Ordino

Ord Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
Ordino
A1010004.JPG
Ordino l'enviern
Escut d'Ordino.svg
Vopna
Administraziun
Stadi Flag of Andorra.svg Andorra
Parròquia Ordino
Cònsol major Ventura Espot i Benazet
Cònsol menor Consol Naudí i Baixench
Territori
Ordino in Andorra.svg
Coordinatas: xyz
Autezza 1298 m s. m.
Surfatscha 90 km²
Populaziun 4322 abitants
(2011)
Spessezza 48,02 ab./km²
Numer postal AD300
Internet
Pagina-web uffiziala

Ordino è tenor l'urden tradiziunal la terza da las sis parròquies da l'Andorra.

Geografia[modifitgar | modifitgar il code]

Cun ina surfatscha da 85 km² è ella suenter Canillo ed Encamp la terz gronda parròquia.

Situaziun geografica[modifitgar | modifitgar il code]

La parròquia cumprenda l'intschess dal flum Valira d'Ordino u Valira del Nord, en il nordvest dal Principadi. Ella cunfina en il nord cun il País de Faix (Auzat e Vic de Sòs), en l'ost cun Canillo ed en il vest cun la Massana.

Abitadis[modifitgar | modifitgar il code]

Administrativamain è ella dividida en tschintg quartiers che disponan da cussegls propris: Ordino, Sornàs, Ansalonga, la Cortinada i Llorts.

Istorgia[modifitgar | modifitgar il code]

Istoricamain è Ordino sa distinguì per sias fuschinas, spezialmain la Fuschina d'El Serrat e la Fuschina da l'Areny. La serrada da l'ultima fuschina a la fin dal 19 tschientaner ha provotgà ina diminuziun da la populaziun. L'onn 1983 è il territori da skis Ordino-Arcalís vegnì avert.

Cultura[modifitgar | modifitgar il code]

Ordino n'è betg sulettamain il center industrial istoric, ma era il center cultural da l'Andorra. Qua è vegnì scrit il Manual Digest, numnà la ‹bibla andorrana›. El tracta da l'istorgia, il guvern ed ils usits da l'Andorra. Ses autor è stà Antoni Fiter i Rossell dad Ordino.

Lieus d'interess[modifitgar | modifitgar il code]

Las attracziuns las pli impurtantas èn la baselgia parochiala Sants Corneli i Cebrià cun dus maletgs romanics da Nossadunna dal 12avel e 13avel tschientaner; la baselgia romanica Sant Martí de la Cortinada cun picturas muralas dal 12avel tschientaner; las chasas fortifitgadas Casa Fiter-Riba, nua ch'ins po cotemplar l'original dal Manual Digest, e Casa Areny-Plandolit, da la famiglia-proprietaria da la Fuschina da l'Areny, ch'è vegnida transfurmada en in museum.

Colliaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

Commons Commons: Ordino – Collecziun da maletgs, videos e datotecas d'audio