Fortunat Kauer

Ord Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
Write.svg Questa pagina è scritta en sursilvan.

Fortunat Kauer ei in roman da Linard Bardill. Il text ei screts en rumantsch grischun.

«Quai è l’istorgia da l’um che ha guardà en il spievel ed è stà si, che ha tschertgà la guerra ed ha chattà in uffant. L’istorgia da Fortunat Kauer.»

Aschia tuna il text sin la cuviarta dil cudisch. Ina historia che setracta dad in um che sto ir agl exteriur a spindrar in buob per ch’el anfli sesez.

Resumaziun[modifitgar | modifitgar il code]

Quei ei la historia digl um che ha piars sesez, ch’encuera l’uiara – en siu intern ed era enzanu’auter – che anfla denton enstagl in affon.

Scappaus eis el. Da Savognin, naven dil spital, el sco miedi superiur. Scappaus a Turitg. Leu ha el priu ina combra en in hotel ha mirau en il spieghel ed ha buca enconuschiu pli sesez. Quei po buc esser el en quei spieghel! Quei sto esser ina sgnocca. Pertgei, siu visavi ha entschiet a permalar el entochen ch’el ha sfraccau il spieghel en melli toccs.

El sededesda e sa seregurdar vid lidinuot. La svegliada plauna da Fortunat Kauer entscheiva.

El semetta sin via per encurir. Ei l’uiara quei ch’el enquera, la ravgia, l’emblidonza? El sa buca. Kauer sesa en il “Degen”. El entaupa Manfred il manischunz che ha carrau el naven da Savognin a Turitg. Kauer mira trasora sin las combas dalla survienta, tenta era ella. Mo tier Blanche ei el sentschentaus tier la fallida dunna. Ella rabeglia neuagiu Kauer da sia sutga da miedi e surmeina el da vegnir a tscheiver. Els passentan ensemen la notg.

La stgiradetgna el tgau da Kauer enscheiva a sesclarir. Blanche teidla tier ad el. Ei sto esser capittau enzatgei en sia tegia da catscha. In aventura amurusa e sia dunna, Christina, ei vegnida neutier. E la naschientscha dil pop gia mort ed ils egls dalla mumma plein remproschas.

Silsuenter entaupa el a Sunaric, il Bosniac, che raquenta dil KZ ad Omarska nua ch’el ei staus e danunder ch’el ha saviu mitschar. Co san ins viver vinavon suenter aschi ’in’experientscha? Denton era la curascha per murir ha Sunaric piars. El ha enconuschiu in da ses torturaders dad Omarska sin in’insla da tram. Uss vulen lez mazzar el per ch’el sappi buca tradir. Blanche surmeina Kauer da gidar Sunaric.

Suenter ch’el ha zuppau il Bosniac en sia tegia da catscha va el cugl auto a Savognin. Sia casa ei bandunada. El anfla la brev da cumiau da sia dunna, beiba stuorn. Ei croda bia neiv. El sto turnar en tegia, denton a pei. El schela bunamein en. Sunaric spindra el.

Suenter siu spindrament raquenta Sunaric dad Omarska e Kauer da sia ruosna ella regurdientscha. Dapli ch’el raquenta e pli fetg ch’el realisescha tgei ch’ei schabegiau. Siu passau sederscha sur el sco in animal selvadi.

Sunaric e Kauer han da seschignar sur dad ina remarca da Kauer. Sunaric vul strunglar el denton vegn Kauer da frenar el tras pitgar ina buteglia da veider sin siu tgau. El sa buc sch’el ha sturniu Sunaric. Kauer fa guardia sper siu letg ed engira da seruschnar sin tuts quatter a Sarajevo ed encurir sia famiglia, sche mo el mieri buc.

A Sarajevo enamiez il territori d’uiara emprova Kauer dad anflar la famiglia da Sunaric. El vegn satraus en ina ruina d’ina casa duront in bumbardament. In buobet vegn da spindrar el ord sia fossa e muossa ad el la via ord il marcau. Per liung las rodaglias veglias semettan els dus sin via viers la mar per lura saver ir en Svizra. Kauer vul sedeliberar dil buob, Ajet denton selai buca scurlar giu.

Suenter dis plein fom, tema, seschignems e reconciliaziuns contonschan els dus finalmein la Svizra. Kauer ei puspei cheu mo tgei duei el pomai far cun in buob? Pertgirar el.

Persunas principalas[modifitgar | modifitgar il code]

Fortunat Kauer[modifitgar | modifitgar il code]

  • docter al spital a Savognin
  • ha sentiment dad esser culponts pervia dalla mort d’in affon
  • all’entschatta buca habels da tschintschar da sentiments
  • entuorn ils 35 onns
  • "schizofren"

Blanche[modifitgar | modifitgar il code]

  • fetg carismatica
  • tgau dir
  • di quei ch’ella tratga
  • inamurada en Fortunat
  • stada en perschun per siu ex-um
  • pli veglia denton fetg biala

Manfred[modifitgar | modifitgar il code]

  • il tip matscho
  • gida als Bosniacs da seproteger dils Serbs
  • ha in bien cor

Sunaric[modifitgar | modifitgar il code]

  • psichicamein empaglia pervia dad Omarska
  • vul dad ina vart muri da tschella tonscha la curascha buca
  • schenau
  • engrazieivels per mintg’agid
  • ha dau si sia famiglia

Ajet[modifitgar | modifitgar il code]

  • fetg carschius tras l’uiara
  • vesa en Kauer in bien carstgaun
  • schenegiau
  • perdert, empren spert

Loghen d’acziun[modifitgar | modifitgar il code]

Loghens d’acziun ein Savognin, la tegia d’alp a Savognin, Turitg, Sarajevo e differentas cuntradas denter Sarajevo e Mostar. Dil camp da concentraziun Omarska vegn adina puspei discurriu ei vegn denton buca giugau leu.

Sarajevo ei vegniu eligiu aposta per saver tematisar l’uiara el Kosovo. Bardill discuora dad in um che viva ozildi. El ha denton era durvrau in’uiara per plazzar Kauer. Anno 98 cu il cudisch ei vegnius screts era l’ujara el Kosova gest passada.

Ils auters loghens havessen era saviu esser en l’engiadina ni enstagl a Turitg era a Basel.

Temps[modifitgar | modifitgar il code]

La historia vegn buca raquintada dil tut cronologicamein. Il lectur fa adina puspei segls anavos el passau da Kauer e lura puspei anavon. Mintgaton dat ei era segls da forsa in per jamnas anavon per sursiglir caussas nuninteressantas che vegnan lura resumadas cuortamein.

La historia gioga el temps suenter igl uost 1992 demai ch’il camp da concentraziun ha existiu naven dils 25 da matg tochen ca. ils 30 d’uost 1992. Il camp sesanflava duront l’uiara dalla Bosnia ad Omarska el nord dalla Bosnia-Herzegovina. El camp ein dapli che 3000 Bosniacs e Croats vegni teni. La versiun ufficiala dalla regenza haveva num ch’ei seigi in camp per anflar lur inimitgs. Tenor la dertgira internaziunala per l’anteriura Jugoslavia ein perschuniers vegni assasinai, torturai, mazzacrai e violai.

Dalla cefra da morts dat ei differentas fontaunas. Suenter la fin dall’uiara ein varga 770 persunas vegnidas anfladas en duas fossas communablas. Entuorn il marcau Prejedor han ins anflau ver 62 da quellas fossas che savessen star en connex cul camp ad Omarska. Las perdetgas dils perschuniers che han surviviu e la cefra da quels che vegnan encuretgs corrispundan ca a las ceffras dils morts en las fossas.

Grazia a dus schurnalists, Ed Vulliamy (The Guardian) e Roy Gudman (Roy Neewsday), ei vegniu raportau da quels camps. Lu ha l’ONU priu l’iniziativa ed ha intercuretg quels camps. Pli tard ha ei aunc inagada dau rapports pertuccont quels camps. La discussiun sur da quels maletgs han denton entschiet pér anno 1993 tras la critica da Perer Brock en la Weltwoche.

Entgins dils responsabels ein gia vegni mess avon in tribunal e sentenziai per genocid.

Era la destucziun da Sarajevo e biars auters marcaus ei realitad. En quell’uiara mava ei per duas etnias. Ils Serbs levan restar ensemmen cun tschels sco in stadi unitar. Ils Bosniacs denton levan lur atgna tiara independenta. Els levan buca seschar supprimer dils Serbs.

Fontaunas[modifitgar | modifitgar il code]