Mar Mediterrana

Ord Wikipedia
Midar tar: navigaziun, tschertga
Maletg da satellit da la Mar Mediterrana

La Mar Mediterrana (latin Mare Mediterraneum) u er Mar Mediterrana Europeica è ina mar mediterrana situada tranter l’Europa, l’Africa e l’Asia. Ella furma ina mar laterala da l’Ocean Atlantic; damai ch’ella è colliada cun quel be tras la Via da Gibraltar fitg stretga, vala ella er sco mar interna. En la lingua tirca ed araba vegn la Mar Mediterrana er numnada ‹Mar Alva› (البحر الأبيض/al-baḥr al-abyaḍ resp. tirc Akdeniz).

Ensemen cun las inslas e las regiuns da costa da l’Europa dal Sid, da l’Asia Minura e da l’Africa dal Nord furma la Mar Mediterrana la zona mediterrana ch’è segnada d’in agen clima e d’ina flora e fauna specifica.

Geografia[modifitgar | modifitgar il code]

Cinque Terre, Italia

La surfatscha da la Mar Mediterrana munta a radund 2,5 milliuns km² e ses volumen a 4,3 milliuns km³. En la Profunditad da Calipso cuntanscha ella sia profunditad maximala da 5267 meters. En media mesira la profunditad da l’aua radund 1430 meters.

Cunfinaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

Da tut las mars mediterranas è la Mar Mediterrana Europeica quella ch’è enserrada il pli ferm da la terra franca resp. ch’è spartida il pli ferm da l’ocean. In’ulteriura spezialitad munta il fatg ch’ella è situada tranter ils trais continents Africa, Europa ed Asia. La Mar Mediterrana vegn considerada sco mar laterala da l’Ocean Atlantic.

En il vest è ella colliada tras la Via da Gibraltar cun l’Ocean Atlantic, en il nordost sur las Dardanellas, la Mar da Marmara ed il Bosporus cun la Mar Naira ed en il sidost dapi il 1869 sur il Chanal da Suez cun la Mar Cotschna che furma ina mar interna da l’Ocean Indic.

Sutdivisiun[modifitgar | modifitgar il code]

Surtut en l’ost ed en il nord è la Mar Mediterrana segnada d’atgnas mars lateralas e da golfs.

En la profunditad enconuscha la mar dus batschigls caracteristics, in occidental ed in oriental, ils quals vegnan spartids da la sava Tunesia – Italia ch’è seismicamain fitg activa. Datiers da questa zona centrala è er situà il batschigl tirren che sa lascha definir sco terz batschigl independent.

En il senn da las structuras natiralas sutdividan ins la Mar Mediterrana en ina part occidentala ed ina orientala.

Dubrovnik, Croazia

Mar Mediterrana Occidentala:

Mar Mediterrana Orientala:

Pli darar vegn la mar er sutdividida en ina part occidentala, ina part centrala ed ina part orientala. En quest cas vegnan las parts da la Mar Mediterrana situadas enturn la Peninsla Taliana attribuidas a la Mar Mediterrana Centrala: Mar Ligura, Mar Tirrena, Via da Sicilia, Golf da Gabès, Mar Ionica e Mar Adriatica.

Stadis cunfinants – stadis mediterrans[modifitgar | modifitgar il code]

Stadis mediterrans

En direcziun da l’ura han ils suandants stadis part da la costa mediterrana:

Gibraltar e las duas basas militaras Akrotiri e Dekelia sin l’insla Cipra furman territori naziunal britannic, ma na tutgan uffizialmain betg tar il Reginavel Unì. Ils Territoris Palestinais cunfineschan cun la Mar Mediterrana en la Strivla da Gaza.

Ultra dals stadis che tanschan directamain fin a la mar, vegnan er ils stadis pitschens Citad dal Vatican e San Marino attribuids als stadis mediterrans. Per part è quai er il cas tar Andorra e la Macedonia.

Inslas e costas[modifitgar | modifitgar il code]

Tar la Mar Mediterrana tutgan diversas gruppas d’inslas sco er inslas singulas grondas e pitschnas. La pli gronda insla da la Mar Mediterrana è Sicilia, suandà da la Sardegna che furman tuttas duas regiuns da l’Italia. Ulteriuras grondas inslas mediterranas èn Cipra, Corsica e Creta. La Cipra e Malta cun sias inslas vischinas furman ils dus sulets stadis insulars situads en la Mar Mediterrana. Cun bundant tschintg milliuns abitants è la Sicilia l’insla mediterrana che dumbra per lunschor la pli gronda populaziun.

Impurtantas gruppas d’inslas[modifitgar | modifitgar il code]

Ibiza, Spagna

Las pli impurtantas gruppas d’inslas situadas en la Mar Mediterrana furman dal vest a l’ost:

Las pli grondas peninslas[modifitgar | modifitgar il code]

A la costa dal vest da la Mar Mediterrana è situada la Peninsla Iberica cun la Spagna ed il Portugal; en il nord ed en il vest vegn quella circumdada da l’Atlantic ed en il nordost è ella colliada tras las Pireneas cun la Frantscha. En l’ost suonda la Peninsla Apennina che cumpiglia la gronda part da l’Italia. Il Balcan, situà tranter l’Adria, la Mar Egeica e la Mar Naira, cumpiglia vastas parts da l’Europa dal Sidost; en si’extensiun vegn questa peninsla definida a moda differenta. Er l’Asia Minura vegn per part resguardada sco peninsla situada tranter la Mar Naira e la ‹Mar Alva› (= Mar Mediterrana).

Da dimensiun considerablamain pli pitschna èn peninslas sco la Calabria e Salento en l’Italia dal Sid, l’Istria en la Croazia (che furma la pli gronda peninsla en la Mar Adriatica), il Peloponnes, Attica e Chalkidiki en la Grezia sco er la peninsla Gallipoli en la part europeica da la Tirchia. La costa dal sid, ch’è bler main structurada, cumpiglia la peninsla Cap Bon en la Tunesia e la Kyrenaika en la Libia.

Singulas costas[modifitgar | modifitgar il code]

Las costas èn situadas per lung da las regiuns grondas caracteristicas che cunfineschan cun la Mar Mediterrana, numnadamain la Peninsla Iberica, la riva mediterrana franzosa, la Peninsla da las Apenninas, il Balcan, la Grezia (sco peninsla dal Balcan), l’Asia Minura, la Levanta (Proxim Orient) ed il Magreb (Africa dal Nord).[1] Quest ultim cumpiglia l’entira mesadad meridiunala da la costa; qua furma l’Atlas la suletta muntogna ch’influenzescha la lingia da la costa, uschia che quella è bler pli guliva.

Enconuschentas parts da la costa furman:

Cap Bon, Tunesia
  • Spagna: Costa Brava, Costa del Sol resp. Andalusia, (Gibraltar)
  • Italia: Riviera taliana, Costa d’Amalfi, Versilia
  • Croazia: Istria, Kvarner, Dalmatia (Riviera croata)

Citads ed aglomeraziuns[modifitgar | modifitgar il code]

Grondas citads situadas a la costa da la Mar Mediterrana èn (dumber d’abitants dal 2007): Malaga (561 250), Valencia (797 654), Barcelona (1 605 602), Marseille (826 700), Nizza (347 100), Genova (620 316), Napoli (975 139), Palermo (675 018), Messina (247 592), Athen (745 514, incl. l’aglomeraziun 3 761 810) Istanbul (11 372 613), Izmir (2 649 582), Antalya (775 157), Beirut (1 700 000, incl. l’aglomeraziun 2 000 000), Tel Aviv (390 100, incl. l’aglomeraziun 3 150 800), Port Said (500 000), Damietta (1 093 580), Alexandria (4 110 015), Benghazi (1 470 987), Tripoli (1 682 000), Tunis (1 200 000, incl. l’aglomeraziun 3 000 000) ed Algiers (2 159 051, incl. l’aglomeraziun 3 456 701).

Affluents[modifitgar | modifitgar il code]

Delta dal Nil, Egipta

En la Mar Mediterrana resp. en las mars cunfinantas sbuccan tranter auter ils suandants flums d’ina lunghezza d’almain 200 kilometers:

Nil (6852 km, Egipta), Ebro (925 km, Spagna), Rodan (812 km, Svizra/Frantscha), Cheliff (700 km, Algeria), Po (652 km, Italia), Nahr al-Asi/Orontes/Asi Nehri (571 km, Tirchia), Seyhan (560 km, Tirchia), Büyük Menderes (550 km, Tirchia), Moulouya (550 km, Maroc), Mariza/Meriç/Evros (515 km, Grezia/Tirchia), Júcar (498 km, Spagna), Medjerda (450 km, Tunesia), Adisch (415 km, Italia), Struma/Strymonas (408 km, Grezia), Tevere (405 km, Italia), Gediz (405 km, Tirchia), Vardar/Axios (388 km, Grezia), Segura (325 km, Spagna), Acheloos (297 km, Grezia), Aliakmonas (297 km, Grezia), Drin (285 km, Albania), Turia (280 km, Spagna), Vjosa (272 km, Albania), Ceyhan (260 km, Tirchia), Göksu (260 km, Tirchia), Nestos/Mesta (243 km, Grezia), Arno (240 km, Italia), Neretva (225 km, Croazia), Aude (224 km, Frantscha), Piave (220 km, Italia), Pinios (217 km, Grezia), Reno (212 km, Italia), Ter (208 km, Spagna) e Küçük Menderes (200 km, Tirchia).

Vitiers vegn l’afflussiun cuntinuanta nà da l’Atlantic[2] e nà da la Mar Naira (sur la Mar da Marmara ed il Bosporus).

Istorgia[modifitgar | modifitgar il code]

En il decurs dal 8avel tschientaner a.C. ha l’Imperi assiric sut il retg Tiglat-pileser III extendì ses domini fin en la part orientala da la Mar Mediterrana (Levanta, Cipra, Delta dal Nil). Ils Assirs numnavan la Mar Mediterrana ‹Mar sura da la rendida dal sulegl› u simplamain ‹Mar sura›.

Economicamain e culturalmain è la regiun da la Mar Mediterrana surtut vegnida dominada durant l’emprim millenni a.C. dals Grecs e Fenizians. Omadus pievels na disponivan però betg da gronds imperis serrads, mabain eran dividids en singulas citads-stadis. La suletta excepziun da vart dals Grecs ha furmà l’Imperi dad Alexander, il qual ha cumpiglià a partir da ca. 330 a.C. l’entira part orientala da la Mar Mediterrana. Quest imperi ha bain be existì paucs onns, ma ha tuttina consolidà a lunga vista l’influenza da la cultura greca en la regiun (hellenissem). Cartago, ina colonia feniziana en la Tunesia odierna, è sa sviluppada a partir da ca. 550 a.C. ad in stadi da surfatscha, il qual ha predominà fin en il terz tschientaner a.C. en la part occidentala da la Mar Mediterrana.

L’Imperi roman dal temp da si’extensiun maximala (117 s.C.)

A partir da la Segunda Guerra punica (218–201 a.C.) han ils Romans dominà vastas parts da la Mar Mediterrana, la quala els numnavan mare nostrum (‹nossa mar›). L’onn 30 a.C. è l’Egipta daventada ina provinza romana. Sut il domini da l’imperatur Claudius (41–54 s.C.) han ils Romans la finala conquistà l’Imperi da Mauretania. Da qua davent ha l’Imperi roman (Imperium Romanum) enserrà per radund 300 onns l’entira Mar Mediterrana.

Suenter il declin da l’Imperi roman occidental en il 5avel tschientaner è l’Imperi roman oriental (pli tard: Imperi bizantin) sa mantegnì l’emprim sco pussanza regiunala en la part orientala da la Mar Mediterrana. En il decurs dal 7avel tschientaner èn alura vastas parts da la zona mediterrana vegnidas sut pussanza araba. En il 11avel tschientaner han ils Tircs, che derivavan da l’Asia Centrala, stgatschà per gronda part ils Bizantins da l’Asia Minura. L’onn 1453 han els conquistà Constantinopel ed abattì definitivamain l’Imperi bizantin. Successivamain è l’Imperi osmanic s’extendì sur numerus stadis successurs dal califat dals Umayyads ed è restà fin en il 19avel tschientaner la pli impurtanta pussanza situada a la Mar Mediterrana. Il pli grond adversari areguard la predominanza sin la mar han furmà durant il 15avel e 16avel tschientaner ils Venezians.

Durant il 19avel ed l’entschatta dal 20avel tschientaner è quasi l’entira zona mediterrana vegnida sut la controlla da pussanzas europeicas, surtut da la Frantscha e da la Gronda Britannia. Durant l’Emprima Guerra mundiala (1914–1918) ed anc pli ferm durant la Segunda Guerra mundiala (1939–1945) è er la Mar Mediterrana daventada in champ da battaglia. En il decurs da l’emprima mesadad dal 20avel tschientaner han las colonias europeicas en l’Africa dal Nord ed en l’ost da la Mar Mediterrana cuntanschì successivamain lur independenza. Da muntada istorica, e quai en plirs reguards, è stada la fundaziun dal stadi Israel l’onn 1948.

En il 21avel tschientaner è la Mar Mediterrana lieu d’acziun da differentas undas da migraziuns. D’ina vart è da constatar in moviment da migraziun nà da l’Africa vers il continent europeic; da l’autra vart èn creschids ils moviments da migraziun nà dal territori asiatic vers il continent europeic (t.a. pervi dal conflict en Siria). Tut quai ha manà a la crisa da fugitivs actuala en l’Europa.

Geologia[modifitgar | modifitgar il code]

Furmaziun e svilup da la Mar Mediterrana[modifitgar | modifitgar il code]

La Tethys vers la fin dal trias (avant 200 milliuns onns)
Animaziun: Dal supercontinent Pangea als continents odierns

La Mar Mediterrana Europeica furma per gronda part ina restanza da la Tethys, pia d’in grond ocean primar en furma da golf che vegniva circumdà dal supercontinent Pangea. La furmaziun da la Mar Mediterrana ha cumenzà dal temp che Pangea è rut dapart e che la platta africana (che furmava da quel temp anc ina part dal grond continent dal sid Gondwana) è sa muvida vers sid (durant las epocas geologicas dal trias e giura). Tras quest moviment è la Tethys s’averta successivamain vers il vest. Pli tard ha la platta africana (ch’era uss sa schliada dal continent Gondwana) danovamain cumenzà a sa mover vers nord (en il temp da crida) ed è collidada en il terziar cun la platta europeica. En consequenza da quai è la part occidentala da la Tethys vegnida enserrada adina pli ferm e la furmaziun da las muntognas alpidica ha cumenzà. Da quai èn resultadas en l’Europa Centrala, Europa dal Sidost ed Asia Minura las Alps, las Carpatas, las Muntognas Dinaricas etc., uschia che la Tethys dal vest è vegnida dividida en ina part settentriunala, la Paratethys, ed ina meridiunala che dueva sa sviluppar a la Mar Mediterrana odierna. (La Tethys da l’ost è sa serrada en quel mument che l’India è sa muvida vers nord, quai ch’ha manà a medem temp a la furmaziun da l’Ocean Indic). La collisiun da l’Africa (incl. la Peninsla Araba) cun l’ur meridiunal da l’Asia da quel temp (en il miocen mesaun) ha manà a la spartiziun da la Mar Mediterrana da l’Ocean Indic. La furmaziun da la giuvna muntogna faudada e da las inslas en la zona mediterrana sco er la repartiziun da las plattafurmas continentalas e dals batschigls sutmarins èn il resultat da process tectonics e geomorfologics ordvart cumplexs, ils quals n’èn anc betg sclerids dal tuttafatg. En la part orientala da la Mar Mediterrana è sa mantegnida crusta da la terra oceanica da l’anteriur batschigl dal vest da la Tethys; cun ina vegliadetgna da bundant 300 milliuns sa tracti da la pli veglia crusta da quest gener en tut il mund.

Avant ca. sis milliuns onns, en il messinium (miocen superiur), ha la Mar Mediterrana cumenzà a siar si.[3] Avant il messinium n’era la Mar Mediterrana anc betg colliada sur la Via da Gibraltar cun l’Atlantic, mabain sur bratschs da la mar bundant pli lads che s’extendevan per l’ina sur la Spagna dal Sid[4], per l’autra al sid da la Muntogna da l’Atlas.[5] En consequenza da la collisiun da l’Africa cun l’Europa dal Sid èn questas colliaziuns sa serradas. L’isolaziun oceanografica dal batschigl da la Mar Mediterrana ed il clima arid en la regiun han fatg svapurar pli e pli l’aua da la mar ed il livel da quella è sa sbassà cuntinuadamain. Il desert da sal ch’è sa furmà tras quai è documentà oz sin il fund da la Mar Mediterrana en furma da gronds giaschaments da gip e da sal. Intgins millennis pli tard è il batschigl da la Mar Mediterrana puspè s’emplenì cun aua ch’è entrada nà da l’Atlantic sur la Via da Gibraltar. Quest fenomen ha probablamain gì lieu pliras giadas avant ca. tschintg fin sis milliuns onns. Che la mar è siada si repetidamain explitgescha daco ch’ils giaschaments da sal èn talmain gronds. L’entir spazi da temp vegn numnà la crisa da salinitad messinica.

Quella ha manà ad ina midada drastica da la fauna en la zona mediterrana. A basa da quella ha gia Charles Lyell – senza enconuscher sia raschun – determinà entaifer l’istorgia da la terra il cunfin tranter miocen e pliocen. En il miocen existivan en la Mar Mediterrana grondas gruppas dad inslas, temporarmain cun colliaziun a terra vers l’Africa dal Nord. Quellas eran per part populadas d’ina fauna tropic-africana: schimgias, elefants, giraffas, ippopotams e crocodils.[6] En il decurs dal pliocen è questa fauna per gronda part vegnida substituida tras immigraziuns nà da l’Europa, per exempel da giats cun dents da sabel.[7]

En il periglazial dal temp da glatsch da Würm resp. Weichsel sa chattava il livel da l’aua da la Mar Mediterrana radund 120 meters pli bass che oz.[8] Tras quai furmava la part superiura da l’Adria terra franca, bleras inslas grecas eran colliadas cun l’Anatolia, la Sardegna e Corsica furmavan ina gronda insla, medemamain la Sicilia e Malta. En l’ost da la Tunesia s’extendeva ina vasta planira da costa. Er las sbuccadas dal Rodan, dal Nil e da l’Ebro dad oz eran segnadas da talas planiras. L’entrada da la tauna da Henry Cosquer cun dissegns sin grip preistorics sa chatta 36 m sut il livel da la mar. L’augment glacioeustatic dal livel da la mar a la fin dal pleosticen ha muntà a ca. 0,2 cm/a.[9]

En il holocen tempriv sa chattava il livel da la mar radund 35 meters pli bass che oz. La barriera tar la Mar Naira è vegnida inundada vers 5600 a.C.

La Mar Mediterrana sco batschigl da sediments[modifitgar | modifitgar il code]

L’istorgia da la sedimentaziun da la Mar Mediterrana è colliada stretgamain cun la furmaziun da las giuvnas muntognas da faudas en la zona mediterrana. Quellas furman impurtants territoris da furniziun per ils sediments ed ils process tectonics ch’èn colliads cun la furmaziun da muntognas han furmà in impurtant factur d’influenza per la dinamica da sedimentaziun.[10] Flums gronds sco Ebro, Po e Rodan eran ed èn impurtants meds da transport per ils sediments. Il pli grond flum che sbucca en la Mar Mediterrana è il Nil. El maina mintg’onn ca. 60 milliuns tonnas sediments en la part orientala da la Mar Mediterrana.[11] Betg da sutvalitar è plinavant il transport da sediments tras il vent; quels derivan dals territoris deserts vischins (en spezial da la Sahara).

Tar la successiun da sediments dal pleistocen e quartar dattan en egl las stresas regularas da glitta da smarschim. Quellas pudessan esser in indizi per differenzas da clima ch’avessan manà ad ina reducziun da l’ariditad en la regiun.[12] L’existenza resp. inexistenza da colliaziuns tar l’Ocean Atlantic e tar l’Ocean Indic (sur il Golf da la Persia) èn medemamain stadas da grond’impurtanza areguard l’evoluziun sedimentara da la regiun da la Mar Mediterrana, e quai surtut en connex cun la furmaziun d’evaporits.

Oceanografia[modifitgar | modifitgar il code]

Batschigls parzials[modifitgar | modifitgar il code]

Charta da reliev da la Mar Mediterrana

La Mar Mediterrana sa cumpona surtut da quatter gronds batschigls sutmarins cun crusta oceanica sin il fund:

  • Il batschigl da las Balearas, er numnà batschigl algerian-provenzal. Quel sa chatta en la part occidentala da la Mar Mediterrana, ha ina profunditad maximala da 3255 m e furma il batschigl il pli pitschen.
  • En il vest da la part centrala da la mar sa chatta il batschigl tirren. Quel è situà en la Mar Tirennica e cuntanscha ina profunditad da 3758 m.
  • En l’ost da la part centrala, en la Mar Ionica, sa chatta il batschigl ionic. En la Profunditad da Calipso – che furma il punct il pli profund da la Mar Mediterrana europeica – cuntanscha quella ina profunditad da 5267 m.
  • En la regiun orientala da la Mar Mediterrana, en la Mar Levanta, sa chatta il batschigl levant ch’è fin a 457 m profund.

Fluss e refluss[modifitgar | modifitgar il code]

Damai che la Mar Mediterrana ha be ina stretga colliaziun cun l’Atlantic e cuntanscha be ina lunghezza da 3500 km, n’enconuscha ella strusch fluss e refluss. Las valurs maximalas areguard il fluss e refluss cuntanschan 100 cm (Venezia), 120 (Triest) e 200 cm (Golf da Gabès). Autras regiuns da la Mar Mediterrana han praticamain nagina fluss e refluss (valurs sut 10 cm); be paucas regiuns cuntanschan tras resonanzas valurs da sur 30 cm.[13]

In tschert current ch’è collià cun il fenomen da fluss e refluss sa lascha be mesirar en la stretga da mar da Gibraltar ed en las lagunas tranter Venezia e Triest.

Cuntegn da sal[modifitgar | modifitgar il code]

Il cuntegn da sal da la Mar Mediterrana è cun radund 3,8 % pli aut che quel da l’Atlantic (ca. 3,5 %). Quai è ina consequenza da la ferma svapuraziun che na vegn betg cumpensada tras l’afflussiun d’aua dultscha nà dals flums gronds. Perquai cula al fund da la Via da Gibraltar in ferm current d’aua da sal en l’Atlantic; a la surfatscha percunter maina in current anc pli ferm aua main salada e perquai pli leva en la Mar Mediterrana. Il cuntegn da sal a la surfatscha crescha dal vest a l’ost da 3,63 % en la Via da Gibraltar fin a 3,91 % davant la costa da l’Asia Minura.

Effect dal stgaudament global[modifitgar | modifitgar il code]

La Mar Mediterrana è pertutgada fermamain dal stgaudament global. Dapi la mesadad dal 20avel tschientaner registreschan ils perscrutaders in auzament dal livel da la mar; dapi ils onns 1970 è quel s’augmentà per 2,5 fin 10 mm ad onn. Er la temperatura da l’aua è creschida dapi ils onns 1970 per 0,12 fin 0,5 °C.[14]

Flora e fauna[modifitgar | modifitgar il code]

Schauma da sardellas davant la costa ligura

La fauna da la Mar Mediterrana è fitg ritga e variada. Ella consista surtut da peschs, spungias, cnidaria (t.a. medusas, anemonas e curals), molluscs, dermaspinas ed atropods. Tenor stimaziuns vivan en la Mar Mediterrana radund 700 spezias da peschs. Medemamain han pudì vegnir cumprovadas 35 spezias da squagls[15]; tranter quels er spezias che pon esser privlusas per l’uman sco il grond squagl alv, il squagl blau e l’Isurus oxyrinchus. La spessezza da la populaziun da questas spezias è però fitg bassa, uschia che attatgas da squagls succedan be extremamain darar. Il pli derasadas èn spezias da squagls nunprivlusas sco per exempel il Scyliorhinus canicula.

Er balenas datti en la Mar Mediterrana. Ins ha gia pudì cumprovar tschintg spezias da balenas cun fol; la suletta da quellas che po vegnir observada regularmain è la balena cumina. En pli han ins registrà en tut 16 spezias da balenas cun dents, tranter quellas il delfin cumin, il delfin grond, il globicefal (balena pilota) e la balena gronda. Il pli savens vegnan balenas e delfins observads en la Via da Gibraltar ed en la Mar Ligura; surtut ils delfins èn però da chasa en l’entira Mar Mediterrana.

La suletta spezia da focas en la Mar Mediterrana è la foca mediterrana ch’è en privel da svanir.

La pli impurtanta e pli derasada planta vasculara en la Mar Mediterrana furma la posidonia.

Influenza negativa da l’uman[modifitgar | modifitgar il code]

L’ecosistem da la Mar Mediterrana vegn smanatschà tras la pestga exagerada. La Mar Mediterrana è ina da las regiuns maritimas che vegn explotada il pli ferm. Tenor Greenpeace èn intginas spezias da peschs gia svanidas dal tuttafatg.[16] Surtut il ton ed il pesch-spada pateschan da la gronda dumonda.

Ina smanatscha cun in effect ch’è strusch da giuditgar furma la derasaziun da la spezia d’erva da mar Caulerpa taxifolia ch’ha cumenzà a cuvrir las spezias d’erva da mar indigenas; questas ultimas èn da muntada centrala per la bioproductivitad da la Mar Mediterrana.

Ulteriuras influenzas antropogenas sin l’ecosistem da la Mar Mediterrana èn:

  • L’ensalaziun accelerada:
    • cun manar enavos en la mar restanzas da sal d’implants da desalar resp.
    • tras la quantitad creschenta d’aua che vegn consumada da la populaziun; quella fa tschessentar l’afflussiun d’aua dultscha en la mar.
  • L’eutrofisaziun tras aua persa betg serenada; la gronda quantitad d’algas che resulta da quai effectuescha ina mancanza d’oxigen.

Clima[modifitgar | modifitgar il code]

Il clima da la zona mediterrana è segnada da stads fitg chaudas ed il pli savens sitgas sco er d’envierns miaivels cun bleras precipitaziuns. La temperatura da l’aria munta la stad en media da 23 °C en il vest fin a 26 °C en l’ost; las temperaturas maximalas muntan a 30 °C. L’enviern giaschan las valurs correspundentas tar 10 °C en il vest e 16 °C davant la costa levanta. Las precipitaziuns annualas sa sbassan dal vest vers l’ost.

Praticamain l’entira stad regia in’aura constanta ch’è d’attribuir a la zona da pressiun auta subtropica; be en l’ost da la Mar Mediterrana (surtut en la Mar Egeica) pon ils vents dal nord avair in effect refrestgentant. D’enviern stat surtut la part occidentala sut l’influenza da la circulaziun dal vent dal vest.

Vents burascus nà dal nord, sco per exempel il mistral en la Frantscha dal Sid, effectueschan per part ch’i vegn marcantamain pli fraid. Tar la bora (croat bura) a la costa adriatica croata sa tracti d’in vent che croda; el è da caracter sitg, fraid e burascus, cumpara savens e cuntanscha d’enviern sveltezzas media che tutgan tar las pli autas en tut il mund.

Annotaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

  1. Mittelmeer: Die Teilräume, mare-mundi.eu, consultà ils 12 d’avust 2012.
  2. Abwasserlexikon Mittelmeer.
  3. Nadja Podbregar: Die große Flut. Forscher enträtseln die Urzeit-Katastrophe am Mittelmeer, scinexx.de, 22 da mars 2013.
  4. J.M. Soria, J. Fernández, C. Viseras: Late Miocene stratigraphy and palaeogeographic evolution of the intramontane Guadix Basin (Central Betic Cordillera, Spain): implications for an Atlantic- Mediterranean connection. En: Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, tom 151, 1999, p. 255–266.
  5. W. Krijgsman e.a.: Late Neogene evolution of the Taza-Guercif Basin (Rifian Corridor, Morocco) and implications for the Messinian salinity crisis. En: Marine Geology, tom 153, 1999, p. 147–160.
  6. A. Cinzia Marra e.a.: Palaeogeographic significance of the giraffid remains (Mammalia, Arctiodactyla) from Cessaniti (Late Miocene, Southern Italy). En: INIST-CNRS, tom 44, nr. 2–3, 2011, p. 189–197.
  7. Raffaele Sardella: Remarks on the Messinian carnivores (mammalia) of Italy. En: Bolletino della Societá Paleontologica Italiana. 47 (2), 2008, p. 195–202. (PDF).
  8. Barry Cunliffe: Europe between the Oceans. 9000 BC-AD 1000. New Haven 2008, p. 64.
  9. Maria R. Palombo: Biochronology, paleobiogeography and faunal turnover in western Mediterranean Cenozoic mammals. En: Integrated Zoology, tom 4, ed. 4, 2009, p. 367–386.
  10. E. Estrada, G. Ercilla, B. Alonso: Pliocene-Quaternary tectonic-sedimentary evolution of the NE Alboran Sea (SW Mediterranean Sea). Tectonophysics, tom 282, 1997, nr. 1–4, 423–442.
  11. Syee Weldeab, Kay-Christian Emeis, Christoph Hemleben, Wolfgang Siebel: Provenance of lithogenic surface sediments and pathways of riverine suspended matter in the Eastern Mediterranean Sea: evidence from 143Nd/144Nd and 87Sr/86Sr ratios. Chemical Geology, tom 186, 2002, nr. 1–2, p. 139–149.
  12. M.D. Krom, A. Michard, R.A. Cliff, K. Strohle: Sources of sediment to the Ionian Sea and western Levantine basin of the Eastern Mediterranean during S-1 sapropel times. Marine Geology, tom 160, 1999, nr. 1–2, p. 45–61.
  13. Tides around the world Archiving, Validation and Interpretation of Satellite Oceanographic data (AVISO).
  14. Warning on rising Med Sea levels (BBC-News dals 19 da schaner 2007).
  15. Liste der im Mittelmeer vorkommenden Haiarten, banca da datas da squagls da la Shark Foundation.
  16. Fakten über das Mittelmeer (datoteca DOC; 1,2 MB) – Greenpeace.

Litteratura[modifitgar | modifitgar il code]

  • David Abulafia: Das Mittelmeer: eine Biographie. (Titel original: The Great Sea, transl. da Michael Bischoff). Fischer, Francfurt a.M. 2013, ISBN 978-3-10-000904-3.
  • Andreas Bärtels: Pflanzen des Mittelmeerraumes. Ulmer, 2003, ISBN 3-8001-3287-7.
  • Matthias Bergbauer, Bernd Humberg: Was lebt im Mittelmeer? Franckh-Kosmos, Stuttgart 1999, ISBN 3-440-07733-0.
  • Fernand Braudel: Das Mittelmeer und die mediterrane Welt in der Epoche Philipps II. (Titel original: La méditerranée et le monde méditerranéen à l'époque de Philippe II, translatà da Günter Seib). 3 toms, Suhrkamp, Francfurt a.M. 1990, ISBN 3-518-58056-6.
  • Christian Bromberger: L’anthropologie de la Méditerranée. Maisonneuve et Larose; Aix-en-Provence, Maison méditerranéenne des sciences de l’homme, Paris 2001.
  • Robert Hofrichter: Das Mittelmeer, Bd. 1: Allgemeiner Teil. Spektrum Akademischer Verlag, Heidelberg 2002, ISBN 3-8274-1050-9.
  • Robert Hofrichter: Das Mittelmeer, Bd. 2/2: Bestimmungsführer. Spektrum Akademischer Verlag, Heidelberg 2006, ISBN 3-8274-1170-X.
  • Manfred Leier: Weltatlas der Ozeane – mit den Tiefenkarten der Weltmeere. Frederking und Thaler, Minca 2001, ISBN 3-89405-441-7, S. 226–241.
  • Horst-Günter Wagner: Mittelmeerraum. Geographie, Geschichte, Wirtschaft, Politik. 2. ed. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 2011, ISBN 978-3-534-23179-9.

Colliaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

Commons Commons: Mar Mediterrana – Collecziun da maletgs, videos e datotecas d'audio