Tumults da giuvenils en Svizra
Ils tumults da giuvenils en Svizra dals onns 1980 fin 1982 èn stads in moviment da protesta cun la finamira da cuntanscher dapli autonomia culturala. Tut en tut ha il conflict chaschunà plirs tschient blessads dad omaduas varts e donns da material da milliuns francs.
Cronologia[modifitgar | modifitgar il code]
Il moviment ha cumenzà ils 30/31 da matg 1980 cun cravals da giuvenils avant l’Opera da Turitg (ils uschenumnads ‹tumults da l’opera›). Curt avant aveva il Cussegl da la citad approvà 60 milliuns francs per la renovaziun da l’opera; il medem mument aveva el dentant refusà las pretensiuns per in Center da giuvenils autonom (tudestg: AJZ). Sin quai è suandada ina spirala da violenza incumparabla tranter ils ‹burascus› e la polizia, uschia per exempel suenter l’emprima serrada dal Center da giuvenils autonom en vischinanza da la staziun principala a Turitg.
Per las autoritads e per la populaziun è la rebelliun dals giuvenils vegnida nunspetgadamain. Il conflict fiss dentant stà da prevesair gia pli baud, per exempel en furma d’in assagl durant in concert da Jimmy Cliff (1979). En pli avevi gia dà vers la fin dals onns 1960 cuntraversas che stevan en connex cun il giavisch per in Center da giuvenils autonom (‹cravals dal Globus›). Pir cun l’ir dals onns è la politica da la citad stada pronta per dialogs ed ha creà lieus per activitads culturalas alternativas (p.ex. la Rote Fabrik).
Er en autras citads svizras sco Basilea, Berna u Losanna è vegnì protestà cun violenza. A Basilea è il moviment da giuvenils stà activ durant ils onns 1980 fin 1982 e lura anc ina giada ils onns 1986 fin 1989. En il center steva qua il spazi cultural liber sin l’areal da la veglia orticultura da la citad ch’ils giuvenils vulevan administrar sezs. A Berna hai dà cuntraversas en connex cun il Zaffaraya e cun il center da cultura Reithalle.
Novas furmas da protesta[modifitgar | modifitgar il code]
La finamira principala dals moviments dals onns 1980 era da cuntanscher dapli autonomia culturala. Il moviment ha dentant er tematisà problems sociopolitics sco la mancanza d’abitaziuns, la miseria da drogas u il stadi che surveglia tut. Ils giuvenils han cumbattì cun meds nunconvenziunals (p.ex. demonstraziuns cun acturs bluts), cun gieus da pleds (p.ex. Macht aus dem Staat Gurkensalat u Freier Blick aufs Mittelmeer – sprengt die Alpen) e cun novs meds estetics creativs (influenzads dal moviment da punk).
Il video Züri brännt ch’è cumparì l’onn 1981 documentescha en moda extendida ils tumults da giuvenils a Turitg ord vista dals activists e da las activistas che rebelleschan. Il medem onn ha il scriptur grischun Reto Hänny – ch’è stà perditga dals eveniments – elavurà il succedì en ses rapport Zürich, Anfang September. Ina collecziun edida da Heinz Nigg (2001) documentescha ils eveniments 20 onns pli tard ord vista da persunas pertutgadas e cumplettescha quests rapports cun analisas da schurnalists e scienziads.
Film e litteratura[modifitgar | modifitgar il code]
- DVD: Züri brännt, Svizra 1981, dus discs (durada 190 min., tudestg, tudestg svizzer e suttitels en tudestg, englais, franzos e talian) DVD sin artfilm.ch
- Reto Hänny: Zürich, Anfang September, Suhrkamp, Frankfurt 1981, 146 p. ISBN 3518110799
- Heinz Nigg (ed.): Wir wollen alles, und zwar subito! Die Achtziger Jugendunruhen in der Schweiz und ihre Folgen, cun DVD e website, chasa editura Limmat, Turitg 2001, 536 p. ISBN 3857913754
- Kathrin Bänzinger: Dani, Michi, Renato und Max, chasa editura Limmat, Turitg 1988 ISBN 3-85791-137-9
- Christoph Braendle, Reto Hänny, Alain Marendaz: Zür(e)ich brennt, Chasa editura Europa, Turitg 2010 ISBN 978-3-905811-18-6
- Olivia Heussler: Zürich, Sommer 1980, fotografias ed in epilog da Stefan Zweifel, Edition Patrick Frey, Turitg 2010 ISBN 978-3-905509-89-2
Colliaziuns[modifitgar | modifitgar il code]
- Achtziger Unruhen (dossier da la WOZ)
- Thomas Rüst: Der Beginn eines heissen Sommers (artitgel en il Tages-Anzeiger dals 25 d’avrigl 2000 pertutgant ils ‹tumults da l’opera›)
- Wir wollen alles, und zwar subito!