Il cavalè della Greina

Ord Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
Edit-clear.svg Quest artitgel u questa secziun ha basegn d'ina repassada. Sche ti t'interesseschas per la tematica, pos ti al repassar e meglierar.

Motiv: clean up & vichifitgar --Andreas 18:36, 18 schaner 2010 (CET)


Write.svg Questa pagina è scritta en sursilvan.

Il cavalè della Greina ei il titel d'in roman da Toni Halter.

Resumaziun - Tgei?[modifitgar | modifitgar il code]

Ina dumengia da fenadur, pauc avon s. Placi, digl onn 1866 ha liug a Vella sco mintga onn la cargada. Mintga stad passentan pressapauc sissonta cavals da possessurs nobels la stad sil plaun dalla Greina. Gia duront messa vegn discurriu dil cavalè. Il Balzer cavalè ch`ei staus entochen dacheu ei sedisgraziaus ed ussa hagien ei stuiu encurir tut alla bahuta in niev cavalè. Da quel vegn ei denton buca detg dil bien, el seigi in lader da cavals. Era duront il gentar da dumengias ei il tema principal ils quitaus per quei lumbardun che ha da pertgirar ils cavals. Suenter gentar serimnan ils umens ell`ustria dil vitg. Entgins proponan da buca schar ir quei cavalè silla Greina ed ils auters manegian ch`ins dueigi era dar ina schanza a quei um. Silla pastira entadem il vitg serimnan finalmein cavals, possessurs e naturalmein ils habitonts. Tuts spetgan vess da veser il niev cavalè. E finalmein, cun empau retard, vegn el a cavalcond, il niev cavalè Battesta Pasqual. Suenter la benedicziun dil plevon semetta il cavalè ensemen cun sia muntanera sin viadi.

Vargai Vignogn confessa il catschader Cabalzar da Cumbel che dus umens da Vrin suondien els e vulen dil mal per il cavalèr. Il cavalè lai denton buca stermentar ed els scomian sinaquei ils cavals, il tchiep e la capiala. Pli tard scuvieran els allura il scomi ed Gregori da Vrin e tschel sesentan sco asens. Encunter sera arrivan els a Vrin ed era leu spetga la glieud gia sin la muntanera e lur cavalè. Denter la glieud ei era Rest ueibel che veva promoviu la cattada sco niev cavalè. Per ir a maner van els el muletg dil Tgiern. Il catschader sto denton star persuls tier la muntanera, fertont ch`il cavalè sto aunc rugalar entginas caussas si el vitg da Vrin. Sco emprem viseta el la feglia dil Rest ueibel. La Mierta ed el secunvegnan da maridar cura che la stad ei vargada. Sin viadi anavos tier la muntanera entaupa el denton aunc siu inimitg Gregori. Denter els dat ei ina sedada.

L`auter di continuescha il viadi ed els arrivan sil fil Diesrut. Leu pren il cavalè cumiau dil catschader che tuorna puspei anavos. Sin viadi a casa entaupa el a Vrin il Rest ueibel e la Mierta. Els surveschan ad el ina buna tscheina e Cabalzar raquenta tgei bien che Battesta il niev cavalè ei. Denton ei era lez arrivaus tier la camona dil cavalè e semetta gest alla lavur. L`emprema damaun va el gia a catscha. Vesend in camutsch settan denton ils Tessines naven el ad el. Battesta vegn vilaus ed engira vendetga. Baul la damaun semetta el sin viadi ella val dils tessines. El engola avon las tegias il sulet ansiel alv e pren el cun el tiel fecler. Il di viseta il nurser da Carpet, Mudest da Clavadi, il cavalè ed els discuoren davart differentas caussas. Ina damaun ei igl ansiel alv svanius e vid igl esch dalla camona stat scret “Grazia cavalè A”. Il cavalè vul immediat saver per tgei persuna che quei A stat. Perquei spetga el sil Crap della crusch sil cumparer dallas cauras da Motterasch. El entuapa il cavrer da Motterasch, il Giuseppe, ed pertscheiva che A stat per Angela, ina giuvna che sauda tier la gruppa tessinesa. Il cavalè ei incantaus e s`imaginescha sco Angela vesa ora. El fecler fa el ina figura da lenn per Giuseppe ed ina per Angela, numnadamein la caplutta da Puzzatsch. Entgins dis pli tard entaupa Battesta Angela e Giuseppe. Angela ei veramein ina bellezia giuvna femna. Immediat surdat el las sculpturas. Ad Angela empermetta el ch`el fetschi aunc il dom da Milaun per ella. Battesta ei aschi inamuraus en Angela ch`el spetga l`entira jamna vess sin ch`igl ei dumengia ed el vesa puspei ella. Ed schizun il dom da Milaun fa el, sco empermess.

La dumengia s`entaupan els e puspei secunvegnan els da seveser, quella gada denton sigl ault sur Baselgia perquei che Angela ha dad ir a messa la dumengia proxima a Luorscha. La jamna cuoza ditg denton arriva era quella dumengia. Ei va ditg tochen che Angela tuorna dalla messa ed els sentaupan sco quei ch`els eran secunvegni. Sin viadi encounter Motterasch sincerescha Battesta ad Angela ch`el carezi ella ed era ella Igl ault sur Baselgia ella Val Camadra di ch`ella hagi bugen el. Avon ch`els arrivan a Motterasch vegnan els en in urezi. Refugi anflan ils dus inamurai en in clavau e leu staten els sur notg e dierman era in cun l`auter. L`auter di ston els festginar per che negin smini enzatgei. Avon che lur vias sespartan damonda Battesta sch`ella lessi maridar el. Ella drova denton aunc temps per decider.

In di avon Nossadunna d`uost arriva`il giuvenaster da Cumbel. El fa amogn da survigilar il muvel per che Battesta sappi ir a visitar la Mierta. Il cavalè ha denton buca pli gust da veser la Mierta. Ina sera tard semetta Battesta sin viadi per visitar Angela e saver sch`ella vegli ussa maridar el ni buca. Avon la tegia da lezza vegn el traplaus dad umens e quels petgan ed offenden el. Cheu cumpara Angela e lezza vul era buca pli haver da far enzatgei cun el. Grev blessaus contonscha Battesta tuttina siu fecler. Per cletg vegn il nurser sperasvi e vesa immediat ch`el sto gidar il pauper. El mira dils animals e medeghescha il cavalè. Mo cugl agid dil nurser vegn el puspei sauns. Il temps silla Greina varga ed il settember arriva. Battesta ha viu ni Angela ni Giuseppe. Igl ei scargada ed el tuorna tier Mierta a Vrin. Las regurdientschas tessinesas buenta el naven cun vin. Mierta e Battesta maridan sco quei ch`igl ei previu. E plaun plaunet vegn el acceptaus ella cumminonza ed el sesenta bein.

Gion da Farglix vul ch`el lavuri igl unviern tier el. Gion vul numnadamein instruir ils scolars dils uclauns per che quels stoppien buca adina ir entochen tier ils vitgs a scola. Il Bistgaun da Siat, il secund fumegl, pervesa las vaccas e Battesta survegn ils schetgs ed il cavagl. Tut para dad esser en uorden entochen quei di che Battesta survegn ina brev dad Angela. Ella scriva ch`ella spetgi in affon dad el e less ch`el vegni tier ella. Il cor da Battesta fa dolurs ed el brischa la brev per emblidar quei ch`el ha gest legiu. Entgins dis stat el sil cuolm Curtinatsch per vegnir a frida culla situaziun. Giu Farglix ha Gion aviert la nova scola dils uclauns ed el instruescha en stiva. Suenter entginas jamnas viseta el puspei inagada Mierta e quella confida ch`ella seigi en speronza. Battesta ei puspei motivaus e selegra gia da serender la stad vegnenta ella greina. Il pauper Gion sto la fin tscheiver serrar la scola perquei ch`igl inspectur ha scumandau ad el dad instruir ils scolars dils uclauns. Battesta astga denton aunc star entochen il matg a Farglix e retscheiva allura la paga. Ussa spetga el vess sin la naschientscha dil fegl. Mo ei vegn auter, da S. Pieder nescha ina poppa, Mengia. Battesta ei profundamein permalaus perquei che siu grond giavisch fuss stau dad haver in fegl cul qual el havess saviu ir silla Greina las stads.

Ina massa onns ein vargai ed igl ei igl onn 1881. Battesta ei puspei ella Greina sco cavalè ensemen cun sia feglia Mengia. Mengia sentaupa adina cun Michele, in dalla vart dils tessines. Quei astga il bab buca saver perquei che lez sevilass. Era ils Tessines han buca bugen Battesta perquei ch`el setta naven camutschs ad els ed ei adina fetg nauschs. Mengia e Michele s`entaupan perquei adina senza ch`enzatgi sappi. Sil cunfin denter las duas alps vulan ils dus affons baghegiar ina caplutta per ch`ei detti pasch ella Greina. In di muossa Battesta a Mengia da sittar per ch`ella sappi seriscuder duront ch`il bab ei a Vrin a far ils pavels. Suenter che quei ei reussiu semetta il cavalè sin viadi e Mengia resta persula ella Greina. Mintga di s`entaupa ella cun Michele per luvrar vinavon vid la caplutta. Duront quels dis viseta Michele per l`emprema gada il fecler dil cavalè. Cheu catta il buob tessines ad agur il dom ch`ei sper il letg da Battesta. El raquenta a Mengia che sia mumma hagi exact il medem a casa. Suenter entgins dis retuorna il cavalè cura che Mengia e Michele sesanflan gest el fecler. Battesta sevila e fa ir Michele. A Mengia dat el ina schlaffada.

Igl auter di ha el denton schliata cunscienzia ed empermetta ch`el fetschi la Madonna per els dus. Propi, el tegn sia empermischun e bab e feglia semettan sin via per metter la nova stauta ella caplutta. Leu entaupan els Michele ed era tier quel seperstgisa el. Michele ei levgiaus e raquenta che sia mumma hagi il medem Dom da Milaun a casa. Battesta mira cun gronds egls sin Michele, di denton nuot. Il temps silla Greina varga bia memia spert e la scargada vegn pli e pli datier. Mengia ha malaveta perquei ch`ella vegn buca pli a veser Michele. Ina sera di Battesta a Mengia ch`el hagi il sentiment che quei seigi stau la davosa stad sco cavalè. El stoppi murir perquei ch`el hagi viu il cavagl alv. Quei cavagl alv vesan numnadamein mo quellas persunas che ston murir il proxim temps. Quella remarca va denton a piarder e Mengia sto purtar o Vrin in camutsch, che siu bab ha sittau. La notg che Battesta ei persuls vegnan ils tessines perquei che Michele ei svanius ed els damondan al cavalè sch`el hagi viu enzatgei. Lez ha denton ni udiu ni viu enzatgei. L`auter di neiva ei e Battesta va cul muvel a Vrin. Naven da leu va Mengia vinavon cul muvel entochen Glion. Battesta fa quitaus per Michele e sedecida da turner ella Greina era sch`igl ei gia tard la sera ed ei ha buca calau da neiver. In di pli tard tuorna Mengia da Glion e semetta medemamein sin via ella Greina. Ella anfla il fecler vit ed entscheiva immediat a far quitaus. Tier ils da Motterasch enquera ella agid e leu ei era Michele. El hagi piars la via ed hagi stuiu durmir ina notg giudora denton seigi ussa puspei tut en uorden. Mengia entscheiva a bargir e raquenta che siu bab seigi sparius perquei ch`el ha vuliu ir ad encurrir Michele. Ils da Motterasch ein commuentai e gidan d`encurir il cavalè. Ellas Traviarsas anflan els la bara da Battesta; “ …in aspect da fender il cor. Battesta ei ruclaus giu dalla tessaglia culla lavina e fruntaus cul tgau encunter in crap. El stat en schanuglias, il tgau sbassau en direcziun della Greina…”. Michele raquenta a casa a sia mumma la disgrazia ed Angela ei commuentada che quei um ha fatg quei per anflar siu fegl. Il davos di Michele aunc ch`il cavalè hagi giu la medema statua dil dom da Milaun el fecler sco ella hagi ina. La mumma ha per ussa capiu tgei um che ha consignau la veta per siu fegl.

La Greina

Figuras impurtontas - Tgi?[modifitgar | modifitgar il code]

Battesta Pasqual[modifitgar | modifitgar il code]

  • cavalè dalla Greina digl onn 1866-1881
  • carschius si a Vrin
  • bab ei morts baul e mumma ha maridau in auter. Quel ei denton svanius. Cun 15 eis el staus catschader per la fiera da Blinzuna. Suenter eis el staus a Milaun ed el sid sco scotgé. Perquei ch`in marcadont haveva engulau ord la bratscha sia amuronza Rachele ha el per vendetga priu il cavagl da lez ed ei fugius. Ord quei motiv ha el passentau in onn el Sennhof a Cuera ed ei allura puspei turnaus a Vrin suenter 20 onns

Quei roman ei partius en duas parts : Igl onn 1866/67 e 1881. Ell` emprema part ei Battesta Pasquale in losch e bi um da quront`onns. El ha in`egliada furba e camegionta, ei in publican, va buca bugen en baselgia e tegn buca bia dil meini d`auters. El tema negin, ei agens en siu esser, ha denton era grondas qualitads da cor. El pren buca il mund si dies e suna bugen sia ghitara. Battesta Pasquale pitescha dils pregiudezis che la glieud ha dad el a basa digl enguladetsch d` in cavagl. Tochen dacheu ha el aposta da l`amur adina giu sia libertad. Aschia eis el adina staus independents. El ei in fetg luvrus e ferm um. Pli tard marida el Mierta, ei vegn denton clar ad el, ch`el careza buca ella. El ei sedecidius per ella, perquei ch`el ei vegnius trumpaus dad Angela. In temps viva el cuntents cun Mierta ed entscheiva era a s`adattar als ils rituals dalla glieud. Per exempel entscheiva el ad ir en baselgia. Suenter ch`el ha survegniu la brev dad Angela eis el malcuntents e melanconics.

Ella secunda part dil roman vegn Battesta Pasquale presentaus nauschs ed arrogants. El fa ussa vendetga encunter ils Tessines per quei ch`ei schabegiau cun Angela. Tuts han respect dad el. Els hassegian el ed el vala sco "bandito della Greina". Sia egliada ei stgira e nunperscrutada. El viva per sforz e disa ed ei vegnius da crear in beinstar burgheis. Cun ils jasters eis el denton flots. El ei vegnius freids encunter sia famiglia e ses concarstgauns han l`impressiun, ch`el mondi entuorn meglier cun ses animals che cun la glieud. El ha era calau dad ir en baselgia.


La Greina

Mierta[modifitgar | modifitgar il code]

  • dunna da Battesta, feglia da Rest ueibel
  • perderta, prusa e prudenta dunna che respectescha il vargau e la historia da Battesta Pasquale
  • dus affons ha ella parturiu; Mengia ed Rest Giusep Emanuel
  • quel ei denton cun tschun meins ruclaus dalla plaunca giu
  • la stad ha ella survigilau ils Schobacheclers per emblidar sia tristezia digl affon piars
Greina

Angela[modifitgar | modifitgar il code]

  • giuvna e biala tessinesa dalla Val Blegn, entuorn vegn onns veglia e lavura gia il tierz onn sill`Alp da Motterasch. Ella ei fetg undreivla e cartenta.
  • selai conquistar dil cavalè la stad silla Greina
  • parturescha in affon da Battesta, Michele
  • ella sezza ei orfna dapi tschun onns

Mengia[modifitgar | modifitgar il code]

  • feglia da Mierta e Battesta. Gronda buoba cun tarscholas brinas da 14, ei fetg luvrusa, sperta, inschignusa e curaschusa.
  • ella careza siu bab ha denton tema per el perquei che tenor siu secuntener savess ei esser, ch`ils Tessines prendan el inagada a mauns. Ella less la pasch denter quellas duas partidas. Ella ei sventireivla cun la situaziun momentana. Ses geniturs han bia gadas da sescagnar. Ella less che siu bab semida.
  • vegn a frida en mintga situaziun
  • emprema carezia nescha en cumpignia cun Michele ch`ei siu frar
La Greina

Tgi cun tgi?[modifitgar | modifitgar il code]

Las pli impurtontas relaziuns enteifer il roman ein la relaziun denter Battesta ed Angela e la relaziun denter Battesta e Mierta. La relaziun da Battesta ed Angela sebasa sin la carezia denter quellas duas persunas. Els s’inamureschan spert in da l’auter e suenter la stad 1866 vesan els in l’auter mai pli. Muort lur amur nescha il buob Michele. Angela ei permalada perquei che Battesta ha buca raquintau tut ad ella e Gregori ha raquintau nauschas caussas dad el. Ella less suenter denton tuttina, ch`el vegni anavos tier ellla, igl ei denton memia tard. Battesta ha carezau ella digl emprem mument. Suenter la sepitgada a Motterasch ha el dau si la speronza e siu siemi. La relaziun da Battesta e Mierta encuntercomi ha pauc da far cun carezia. Era sche Battesta vul adina puspei emblidar Angela vegn ella adina puspei endamen ad el e disturba la lètg da Battesta e Mierta. Sescagnem e malcuntentientscha sauda tier lur mintgadi. Ord da lur letg neschan „mo“ dus affons. Quei ei per il temps dil 19avel tschentaner in diember d’affons che correspunda plitost buc alla media. Lur relaziun survegn in aspect tragic entras quei ch’il buob che Battesta haveva adina giavischau miera gia cun tschun meins. Battesta e Mierta sescognan savens.

Nua?[modifitgar | modifitgar il code]

El roman cumparan numerus nums da loghens, uclauns, praus, pradas e pézs. Igl ein cunzun loghens dalla Lumnezia naven da Vella entochen Vrin, loghens dalla part dil Tessin ch’ei vischinonta dalla Greina e secapescha era parts della Greina.

La Greina[modifitgar | modifitgar il code]

Entginas informaziuns tier il liug impurtont, la Greina:

  • La Greina apparteneva alla vischnaunca giudiziala Lumnezia
  • Il scazi eran ils plauns perquei ch`els ein scarts ellas alps, cunzun ell`altezia da 2000 meters
  • Ils possessurs dils nobels animals s`imaginavan ina dimora da cura per ils cavals
  • Ei ha adina puspei dau dispetas denter il Grischun ed il Tessin pervia da il posses dil Plaun dalla Greina
  • Igl onn 1885 va il Grischun avon dertgira tochen a Losanna e leu decida il tribunal en favur dad el
  • Ils 100 cavals pasculavan duront 60 dis ella Greina
  • Passa 400 onns ha il Lumnezian teniu praticau siu dretg da pascular cavals ella Greina
  • Tenor acts ch`ein avon maun ei la Greina vegnida cargada per la davosa gada dil cumin Lumnezian cun cavals la stad 1902
  • L`anetga digren d`annunzias per schar cargar ils cavals stetti en connex cull`avertura dalla viafier dil Gottard. Il cavagl ei buca pli il purtader da traffic e transport sur las Alps
  • Ils onns 80 ei il num Greina daventaus in plaid dil sbugliadetsch politic perquei ch`ei han vuliu baghegiar in mir da fermada.
  • Oz ei il bellezia plaun dalla Greina in „refugi“ per glieud ch`enquera ruaus e vul veser ina natira aunc intacta

Cura?[modifitgar | modifitgar il code]

Cura? „Il cavalè della Greina“ selai divider cun agid dil temps en duas parts. L’emprema part entscheiva ina dumengia da fenadur 1866 pauc avon s. Placi ch’ei ils endisch da fenadur e cala treis dis suenter la naschientscha da Mengia il di da s. Pieder (ils 29. da zercladur) pia igl emprem da fendadur 1867. La secunda part entscheiva duront la aulta stad 1881 pia circa all’entschatta d’uost e cala all’entschatta dil meins settember 1881. Tgei ch’ei special en quei roman ei ch’igl autur drova savens ils sogns per determinar il di. Aschia scriva el era che Battesta e Mierta maridien da s. Mihèl ch’ei ils 29. dad uost. Quei indezi selai adina puspei anflar enteifer igl entir decuors dalla historia dil roman. Quei mied ha igl autur ualti tgunsch duvrau perquei ch’ei era usit pli baul da dir tgei sogn ch’era quei di e buc il datum dil calender.

Co?[modifitgar | modifitgar il code]

Il roman ei dividius en nov capetels. Las acziuns vegnan raquintadas cronologicamein, denteren dat ei retrospectivas cura che las figuras raquentan da lur vargau. Ei dat in grond pass da temps denter 1867 e 1881. Il raquintader ei buc integraus sco persuna ellas acziuns. El agescha dad ordvart. El sa denton era descriver ils sentiments ed ils patratgs dallas figuras. El fa quei buc mo tier certas persunas mobein tier tuttas. Aschia survegn il lectur ina fetg buna envesta dalla situaziun denter las persunas e sa capir meglier las decisiuns che las persunas prendan. Ils mieds stilistics enteifer il roman ein buc aschi vasts. Igl autur sebasa plitost sin la schelta da plaids per marcar siu stil da scriver.

Lungatg?[modifitgar | modifitgar il code]

Toni Halter scriva cun in bien code elevau. La schelta da plaids dallas figuras, sco era dil raquintader, correspundan fetg bein alla moda da discuorer da pli baul. Aschia anfla il lectur meglier la via viaden ella historia dil roman. El vesa muort quei mied avon siu egl intern buc ils vitgs e las persunas dad ozildi, mobein ils vitgs e las persunas dad antruras. Quei sminuescha la distanza denter il text scret e las acziuns ch’il lectur s’imaginescha. Perquei ch’ina gronda part dils plaids e dallas noziuns duvradas el roman vegnevan plitost duvrai pli baul ed ein bunamein svani ord il mintgadi dad oz ei il dicziunari staus in grond agid per mei per ina megliera capientscha da text. Aschia haiel jeu beinenqualina gada empriu enzatgei niev. Las figuras talianas discuoran per part talian e midan pér suenter entginas construcziuns en il romontsch. Quei dat era pli bia realitad alla situaziun. Ina atgnadad dil lungatg da Mengia ei era ch’ella di Vus a siu bab. Perquei che quei era el 19avel tschentaner ed era el 20avel tschentaner aunc usit para quei agl autur insumma buc curios, mobein igl ei mo quei ch’el sez era disaus. Per survegnir in cuort exempel dil lungatg da scriver da Toni Halter tonschan gia ils cuorts extracts da texts ch’ein squitschai silla part davos dalla cuviarta dil cudisch „Il cavalè della Greina“ ch’ei vegnius reedius igl onn 1991 da Romania:

„Ins spitgava zatgei aparti, e quei era finalmein succediu. Memia tard ed a galop sin in cavagl da siala, aschia er’aunc buc in cavalè entraus en survetsch…

Che quei um seigi scaffius per zatgei grond e selvadi sco il Plaun la Greina, da quei eran tuts perschuadi…

El mira suenter la muntanera ch’ei spatitschada en trops e singuls sur tuts ils pastgets contonschibels e constatescha che la libertad ch’el damonda per sesez hagi el concediu amplamein a ses animals…

El veva strenschiu enqual cor palpitont encunter il siu, mo sch’el mirava anavos sil vargau, lu vesev’el sias amurs sco tons fiugs campesters ch’ardevan spatitschai sur in grond desiert, senza scaldar lur contuorn…

‚Vegn onns ell’Italia per davenar cavalè della Greina? Staus negoziant e daventaus zagrender. Ius cun nuot e turnaus cun nuot – e tonaton cuntents cun sesez sco in affon! Quei capeschi tgi che sa!‘…

Il pli bugen vess el ch’ei capitass enzatgei grond, tragic sco l’uiara ed igl incendi, ch’el savess secumblidar fagend ina prestaziun heroica…“

(Mira fontauna 1)

Era la schelta dils nums dallas persunas ei remarcabla. Igl autur ha tscherniu els cun grond quitau. Igl autur ha enconuschiu fetg bein la derasaziun dils nums ella Lumnezia ed el contuorn. El domiciliescha muort quella savida ils nums en quels loghens danunder ch’els vegnan era ni en quels loghens nua ch’els ein derasai fetg ferm. El domiciliescha p. ex. il Cabalzar a Cumbel nua ch’ei dat aunc oz questa schlatteina. Igl autur ha denton era gronda premura per encurir ils prenums dallas figuras. El pren per gronda part ils prenums ils pli derasai en Lumnezia dil 19avel tschentaner. Pliras persunas vegnan era numnadas cun lur liug da domicil p. ex. Gion da Farglix, Balzer da Puzatsch, sco quei ch’ei vegneva detg pli baul savens. Quels indezis selain denton era persequitar a mauns dallas figuras tessinesas: Giuseppe, Michele, Luigi e. a. v. ein tipics prenums talians.

Tgei dat en egl?[modifitgar | modifitgar il code]

Las persunas stattan en ferm connex cun lur religiun. Aschia ei il tema religiun e baselgia in fetg impurtont tema el roman. Era igl urar ei fetg impurtont per las figuras. Ein ellas en miseria ni sesentan ellas periclitatadas dad enzatgi ni enzatgei uran ellas. Ellas fan quei era per autras figuras. Mengia fa p. ex. oraziun per siu bab per che quel arrivi sauns anavos el fecler. Las persunas engrazian denton era cun ina oraziun. Aschia engrazia Angela al cavalè cun dir ina oraziun. Era il tema lavur cumpara stediamein el cudisch. La lavur stat en grond connex cun la damonda dils daners dallas persunas. Las biaras figuras ston luvrar bia per saver fadigiar il paun dil mintgadi. Perquei che nus sesanflein el roman el 19avel tschentaner ei la plipart dalla glieud purs ni ston fadigiar ils daners entras lavurs purilas. Detgas e legendas vegnan era adina puspei menziunadas el text. Il cavagl alv da Blengias ei in simbol per la mort. Biara glieud crei denton buca che quella legenda seigi vera. Ella semuossa denton sco vera. Il messadi ei da crer allas historias veglias che vegnan dadas vinavon dil pievel.

Biografia da Toni Halter[modifitgar | modifitgar il code]

Toni Halter ei naschius ils 20 da November 1914 a Valata. El ei carschius si a Surcuolm. Suenter la scola elementara ha el frequentau il gimnasi a Mustér, ei ius el seminari da scolasts giu Cuera e suenter ha el dau scola primara a Vella. Pli tard eis el sescolaus vinavon a Fribourg sco scolast secundar. El ei morts ils 27 da december 1986 a basa da cancer.

Bibliografia digl autur[modifitgar | modifitgar il code]

  • Il misteri da Caumastgira. Raquens. Cuera: Romania, 1943
  • Igl um cul halumbart. Drama. Cuera: Romania, 1947
  • Nus ed il Schuob. Raquens. Cuera: Ligia Romontscha, 1948
  • Fumegl Bistgaun. Novella. Glogn: Calender, 1948
  • Mia Patria. Hrsg. Cuera: Lehrmittelverlag, 1949
  • Nossas Praulas. Hrsg. Cuera: Ligia Romontscha, 1951
  • Il Festival da Porclas. Drama. Cuera: Societad ret., 1952
  • Culan da Crestaulta. Roman. Cuera: Romania, 1955
  • Il cavalè della Greina. Roman. Mustér: Desertina, 1960
  • General Demont. Drama. Mustér: Desertina, 1963
  • Ils 3 s. Retgs da Cavidra. Raquens. Cuera: Fontaniva, 1963
  • General Demont. Drama en 5 acts. Mustér: Desertina, 1963
  • La canzun dil Rein. Drama. Glion: Magg&Co., 1965
  • Caumsura. Roman. Cuera: Fontaniva, 1967
  • Fein selvadi. Novellas, raquens. Mustér: Desertina, 1973
  • Fein selvadi.Novellas. Desertina. 1973
  • Nadal. Raquens. Cuera: Ligia Romontscha, 1973
  • Greina - regord lumnezian. Essay. Mustér: Desertina, 1973
  • Diari suenter messa. Mustér: Desertina, 1977
  • Patricia. Jugendbuch. Mustèr: Desertina, 1981
  • Ovra cumpleta. Mustér: Desertina, 1989ff.
  • Naven da Valata. Roman. Mustér: Ediziuns Desertina e Romania, 1994. (Ovra cumpleta, t.3)
  • Treis romans da Toni Halter. Ruschein: Romania, 1997


Fontaunas[modifitgar | modifitgar il code]

  • Deplazes,Halter, Toni: Il cavalè della Greina. Romania, 1997
  • Gion Deplazes: Die Rätoromanen. Ihre Identität in der Literatur. Mustér: Desertina, 1991