Chanzun da la sontga Margriata
La chanzun da Sontga Margriata ("Chanzun da la sontga Margriata") è ina da las chanzuns las pli veglias ch'i dat en lingua rumantscha. Anc la mesadad dal 19avel tschientaner è ella vegnida chantada da las puras grischunas tar la lavur da champagna.
La chanzun rapporta da Sontga Margriata che ha lavurà sco um set stads sin l'alp, fin ch'in mattet da paster scuvra tras ina casualitad ch'il pastur presumà è atgnamain ina bella dunna e manegia exnum da stuair tradir il secret al signun. Margriata offraal giuven duns adina pli prezius e striunus, ma el na vul betg sa laschar surmanar. Qua smalediescha Margriata ch'el sfundra trais tschinquaismas profundamain en la terra e banduna l'alp per adina, nua che las funtaunas sa setgan ed ils prads setgan vi.
Ultra als versets magics tuatschinas tutga questa chanzun da la sontga Margriata che datescha dal temp medieval tempriv (cfr. la mort da son Gallus 640 ed avant l'activitad da Pirmins circa 720 a. Cr.), tar ils monuments linguistics ils pli vegls da la lingua rumantscha.
En la regiun alpina represchenta Margareta d'Antiochia ina ieua da fritgaivladad precristiana. Uschia datti pliras chapluttas e baselgias da S. margriato pel solit dadorils vitgs. Christian Caminada, uvestg da Cuira e scienzà da cultura populara, als ha congualà cun la deessa germanica Freyja.
Enturn la veglia melodia da la C., enconuschenta tras ina registraziun realisada cun Catarina Gartmann-Casanova a Pruastg il 1931, ha Gion Antoni Derungs cumponì sia «Sontga Margriata». La C. vala sco juvel da la litteratura orala rumantscha.