Fein selvadi

Ord Wikipedia
Midar tar: navigaziun, tschertga
Page d'aide sur l'homonymie Questa pagina è scritta en sursilvan.

Fein selvadi ei in cudisch da novellas da Toni Halter.

Fein selvadi[modifitgar | modifitgar il code]

Igl ei uost 1939. Ils purs da Tristel ein vida far fein. Teias survegn il camond militaric da serender sil post da rimnada. Mo el reschla pli bugen che survir alla patria. Che siu frar Balzer ha ordinau ad el da far obedientscha al militar, quei ha gidau insumma nuot. Era il proxim gi va Teias buc al militar. Balzer ha sterment dallas consequenzas che quei savess haver. Suenter tscheina han els ina carplina. Teias less untgir ils pugns da Balzer e dat dalla plaunca giuadora. El rumpa ina comba e sto ir en spital. Balzer gi, ch’igl accident seigi capitaus cura che Teias era sin via al survetsch militar. Aschia ha Teias ina stgisa daco ch’el ei buc vegnius tiel post militaric. El spital entaupa el in auter um. Els secapeschan fetg bein. Teias raquenta agl um daco ch’ el lavura tier siu frar ed ha perquei era buca saviu maridar. El sevila sur da Balzer. Lez seigi mai staus engrazieivels per sia lavur e hagi adina giu endretg. Las decisiuns hagi Balzer adina fatg senza dumandar Teias per cussegl. Mo la feglia da Balzer hagi el fetg bugen.

In gi vegn igl um relaschaus e va per gir adia al Teias. Teias raquenta cun larmas els egls co Balzer seigi vegnius ed hagi dumandau el, tgei vacca ch’el recumandassi da vender. Teias ei ventireivels.

Il nurser ed il schuldau[modifitgar | modifitgar il code]

Peder Cott ei in nurser sin in’ alp da cunfin. El fuss fetg bugen schuldau. Peder ei denton vegnius renviaus dil survetsch per motivs da sanadad. Sut si’ alp ei in’alp da vaccas. In gi d’uost vesa el in schuldau sin l’alp. Igl ei in desertur. Quel enquera in post da controlla. Il nurser meina igl jester tier sia tegia. El less dar enzatgei endretg da magliar al schuldau ed aschia van els giu tier la tegia d’alp da vaccas. Per buca riscar zatgei, midan els la vestgadira. Il schuldau manegia, che quei seigi buc necessari, mo Peder less exnum purtar in’ uniforma. Cuort avon la tegia trai Peder en l’ uniforma sco ch’ ei s’auda ed entscheiva a cuorer viers la camona. Il schuldau po buc suenter ed auda ch’ il nurser sascogna cun auters avon la tegia. Cura ch’el ei leu, vesa el in um giun plaun, in auter che s’occupa da quel ed in che tegn il nurser a funs. Igl jester enfascha la plaga sil tgau dil blessau. Suenter ch’ els han mess il blessau en letg, raquenta in tgei ch’era schabegiau e ch’il nurser hagi fiers in cusch el tgau al signun. Il schuldau trai en sia uniforma e gi ch’el seigi in desertur. Tschels ein tuts surstai mo il nurser siemia aunc adina d’ haver in’uniforma.

L’entupada[modifitgar | modifitgar il code]

Igl ei ina damaun d’ atun. La neiv ei vegnida tochen sur il vitg. Il catschadur va a catscha. La cuntrada ei solitaria e ruasseivla. El gauda l’intimitad culla natira. Il catschadur fui dalla realitad per mitschar ellas regiuns d’ina praula. Era sch’el setta nuot, gauda el la catscha. El va plaunet ensi, gudend il mument e la natira. Cheu vegn enzatgi auter engiu cun in pass decidiu. El fui dalla neiv e dalla isolaziun per encurir il dumiesti, il dacasa e la canera. El ei possessur e negin encurider sco il catschadur. Ussa vesan ils dus umens in l’auter. Quel che vegn engiu ei in pur. Els ein var tuttina gronds e tuttina vegls, mo en lur intern ed en lur far ein els diltuttafatg differents. Il pur ei adina engaschaus. El ha en egl tut quei ch’ei encuriu e sa buca guder il mument ed ha era prescha dad ir vinavon. Il catschadur mera suenter al pur tochen ch’el svanescha sur il conn giu.

Il proprietari[modifitgar | modifitgar il code]

Merens Camiu ei in um da tschunconta. El ei staus biars onns giu Turitg ed haveva luvrau sco maschinist. El ha artau ina mesa casa cun nuegl e quater frusts e tuorna uss anavos en sia patria. El venda treis frusts, il quart tegn el. Quei era in crest, il crest Turmiec. Dallas quater spundas ei ina greppusa, ina teissa sco in tetg-baselgia, ina surcarschida cun uaul da triembel e badugn e mo la davosa ei specia da prada. Sin la cruna sesanfla ina miraglia d’in casti, ina ruina imposanta. El ha in’ idea. L’arrundaziun vegn a duvrar enormas quantitads da crappa e gera per construir las vias. E la miraglia ha crappa avunda. Quei ei la suletta reserva da crappa el contuorn. Quei ch’ el drova ei sulettamein ina maschina da rumper crappa, in mulin da gera. Aschia ha el cumprau in mulin da gera. Merens gi als auters dil vitg tgei ch’ el ha el senn da far pér cura ch’ il mulin ei arrivaus, perquei ch’el vegn buca da transportar ed installar quella maschina persuls. Ils umens scrolan mo il tgau davart quels plans. Entochen che Merens paga lur lavur eis ei ad els tuttina tgei ch’el fa.

Cura che tut ei installau, entscheiva Merens a luvrar. La maschina fa ina nungetga canera. Adina puspei vegnan glieud marvigliusa sperasvi. In gi fa il scolast ina viseta a Merens. El ei ord la suna, perquei che Merens less devastar il casti. Il scolast cusseglia a Merens da calar immediat cun devastar il monument historic ni ch’el vegni en perschun. Perquei ch’ il crest s’auda ad el, ei Merens perschuadius ch’ei seigi siu dretg d’ astgar far cun la ruina tgei ch’ el less. El lavura vinavon.

La sera ell’ ustria ein tuts encunter il cunfar da Merens. Ils proxims gis vegn el buca disturbaus en sia lavur. El less siglientar la ruina. Ina sera anfla Merens ina brev avon sia casa. La suprastonza communala admonescha Merens da schar cumbien il casti. Enaquella vegn Giuli, in mat da 20 onns, sperasvi. Els enconuschan in l’auter fetg bein. Merens muossa ad el la brev. Quel segrittentescha. El sesenta medemamein violaus en ses dretgs perquei che la suprastonza ha punniu el pervieda disturbi dil ruaus da notg. Ensemen van els ell’ ustria. Cura ch’els arrivan ell’ ustria, ein els in respectabel triep che han tuts il medem meini enviers la suprastonza. L’ auter gi rispunda Merens la brev. El ei perschuadius da buca calar cun la lavur sil crest Turmiec.

En siu trafficar sin siu biet vegn Merens disturbaus d’ in protectur da monuments historics. Mo Merens catscha naven el e lavura vinavon. Cura che Merens vegn a casa, spetga la polizia el. Merens sto ir en casa da scola per discussiunar la caussa. El ei aunc adina buca promts da calar cun sia lavur ed ei dat ina dispeta. In crap sgola en da finiastra ed avon casa stat ina cumpignia da mats. Il proxim gi vegnan ils delegai en casa da scola e discuteschan la situaziun. Els ein vegni alla conclusiun d’ emetter dus polizists tiel crest e mirar che Merens vegni buca cun dinamit sil biet.

Il medem mument ei Merens vid luvrar. Giuli vegn neutier. In crap ha tuccau ina dama egl auto. Il Turitges che ha menau igl auto vul veser la segirada da Merens. Cunquei che Merens posseda buca ina segirada, sto el pagar 1000 francs, perquei che la dama ha fatg mal il bratsch. Suenter quei accident ha Merens mai pli luvrau sil crest Turmiec. El ei puspei ius a Turitg a star. Suenter in pèr onns ha Merens maridau. In gi vegn el anavos en il vitg. El gi a Giuli da vegnir sin il crest Turmiec. Leu presenta Merens sia dunna. Giuli vesa ina gronda urida sil bratsch dalla dunna ed enconuscha ella. Igl ei la dunna, la quala il crap ha tuccau.

Miu vitget[modifitgar | modifitgar il code]

In scribent viseta in’exposiziun da maletgs d’in amitg. El admira ils bials maletgs digl artist. Avon in maletg sesanfla ina gronda gruppa da persunas. El vesa igl ault prezi dil maletg e capescha l’attracziun. Ussa po el finalmein veser dapli. Il maletg muossa in vitg. Il scribent ei incantaus dil dessegn. Cura ch’el vesa il num dalla vischnaunca, surstat el buca mal. Igl ei siu vitget d’affonza. El leva sez adina scriver davart siu vitg ed ussa vesa el siu vitget dessignaus d’in artist che ha aunc mai habitau ella vischnaunca e forsa mo viu il vitg da lontan. El ha il sentiment che l’ovra snarregi el. Igl artist, siu amitg vegn neutier. El discuora d’ina veta el maletg. La baselgia stat sc’ ina regina sur las casas. El declara proporziuns, reflexs e nianzas enteifer las colurs tochen ch’el vegn disturbaus e s’allontanescha. Il scribent siemia dil vargau e sco ei era, cura ch’el era aunc in affon e steva el vitg. El siara in tec ils egls e surstat. Il scribent vesa tuttenina la veta el maletg, dalla quala siu amitg ha plidau. El vesa co ch’ils puncts lutgan in cun l’auter. Il medem ha el era fatg en si’affonza per anflar in tec ventira.

Analisa dils texts[modifitgar | modifitgar il code]

Tgi e tgi cun tgi?[modifitgar | modifitgar il code]

  • Il scribent: Quei ei Toni Halter. El admira igl artist. Il scribent sesenta responsabels da scriver enzatgei davart siu vitg d’affonza, ha denton aunc buc fatg quei. Dil maletg sesenta el accusaus da malengrazieivladad.
  • Il pictur-artist: El ha num Alois Carigiet ed ei fetg talentaus. Alois Carigiet ha era success cun ses maletgs ed ei loschs sin sesez.

Toni Halter ed Alois Carigiet ein buns amitgs. Alois Carigiet malegia ils dessegns els cudischs da Toni Halter.

Nua?[modifitgar | modifitgar il code]

L’exposiziun ha liug ella capitala Cuera. Il maletg muossa Surcuolm. Toni halter steva sco affon a Surcuolm ed Alois Carigiet viveva era a Sursaissa e veseva vi Surcuolm.

Cura?[modifitgar | modifitgar il code]

Il raquent cuoza pliras minutas. Il temps da raquintaziun ei intec pli cuorts ch’il temps raquintau. La successiun ei cronologica.

Co? Lungatg?[modifitgar | modifitgar il code]

La perspectiva dil raquent ei intra- e homodiegetic. Mo enamiez dil text ha ei in dialog. Leu drova igl autur il discuors direct. Pér alla fin dil dialog fa Toni Halter diever dil discuors indirect per scursanir in tec il discuors. Il lungatg ei sempels e capeivels. Cura ch’igl artist plaida da proporziuns e reflexs dallas colurs, vesa il scribent mo il maletg sco tal. Mo pli gitg ch’el mira sil maletg e dapli ch’el vesa. L’entschatta seregorda el da si’affonza e la fin vesa el lu era la veta, dalla quala il pictur ha discurriu.

Tgei dat en egl?[modifitgar | modifitgar il code]

Toni Halter scriva buca ils nums dils auturs ni dils vitgs, era en auters texts buc adina. La raquintaziun ha veramein giu liug. Toni Halter havess bunamein emblidau siu vitg d’affonza. Uss sesenta el culponts, ch’el ha buc sez scret enzatgei dil vitg, el qual el ei carschius si ed ha fatg tras biaras e bunas experientschas. Il maletg muossa la baselgia sco regina. Per ils habitonts da Surcuolm era la baselgia e la religiun enzatgei fetg impurtont ed els passentavan era biaras uras en baselgia.