Aguirre, der Zorn Gottes

Ord Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
Aguirre der zorn gottes.svg
Cuntrada da l’Amazonas

Aguirre, der Zorn Gottes è in film d’aventura dal reschissur tudestg Werner Herzog da l’onn 1972. El tracta in’expediziun spagnola dal 16avel tschientaner en il guaud tropic da l’Amazonas.

Cuntegn[modifitgar | modifitgar il code]

Il film mussa in’expediziun fictiva da conquistadores spagnols en tschertga dal pajais dad aur legendar Eldorado che duai sa chattar en il guaud tropic da l’Amazonas. La gruppa vegn manada da Gonzalo Pizarro ed accumpagnada d’Indians da l’auta planira peruana. Suenter la traversada aventurusa da las Andas cuntanschan ils conquistaders la tschungla e las palids da la planira bassa.

Damai che l’expediziun n’avanza strusch per terra, vegn messa ensemen sin cumond da Pizarro ina gruppa da 40 umens che duaja tschertgar sin punteras suenter proviant e chattar ina ruta. Questa avantguardia vegn manada da Don Pedro de Ursúa, sco ses substitut vegn elegì Lope de Aguirre. Da la gruppa fa er part il muntg franciscan Gaspar de Carvajal ch’accumpogna l’expediziun sco missiunar e cronist e maina in diari (il qual surpiglia en il film la rolla dal raquintader). En pli èn da la partida duas persunas femininas, numnadamain l’amanta d’Ursúa Inés de Atienza e Flores, la figlia d’Aguirre.

Chapellina da conquistadores spagnols

Durant l’emprim paus da la gruppa a la riva dal flum vegnan tut las punteras purtadas davent tras in’aua gronda ed i para evident ch’ils umens stoppian uss returnar per via terrestra. Ma il cumandant subaltern Aguirre vul sa patrunar da la pussanza e cuntinuar l’expediziun sin atgna iniziativa. El profita dal fatg ch’ils umens han tema da fruntar en il guaud sin Indios e pledenta lur quaidas da chattar sco emprims las ritgezzas legendaras d’Eldorado. La finala metta el ad ir ina rebelliun, durant la quala Ursúa vegn blessà e mess en chadainas e ses aderents sajettads u mess a ferm. Per legitimar sia posiziun entaifer la gruppa e rumper giu a medem temp irrevocablamain tut las punts davos sai e la squadra, lascha Aguirre rediger il muntg ina brev drizzada al retg Felipe da Castiglia, en la quala tut ils rebels rumpan cun la Spagna. Sinaquai vegn Don Fernando de Guzmán, ina marionetta dad Aguirre, proclamà sco ‹imperatur dad Eldorado›.

En in process spectacular, presidià da Carvajal, vegn Pedro de Ursúa sentenzià per motivs fingids a la mort. Cunter l’intenziun d’Aguirre vegn el però l’emprim grazià da l’imperatur. Ils umens construeschan ina nova puntera pli gronda e cuntinueschan lur expediziun. Successivamain vegn la squadra decimada tras Indians che sajettan frizzas da tissi nà da la riva e tras mancanza da nutriment. Er a l’intern datti conflicts. Aguirre fa tema a ses camarats cun sia moda gnervusa e ses cumportament tirannic. Inés sa metta en curaschusamain per la vita da ses amant blessà che na discurra sez betg pled cun ils rebels. Per distracziun procuran ils tuns da flauta da pan dal Peruan ch’als accumpogna sco sclav ensemen cun in translatur ed intgins fachins.

La gronda part dals abitants da la planira da l’Amazonas han ina tenuta ostila envers ils invasurs. Cun sajets ed il tun dal chanun ch’els mainan cun sai, emprovan ils viagiaturs da stgatschar attatgaders e sblundregian plirs vitgs abandunads sperond da chattar vivonda. Dus indigens che s’avischinan a la puntera a moda paschaivla e che beneventan ils Europeans sco Dieus vegnan la finala sajettads dals Spagnols, perquai che quels resentan lur cumportament sco blasfemia: Il missiunari aveva surdà ad in Indio la Bibla cun dir ch’i sa tractia tar quella dal ‹pled da Dieu›; vulend l’Indio s’avischinar a quella per udir quest ‹pled da Dieu› era el però sa spaventà e l’aveva laschà crudar per terra.

Guzmán sa plascha en sia rolla ridicula sco imperatur, sa lascha servir dal sclav nair Okello e navigond sperasvi prenda el en possess terras. Entant che tut ils auters pateschan fom, mangia el quasi senza paus e sa fa malvis tras ses cumportament. La finala vegn el stranglà sin tualetta – da tgi na vegn ins betg a savair. Il fatg che l’imperatur è vegnì assassinà, prenda Aguirre sco pretext per laschar manar il praschunier Ursúa – ch’el aveva vulì mazzar da l’entschatta ennà – en il guaud e pender si là tras ses sbir Perucho. Tar in cumbat en in vitg da cannibals bandunà s’allontanescha pauc pli tard Inés tut desperada la gruppa e svanescha en la tschungla; sco suletta aveva ella realisà da l’entschatta ennà il privel che sortia da la persuna dad Aguirre.

Che l’expediziun vegnia anc ad avair success para pli e pli pauc probabel, ma il point of no return è daditg surpassà. Ils umens baivan l’aua dal flum e survegnan fevra. In grond bastiment che penda en la tschungla vi d’in spitg d’ina planta para d’esser in indizi ch’els hajan bainprest cuntanschì la costa desiderada; ma ils umens crain da vesair la nav be en il deliri. Las allocuziuns da lur manader che vegn manà da l’idea da fundar ad Eldorado cun sia figlia ina dinastia e da conquistar da là anora il Peru, il Panama, Mexico e tut il Nov Mund restan senza effect. La finala vegn er la figlia dad Aguirre tutgada nà da la riva d’ina frizza e mora en la bratscha da ses bab. A la fin dal film stat Aguirre sco sulet survivent sin la puntera che glischna sur l’aua ed explitgescha ses plans da conquista ad ina rotscha da schimgias ch’èn vegnidas nà dals guauds da mangrovas sin la puntera e che na sa laschan betg stgatschar.

Infurmaziuns cumplementaras[modifitgar | modifitgar il code]

Klaus Kinski (a sanestra) cun il fotograf franzos Bruno de Monès (1977)

La rolla da Lope de Aguirre aveva Werner Herzog scrit da l’entschatta ennà cun avair en vista Klaus Kinski (1926−1991) sco actur. Sco che Herzog è s’exprimì pli tard en in’intervista, haja quel reagì immediat a moda entusiasmada sin l’idea da realisar quest film.[1]

Il film ha stuì vegnir producì da l’entschatta ennà sut cundiziuns ordvart disfavuraivlas. Il budget da 370 000 dollars è sa mussà sco bler memia bass. In terz da la summa è gia vegnida duvrada sco gascha per l’actur principal. La camera aveva Herzog engulà or dal museum da film a Minca ed il dumber d’acturs era fitg pitschen, uschia ch’i cumparan en scenas grondas quasi be cumpars e statists (Indios peruans da la cooperativa Lauramarca). Las 350 schimgias da la scena finala ha Herzog be pudì s’appropriar sin ina plazza aviatica sut il pretext ch’el saja veterinari.

Durant las lavurs da filmar ha Herzog schanegià ni ses acturs ni sasez. Ils Indians da l’auta planira han provedì la gruppa cun fegls da coca per pudair supportar meglier ils strapazs. Sper las cundiziuns da l’ambient incalculablas, è surtut Kinski sa mussà sin il set sco actur ordvart difficil: Tras divergenzas d’opiniuns cun Herzog ed attatgas da gritta e furia ha el adina puspè mes en privel la producziun. Tenor indicaziuns da participants da las lavurs da filmar hajan Herzog e Kinski schizunt smanatschà in l’auter ina giada cun armas. En il film documentar ‹Mein liebster Feind› explitgescha Herzog che Kinski haja vulì bandunar las lavurs da filmar; sinaquai haja el (Herzog) smanatschà da sajettar el e silsuenter sasez cun in schluppet.

Il film è segnà da quests problems, ils quals han manà a blers sbagls, flaivlezzas e lunghezzas. Ma a medem temp è tut quai gist er la fermezza dal film. A Herzog reusseschi da raquintar in’acziun stilisada plain allusiuns simbolicas sin eveniments istorics en in stil quasi documentar. Ad effects spezials u registraziuns en il studio vegn renunzià dal tuttafatg, ils lieus d’acziun amez la tschungla pon uschia sa far valair a moda tant pli impressiunanta e persvadenta. Bleras scenas èn sa sviluppadas or da schabetgs reals al lieu. Uschia ha Herzog per exempel integrà spontanamain en il film l’aua gronda ch’ha surprendì la crew e ch’ha destruì entiras punteras da quella.

Malgra l’acziun autamain stilisada e l’atmosfera sombra, quasi irreala, fan bleras passaschas dal film plitost l’impressiun d’ina documentaziun che d’ina inscenaziun. Francis Ford Coppola è s’exprimì pli tard che quest film haja gì grond’influenza sin ses film ‹Apocalypse Now›.[2]

Referenzas istoricas e litteraras[modifitgar | modifitgar il code]

Puntera dad aur istorica ch’è colliada cun la legenda dad Eldorado

L’idea e l’acziun dal film ‹Aguirre, der Zorn Gottes› sa basan a moda vaga sin l’istorgia da vita da l’aventurier basc Lope de Aguirre sco er sin in’expediziun reala en l’Amazonas ch’è partida l’onn 1560 sut Pedro de Ursúa davent da Peru per chattar Eldorado. Las figuras da Gonzalo Pizarro e dal muntg Carvajals sco er il motiv da l’avantguarda che cuntinuescha d’atgna iniziativa dal flum giu derivan da l’emprim viadi en l’Amazonas da Francisco de Orellana ch’aveva gì lieu ventg onns pli baud. Il film na sa stenta però betg da reconstruir eveniments istorics, mabain raquinta in’istorgia fictiva che survegn in’atgna fascinaziun tras l’istoricitad da la gronda part dals nums dals protagonists e las diversas allusiuns istoricas (uschia imitescha l’inscunter cun ils dus indigens sin la puntera l’inscunter istoric tranter Francisco Pizarro ed il davos regent dals Incas Atahualpa). E cun dissegnar la figura principala sco ‹anghel dal nausch›[3], chatschà a moda diabolica, sa referescha il film da Herzog a la biografia ficziunalisada d’Aguirre da l’autur venezolan Arturo Uslar Pietri ‹El camino de El Dorado›, 1947 (tudestg: ‹Rauch über El Dorado›, 1966). Gia tar la figura istorica d’Aguirre sa tracti d’ina persuna traglischanta a la quala vegnan attribuids tratgs legendars e che vegn descritta en las funtaunas sco narra ed emplenida d’ina nauschezza strusch chapibla. Partind da quest fatg sviluppa Herzog in psicogram quasi surrealistic da la figura principala.[4]

Tuttina sco ‹Apocalypse Now› da Coppola è er il film da Herzog inspirà per part dal raquint da Joseph Conrad ‹Heart of darkness› (1899). En quel descriva l’autur il viadi cun bastiment psichedelic che maina in navigatur englais dal Congo siadora tar il zup dal martgadant d’ivur Kurtz; quel regia en la tschungla africana sur in imperi dal nausch cun tratgs surreals.

Cuntrari a quai ch’il film da Herzog fa allusiun, èsi propi reussì al Lope de Aguirre istoric da cuntanscher cun ils survivents da l’expediziun sin bastiments la sbuccada da l’Amazonas. El ha cuntinuà il viadi sur mar vers Panama cun la mira nunrealistica da pudair provocar ina revolta cunter la curuna. Temì pervi da ses mazzaments crudaivels, ha el manà sin las inslas ed en ils lieus ch’el aveva occupà in regiment terribel. L’october 1561 è el la finala vegnì surprendì da truppas spagnolas e mazzà da ses agens aderents.

In citat che vegn attribuì a Lope de Aguirre ha servì sco model per il titel dal film. Cura che Aguirre ha sa laschà proclamar il mars 1561 (pia pir suenter l’expediziun che vegn mussada en il film) sco regent dal Peru, Tierra Firme (Istmus da Panama) e Chile, duai el – tenor la cronica da Toribio de Ortiguera (1585/1586) – avair ditg: «Jau sun la gritta da Dieu, il prinzi da la libertad, il regent da Tierra Firme e da las provinzas da Chile».[5]

Critica e distincziuns[modifitgar | modifitgar il code]

Il ‹Lexicon dal film internaziunal› taxescha ‹Aguirre, der Zorn Gottes› sco «film d’aventura cumplex davart in manader monstrus, davart imperialissem, vanagloria e narradad, e quai en in’inscenaziun exemplarica che sa stenta da raquintar l’istorgia a moda autentica».

Per sia lavur cun la camera ha Thomas Mauch retschet il Premi cinematografic tudestg ed il premi da la National Society of Film Critics dals Stadis Unids. Il film sco tal è vegnì distinguì il 1975 en Frantscha cun l’Étoile de Cristal sco meglier film da l’exteriur. Il 1976 ha el ultra da quai retschet il Prix Léon Moussinac ed è stà nominà per il César en la categoria ‹Meglier film da l’exteriur›. La stima per il film è sa mantegnida fin en il temp preschent: En la Internet Movie Database figurescha ‹Aguirre, der Zorn Gottes› cun 8,0 da diesch stailas.

Varia[modifitgar | modifitgar il code]

Ils 23 da december 1971 dueva in team da producziun sgular da Lima a Pucallpa en la tschungla peruana nua ch’eran previsas lavurs da filmar. Pervi da malauras èn però vegnids annullads tut ils sgols. L’auter di devi sin questa ruta be in sgol, LANSA 508, ch’era pli che fullanà. Malgrà tuttas stentas n’èsi betg reussì a Herzog da survegnir plazs da seser per sai e ses team. Tras quai è il team da film però mitschà d’ina catastrofa: L’aviun è vegnì en ina malaura ed è rut dapart en l’aria. La suletta persuna ch’ha survivì la disgrazia è stada la Tudestga da deschset onns Juliane Koepcke.[6] Suenter discurs persunals cun ella ha Herzog realisà decennis pli tard il film documentar ‹Julianes Sturz in den Dschungel› che tracta questa catastrofa ed il salvament da Koepcke. Il film è vegnì mussà l’emprima giada la primavaira 2000 en la televisiun tudestga.

Biografias e filmografias[modifitgar | modifitgar il code]

Werner Herzog[modifitgar | modifitgar il code]

Il reschissur Werner Herzog (2007)

Werner Herzog è naschì ils 5 da settember 1942 a Minca ed è creschì si en il vitg bavarais Sachrang, nua che la famiglia era fugida durant la Segunda Guerra mundiala da las attatgas cun bumbas sin Minca. Cun 12 onns è el puspè ì a star cun sia mamma, ch’era da derivanza croata, a Minca. Per curt temp ha el vivì cun sia famiglia a Minca en ina pensiun ensemen cun Klaus Kinski che deva gia da quel temp en egl tras ses cunfar excentric.

Suenter l’abitur ha Herzog studegià a Minca istorgia, litteratura e scienzia da teater. Ma gia cun 19 onns ha el realisà ses emprim film curt ‹Herakles› (1962) ed il 1963 ha el fundà si’atgna firma da producziun. Ses emprim film lung, ‹Lebenszeichen›, ha Herzog producì cun 24 onns.

Blers da ses films ha Werner Herzog producì per englais. E sper ses films dramatics ha el adina puspè er realisà lavurs documentaras. Dal film ‹Gasherbrum› (1984) resorta fitg bain, co che Herzog vesa il film documentar: El sa serra sapientivamain a l’idea che la camera possia reproducir autenticitad. Enstagl renda el adina puspè attent al fatg che lavurs documentaras mussian l’atgna vista dal tema che vegn tractà, vul dir che quels tractian adina er da Herzog sez. Quai va uschè lunsch ch’el metta magari en bucca a las persunas documentadas pleds e frasas; ultra da quai èn las lavurs fermamain estetisadas.

Vers la mesadad dals onns 1980 ha Herzog er cumenzà ad inscenar operas (t.a. ‹Doktor Faust› da Ferruccio Busoni a Bologna, ‹Lohengrin› da Wagner a Bayreuth e ‹Fidelio› da Beethoven a la Scala da Milaun).

En tschintg da ses pli enconuschents films ha Klaus Kinski giugà la rolla principala: ‹Aguirre, der Zorn Gottes› (1972), ‹Nosferatu – Phantom der Nacht› (1979), ‹Woyzeck› (1979), ‹Fitzcarraldo› (1982) e ‹Cobra Verde› (1987). Davart sia relaziun cun Kinski, ch’è savens stada difficila, ha Herzog realisà il 1999 il film documentar ‹Mein liebster Feind›.

Films (selecziun): ‹Herakles› (1962), ‹Lebenszeichen› (1967), ‹Land des Schweigens und der Dunkelheit› (1971), ‹Aguirre, der Zorn Gottes› (1972), ‹Die große Ekstase des Bildschnitzers Steiner› (1974), ‹Jeder für sich und Gott gegen alle› (1974), ‹La Soufrière – Warten auf eine unausweichliche Katastrophe› (1977), ‹Nosferatu – Phantom der Nacht› (1979), ‹Woyzeck› (1979), ‹Fitzcarraldo› (1982), ‹Gasherbrum – Der leuchtende Berg› (1984), ‹Wo die grünen Ameisen träumen› (1984), ‹Cobra Verde› (1987), ‹Scream of Stone› / ‹Cerro Torre: Schrei aus Stein› (1991), ‹Lektionen in Finsternis› (1991), ‹Little Dieter Needs to Fly› / ‹Flucht aus Laos› (1997), ‹Mein liebster Feind – Klaus Kinski› (1999), ‹Wings of Hope› / ‹Julianes Sturz in den Dschungel› (1999), ‹Invincible – Unbesiegbar› (1999), ‹Grizzly Man› (2005), ‹The Wild Blue Yonder› (2005), ‹Begegnungen am Ende der Welt› (2005), ‹Bad Lieutenant – Cop ohne Gewissen› (2005), ‹Cave of Forgotten Dreams› / ‹Die Höhle der vergessenen Träume› (2005).

Klaus Kinski[modifitgar | modifitgar il code]

Klaus Kinski en ‹Per qualche dollaro in più› (1965)

Klaus Kinski è naschì ils 18 d’october 1926 a Zoppot en il stadi liber Danzig che steva dapi il 1920 sut protecziun da la Societad da las naziuns (oz Sopot, Pologna). L’onn 1930 è la famiglia ida a star a Berlin. Durant la Segunda Guerra mundiala è Kinski stà engaschà a la front dal vest sco paracrudader. Sco praschunier da guerra è el la finala vegnì manà en l’Engalterra.

Puspè en libertad, è Kinski returnà il 1946 a Berlin ed ha bainspert sa fatg in num sin las impurtantas tribunas da teater da la citad. Si’emprima rolla da film ha Kinski giugà il 1947/48 en ‹Morituri›. Il film tracta da praschuniers d’in champ da concentraziun ch’èn fugids e che sa zuppan dals Tudestgs. Il film è stà contestà, ha manà a brevs da smanatscha e schizunt a la destrucziun d’in kino a Hamburg.

A partir da l’onn 1952 è Kinski vegnì enconuschent ad in public adina pli grond cun recitar sin pitschnas tribunas – e vers il 1960 schizunt en il Berliner Sportpalast – Arthur Rimbaud, François Villon, Friedrich Nietzsche, Kurt Tucholsky ed il Nov Testament. Er pli tard ha Kinski recità or dad ovras p.ex. da Goethe, Schiller e Brecht; las 25 plattas auditivas ch’èn vegnidas realisadas èn sa vendidas dapli ch’in milliun giadas. L’onn 1971 è Kinski sa preschentà sco recitatur da Jesus en la Berliner Deutschlandhalle (sut il titel ‹Jesus Christus Erlöser›). La preschentaziun dueva sa sviluppar ad in veritabel scandal cun interrupziuns da vart dal public e disputs tranter Kinski e singuls auditurs. La finala ha la preschentaziun stuì vegnir interrutta e la turnea ch’era planisada è vegnida annullada.

Il pli tard tras ils films tudestgs che sa basan sin ils crimis dad Edgar Wallace è Kinski daventà enconuschent ad in public da kino pli vast. Il public internaziunal ha el surtut persvadì cun sia rolla secundara en ‹Doctor Zhivago› (‹Doktor Schiwago›, 1965) da David Lean, la quala el ha giugà a moda impressiunanta. A medem temp è Kinski sa fatg in num cun impurtantas rollas en divers westerns talians (t.a. ‹Per qualche dollaro in più› / ‹Für ein paar Dollar mehr›, 1965, ed ‹Il grande silenzio› / ‹Leichen pflastern seinen Weg›, 1968). Da muntada artistica extraordinaria è stada la collavuraziun da Kinski cun Werner Herzog en tschintg films da quel realisads tranter il 1972 ed il 1987 (cf. survart). Il film ‹Fitzcarraldo› è stà nominà per in Golden Globe. Il 1975 ha Kinski giugà ensemen cun Romy Schneider en ‹L’important c’est d’aimer› (‹Nachtblende›). En pli ha Kinski giugà en plirs films da Hollywood, tranter auter ensemen cun Jack Lemmon e Walter Matthau en il davos film da Billy Wilder ‹Buddy Buddy› (1981). En ‹The Little Drummer Girl› / ‹Die Libelle› (1984) ha el giugà la rolla principala sper Diane Keaton ed en il film da televisiun ‹The Beauty and the Beast› (1983) ha el giugà la figura principala sper Susan Sarandon ed Anjelica Huston.

Kinski ha valì da l’entschatta ennà sco enfant terrible dal mund da film. Savens ha el giugà canagls e psicopats ed er en sia vita privata e sin il set valeva el sco furius ed incalculabel; en la publicitad sa preschentava el gugent a moda excentrica e vegniva svelt agressiv. Da l’autra vart al descriva Herzog er sco actur extrem lavurus che sa retirava dis a la lunga per studegiar sias rollas. Gia en ils onns 1950 è Herzog stà a Berlin en tractament psichiatric, plinavant ha el gì divers accidents da traffic e.a. ed ha empruvà repetidamain da far suicidi.

Klaus Kinski è stà maridà trais giadas. Tar ses uffants tutga tranter auter Nastassja Kinski ch’è sezza activa sco autura. Klaus Kinski è mort ils 23 da november 1991 en la vegliadetgna da 65 onns en sia chasa a Lagunitas (California) d’insuffizienza dal cor.

Annotaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

  1. Der Spiegel 21/1999, p. 198.
  2. Interview: Francis Ford Coppola (2004).
  3. Klaus-Dieter Ertler: Kleine Geschichte des lateinamerikanischen Romans: Strömungen – Autoren – Werke. Tübingen 2002 (ISBN 3-8233-4991-0), p. 172.
  4. Cf. Gerhard Wild: Rigoletto im Regenwald. Monade, Mythos und Manierismus im Werk von Werner Herzog. En: Michael Lommel, Isabel Maurer Queipo, Volker Roloff (ed.): Surrealismus und Film: Von Fellini bis Lynch. Bielefeld 2008, p. 89–118 (qua p. 98).
  5. Toribio de Ortiguera: Jornada del Río Marañón, en: Elena Mampel González, Neus Escandell Tur (ed.): Lope de Aguirre. Crónicas: 1559–1561. Barcelona 1981, p. 108s.
  6. Cf. Koepcke, Juliane: Als ich vom Himmel fiel: Wie mir der Dschungel mein Leben zurückgab. Piper, Minca 2011, ISBN 978-3-492-27493-7.

Litteratura[modifitgar | modifitgar il code]

  • Gregory A. Waller: Aguirre, the Wrath of God. History, Theater, and the Camera. En: South Atlantic Review 46 (1981), nr. 2, p. 55–69.
  • Lutz P. Koepnick: Colonial Forestry. Sylvan Politics in Werner Herzog’s Aguirre and Fitzcarraldo. En: New German Critique 60 (1993), p. 133–159.
  • John E. Davidson: As Others Put Plays upon the Stage. Aguirre, Neo-colonialism, and the New German Cinema. En: New German Critique 60 (1993), p. 101–130.
  • Angela Errigo: Aguirre, der Zorn Gottes (1972). En: Steven Jay Schneider (ed.): 1001 Filme. Edition Olms, Turitg 2004, ISBN 3-283-00497-8, p. 552.
  • Robert Fischer, Joe Hembus: Der neue deutsche Film. 1960−1980. Goldmann, Minca 1981, ISBN 3-442-10211-1, p. 80–83.
  • Carmen Becerra Suárez: La figura mítica de Lope de Aguirre en las versiones de W. Herzog y C. Saura. En: Hispanística XX (1997), nr. 15, p. 331–340.
  • Thomas H. Holloway: Whose Conquest Is This, Anyway? Aguirre, the Wrath of God. En: Donald F. Stevens (ed.): Based on a True Story. Latin American History at the Movies. Scholarly Resources, Wilmington, DE 1997, p. 29–46.
  • Katja Kirste: Aguirre, der Zorn Gottes. En: Bodo Traber, Hans J. Wulff (ed.): Filmgenres. Abenteuerfilm. (= Reclams Universal-Bibliothek, nr. 18404). Reclam, Stuttgart 2004, ISBN 3-15-018404-5, p. 351–354.
  • Holly Rogers: Fitzcarraldo’s Search for Aguirre. Music and Text in the Amazonian Films of Werner Herzog. En: Journal of the Royal Musical Association 129 (2004), nr. 1, p. 77–99.
  • Hernán Neira: El individuo inquietante en la película ‹Aguirre, la cólera de Dios›, de Werner Herzog. En: Revista de filosofía 63 (2007), p. 73–86.
  • Carlos G. Queimadelos: Aguirre, la Cólera de Dios: Werner Herzog y el Nihilismo. (PDF; 2,4 MB) En: Enlaces. Revista del CES Felipe II, 12 (2010).
  • María del Carmen Rodríguez Rodríguez: La búsqueda del Dorado: Aguirre, la cólera de Dios. En: María Dolores Pérez Murillo (ed.): La memoria filmada. Historia socio-política de América Latina a través de su cine. La visión desde el norte. Iepala, Madrid 2009, ISBN 978-84-89743-50-2, p. 15–35.
  • Stephen Brockman: A Critical History of German Film. Camden House, Rochester, NY e.a. 2010, ISBN 978-1-57113-468-4, chapitel 22: Aguirre, der Zorn Gottes (1972). Film and the Sublime, p. 329–342.
  • María Dolores Pérez Murillo: Dos visiones de Lope de Aguirre a través del cine europeo. Werner Herzog y Carlos Saura. En: Trocadero. Revista de historia moderna y contemporanea 23 (2011), p. 261–276.
  • Will Lehman: A March Into Nothingness. The Changing Course of Herzog’s Indian Images. En: Brad Prager (ed.): A Companion to Werner Herzog. Wiley-Blackwell, Chichester e.a. 2012, ISBN 978-1-4051-9440-2, p. 371–392.

Colliaziuns[modifitgar | modifitgar il code]