Pass per pass

Ord Wikipedia
Midar tar: navigaziun, tschertga
Write.svg Questa pagina è scritta en sursilvan.

Pass per pass ei in roman da Mirjam Pressler.

Resumaziun dil cuntegn[modifitgar | modifitgar il code]

Il roman da giuvenils tracta d’in buob che senumna Thomas ed ei impedius da caminar. El viva tier ina famiglia beinstonta en ina dallas villas noblas dil marcau. Siu bab ei in architect renomau, che possibilitescha alla famiglia quei ault standard da viver. Schegie che sia famiglia viva en surabundonza, ei Thomas buca cuntents cun sia situaziun da viver. Ses geniturs han bia dispetas perquei ch’il bab ei trasora occupaus cun sia lavur ed ha mai temps per Thomas e ses quater fargliuns. Era culla mumma meina Thomas ina relaziun critica. Thomas frequenta il gimnasi. El ei numnadamein fetg intelligents e vul pli tard inagada ir a studegiar psicologia. Cumbein ch’el ei in dils pli perderts scolars da sia classa, sesenta el savens discriminaus pervia siu impediment corporal. Da sia mumma sesenta el puppergnaus e buca prius serius. Cun tschels fargliuns ha Thomas differentas relaziuns. Cun sia sora veglia, Elisabeth, sa el discuorer bein davart ses problems. Encunter las duas schumellinas ha Thomas denton in’ antipatia. Siu frar pign che senumna Frieder, ei in buob sensibel e serrau. El ha difficultads en scola e sto perquei savens pitir pervia la mumma dominanta. In di s’encorscha Frieder, ch’il bab ha in’amitga. El raquenta quei a Thomas. Ensemen emprovan els dad ir suenter all’entira caussa. Entras quei daventa la relaziun denter els adina pli stretga. Ina sera tuorna Frieder buca pli a casa suenter scola. Ils geniturs supponan ch’el hagi fatg ina schliata nota en scola e ch’el hagi ussa tema da turnar a casa. Suenter in cert temps cloman ils geniturs la polizia che duess gidar dad encurir Frieder. L’auter di vegn Frieder anflaus. El era sependius en in uaul datier dil marcau. Suenter il suicid da Frieder para la relaziun denter Thomas e sia mumma ad ir dil tuttafatg en toccca. El dat la cuolpa per la mort da Frieder oravontut alla mumma, perquei ch’ella ha mai saviu acceptar siu fegl aschia sco el era. Al bab fa el era renfatschas, perquei ch’el seigi mai staus a casa e ch’el hagi bandunau sia famiglia. Sur in liung temps refusescha Thomas da discuorer cun sia mumma. La situaziun sestabilisescha denton cul temps. Finalmein vegn Thomas alla conclusiun, ch’ins sappi atgnamein dar a negin la cuolpa per la mort da Frieder. Alla fin dalla historia san Thomas e la mumma perdunar in a l’auter.

Finiziun aviarta[modifitgar | modifitgar il code]

La historia finescha cun ina finiziun aviarta. Entras quei restan pliras damondas buca sclaridas. Ins sa per exempel buc, sch’ils geniturs da Thomas vegnan a sesparter suenter l’amicezia dil bab. La historia sa aschia vegnir cumplenida cun atgnas interpretaziuns.

Tema[modifitgar | modifitgar il code]

“Pass per pass” ei ina historia fetg emoziunala. Mirjam Pressler descriva las varts negativas sco era las varts positivas digl “esser giuvens”. Oravontut fa ella er diever da maletgs per descriver sco ch’ina persuna el cudisch sesenta momentan. Quei dat al lectur ina megliera investa els sentiments dallas persunas principalas dil cudisch. Dat ei ina certa estetica? Nua? A la fin dalla historia sa Thomas perdunar a sia mumma. La davosa scena muossa ina certa estetica: Il di suenter Nadal fan Thomas e sia mumma ina spassegiada tier la fossa da Frieder. Igl ei ina damaun freida, neiv schai sin las plontas e sils tetgs dallas casas dil marcau. Thomas e la mumma stattan ditg avon la fossa e contemplan la crusch da lenn. Lura semettan els puspei sin via a casa. En quella situaziun schai buca ina gronda distanza denter quels dus sco aunc pli baul. Els van in sper l’auter: In segn ch’els han finalmein saviu far pasch.

Interessant vid quella historia ei oravontut, co ch’in carstgaun giuven va entuorn cun in impediment cul qual el sto viver pli probabel duront sia entira veta. Era interessantas ein las relaziuns denter las persunas. La historia muossa, ch’ei dat era en famiglias beinstontas conflicts ch’ein buc adina sempels da sligiar. Oravontut vegn raquintau davart la situaziun dils giuvenils, davart lur problems. Ei vegn era mussau, che buc tuts san ir entuorn tuttina bein cun lur difficultads. Aschia sa ei spert vegnir tier acziuns trestas (ella historia tier il suicid da Frieder).

Sco gia numnau ella part sura, tracta la historia oravontut dals problems psichics e fisics da giuvenils. Per gronda part vegnan quels problems era descrets en ina moda clara e capeivla. Tenor miu meini ein denton biaras difficultads, che vegnan descrets en quei cudisch, stravagadas. Ultra da quei ei la historia vegnida scretta d’ina autura, ch’ei era buca pli la pli giuvna. Aschia san ins buca propi dir, con fetg ch’ella ei veramein informada davart ils problems dils giuvenils. Autras difficultads dalla glieud giuvna, che fuorman segir era in grond problem, sco per exempel il contact cun alcohol ed autras drogas, vegnan buca tematisadas en quella historia. Il tema suicid e ses affects vegnan denton descrets fetg bein.

Persunas participadas[modifitgar | modifitgar il code]

  • Thomas : El raquenta ils fatgs tenor siu pugn da vesta. Thomas ei impedius da caminar e gioga la persuna impurtonta dalla historia.
  • Atgnadads: buns en scola, pauca acceptanza per problems en famiglia, deplorescha ch’el sa buca caminar endretg, vesa bia mo ses problems e buca quels dils auters.
  • Dunna Sieber: Ella ei la mumma da Thomas. Ella emprova adina da promover ses affons aschi fetg, ch’els ein la finala ils megliers da tuts, per exempel tgei che pertucca las prestaziun en scola. Savens eis ella depressiva e sa buca sco prender a mauns ses problems.
  • Signur Sieber: El ei il bab da Thomas. Sco architect sto el luvrar bia ed ei strusch pli a casa. Entras sia amicezia cun ina autra femna tradescha el sia entira famiglia.
  • Elisabeth: Ella ei il pli vegl affon dalla famiglia Sieber. Cun Thomas ha ella ina relaziun stretga.
  • Petra ed Erica: Ellas ein las schumellinas dalla famiglia Sieber. Ellas capeschan aunc buc ils problems da lur fargliuns pli vegls. Ord quei motiv ha Thomas mintgaton empau breigias cun ellas. Perquei ch’ellas ein fetg bialas e semeglian fetg alla mumma vegnan ellas savens puppergnadas.
  • Frieder: Il frar giuven da Thomas. El s’occupescha bugen cun plontas e la natira. Pli tard vul el inagada vegnir hortulan. El ei fetg ruasseivels e sensibels. En scola ha el difficultads d’emprender. Perquei sto el savens pitir sut las lunas dalla mumma.
  • Apparientscha: cavels liungs, semeglia allas schumellinas ed alla mumma
  • Wolfgang: Fa survetsch civil, porta Thomas mintga di a scola
  • Non: Basat da Thomas
  • Susi: L’amitga da Thomas

Liug[modifitgar | modifitgar il code]

Loghens d’acziun ein: La villa dals Siebers, la habitaziun dil non, il biro dil bab, la scola da Thomas, il santeri La villa dils Siebers ei il liug, nua che la maioritad dallas acziuns capetan. Leu dat ei oravontut biaras dispetas e discussiuns davart ils problems en famiglia.

La habitaziun dil non ei sco in refugi per Thomas, in liug nua ch’el ei segirs dalla mumma e ses problems familiars. Il santeri simbolisescha duas caussas: L’entschatta d’ina fasa critica cuort suenter la mort da Frieder ed in punct da remischun alla fin dalla historia.

Fuorma[modifitgar | modifitgar il code]

Igl ei in raquintader che discuora el jeu, numnadamien Thomas. El scriva davart ses problems, ses quitaus, co ch’el va entuorn cun siu impediment corporal e co el vesa la situaziun ord sia perspectiva. Sco gia numnau lavura l’autura bia cun maletgs, che duessan descriver ils sentiments dallas persunas impurtontas.

Temps[modifitgar | modifitgar il code]

La gronda part dalla historia ei scretta el passau. La fin dalla historia ei denton scretta el present. Il temps da raquintaziun ei pli cuorts ch’il temps raquintau. Il text ei baghegiaus si acronologicamein. Ei vegn adina puspei raquintau caussas, ch’ein capitadas pli baul e mida lu puspei tier acziuns el present. Il spazi da temps ei buca definius claramein, il cuozza forsa circa in onn.

Lungatg[modifitgar | modifitgar il code]

Ei setracta d’in lungatg plitost sempel. Il text mida da discuors direct tier discuors indirect, consista denton savens ord patratgs («Monologs») dil raquintader el jeu. La historia ei scretta sin basa d’in code restrinschiu. Ella secumpona da plirs discuors da mintgadi, aschia che la qualitad dil lungatg sesanfla sin in nivel «normal» e buca sin in nivel fetg pretensius.

Fontaunas[modifitgar | modifitgar il code]