da la litteratura rumantscha per scola e pievel. tom 3, Lia rumantscha, Cuira 1990, pp. 50–52

Colliaziuns[modifitgar | modifitgar il code]