Ogn verd

Ord Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
Ogn verd
Alnus fruits.jpg
Ogn verd
Classificaziun
Urden Fagales
Famiglia Badugns (Betulaceae)
Sutfamiglia Betuloideae
Gener Ogns (Alnus)
Num scientific
Alnus alnobetula
((Ehrh.) K.Koch)

L’ogn verd (Alnus alnobetula (Ehrh.) K.Koch, sinonim: Alnus viridis (Chaix) DC.), er numnà draussa, è ina spezia da plantas or dal gener dals ogns (Alnus). I sa tracta da la suletta spezia dad ogns en l’Europa che crescha en furma da chaglia.

Descripziun[modifitgar | modifitgar il code]

Illustraziun or da l’‹Atlas der Alpenflora› (1882)

L’ogn verd furma ina chaglia che verdegia da stad. El cuntanscha in’autezza da 3 fin 6 meters e po vegnir 110 onns vegl. L’ogn verd ha ina scorsa glischa, grischa, la quala survegn en l’auta vegliadetgna ina colur nairenta. Ils brumbels vegnan 1,2 fin 1,5 centimeters lungs e n’han nagin moni (cuntrari a quels da l’ogn grisch e da l’ogn nair); els èn da colur purpura, glischants ed en furma da piz. Ils fegls verds èn ovals e resgiads dublamain.

Il temp da fluriziun tanscha da l’avrigl fin il zercladur. Las flurs èn be d’ina schlattaina. Las minas masculinas èn grossas e ca. 5 fin 12 centimeters lungas; las femininas stattan dretg si en puschels da 5 fin 8, èn ovalas e da colur verd cotschnenta. Ils portafritgs d’ina lunghezza da ca. 2 centimeters e d’ina ladezza da 1,5 centimeters èn la stad verds, pli tard d’in tun brin cotschen fustg e cuverts cun 15 fin 20 fitg pitschnas stgaglias da fritg. Ils portafritgs pendan fin la primavaira ed èn alura quasi nairs.

L’ogn verd na sa multiplitgescha betg be cun agid da sem, mabain er cun agid da fadetgnas da la ragisch e da roma che crescha datiers dal fund.

Il dumber da cromosoms munta a 2n = 28.[1]

Spazi da viver[modifitgar | modifitgar il code]

L’ogn verd cumpara vastamain dal fund da las vals fin en autezzas da 2800 en las muntognas da l’Europa Centrala e dal Sidost, en las Carpatas e sin l’insla Corsica.[2]

La planta preferescha spundas umidas sco er urs da guauds e dutgs.

Ecologia[modifitgar | modifitgar il code]

Tipica creschientscha en furma ‹ruschnanta›

Tar l’ogn verd sa tracti d’ina spezia da pionier che gida a segirar spundas exponidas cunter sbuvadas. Surtut sin spundas nord en privel da lavina furma ella savens la suletta planta, damai che sia roma flexibla la pussibilitescha da resister al pais da la naiv. Er sin terrens frestgs – per exempel suenter sbuvadas – crescha l’ogn verd vaira bain, perquai ch’el è abel da liar or da l’aria nitrogen cun agid da la bacteria radiala Frankia alni.

Areguard sia cumparsa ‹ruschnanta› regorda l’ogn verd al tieu per terra u zundrin. Er quel furma vasts champs sin spundas muntagnardas e munta fin al cunfin dal guaud. Cuntrari al zundrin crescha l’ogn verd però en lieus umids; en tscherts lieus pon champs da zundrins e d’ogns verds er sa maschadar.

Per la selvicultura ha l’ogn verd nagina muntada directa. Percunter ha el ina rolla centrala en las autezzas sco protecziun natirala cun funcziun dubla: la planta stabilisescha il fund e retegna la naiv. La planta furma savens er il punct da partenza per la regeneraziun da spundas nua che las plantas èn vegnidas terradas dal vent u sin pastgiras alpinas ch’èn degeneradas pervi da surpasculaziun. E per finir datti er areals, en ils quals i na sa mussa nagina successiun (p.ex. spundas exponidas a lavinas); qua resta l’ogn verd per ordinari la vegetaziun permanenta. Il medem vala per lieus nua che l’ogn verd è sa derasà talmain ch’el vegn da supprimer a lunga vista la creschientscha d’autras spezias da plantas.

Sistematica[modifitgar | modifitgar il code]

Territori da derasaziun

Il num Alnus alnobetula ha Karl Heinrich Emil Koch publitgà l’onn 1873 en ‹Dendrologie›, tom 2, 1, p. 625. Il num Alnus alnobetula (Ehrh.) K.Koch, cun il basionim Betula alnobetula Ehrh. che Jakob Friedrich Ehrhart ha publitgà il 1783 en ‹Gartenkalender›, tom 2, p. 193 ha prioritad envers Alnus viridis (Chaix) DC., cun il basionim Betula viridis Chaix publitgà il 1786.

Tut tenor autur datti intgins subtaxa:

  • Alnus alnobetula (Ehrh.) K.Koch subsp. alnobetula (sinonim: Alnus viridis (Chaix) DC. subsp. viridis): cumpara en l’Europa Centrala, Europa dal Sid ed Europa da l’Ost.
  • Alnus alnobetula (Ehrh.) K.Koch subsp. crispa (Aiton) Raus (sinonim: Alnus viridis subsp. crispa (Aiton) Turrill, Alnus crispa (Aiton) Pursh, Alnus crispa var. mollis (Fernald) Fernald): cumpara en l’America subarctica fin en il stadi federativ North Carolina.
  • Alnus alnobetula (Ehrh.) K.Koch subsp. fruticosa (Rupr.) Raus (sinonim: Alnus viridis subsp. fruticosa (Rupr.) Nyman, Alnus fruticosa Rupr.): cumpara da la Russia dal Nord fin en la Mongolia Interna e da l’Alasca fin en la California.
  • Alnus alnobetula (Ehrh.) K.Koch subsp. maximowiczii (Callier ex C.K.Schneid.) Chery (sinonim: Alnus viridis subsp. maximowiczii (Callier ex C.K.Schneid.) D.Löve) (sinonim: Alnus maximowiczii Callier ex C.K.Schneid.). Questa sutspezia considerescha R. Govaerts sco atgna spezia (Alnus maximowiczii Callier ex C.K.Schneid.).
  • Alnus alnobetula (Ehrh.) K.Koch subsp. sinuata (Regel) Raus (Syn.: Alnus viridis subsp. sinuata (Regel) Á.Löve & D.Löve, Alnaster sinuatus (Regel) Czerep., Alnus crispa subsp. sinuata (Regel) Hultén, Alnus sinuata (Regel) Rydb., Alnus sitchensis (Regel) Sarg., Alnus viridis var. sinuata Regel): cumpara da la Russia Orientala fin en la China dal Nord, en il Giapun e da l’Alasca fin en la California ed en il stadi federativ Wyoming.
  • Alnus alnobetula (Ehrh.) K.Koch subsp. suaveolens (Req.) Lambinon & Kerguelen (sinonim: Alnus viridis subsp. suaveolens (Req.) P.W.Ball, Alnus suaveolens (Req.) Ball): cumpara sulettamain sin l’insla Corsica.[3]

Malsognas[modifitgar | modifitgar il code]

Ils fritgs pendan pir cur ch’els èn madirs; fritgs giuvens mussan anc ensi

L’ogn verd reagescha sensibel sin gronda setgira e sin schelira tardiva; uschiglio è la planta extremamain robusta. Ruissas tras selvaschina u muvel che pasculescha pon manar a lunga vista a donns restants.

Ina malsogna ch’è sa mussada ils ultims onns en l’artg alpin è l’uschenumnada muria d’ogns verds. La feglia e la roma vegn brina, ils chatschs furman necrosas ch’èn l’emprim brin cotschnas e silsuenter grischas; savens cumparan grondas quantitads da fitg pitschens fritgals da bulieus. È la planta infestada be pauc, po ella per ordinari sa revegnir l’onn proxim; cuntanschan las necrosas però il tschep, alura croda quel cun il temp dapart pervi da smarschim alv. Questa malsogna infectescha entirs effectivs da la planta e cumpara surtut en regiuns autas. Ins suppona che la malsogna rumpia surtut ora la primavaira suenter envierns cun pauca naiv; igl è quai il temp che la planta dependa il pli fitg da grondas quantitads dad aua. Medemamain èsi cumprovà che la malsogna cumpara savens suenter stads fitg chaudas. La muria è vegnida descritta l’emprima giada il 1989/90 en la Svizra Centrala, alura il 1997/98 en il territori dal Gottard ed en l’Engiadin'Ota, il 2001 en duas regiuns da l’Austria ed il 2005 en la Alps talianas. La malsogna para da daventar pli frequenta; i pudess sa tractar d’ina consequenza dal stgaudament dal clima. Il svilup sa cuvra cun ils envierns fitg chauds a partir dals onns 1990.[4]

Etimologia[modifitgar | modifitgar il code]

Structura da la feglia

Sper il num ‹ogn verd› è derasà en l’entir territori rumantsch il num ‹draussa› (vallader, puter e surmiran dros, pl. drossa, sutsilvan dros, pl. drosa, sursilvan draus, pl. draussa). I sa tracta d’in dals paucs pleds preromans ch’èn sa mantegnids fin oz en il territori alpin. Il medem term cumpara er en valladas alpinas cunfinantas (p.ex. dros, pl. dròsa a Biasca) e sa lascha schizunt cumprovar dal francoprovenzal en las Alps dal Vest fin en las Dolomitas (Val da Fascia). Pli tard è il term er vegnì surpiglià en las regiuns alemanas che cunfineschan cun il territori retorumantsch: Droosle (Part Sura Bernaisa), Tross (Berna, Son Gagl, Grischun), Trosle (Grischun), Dros (Glaruna), Drossel (Glaruna, Grischun), Drüesa (Allgäu).[5]

Annotaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

  1. Erich Oberdorfer: Pflanzensoziologische Exkursionsflora für Deutschland und angrenzende Gebiete. 8. ed., Stuttgart, Verlag Eugen Ulmer, 2001, ISBN 3-8001-3131-5, p. 314–315.
  2. Erhard Dörr, Wolfgang Lippert: Flora des Allgäus und seiner Umgebung. Tom 1, p. 422. IHW-Verlag, Eching bei München, 2001. ISBN 3-930167-50-6.
  3. Indicaziuns tenor Alnus en: Germplasm Resources Information Network (GRIN), USDA, ARS, National Genetic Resources Program. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland e Rafaël Govaerts (ed.): Alnus – World Checklist of Selected Plant Families, Royal Botanic Gardens, consultà ils 10 da schaner 2017.
  4. Huber, Frehner: Forschungsprojekt Grünerle. 2.5 Gefährdungen / Schäden p. 24s. (cf. la glista da litteratura).
  5. Cf. p.ex. draus en: Liechtensteiner Namenbuch e Carl Jessen: Die deutschen Volksnamen der Pflanzen, Verlag von Philipp Cohen Hannover 1882, p. 22.

Litteratura[modifitgar | modifitgar il code]

  • Barbara Huber, Monika Frehner: Forschungsprojekt Grünerle. Ökologie und Entwicklung der Grünerle im Alpenraum. (Rapport per incumbensa da l’Uffizi federal d’ambient), Abenis AG e Forstingenieurbüro Monika Frehner, Cuira 2012.
  • Xaver Finkenzeller: Alpenblumen. Mosaik, Minca 2003, ISBN 3-576-11482-3.
  • Manfred A. Fischer (ed.): Exkursionsflora von Österreich. Ulmer, Stuttgart 1994, ISBN 3-8001-3461-6.

Colliaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

Commons Commons: Ogn verd – Collecziun da maletgs, videos e datotecas d'audio