Hendri e ses babs

Ord Wikipedia
(renvià da Hendri e ses babs)
Jump to navigation Jump to search
Edit-clear.svg Quest artitgel u questa secziun ha basegn d'ina repassada. Sche ti t'interesseschas per la tematica, pos ti al repassar e meglierar.

Motiv: clean up & vichifitgar --Andreas 18:36, 18 schaner 2010 (CET)


Write.svg Questa pagina è scritta en sursilvan.

Hendri e ses babs ei in roman da Silvio Camenisch.

Tgei?[modifitgar | modifitgar il code]

Hendri va ella tschunavla classa ed ha tredisch onns. Sia mumma ei spartgida cul ver bab da Hendri Benno, che viva ella part sura dil vitg. Benno ei in zambergiader d’automobils, amatur da flizzers, bolids ed autos spertezia. Per Hendri ei el il bab da dumengias. Hendri viva cun sia mumma e siu secund bab Lissi, il bab da luvergis, el vitg sut. Ses dus babs ein buca gest ils megliers amitgs. Els untgeschan la conversaziun ton sco puseivel.

Samuel tgietschen, fegl dil directur dalla televisiun locala, ei in fan da siu megatrottinet, in paterlun che sa buca co sefar da grond, era cun sia amitga Susana. Hendri astga ir inagada cul trottinet da Samuel, mo el rocla e rumpa il trottinet. Ussa sto el pagar la summa ch’il trottinet a custau a Samuel tgietschen ed el sto empermetter da prender inagada Samuel cun il flizzer da Benno. Hendri ha buca mo il problem dil trottinet demoliu, el ha era in problem cun sias ureglias che vesan ora sco lavazzas. Sia mumma, Lissi e Benno discussiuneschan davart il problem (las ureglias) da Hendri. Els ein dil meini che Hendri dueigi schar operar las ureglias. Cunquei ch’ins drova il consentiment dil miedi ha la mumma da Hendri fatg giu in termin tier Dr. Nikolaos. Il miedi annunzia Hendri el spital, denton vegn ei ad ir in mumment entochen ch’el sa vegnir operaus. Il miedi quietescha aunc Hendri che tut vegn a vegnir bien. Hendri engola ina damaun, fertont che Lissi ei en bogn, ina bancanota da tschien ord il sac da sias caultschas. Quella bancanota dat Hendri a Samuel, perquei ch’el haveva demoliu siu megatrottinet. Suenter che Hendri ha fatg quei delict, ha ella adina giu remiers da cunscienzia che han mulestau ella, mo el ha buca ughegiau da raquentar a Lissi da quella acziun. Era cura che el e Lissi van el supermarcau a far cumissiuns tradescha Hendri nuot.

In gi cura che Lissi, Hendri e sia mumma han gest entschiet a maglier, vegn la megliera amitga da Hendri sperasvi. Ella ha num Giuanna e Hendri ei s’inamuraus. Giuanna va a spassegiar cun siu tgaun Mischi. Hendri lai star la tschavera ed accumpogna ella. Duront la spassegiada (els fan aunc bia spassegiadas ensemen) tradescha Hendri siu misteri, dad ir a schar opera las ureglias, a Giuanna. Giuanna ei igl emprem mument intec surstada, mo silsuenter vesa ella en che quei ei il meglier per Hendri.

Ina dumengia carrescha Benno il flizzer. El e Hendri carreschan enviers il lag d’uaul. Il flizzer ei spertezia e Hendri ei loschs da siu bab da dumengias. Ussa ha Hendri era enzatgei ch’el sa sefar da grond. Apropos sefar da grond, el haveva atgnamein empermess a Samuel tgietschen, ch’ el astgi era separtizipar, cura che Benno carrescha cul bolid, mo Hendri less esser persuls cun siu bab. Arrivai spel lag d’uaul train els ora la vestgadira e seglian el lag. Hendri gauda dad haver Benno mo per el. Tuttenina s’encorscha Hendri che Samuel e sia famiglia ein da tschella vart dalla riva. Samuel ha gia viu Hendri e seglia era ell’aua. Samuel fa endamen a Hendri davart lur fatschenta. Hendri ha sterment da raquintar a Benno da lur deal. Benno denton ei d’accord che Samuel astga carrar anavos cun els el flizzer. Il bab da dumengias carrescha il bolid en ina cava gronda da gera bandunada. Leu pescan els spel flum sgurghigliont. Hendri e Samuel han lungurus e Hendri lai surmanar, che Samuel astga carrar ina runda cul flizzer sil parcadi. Samuel fa motocross cul flizzer sil parcadi. Suenter pliras admoniziuns da Hendri parca Samuel il bolid puspei nua ch’el era ed els dus van puspei giu sper la riva dil flum. Leu seleischna Samuel e dad ell’aua. El vegn tschaffaus dil tarment torrent. El grescha dall’anguoscha. Suenter in bien mument garteigi a Benno da spindrar el dalla mort. Els pacheteschan el en cozzas e serendan immediatamein enviers casa. Ils proximms gis vegn Samuel tgietschen buca a scola, el ei malsauns. Hendri va a visitar el e porta ad el ils pensums da scola. Entras quella acziun spel dargun ein els dus daventei amitgs.

Il gi dall’operaziun dallas ureglias ei arrivaus. Hendri pren cumiau da sia famiglia avon la stanza d’operaziun. Cura ch’el vegn puspei allerata sesanfla el an ina combra dil spital. L’operaziun ei ida bein e tut ei en uordan. Ses dus babs e sia mumma vegnan a visitar el. Benno e Lissi tschontschan buca bia in cun l’auter. Cura ch’els ein puspei i, damonda il Reto ch’era ella combra cun Hendri, tgenin che seigi ussa propi stau il bab dad el. Hendri rispunda, omisdus seigien ses babs. Reto vegn buca ordlunder. Arrivaus a casa po Hendri buca spitgar da mussar las novas ureglias a Giuanna. Ella ha il sentiment che las ureglias seigien vegnidas bialas, mo ad ella plascheva Hendri era sco el era avon. Damai ch’igl ei stad ei Giuanna stada bia a senudar el bogn aviert cun sias amitgas. Hendri vegn empau scuidus cura ch’el auda ch’in buob jester, che fageva era bogn, havess aunc plaschiu ad ella. Hendri va e lai tagliar ils cavels tier Emilia, la sora da Giuanna. El sto schar tagliar ils cavels, perquei ch’il miedi a encurschiu, cura che Hendri ei staus a schar controllar las ureglias, ch’el ha plugls. Mischi ei il tgaun dad Emilia, Giuanna va mo mitgaton a spass cun el. Hendri ei cuntents culla lavur d’Emilia e da sia nova frisura.

Ina damaun semetta Hendri sin via tier Benno. El va savens cullas gasettas tier Benno. Hendri passenta igl entir gi tier Benno. Benno ha ina amitga, ella senumna Prisca. Hendri sesenta adina pli stuschaus ella vischinaonza da Prisca , perquei che Benno ha mo egls per ella.

In gi van Hendri e Giuanna puspei a spssegiar cul tgaun. Els spassegian entochen in clavau, che secatta agl ur dil vitg. Leu bitschan els dus ina detga uriala. Duront il viadi anavos vegn Mischi surcarraus d’in velo a motor. El ei morts sil fiat. Giuanna ei fetg tresta ed a tema da fa clar quei ha sia sora. Hendri e Giuanna vulan schenghegiar ad Emilia in niev tgaun sigl anniversari. Perquei van els ella casa da tgauns. Mo leu lai Giuanna plascher nagin tgaun ed aschi ston els returnar senza haver aquistau in tgaun. La mumma da Hendri ha cancer dils seins. Ella sto ir en spital a schar operar. Ella sesenta buca bein e Hendri fa quitaus per ella. Pér cuort avon Nadal vegn la mumma puspei tier forzas e sa ir a casa. La fiasta da Nadal festivescha l’entira famiglia ensemen. Hendri senta che la mumma e Benno han misteris, mo el vegn buca raschieni sisu tgei ch’ei savess esser.

Giuanna vesa in gi in inserat d’in tgaun pechines ella gasetta jamnila. Ella e Hendri serendan sin vi per admirar il pechines digl um cun egls miez serrai. Il pechines plai a Giuanna, el ei denton bia memia cars. Damai che Emilia ha gia en cuort temps natalezi, lai Hendri siu velo niev sco pègn tier igl um Asiat . Per survegnir ensemen quella summa ch’il tgaun cuosta, lavura Hendri sco currier da pizzas e Giuanna sco gidontra en ina stizun da victualias. Al tgaun dattan els num Tino.

Hendri va il davos gi d’uost cun Benno e Prisca a pesca. Prisca ei en speronza da schumellinas. Ellas han num Eva e Gina. Benno e Prisca maridan en ina caplutta sper in flum. Entuorn 25 persunas ein envidadas. Emilia, Giuanna e la feglia d’Emilia ein era envidai. Tuts spetgan avon la caplutta entochen che Benno e prisca vegnan cul niev flizzer. Cura ch’els arrivan giubileschan ils hosps tut quei ch’ei pon. Suenter la nozza serendan tuts giu sper la riva tier igl apero. Leu confessa Hendri a Lissi ch’el hagi engulau ina da tschien dat el avon daditg. Lissi perduna quei a Hendri e recepescha tut plitost a moda lucca, damai ch’el ha gia mirau empau memia fetg el migiel.

Hendri e Giuanna van bia a spassegiar cun las duas schumellinas. In gi capetta ei, ch’els dus fan in mument buca adatg e prest vegnan Gina ed Eva attaccadas da tgapers en lur carrotschas d’affons. Igl ei denton schabegiau nuot pli nausch, ellas han mo pigliau ina termenta tema. Suenter haveva Giuanna remiers da cunscienzia, ch’els han buca fatg adatg endretg.

Samuel tgietschen ei sedesgriziaus dad ir cun moped. El ha buca dau adatg ed ei carraus frontalmen en in tren. Giuanna confessa a Hendri, ch’ella mondi in onn da prat ell’Engheltiara. Sinaquei ei Hendri fetg drests e siu cor entscheiva a fa mal. Hendri dat a Giuanna sias megliers CDs avon ch’ella parta. El accumpogna ella entochen alla staziun dal tren e cuora schizun suenter al tren aschi lunsch sco sias forzas pon. Silsuenter va Hendri empau pitgaus a casa. Leu scriva el gia suenter in’ura in sms a Giuanna e po buca spitgar sin ch’ella dat risposta.

Tgi?[modifitgar | modifitgar il code]

Hendri: El ei la persuna principala ed il protagonist. El ei in buob ella pubertad. Hendri ei in plitost schenau ed en certas situaziuns malprecauts. Per sia vegliadetgna tolerescha e capescha el denton bein,SbaglComma dad ir entuorn cul divorzi da ses geniturs.

Benno: El ei il ver bab da Hendri. Benno lavura e zambregia bugen vid ses autos. El viva da ses autos construi ord tocca d'autos vegls. El ei fetg cordials. Quei semuossa per exempel cura ch'el pren cun in pupratsch en siu auto construiu d'agen maun, sin ina pintga tura.

Petra: Ella ei mumma da Hendri. Ina mumma cun in grond cor. Less mo il meglier per siu fegl Hendri.

Lissi: El ei il niev partenari da Petra e bab da luvergis da Hendri. El ei in simpatic, tschontscha denton buca bugen da caussas persunalas ni privatas.

Giuanna: La Giuanna ei ina buna collega e pli tard e amitga da Hendri. Ella s’occupescha fetg bia cun Hendri e ha fetg bugen el. Ella passentass bugen aunc dapli temps cun Hendri.

Prisca: Ella ei la nova amitga da Benno ed el decuors dil cudisch sia dunna. Ella ei ina cara e tenor Hendri la perfetga nova amitga ni dunna per siu bab.

Nua?[modifitgar | modifitgar il code]

In liug exact vegn buc numnaus el roman. Jeu supponel denton ch'ei setracti d'in vitg enzanua ella muntogna. Damai che Hendri viva giudem e Benno, siu ver bab, sisum il vitg, sto ei bunamein esser in liug enzanua sin ina spunda. Ella vischinonza dil vitg sto ei haver plirs lags, damai che Hendri va duas ga zanua sper in lag cun siu bab. Era sto ei dar entginas auas perquei ch' igl autur descriva primo d'in dargun nua che Samuel vegness bunamein per la veta e per secundo ei la pesca in grond hobi da Benno. Il tren passa enzanua atras il vitg, quei vegn descret cura che Hendri carrescha cun velo tier Benno las dumengias. Jeu savess denton era s’imaginar ch'ei setracta d'in vitg fictiv respectiv in vitg mess ensemmen ord pliras regurdientschas. Ei para a mi ch'ei savess setractar din vitg mess furmaus ella fantasia ord pliras parts da differentas regiuns. Quei ord il sempel motiv che quei vitg ha ina memia vasta infrastructura en cumparegliaziun cun in tipic vitg muntagnard. Aschia savess il tren che va atras il vitg esser in element copiau dil vitg da Domat.

Cura?[modifitgar | modifitgar il code]

Datas pli exactas dad onns ein buca avon maun. Denteren eis ei descret en tgei meins ch’ins sesanfla ni tgei gi ch’il ei. Da quellas informaziuns san ins dir ch’igl entir roman cuoza circa treis onns. Aschia ei il temps raquintau pli pigns ch’il temps da raquintaziun. Il raquent ei cronologics, mintgaton succeda ina pausa da plirs meins denter ils capetels. Entras quei ei il text scursanius bravamein. Tenor il cuntegn selai constatar ch’igl ei in roman modern, q.v.d. che l’entira acziun savess giugar igl 2008.

Co?[modifitgar | modifitgar il code]

Ei setracta din roman drizzaus alla giuventetgna.Il roman ei dividius en 35 capetels cun mitgamei treis entochen sis paginas. Maletgs cumpareschan era mitgaton. La gronda part dil raquent consista d’ina monologia da Hendri, l’autra part ord dialogs. La historia vegn raquintada da Hendri aschia ch'il lectur ha investa en ses, e mo en ses patratgs. Il text ei screts en prosa. Igl autur fa buca grond diever da mieds stilistics. El drova en certas situaziuns in geminatio per rinforzar ina muntada, schiglioc dattan negins mieds stilistics en egl. Ressumau san ins dir ch'igl autur scriva a moda plitost sempla senza entrar propi profund sin la moda da scriver. Sempel scriva el probabel ord il motiv ch'ei setracta d'in roman da giuventetgna.

Lungatg?[modifitgar | modifitgar il code]

Il lungatg ei sempels e bials aschia ch'ei va tgunsch da leger. El ei adina adattaus alla persuna che plaida.Duront la raquintaziun ei il lungatg pil pli en relativamein cuortas e surveseivlas cunstrucziuns. Igl autur raquenta plitost ella moda da plidar. Il raquent vegn raquintaus dalla vesta da Hendri. La perspectiva da raquintaziun ei intra- ed homodiegetica. Ins vesa tut ord la vesta da Hendri. Da Hendri enconuscha il lectur era tut ils quitaus e tut ils sentiments. Il lectur sa denton buca dapli che las figuras che giogan el raquent.


Tgei dat en egl?[modifitgar | modifitgar il code]

Igl autur descriva la situaziun ideala suenter ina separaziun da lètg. Ei dat entgins confilcts ed certas carplinas mo tut quei en moda temprada. Jeu creiel buca ch'ei mondi adina schi tschunsch per ils affons d'anflar in saun viver ensemen cun dus babs, respectivamein cun duas mummas. El raquent tuna ei detg sempel da crear ina nova convivenza. Las persunas principalas el cudisch ein pil pli fetg raschuneivlas e tolerantas. Quei irritescha gl`emprem, dat pli tard denton materia da ponderar e da sedumandar daco che quei ei elegiu aschia digl autur. Forsa vul igl autur era semplamein mussar che la veta, ni el concret ina seperaziun ed il viver cun quei, fuss savens buc aschi complicau sco fatg.