Capricorn

Ord Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
Capricorn (alpin)
Alpine Ibex feb08a.jpg
Capricorn en las Alps Franzosas
Classificaziun
Urden Mammals cun unglas pèr (Artiodactyla)
Suturden Remagliaders (Ruminantia)
Famiglia Bovids (Bovidae)
Sutfamiglia Caprinae
Gener Chauras (Capra)
Spezia Capricorn (alpin)
Num scientific
''Capra ibex''
(Linnaeus, 1758)

Il capricorn alpin (Capra ibex) u simplamain capricorn, era stambutg u macun, è ina spezia da chauras derasada en las Alps. Il capricorn feminin vegn numnà chaura-capricorn.

Sistematica[modifitgar | modifitgar il code]

Capricorns en las Alps da Berchtesgaden

Il capricorn da las Alps è ina da pliras spezias da capricorns dal gener da las chauras (Capra). El è parentà stretgamain cun il capricorn sibiric (C. sibirica) e cun il capricorn siric u nubic (C. nubiana), che vegnivan omadus attribuids pli baud ensemen cun il capricorn da las Alps a la medem spezia. Il capricorn iberic (C. pyrenaica), il capricorn da l’Etiopia (C. wallie) ed il capricorn dal Caucasus (C. caucasica) èn dentant pli parentads cun la chaura selvadia che cun il capricorn da las Alps.

Capricorn en il Geigenkamm

Caracteristicas[modifitgar | modifitgar il code]

La lunghezza dal chau plus l’entir corp dal capricorn mesiran en media 150 cm, l’autezza da la spatla 90 cm. Las chauras paisan ca. 40 kg; ils bucs perencunter pon pasar sur 100 kg. Il buc ha cornas imposantas ch’èn stortas (lunghezza fin ad 1 m). La chaura ha dentant mo cornas curtas ch’èn strusch stortas. Omaduas schlattainas han ina barba-chaura. Ils bucs han la stad in pail brin stgir; il pail da las chauras è pli cotschnent u brin aurà. L’enviern vegn il pail dad omaduas schlattainas grischent.

Spazi da viver[modifitgar | modifitgar il code]

Il capricorn viva en las Alps en autezzas tranter il cunfin dal guaud ed il cunfin dal glatsch. Uschia munta el ad autezzas da fin 3500 m. L’enviern resta el en autezzas pli bassas che la stad, ma er la stad vegn el per magliar savens giu sin l’autezza da las pastgiras alpinas. Per il ruaus da la notg munta el dentant puspè en grondas autezzas.

Moda da viver[modifitgar | modifitgar il code]

Animals giuvens en Val d’Aosta
Capricorn en il Parc naziunal Vanoise

Ina muntanera da capricorns sa cumpona da diesch fin ventg chauras ed ansiels. Daspera datti las muntaneras dals bucs giuvens che n’èn anc betg creschids or dal tut. Ils bucs vegls vivan sulets. Durant il temp da reproducziun (en las Alps il december/schaner) tschertgan ils bucs las chauras ed emprovan da controllar la muntanera. Tranter bucs rivalisants datti cumbats. In buc sto almain avair sis onns per avair ina schanza da ventscher in tal cumbat e da gudagnar in ‹harem›. Durant l’enviern resta il buc tar la muntanera; la primavaira banduna el puspè quella.

Suenter ina gravidanza da tschintg fin sis mais nascha il matg u il zercladur in ansiel, darar er dus. L’ansiel sa chaminar a partir da l’emprim di, el tetta dentant durant in onn. In capricorn po vegnir pli che ventg onns vegl.

En intginas regiuns da las Alps ha la reintroducziun dals capricorns mussà che quests animals han ina grond’influenza sin la cuntrada. Pervi dals capricorns reintroducids ils onns 1920 è per exempel s’augmentà il process d’erosiun da las spundas en il territori dal Munt da la Bês-cha e dal Piz Albris sper Puntraschigna en l’Engiadin’Ota. Quai pervi dals donns chaschunads entras il zappitschim dals capricorns.

Capricorn ed uman[modifitgar | modifitgar il code]

Pli baud è il capricorn vegnì mistifitgà fermamain. Quai ha gì per consequenza che bunamain tut las parts utilisablas dal capricorn – davent dal sang sur il pail fin tar ils excrements – vegnivan duvradas sco medischina cunter tut las malsognas pussaivlas. Quai ha bunamain sragischà la spezia en l’Europa. Al cumenzament dal 19avel tschientaner era il capricorn svanì en l’entir territori da las Alps fin a circa 100 animals en il Gran Paradiso en l’Italia. Il selvicultur Josef Zumstein ed il scienzà da la natira Albert Girtanner han pudì persvader l’onn 1816 las autoritads da proteger ils davos capricorns en il Gran Paradiso. L’onn 1854 ha il retg Vittorio Emanuele II da Piemont-Sardegna mess ils animals sut sia protecziun persunala. Grazia al success d’in program da recolonisaziun da quests 100 animals restants, è il capricorn oz puspè derasà en vastas parts da ses spazi da viver oriund. Tut ils capricorns che vivan oz en las Alps derivan da quests 100 animals.

Ils emprims animals èn vegnids reintroducids en las Alps Svizras l’onn 1911 tenor in program d’elevaziun ch’è vegnì realisà en l’Asil da selvaschina ‹Peter und Paul› a Son Gagl. Entant è lur dumber sa multiplitgà a 30 000 fin 40 000 animals en l’entir territori da las Alps. Oz èn ins persvas che la spezia survivia; en Svizra vegn il dumber regulà dapi l’onn 1977 tras la chatscha. En Svizra vivan en il mument circa 14 000 capricorns, en l’Austria circa 4400.[1] La recolonisaziun dals capricorns da las Alps vegn per regla sustegnida fermamain da la populaziun e da las vischnancas, perquai ch’ils capricorns sa laschan duvrar bain per far reclama turistica per ils lieus da vacanzas alpins.

Annotaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

  1. Tenor D.M. Shackleton (ed.): Wild sheep and goats and their relatives. Status survey and conservation action plan for the Caprinae. IUCN, Gland, Switzerland and Cambridge, UK, 1997.

Litteratura[modifitgar | modifitgar il code]

  • Robert Hofrichter: Die Rückkehr der Wildtiere. Wolf, Geier, Elch & Co. Stocker, Graz 2005, ISBN 3-7020-1059-9.
  • Marco Giacometti (ed.): Von Königen und Wilderern. Die Rettung und Wiederansiedlung des Alpensteinbockes. Salm, Berna 2006, ISBN 3-7262-1415-1.
  • Peter Meile, Peider Ratti, Marco Giacometti: Der Steinbock. Biologie und Jagd. Salm, Berna 2003, ISBN 3-7262-1412-7.

Colliaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

Commons
Commons: Capricorn – Collecziun da maletgs, videos e datotecas d'audio