Viadi d'avust

Ord Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
Write.svg Questa pagina è scritta en sursilvan.
Edit-clear.svg Quest artitgel u questa secziun ha basegn d'ina repassada. Sche ti t'interesseschas per la tematica, pos ti al repassar e meglierar.

Motiv: clean up & vichifitgar --Andreas 18:26, 18 schaner 2010 (CET)


Viadi d'avust (en l'original tudestg Reise im August) ei in roman per giuvenils da Gudrun Pausewang. Gabriela Holderegger ha translatau el en rumantsch grischun.

Cuntegn[modifitgar | modifitgar il code]

Il roman descriva il transport dad Alice Dubsky tochen el camp da concentraziun Auschwitz. Ella ha endisch onns, prest dudisch ed ei ina gediua.

Igl autur sesprova dad integrar els schabetgs actuals ils eveniments dad Alice entochen dacheu, sco era informaziuns davart sia famiglia. Duront quei viadi succeda siu svilup dad ina pintga mattatscha tier ina persuna carschida. La simbolica per quella madiraziun semuossa entras sia emprema menstruaziun.

Alice habitescha en ina villa cun ses geniturs, siu tat e sia tatta e meina ina veta sco tut ils auters en siu contuorn era. Entras la persecuziun dils gedius duront la 2. Uiara mundiala vegnan els denton sfurzai dad habitar el zuppau el tschaler da lur villa. Per lur provediment da mintga di procura la casarina, dunna Lohmann.

In temps varga entochen che sia mumma survegn difficultads culs dents e sto per quei motiv consultar in dentist. Cun quella caschun vegnan ils geniturs dad Alice arrestai e transportai encunter igl ost. Empau pli tard vegn era il refugi dad Alice, siu tat e sia tatta scuvretgs. Alice vegn transportada cun siu tat ed aunc circa 50 autras persunas en in carr din tren tochen ad Auschwitz. La tatta vegn separada dad els muort las difficultads cun sias combas.

Denton ils vers motivs per in tal viadi ein da gliez temps aunc nunenconuschents ad Alice. Gia el tschaler haveva ella fatg persenn da bia caussas misteriusas (p.ex. neginas visetas da sias cameratas pli, buc pli la pusseivladad dad ir a scola), ferton ch'ils carschi han adina anflau in motiv (p.ex. l'uiara) u ina explicaziun per evitar la verdad. Ella seregorda aunc dalla notg, ella quala la sinagoga haveva pigliau fiug ed ils carschi eran tut stermentai. Alice haveva schizun retschiert treis brevs da ses geniturs suenter lur dispariziun. Mo duront il viadi ei semussau che quellas eran gnac da ses geniturs, ellas han pia mo serviu sco enganada per zuppentar la verdad. Mo ussa realisescha ella la situaziun e s’encorscha dallas manzegnas dils carschi.

Il provediment e las circumstanzas higienicas el carr dil tren ein terriblas. Il tat ha quitau dad Alice plein premura entochen ch'el miera el carr en consequenza dad ina attacca da fleivlezia e la scalgia da granata dall'emprema uiara mundiala en sia comba.. Paul ei in giuven che s’occupescha savens cun ils affons el carr. Cura ch'els han la caschun da retrer duas sadialas aua, scappa el e vegn per la mort.

Ultra da quels dus cass da mort che schain duront gl'entir viadi gest sper Alice el carr, vesa ella aunc la naschientscha dil pop da dunna Wormser. El decuors dil viadi confrunteschan Ruth Mandel e sia feglia Rebekka che ha 14 onns, Alice cun la realitad antisemitica. Sut quellas extremas cundiziuns psichicas caschunadas per part a basa dalla mort da siu tat, obtegn Alice cunzun sustegn da Ruth. Il viadi tras la Tiaratudestga cuoza in di e miez. Alice miera cun Ruth e ses affons David, Ruben, Rebekka ed in ulteriur buob ord lur carr, numnadamein Aaron ella combra da gas ad Auschwitz.

Figuras[modifitgar | modifitgar il code]

Alice Dubsky[modifitgar | modifitgar il code]

Ella ha ina fatscha pallida e magra ed ei ualti pintga per sia vegliadetgna. Ses liungs, stgirs cavels porta ella quasi adina aviert, damai che tarscholas plain buc a sia famiglia. Duront il viadi dattan certas midadas da sia pareta en egl ad ella. Ella reconuscha strusch pli sesezza el spieghel.

Alice gauda sias relaziuns culs affons da sia vegliadetgna. Sia megliera amitga fuva avon la persecuziun Traudel. Ella ei denton buc gediua e survegn per questa raschun in scamond da visitar Alice. Ad Alice ein ils viadis cul tren gia enconuschents sin fundament dallas visetas ch'ella ha fatg cun sia famiglia agl aug Luis, il qual ei marcadont da biestga. Denton ha ella en regurdientscha las circumstanzas el tren pli confortablas che duront quei viadi ad Auschwitz.

Ella educaziun dad Alice ei vegniu dau fetg gronda peisa alla schubradad. Quei che semuossa era tier Alice ed il tat arrisguard las circumstanzas malemperneivlas el carr dil tren. L'idea d'educaziun dils geniturs, dil tat e dalla tatta sebasa sin curtesia, risguard, e la stema dil possess. Denton era la scolaziun dalla cultura ha ina gronda impurtonza. Pliras ga succedan remarcas che lain concluder che sia famiglia ei beinstonta, per exempel lur liungs viadis, il "persian"(pial, fol) dalla tatta sco era la cumparsa dalla mumma. Era tier Alice semuossa la beinstonza entras si'ura, sia cumparsa cultivada (fa si cavels savens e ditg) ed las custeivladads da sia mumma ch'ella porta cun ella. La naivitad dad Alice semuossa aunc meinsvart en siu cumportament. Ins senta sin fundament da siu lungatg ch'ella sa aunc buc reflectar aschi bein las situaziuns. Denton el decuors dil viadi entscheiva ella a metter en damonda bia caussas e sesviluppescha naturalmein entras quei. Ella ei en tut priu ina mattschatta curaschusa, quei ch'ei bein veseivel entras siu secuntener enviers ils dus morts sper ella.

Tratgs caracteristics: Ella ei fetg surventscheivla, pertgei ella parta tut la rauba ch'ella ha cun ella. Alice enquera il contact culs auters affons u giuvenils el carr, aschia ch'ins sa caracterisar ella sco persuna fetg aviarta. Ella muossa interess per novas caussas, less saver davart plirs temas ton sco per exempel Rebekka. Per quei motiv descrivess jeu ella sco persuna marvigliusa, perquei ch’ella ha in cert regl da saver dapli davart la veta. Enviers persunas nunenconuschentas eis ella fetg critica. Ferton ch'ella muossa denton beinspert confidonza en la famiglia Mandel. Il process da madiraziun che succeda duront il viadi, duei survir sco exempel da cumportament dils carstgauns en situaziuns extremas.

Siegfried Dubsky[modifitgar | modifitgar il code]

Il tat dad Alice ha 62 onns ed ei gronds e ferms. El fuva ditg possessur dad in'interpresa da caffè. Era el metta gronda peisa sin schubradad. El sesprova cun tut ils mieds pusseivels da zuppentar la realitad dad Alice. Sia persuna ei empau influenzada d’in cert egoissem, pia mira el gl'emprem per Alice e sesez. El ei plitost sceptics visavi persunas nunenconuschentas. Quei semuossa per exempel en connex cul lungatg enviers la dunna Mandel. El less per tut prezi impedir che Alice vegn cunscienta dalla realitad ed ignorescha las remarcas da dunna Mandel enviers tematicas difficilas. El ha denton grond quitau dad Alice, posseda ina certa sensibladad e sustegn ella a basa psichica. El ha plitost in caracter serrau e muossa buc directamein emoziuns. La tristezia en consequenza dalla separaziun da sia dunna semuossa denton duront gl'entir viadi a moda indirecta. ll tat ei adina puspei fetg pensivs. Ils geniturs dad Alice ein bein impurtonts, denton succeda mai in dialog cun els, demai ch'els ein viagiai avon miez onn egl ost.

Famiglia Mandel[modifitgar | modifitgar il code]

Ruth: Ella ei fetg surventscheivla (p.ex. gida tier la naschientscha). Ruth ha empau la rolla d'ina mumma per tuts. Ella ha ina relaziun aviarta cun ses affons Rebekka, David e Ruben, pertgei ella ha instruiu els davart l'uiara e la naschientscha d'affons. Ella discuora pia relativ direct ed aviert cun els (relaziun denter Ruth e ses affons). Suenter la mort dil tat integrescha ella Alice en sia famiglia. Ella sesprova da dar ad Alice il sustegn necessari. Ruth ei fetg cunscienta dalla realitad ed ei sincera enviers ils affons, tegn denton tuttina aunc ina certa savida per sesezza (p.ex. ella ei pertscharta ch'ei setracta el camp da concentraziun buc per ina duscha mobein ina combra da gas, per quei motiv era sias larmas alla fin dil roman sin via tochen ella combra). Ella metta peisa sin la independenza da ses affons. Pia han els dad exequir certas caussas sur sesezs. Il tgaun pign e ner dalla famiglia vegn mazzaus, quei che imprima tut ils treis affons.

Rebekka: Ella ha duas tarscholas liungas e stgiras. Rebekka ha gia empau dapli experientschas culla veta che Alice. Ella ha il desideri per in contact cun ina persuna en sia vegliadetgna, la quala ha era tonta savida sco ella u schizun dapli. Per quei motiv refusescha ella era all'entschatta il contact cun Alice, pertgei per ella ei lezza aunc memia pintga ed ha aunc memia paucas experientschas.

David: El ei il pli giuven dils treis affons. David tema il stgir ed ei aunc ualti fixaus sin sia mumma.

Ruben: El frequenta circa la 4. classa.

Paul: Vinavon ei era Paul ina persuna centrala el raquent. El ei in giuven, curaschus, pazient um. El ei gronds e satels, ha cavels tschuors ed ina fatscha amicabla. El s’occupescha savens culs affons, per exempel gioga el culla detta il teater da casperet u ch'el possibilitescha als affons da contemplar la cuntratada tras la finiastra. Denton la pli gronda part dil temps passenta el cun clamar ils nums dils vitgs ch'els traverseschan cul tren.

Relaziuns denter las figuras[modifitgar | modifitgar il code]

Tut las persunas el carr sesanflan ella medem situaziun e sesprovan da surmuentar ils medems conflicts (p.ex. il cantun che survescha sco tualetta, sitgira e.a.v.)


Alice e famiglia (general): Igl ei ina buna relaziun famigliara. La famiglia sesprova dad interpender bia caussas ensemen.

Alice e siu tat: La relaziun ei significada entras familiaritad, carezia e curtesia.

Il tat e la tatta: Els unescha ina fetg stretga relaziun.

Alice e Ruth: Ruth ei la nova persuna da referiment per Alice. Ella porscha ad Alice in sustegn famigliar.

Alice e Rebekka: Cul temps vegn lur relaziun adina megliera. Ellas dattan sustegn ina a l'autra en differentas situaziuns. Rebekka representa per Alice ina certa funcziun d'ideal cunzun sereferiu alla savida e las experientschas da lezza.

Ruth e Rebekka: Ruth attribuescha a sia feglia empau dapli responsabladad ed independenza che a ses dus auters affons. La relaziun sebasa sin findonza ed ei cuntenteivla.

Alice e Paul: Alice sesenta bein en sia vischinonza. Ad ella plai la cumparsa ed il cumportament da Paul. Paul sesprova da s’occupar empau cun ella suenter la tragica dalla mort da siu tat.

Loghens d'acziun[modifitgar | modifitgar il code]

Il viadi meina tras la Tiaratudestga entochen Auschwitz. Las acziuns succedan per gronda part el carr dil tren. Leu regia ina atmosfera fetg varionta. Mintgaton dominescha la quietezia, lu denton gest puspei la panica, canera e malsegideivladad. Il plaz ei fetg restrenschius per tontas persunas, era per part en consequenza dil cantun che serva sco tualetta. La situaziun el car ed ils schabetgs el contuorn reflecteschan la posiziun dalla societad enviers ils gedius. Ultra digl agid che succeda denter las persunas el carr, semuossan era beinduras dispetas en consequenza dallas differenzas caracteristicas denter las persunas pertuccadas. Il camp da concentraziun obtegn all'entschatta ina simbolica da speronza che passa lu denton vi en tema e sgarschur davart il futur. Plirs pertuccai ein pertscharts da quei che spetga els. Denton Alice ei aunc buc capavla da realisar la situaziun, ella selegra schizun mintgaton sin quei camp e la lavur che havess da spitgar ella leu.

Il temps vargau sereferescha cunzun alla veta el tschaler dalla villa. Nua che l'atmosfera dils carschi fuva plitost deprimida e mulestusa. E mo entras la preschientscha dad Alice vegneva quella atmosfera empau opprimida. Ina veta "normala" era restrenschida duront il temps en tschaler, pertgei Alice saveva per exempel buca pli accumpignar sia mumma en stizun u termagliar culs auters affons el liber.

Il temps[modifitgar | modifitgar il code]

Quella historia capeta duront il temps dalla secunda uiara mundiala. Cura che la Tiaratudestga era suttamessa al domini dad Adolf Hitler cun siu sistem da persecuziun dils gedius. Il cudisch ei structuraus a moda acronologica, pertgei il lectur survegn adina puspei informaziuns dil vargau. Al lectur para quei temps el tren empau pli liungs che mo in di e miez, pertgei adina puspei succedan remarcas davart ils radis dil sulegl e.a.v.

Stilistica e lungatg[modifitgar | modifitgar il code]

Il raquent succeda ord la perspectiva dad Alice. Pia descriva ella las situaziuns, las persunas ed ils conflicts ord sia vesta. L'autura mischeida fatgs actuals cun ils vargai. Il scazi da plaids e la structura dallas construcziuns ei restrenschius, pia bein capeivels. Il lungatg ei buc signaus da gronda eleganza. Adina puspei fa l'autura diever dil discuors direct u era da dialogs. Bia ga vegnan era mo ils patratgs dad Alice descrets. 3 exempels per mieds stilistics che ein avon maun: Allitteraziuns (pg.27: Aveva ella emprendì), Geminatio (pg.9: Ah tatta, mia chara, chara tatta!), Polisindeton (pg.11: ...bab e mumma, tat e tatta e blers uffants.). La fin dil cudisch ei buc explicada exactamein.

Ligioms[modifitgar | modifitgar il code]