Catalugna

Ord Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
Catalugna

Catalunya (catalan) Cataluña (spagnol) Catalonha (aranais)

{{{ARTITGEL-BANDIERA}}}
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
Lingua uffiziala catalan, spagnol ed aranais
Chapitala Barcelona
Surfatscha 31 895 km2 km²
Abitants 7 619 494 (2019)
Spessezza 238,89 abitants per km²
Munaida euro
TLD d'internet .cat

La Catalugna è ina communitad autonoma da la Spagna. La chapitala furma Barcelona. Politicamain è la Catalugna dividida en quatter provinzas.

Questas provinzas èn sutdivididas en 42 comarcas.

Geografia[modifitgar | modifitgar il code]

La Catalugna sa chatta sin la Peninsla Iberica. En il nord, per lung da la chadaina da muntognas da las Pirineas, cunfinescha ella cun la Frantscha ed il stadi pitschen Andorra. Il punct il pli aut è il piz Pica d'Estats (3 143 m). La Catalugna dispona da rivas maritimas en l'ost ed en il sid. Il punct il pli en l'ost è il Cap de Creus en Empordà.

Citads[modifitgar | modifitgar il code]

La zona d'aglomeraziun per lunschor la pli gronda ed impurtanta furma la chapitala Barcelona (1 604 555 abitants). Las pli grondas citads èn L'Hospitalet de Llobregat (252 171 abitants), Badalona (217 210 abitants), Terrassa (215 654 abitants), Sabadell (207 814 abitants), Lleida (138 542 abitants), Tarragona (131 255 abitants), Mataró (124 867 abitants), Santa Coloma de Gramenet (116 950 abitants), Reus (103 194 abitants) e Girona (97 586 abitants).

Situaziun Citad Comarca Populaziun[1]
1 Escut de Barcelona Barcelona Barcelonès 1 604 555
2 Escut de l'Hospitalet de Llobregat L'Hospitalet de Llobregat Barcelonès 252 171
3 Escut de Badalona Badalona Barcelonès 217 210
4 Terrassa Terrassa Vallès Occidental 215 654
5 Sabadell Sabadell Vallès Occidental 207 814
6 Lleida Lleida Segrià 138 542
7 Tarragona Tarragona Tarragonès 131 255
8 Mataró Mataró El Maresme 124 867
9 Santa Coloma de Gramenet Santa Coloma de Gramenet Barcelonès 116 950
10 Reus Reus Baix Camp 103 194
11 Girona Girona Gironès 97 586
Maletg da satellit da la Catalugna
La Catalugna cun las 42 comarques

Linguas[modifitgar | modifitgar il code]

En la Catalugna vegn surtut discurrì catalan e spagnol. En la Val d'Aran discurran ins er aranais, ina varietad dal rom gascon da la lingua occitana. Tenor artitgel 6, secziun 5 dal Statut d'autonomia dal 2006 ha er lezza lingua status offizial en la Catalugna.

5. La lingua occitana, [che vegn] numnada aranais en la [Val d']Aran, è l'atgna lingua da quest territori ed è uffizial en la Catalugna, quai en accordanza cun quai che fixeschan quest Statut i las leschas da standardisaziun linguistica.

— Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials, Estatut d’autonomia de Catalunya

Colliaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

Annotaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

  1. Actualització IDESCAT 2015