Republica da las Trais Lias
Il Grischun (lura: Il Stadi da las cuminas Trais Lias) ha furmà durant radund 300 onns (1524 - 1803) in stadi independent ch'era dividì en trais ligias (Lia da la Chadé, Ligia Grischa e Ligia da las diesch dretgiras). Pervi da sia gronda muntada sco regiun da transit sur las Alps, mo er pervi da gronds conflicts interns (confessiun e rivalitad da famiglias regentas) sa chattava quel stadi en il focus d'interess sa las grondas pussanzas europeicas (Austria/Spagna e Frantscha) ch'empruvavan da s'alliar u d'annectar il pajais, quai che ha manà a grondas tensiuns internas (Scumbigls grischuns 1618-1648). Durant ils onns 1512 fin 1797 appartegnevan anc la Vuclina, Clavenna e Buorm sco terrotoris subdits al "Grischun". 1803 entra il Stadi da las Trais Lias sco chantun en la Confederaziun.
Lia da las 10 dretgiras
[modifitgar | modifitgar il code]La lia da las 10 dretgiras è vegnida messa ensemen da siat dretgiras:
- Tavau
- Claustra
- Castels
- Aschera
- Maiavilla
- Belfort
- Schanfigg
Suenter che tut ils imperaturs da Toggenburg en il Grischun èn morts han ils subdits fundà ils 8. da zercladur 1436 ina lia. Lieu principal da quella lia era Tavau. Era la lia da las diesch dretgiras era encunter l'expansiun da Habsburg en il Grischun.