Utilisader:Mesoscaph/Cudeschs/Giats gronds selvadis/Leopard da naiv
|
Detagls interessants
|
[[Datoteca:.jpg]]
Ils leopards da naiv vivan en ina cuntrada cun stemprads d'in fraid murdent, nua ch'il sang d'umans schelass entaifer paucas minutas. Lur corp è adattà a la vita en la cuntrada selvadia fitg fraida. Fin avant curt n'aveva anc nagin fotografà in leopard da naiv en libertad. Insumma han be paucs gì la fortuna da vesair in. E tgi ch'ha vis in, n'ha betg pudì enconuscher bler, pertge che l'animal è camuflà fitg bain. Precis quai stiman ils leopards da naiv – els èn colurads en il grisch ed alv da las furmaziuns da grippa, e sch'els vulan svanir, dovran els be sa fermar andetgamain e mintgin als tegna per in grip.
Nua vivan leopards da naiv?[modifitgar | modifitgar il code]
Els vivan en las autas muntognas da la China e da l'Asia Centrala, sco per exempel en il Himalaia. Leopards da naiv occupan per ordinari immens reviers da 260 km², damai ch'els chattan en quest spazi da viver be cun grondas difficultads nutriment.
Co vesan leopards da naiv or?[modifitgar | modifitgar il code]
Il pail dals leopards da naiv è alv grisch sco la colur dal grip e da la naiv. Els han rosettas vi dals flancs, vul dir vi da las varts dal venter. Ultra da quai han els puncts sin il chau e la tatona, sumegliant als jaguars. Camuflads en questa moda, pon els s'avischinar en il clima fraid nunobservadamain a lur preda. Lur cuas èn extraordinariamain lungas, cun pail gross e strivladas. Per sa tegnair chaud durant stemprads, pon els metter lur cua sco in schal sur la fatscha. Lur tschattas èn sco chalzers da naiv ch'èn surtratgs cun pail spess. Lur egls èn radunds e da colur fustga fin verd grischa. Ils mastgels paisan tranter 40 e 52 kg, las femellas èn in pau pli levas e paisan tranter 34 e 40 kg.
Tge maglian leopard da naiv e co tschiffan els lur preda?[modifitgar | modifitgar il code]
Leopards da naiv maglian quasi tut quai ch'els pon tschiffar. Per il pli maglian els animals ch'èn trais giadas uschè gronds sco els sezs. Savens fan els chatscha sin nursas selvadias, chauras selvadias, lieurs ed utschels. La stad maglian els il pli savens animals da preda pli pitschens sco portgs selvadis, gazellas, muntanellas da la steppa, marcors, capricorns, mieurs e tschiervs. Els s'avischinan fin ad ina distanza da 6 fin 15 m a la preda e l'attatgan cur ch'igl è normalmain bler memia tard da vulair fugir.
Las toppas dal leopard da naiv èn uschè ladas ch'ellas na pon betg sfundrar en la naiv. Sco gianellas porschan quellas ad els tegn cur ch'els fan chatscha sin lur preda. Il meglier funcziunescha quai cur ch'els curran sin naiv da samada. Ils animals da preda cun lur tschaccas rumpan en tras questa crusta, perquai ch'il fund na porscha betg in uschè bun sustegn per quellas.
Co tiran leopards da naiv si lur giuvens?[modifitgar | modifitgar il code]
Las femellas partureschan dus u trais pitschens per letg, ma i pon er esser dapli che set. En la vegliadetgna da dus mais cumenzan els a magliar nutriment cumpact. Cun trais mais suondan els lur mamma a chatscha. Els restan tar quella durant l'emprim enviern, avant ch'els bandunan la leoparda en la vegliadetgna da 18–22 mais. Suenter l'avair abandunà, pon ils fragliuns anc restar ensemen intgin temp.