Cuira

Ord Wikipedia
Midar tar: navigaziun, tschertga
Cuira
Vischnanca politica
Fuerhoernlich ur.JPG
Cuira, vist dal Fürhörnli
Chur wappen.svg
Vopna
Administraziun
Stadi Flag of Switzerland.svg Svizra
Chantun Grischun
Regiun Plessur
Territori
Karte Gemeinde Chur 2016.png
Coordinatas: xyz
Autezza 593 m s.m.
Surfatscha 28,09 km²
Populaziun 34'652 abitants
(31 da december 2015)
Spessezza 1223 ab./km²
Autras infurmaziuns
Numer postal 7000–7007
Preselecziun 081
Numer UST 3901
Internet
Pagina-web uffiziala
Lexicon istoric retic

Cuira (tudestg: Chur; franzos: Coire; talian: Coira), la chapitala dal chantun Grischun, citad da suprastanza dal district Plessur. Cuira sa chatta al cunfin dal Rein, tranter 550 e 1888 meters sur il nivel da la mar.

Chur.jpg

Geografia[modifitgar | modifitgar il code]

Cultura[modifitgar | modifitgar il code]

Vischnancas cunfinantas: Churwalden, Domat, Favugn, Haldenstein, Maladers, Malix, Trimmis.

Cuera ei enconuschent en l'entira Svizra per las numerusas ustrias e bars, che sesanflan fetg spess ina sper l'autra. Il marcau ei posiziunaus fetg central, entras tgei ch' el porscha fetg bia als visitaders. Cuera porscha als habitonts bia differentas pusseivladads da passentar il temps liber.

Quartiers da Citad[modifitgar | modifitgar il code]

Quartier Nr. Nr.-BFS NPA
Altstadt 1 3901001 7000
Sand 2 3901002 7001
Kasernenquartier 3 3901003 7002
Industriegebiet 4 3901004 7003
Loestrasse-Lürlibad 5 3901005 7004
Masans 6 3901006 7005
Rheinquartier I 7 3901007 7006
Rheinquartier II 8 3901008 7007
Araschgen 9 3901009 7005
Lürlibad/Bogn Lurli 10 3901010 7005
Fürstenwald 11 3901011 7006
Spitäler 12 3901012 7004
Lachen 13 3901013 7003
Lacuna 14 3901014 7004
Bahnhof/Staziun 15 39010015 7003
Mittenberg 16 3901016 7008
Brambrüesch 17 3901017 7006
Kornquader 18 3901018 7007
Sur Au 19 3901019 7006
Rossboden 20 3901020 7008
Plankis 21 3901021 7006

Istorgia[modifitgar | modifitgar il code]

Il num da questa cidad vegn dal latin curia, quai vegn d'in num celtic pli vegl, kora, koriace, che signifitga "trocca".

Insaquants stgavaments archeologs mussan che Cuira è vegnida fundada var 3000 avant Cristus, ed era medemamain la pli gronda aglumeraziun urbana da la Svizra dal quel temp. Ils Romans van a conquistar la citad in 15 avant Crist.

Cuira daventa la chapitala da la regiun Raetia prima, la part da sid da la nova provinza. Il 284 è Cuira creschìi al nivel da chapitala da provintga.

La citad e daventadea 450 lieu uvestgal. L'onn 1424 brischa la citad giu totalmain. Il avdants rumantsch bandunan la citad e tudestgs la eregian puspè si. Cuira è pia germanisada ed il rumantsch ha pers sia chapitala. L'onn 1524 ha la refurmaziun lieu lieu er qua, però l'uvestg è restà en la catolic. Damai che la Baseglia s'ha rutta davent dal stadi. L'uvestgiu fascheva gia en il 9avel tschentaner diever dal tudestg sco lingua da scrittira

Chur Eisfeld.jpg

En 1803 daventa la surfatscha dal chantun Grischun ina parta da la Svizra e Cuira daventa chapitala.

Linguas[modifitgar | modifitgar il code]

Las linguas da Cuira èn il tudestg (81%), il Rumantsch (5.4%) ed il talian (5,1%).

Linguas a Cuira
Linguas Dumbraziun da l'onn 1970 Dumbraziun da l'onn 1990 Dumbraziun da l'onn 2000
Dumber Part Dumber Part Dumber Part
Rumantsch 3'318 5,9 % 3'869 6,1 % 3'319 6.0%
Tudestg 23'585 79,41 % 25'719 80,00 % 26'715 81% %
Talian 3'033 4,9 % 2'040 5,0 % 1'692 5,1 %
Abitants 31'193 100 % 32'868 100 % 32'989 100 %

Attracziuns[modifitgar | modifitgar il code]

Cuera ei cun 5000 onns historia d'urbanisaziun il pli vegl marcau dalla svizra. Aschia ei il marcau vegl ina dallas pli grondas attracziuns. A Cuera dat ei era da veser il museum retic, nua ch'ins survegn investa ella historia culturala e il museum d'art, nua ch'ei vegn presentau picturas e sculpturas d'artists grischuns. La Giger-Bar ch'ei basada sin motivs dil surrealist H.R Giger, che ei sez oriunds da Cuera, sesanfla ella via Comerciala. Per fans da baselgias ei da cussegliar ina viseta ella catedrala, ch'ei varga 800 onns veglia, ed ella Baselgia da sogn Martin.

Persunalidads[modifitgar | modifitgar il code]

Politica[modifitgar | modifitgar il code]

President da citad[modifitgar | modifitgar il code]

  • 1895-1904 Richard Camenisch (1837-1923)
  • 1904-1911 Georg Oreste Olgiati (1869-1920)
  • 1911-1915 Robert Pedotti (1868-1915)
  • 1915-1926 Georg Hartmann (1873-1932)
  • 1926-1935 Adolf Nadig (1877-1960), PLD
  • 1936-1951 Gian Mohr (1885-1956), PLD
  • 1951-1960 Johann Anton Caflisch
  • 1960-1972 Georg Sprecher
  • 1973-1988 Andrea Melchior
  • 1988-1996 Rolf Stiffler, PLD
  • 1996-2000 Christian Aliesch, PPS
  • Dapi 2001 Christian Boner, PPS

Pressa[modifitgar | modifitgar il code]

Transport[modifitgar | modifitgar il code]

La autostrada A13 passa per la citad.

Vesair era[modifitgar | modifitgar il code]

Liatura exteriura[modifitgar | modifitgar il code]