Che Guevara

Ord Wikipedia
Midar tar: navigaziun, tschertga
‹Guerrillero Heroico›
Foto da Alberto Korda

Ernesto Rafael Guevara de la Serna, numnà Che Guevara [t͡ʃe ɣeˈβaɾa] u simplamain Che (* uffizialmain ils 14 da zercladur 1928, forsa gia ils 14 da matg 1928 a Rosario en Argentina; † ils 9 d'october 1967 a La Higuera en Bolivia) era in politicher marxistic, manader da guerilla sco era autur.

El era in manader impurtant (comandante) da la armada dals rebels en la Revoluziun cubana durant ils onns 1956–1959 ed era sper Fidel Castro la pli impurtanta figura simbolica per la revoluziun. Guevara deriva d'ina famiglia burgaisa da l'Argentina. Gia durant ses studi da medischina ha el scrit differents diaris da viadi cun qualitad litterara, ch'èn era vegnids publitgads sco films. Differentas publicaziuns e pleds dad el han influenzà ils moviments revoluziunars ordaifer la Cuba. Sia vita e sias ideas, sco era il cult enturn sia persuna èn vegnids tractads a moda fitg varianta en differents films, cudeschs ed autras medias.

La revista americana Time Magazine l'ha nominà il 1999 tranter las 100 persunas da grond'influenza dal 20avel tschientaner. La fotografia da ‹Che› dad Alberdo Korda cun il titel Guerrillero Heroico vala sco pli enconuschenta illustraziun d'ina persuna.

Survista[modifitgar | modifitgar il code]

Ils perdavants da Guevara eran burgais gronds argentins. Gia durant ses studi da medischina ha Guevara fatg differents viadis, ils quals el ha documentà cun diaris. Durant ses viadis ha el emprendì d'enconuscher la inegualitad economica e la malgiustia sociala en l'America dal Sid. A Guatemala ha el emprendì d'enconuscher si'emprima dunna. Ella era emploiada tar la regenza ed ha preschentà Guevara a differents activists politics. Suenter la cupitgada da la regenza mexicana entras ils USA è Guevara sa rendì a Mexico ed ha entupà là Fidel Castro.