Johannes Comander

Ord Wikipedia
Jump to navigation Jump to search

Johannes Comander, translatà da la lingua greca er: Johannes Dorfmann (* enturn 1484 a Maiavilla; † schaner 1557 a Cuira) è stà in teolog svizzer ed il refurmatur da la citad da Curia.

Vita e ovra[modifitgar | modifitgar il code]

Johannes Comander visitava la scola claustrala en Son Gagl e el s' immatriculava en semester d'enviern 1502 a l’universitad en Basilea nua el fascheva l'enconuschientscha cun Ulrich Zwingli. Suenter la finiziun dal studi 1512, Comander naschiva il vicari e 1521 il prer en Escholzmatt LU.

En 1523, el s’univa ad il moviment refurmatoric e el era numnà a la baselgia principala Son Martin en Curia. Qua, el pregiava en il senn da la reformaziun e el fascheva passar la reformaziun en Curia fin 1527.

Comander tgirava ils contacts cun refurmaturs svizzers sco Ulrich Zwingli ZH u Joachim von Watt SG. Animà d’els, el redigiva sias 18 tesas reformatorics e las defendeva sin il discurs religius en Ilanz dal 7. schaner 1526. Questas tesas servivan pli tard Berchtold Haller e Franz Kolb per muster per la disputaziun en Berna.

Cur che Comander naschiva 1537 il parsura da la sinoda dal clerus, el construiva ensemen cun Heinrich Bullinger instituziuns sinodals. El redigiva cun ses consulents il prim catechetic grischun da la giuventetgna en rumantsch. En consequenza da la reformaziun, el stimulava en 1539 l’avertura d’ina scola latina umanistic en ina claustra dominicana e redigiva 1545 l’ordinaziun ecclesiastic da Curia.

Cur che 1550 ses collavuraturs il pli vegl succumbevan a la pesta, Comander pudeva postar cun ses ami giuven Philipp Gallicius 1553 la Confessio raetica.

Creaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

  • Katechetismus, publitgà cun Johannes Blasius, 1537; 1552(?)
  • Confessio raetica, publitgà cun Philipp Gallicius, 1553

Colliaziuns[modifitgar | modifitgar il code]