Utilisader:Mesoscaph/Cudeschs/Civilisaziuns da l'antica/Celts
Tgi eran els e nua vivevan els?[modifitgar | modifitgar il code]
Vers ca. 400 a.C. abitavan ils Celts en in territori che s'extendeva da la Spagna dal Nord odierna sur la Gronda Britannia ed Irlanda, l'Europa Centrala e fin en la Tirchia dal Nord. En il nord da quest territori abitavan las stirpas germanas, en il sid è sa furmà l'Imperi roman.
Ils Celts che vivevan en il territori davent dal nord da l'Aquitania (Frantscha dal Sid) fin en il sid da la Belgia numnavan ils Romans Gals. (Cf. il cudesch da Julius Caesar ‹De Bello Gallico› che tracta la conquista da quest territori; davart ils Gals suondan suenter quest chapitel infurmaziuns supplementaras).
Co vesevan or lur edifizis?[modifitgar | modifitgar il code]
Ils edifizis dals Celts èn sa midads fitg en il decurs dal temp, ed els sa differenziavan er da regiun tar regiun. Per part existivan pitschens vitgs cun chasas plitost simplas, per part però er gronds abitadis fortifitgads, uschenumnadas oppida.
Tge mangiavan els?[modifitgar | modifitgar il code]
Ils Celts mangiavan sco la gronda part dals Europeans surtut granezza, charn, fritgs e legums. Els bavevan vin da mel e biera (corma). Da tge precis ch'els sa nutrivan sa differenziava da regiun tar regiun ed els cultivavan er granezza dal territori respectiv. La glieud en las regiuns muntagnardas da la Scozia era per exempel enconuschenta per sa nutrir quasi be d'avaina, cumbain che quai na consteva betg dal tut. Tuttina è l'avaina restada la granezza preferida en Scozia. Quella gioga en la cuschina scotta in'anc pli gronda rolla ch'il tartuffel tar nus.
Ils Celts disponivan da grondas enconuschientschas areguard l'industria da minieras. Ad Eschweiler sa lascha visitar in miniera da fier d'ina vegliadetgna da bundant 2400 onns. Chats ch'èn vegnids fatgs en palids cumprovan ch'i vegniva gia gudagnà avant 3300 onns plum en minieras. La lavur en las minieras era privlusa, i deva savens accidents. Enconuschent tranter archeologs è l'‹um en sal›, ina mumia. Grazia al sal han ils Celts cuntanschì ina ritgezza incredibla: il sal numnavan ins ‹l'aur alv dals Celts›. I na deva gea anc naginas conservas e frestgeras da quel temp, ins duvrava il sal per conservar (p.ex. per far charn en salamuira). Il sal spendrava l'enviern baininqual famiglia da murir da la fom.
Co sa vestgivan els?[modifitgar | modifitgar il code]
Ils Celts devan gronda paisa a lur vestgadira, sch'els pudevan sa prestar quai. Blers tessevan musters plain colurs en lur vestgadira, uschenumnads tartans. Tals pon ins per exempel anc admirar oz en ils kilts scots. Ils Celts eran er loschs da lur cliniez, e tant dunnas sco er umens purtavan, sch'els pudevan sa prestar quai, da tuttas sorts ureglins, culaunas, bratschlets ed anels. Ultra da quai purtavan blers guerriers celtics armas (per ordinari spadas) cun ritgs ornaments che cumplettavan lur vestgadira.
Co veseva or lur scrittira?[modifitgar | modifitgar il code]
Da far notizias en scrit, n'era betg propi derasà tar ils Celts. Els preferivan da conservar e dar vinavant lur istorgia e cultura a bucca, en furma da raquints davart il passà. Exempels temprivs d'ina scrittira celtica sa basan sin l'alfabet fenizian. In pau pli tard, vers la fin da l'antica, è stà en diever en l'Irlanda sco er en parts da la Britannia e Scozia ina sort alfabet cun num ogham. Quel serviva surtut a far inscripziuns en stelas da crap. Suenter la cristianisaziun èn quests ed auters tratgs caracteristics da la cultura celtica svanids pli e pli. Enstagl è sa fatg valair l'alfabet cristian.
En tge crajevan els?[modifitgar | modifitgar il code]
.jpg)
Ils Celts eran politeists, vul dir ch'els crajevan en bleras differentas divinitads. Cuntrari a blers auters pievels, veneravan las diversas stirpas da Celts mintgamai auters dieus. Igl existivan però er intgins dieus cuminaivels: la mamma terra numnavan els Beira, ed intgins dad els crajevan ch'ella saja la mamma da tut ils auters dieus. Grond'impurtanza sco manaders spirituals dals Celts avevan ils druids.
Tgi dad els è anc oz enconuschent?[modifitgar | modifitgar il code]
Ils Romans èn arrivads l'onn 43 s.C. en la Britannia. Radund 20 onns suenter è mort Prasutagus, il chau da la famiglia dals Icenii. Cumbain che sia dunna Boudicca dueva tenor la tradiziun surpigliar ses post, han ils Romans occupà lur pajais. Quai ha grittentà Boudicca e l'entir pievel, ed els han mess en pe in'armada per cumbatter ils Romans e liberar la Britannia. Ella è vegnida sustegnida da bleras autras stirpas celticas ed i als fiss bunamain reussì da cupitgar il domini dals Romans. Boudicca vegn undrada en l'Engalterra sco eroxa naziunala.
Tge è restà dals Celts?[modifitgar | modifitgar il code]
Suenter 400 s.C. èn las legiuns romanas sa retratgas successivamain da l'insla britannica. Ils celtoromans, la populaziun ch'era sa furmada dals Celts e Romans, era uss sezza smanatschada tras attatgas da stirpas celticas nà dal vest e nord. Perquai han els clamà en il pajais mercenaris da las stirpas germanas dals Anglons e Saxons cun lur famiglias. Da la maschaida tranter quels ed ils celtoromans è sa furmada pass per pass la nova populaziun e cultura anglosaxona.
En il vest e nord da l'insla britannica (Valisia e Scozia), sco er en l'Irlanda e Frantscha dal Nord (Bretagna) vegnan percunter per part discurridas fin oz linguas celticas. Er en l'Europa Centrala existan anc numerus nums da vitgs e da cultira che regordan als origins celtics.