La Bargia dil tschéss

Ord Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
Write.svg Questa pagina è scritta en sursilvan.

La Bargia dil tschéss ei in roman da Gion Deplazes.

Resumaziun[modifitgar | modifitgar il code]

Il Luregn, in giuvenot da Pigniu, tuorna suenter liung temps el survetsch sco grenadier tier l'armada franzosa, anavos en siu vitg nativ. Duront quei temps sco grenadier ha el entschiet a veser il mund different ed ha aschia era sefatg vidlunder dad midar entginas caussas a Pigniu. Ils indigens da Pigniu sustegnan Luregn denton buca. Quei ha menau aschi lusch ch'el ei insuma buc pli bein vesiu e mo ina suletta persuna che sa selegrar da sia retuornada, la Valentina. La Valentina era gia avon ch'il Luregn ei ius en Frontscha s'inamurada en el. Ussa, cu els ein puspei reuni, tschontscha nuot pli encunter lur nozzas ed ei maridan. El decuors dil temps sedattan denton adina dapli problems denter els dus. La Valentina ei malcuntenta damai ch'il Luregn anfla strusch peda ed interess per ella e ch'ella ha da far il tenercasa tut persula. Il Luregn perencunter va pli bugen suenter a ses hobis la catscha ed alla politica. Malgrad tut quei va ei buc ditg e Valentina ei en speronza. Ed era suenter la naschientscha da lur fegl mida Luregn buc essenzial sia conduita. In di, che pareva dad esser in sco tut ils auters, banduna Luregn la casa per ir a catscha sil Pass dil Veptga. Mo quei di vegn el a maus all’ armada russa che vuleva dad el, ch'el meini ella a Pigniu per saver far paus. A Luregn gartegia ei denton da scappar. Aschi svelt sco pusseivel va el anavos a Pigniu per avertir la glieud dil vitg. Silsuenter va lezza cun tut la biestga e possess si egl uaul per encurir segirtad. Damai ch'ils Russ anflan negina populaziun cura ch'els arrivan, entscheivan els a destruir il vitg. Luregn ei buc pli cuntents culla situaziun ed entscheiva a mobilisar la glieud. Ei gartegia ad el ed aschia vegnan ils habitonts da spuentar il Russ. Mo duront tut quei trubel ei siu fegl, il Valentin, ius a piarder. Luregn entscheiva ad encurir el en l’entira regiun, denton adumbatten. Cun ina gada anfla el denton in calzer da Valentin. Trestamein denton avon ina tauna d'in tais. Quei eveniment mida il caracter da Luregn cumplet. El vegn in tut auter carstgaun ch'ei fetg honzelis e segideivels.

Figuras[modifitgar | modifitgar il code]

  • Luregn: In grenadier ch’ei turnaus ord Frontscha en sia patria Pigniu. El ha purtau cun el l’idea dalla revoluziun franzosa. Mo quella ei beinspert vegnida refusada dils vischins. Il grond inimitg da Luregn ei il Bistgaun pign, il cau d’ina partida politica dils adherents. Luregn s’auda tier ils giacubins.
  • Valentina: La dunna da Luregn. Ella ei sco bia en historias la biala el raquent. Ella ei fetg intelligenta e luvrusa.
  • Bistgaun pign: In um reh ch’ei fetg huslis, luvrus e spargnus. El posseda la gronda part dils praus a Pigniu. Atgnamein vuleva el maridar la Valentina enstagl da Luregn. Entras quei emprova el empau d’instigar la glieud da Pigniu encunter Luregn. Era politicamein emprova Bistgaun da spussar Luregn.
  • L’onda Zia ei da gronda impurtonza el raquent. Ella ei quella che va a fuffergnond per las vias entuorn per adina esser sil niev stan. Aschia intervegn il lectur caussas ch’ein impurtontas per capir il roman.
  • Clau Antoni e sia dunna Mierta ein quels che ston gidar Valentina e Luregn, cunquei che Luregn va pli bugen a catscha e fa pli bugen politica che luvrar sil funs. Clau Antoni ei perquei empau vilaus sin Luregn ch’el sa buca porscher a sia famiglia la veta ch’els havessen meritau.
  • Valentin ei quel che lai aunc inagada cumparer il tschéss alla fin. Valentin stat sco per ina damonda. Tgi s’empo da tut quei ch’ei schabegiau. Luregn tratga tochen las davosas construcziuns ch’il tschéss s’empossi da tut, aschia era per il svanir da siu fegl. Il tschéss stat pia per tut il mal.
Tgi cun tgi? relaziun
Luregn Valentina carezia, lètg, affon communabel
Luregn Bistgaun pign scuidonza sin Luregn pertuccont Valentina, adversari politic
Luregn Clau Antoni e Mierta geniturs ston gidar Luregn, Luregn po buca segidar, han negin fidonza en Luregn, han buca schi bugen el
Luregn L'onda Zia Luregn vul buca s’occupar da Zia, Zia vul saver tut ils misteris da Luregn
Valentina Bistgaun pign Bistgaun ei vietis ch’ella ha buca elegiu el, Valentina vul nuot da Bistgaun
Bistgaun pign Clau Antoni e Mierta geniturs havessen giavischau il Bistgaun sco schiender
Valentina L'onda Zia Valentina ha bugen l’onda e tegn lezza per ina dunna sabia
Clau Antoni e Mierta L'onda Zia mumma ei empau schalusa sin ella, onda Zia segida cun els cura ch’els ein en miseria

Loghens d’acziun e lur simbolica[modifitgar | modifitgar il code]

L’acziun gioga oravontut a Pigniu. Igl autur enconuscha la pintga vischnaunca e leva scriver davart l’historia politica. Il Pass dil Veptga ha ina gronda muntada per la historia e politica da Pigniu. Ils Russ ein traversai sur quei pass e han bunamein destruiu l’entira vischnaunca. Mo ils da Pigniu ein vegni da defender lur vitg. La bargia dil tschéss ei in num local per il liug nua ch’il tschéss ha siu igniv. Quel sesanfla sut la cruna d’in cuolm marcant che senumna Fluaz. Quel fuorma cun siu mir da crap il dies dil lag da fermada da Pigniu. Il tschéss ei da gronda impurtonza simbolica. El ei sco il motiv principal che cumpara adina puspei en biaras situaziuns ella historia. El stat per in simbol, il fil tgietschen per igl entir raquent. Cun sia demanonza d’attacca eis el il motiv dalla dolur el raquent.

Situaziun geografica[modifitgar | modifitgar il code]

La vischnaunca Pigniu schai ella Val da Veptga, ina teissa val laterala nord dalla Surselva. Ella sesanfla 11,5km nordvest da Glion. Perquei posseda ella ina part dil glatscher preliminar. El nord e sur Pigniu sesanfla il lag da fermada, il Lag da Pigniu (1’452 m s. m.). L’entira part el nord dalla vischnaunca consista da glatscher. Da 18km² surfatscha ein 877ha nunproductiv. Da 647ha prau ein 598 ha acla. Ulteriurs 267ha ein uaul ni curclai da bostget ed il rest da 7ha ei surfatscha da habitar.

Lungatg[modifitgar | modifitgar il code]

El raquent dat ei discuors directs vul dir dialogs denton vegn ei era menau bia gadas monologs per exempel dil Luregn. La grammatica e las construcziuns ein creai lev, aschia ch’il cudisch «La Bargia dil tschéss» ei era adattaus per affons.

Daco ha Deplazes precis dau num Valentin agl affon? Si Pigniu dat ei biars Valentins ni cumbinaziuns cun Valentin. Quei ha ina raschun practica. S.Valentin ei il patrun baselgia da Pigniu.

Fuorma[modifitgar | modifitgar il code]

Il raquent vegn raquintaus el present ord la perspectiva heterodiegetica. Aschia ina perspectiva fuss quella digl utschi. Quei vul dir ch’il lectur sa tut quei che las persunas pondereschan e sentan. Deplazes drova entgins mieds stilistics. El drova biagadas cumparegliaziuns per cumparegliar la glieud in cun l’auter. Las persunas impurtontas ein talmein differentas quei ch’ei vuliu aschia. Per saver imitar il tschéss drova el plaids onomatopeics sco per exempel «jiiijicjic» ni «hje». Il tschéss ei segir inagada in simbol numnadamein in simbol per il mal el raquent. El ei sco in fil tgietschen che cumpara adina puspei.

Fatgs historics[modifitgar | modifitgar il code]

Suworow traversa il Pass dil Veptga
Maletg da Wassili Iwanowitsch Surikow

L’Italia dil Nord era puspei il liug d’ina uiara da coaliziun. Las truppas austriacas e russas han spuentau las truppas franzosas ed han destruiu lur stadis satellits. Per il continent uniu austriac-russ era Suworow vegnius eligius ils 24 da fevrer sco schefcumandant.

Ils Russ eran vegni transmess ella Svizra ed ein semess sin via ils siat da settember 1799. Ils 24 da settember han els conquistau il Pass Alpsu dils Franzos. Il marsch menava vinavon el nord nua che l’armada da Suworow era vegnida catschada ella Val Muota. Cun gronda sperdita han els dumignau il pass da Pragel tochen en Glaruna. Suworow haveva empruau adumbatten da contoscher il Lag Rivaun. Per saver contonscher il Grischun ha Suworow stuiu traversar Dialma ed ir sur il Pass da Veptga ora per buca dar els mauns dils Franzos. Ils diesch d’october ha Suworow contonschiu Cuera. En la historia “La Bargia dil tschéss” vegn raquintau da quei temps da quella uiara oravontut dalla perioda nua ch’els traversan il Pass dil Veptga ed arrivan a Pigniu. La historia ei pia veramein capitada entuorn 1799 a Pigniu.

Temps[modifitgar | modifitgar il code]

Il cudisch «La Bargia dil tschéss» ei vegnius stampaus igl onn 1964. El cuntegn denton vegn raquintau digl onn 1795 tochen circa 1799. La gronda part dil cudisch ha liug igl onn 1799 ni era il cura ch’ils Russ ein arrivai.

Il raquent ei cronologics cunquei ch’el cuntegn neginas retrospectivas ed era neginas egliadas el futur.

Temps e sia simbolica[modifitgar | modifitgar il code]

Il temps el cudisch ei in temps historic. Il temps dall’uiara da coaliziun 1799. Il cudisch tracta la victoria dil sempel e pauper pievel da Pigniu sur ils Russ. Il cudisch ei in simbol per la fermezia dil pievel da pli baul che era atgnamein paupers e sempels.

Indicaziun dallas fontaunas[modifitgar | modifitgar il code]