Liricas Analas

Ord Wikipedia
Jump to navigation Jump to search

Las Liricas Analas èn ina furmaziun da hip-hop rumantscha. A la gruppa faschevan u fan part: ils MCs Roman Flepp alias MC Flepp, Johannes Just alias MC Jusht, Renzo Hendry alias MC Orange, Adrian Candinas alias Spoon (betg pli sco MC), Pius Venzin alias pddp (enfin 2007) ed ils DJs Gion Soliva alias Gionson e David Suivez alias DJ Suivez (pli baud: Suit). Cun excepziun da DJ Suivez derivan tut ils commembers da las Liricas Analas da la Cadi (Tujetsch, Mustér, Sumvitg e Breil). La gruppa ch’è vegnida enconuschenta en tut la Svizra ha enfin uss publitgà tschintg albums: Analogia (2004), AnalFaBad (2006), Analectrica (2009), Analium (2012) e Banalitad (2016). L’onn 2010 èn las Liricas Analas stadas nominadas per il Swiss Music Award sco megliers newcomers.

Cumenzaments[modifitgar | modifitgar il code]

Davart l’entschatta da l’emprima furmaziun da rap rumantscha dattan las Liricas Analas scleriment sin lur pagina d’internet: «L’istorgia da las Liricas Analas cumenza insacura la primavaira dal 1999 cur che dus giuvenots sursilvans èn s’entupads ed han resentì il gust da translatar en rap lur passiun per la cultura da hip-hop. Uschia è naschì l’emprim rapsong rumantsch ‹il tren da Sedrun›. A partir da qua èsi stà cler ch’i dat anc speranza per la cultura da giuvenils rumantscha e che quella n’ha betg basegn da pseudoprojects subvenziunads dal stadi per restar en vita. La muribunda dueva sortir sc’in Fenix or da la tschendra e dar in detg pe en il tgil a la Rumantschia – en furma da las Liricas Analas. Ma avant ch’igl è stà uschè lunsch duevan ils dus giuvens survegnir cumpagnia da trais ulteriurs conspirads. Uschia è naschida la furmaziun cun ils tschintg MCs da lezs dis, numnadamain Orange, Spoon, pddp, Just e Flepp. Suenter emprimas difficultads da chattar DJs ha in indigen ch’era emigrà antruras en Engalterra (Gionson) chattà per fortuna la via enavos a chasa e vi dals MK2 da las Liricas Analas. In segund (Suit) dueva anc suandar; sia motivaziun da s’unir cun la truppa resta enfin oz in misteri (el deriva numnadamain da Turitg). En mintga cas furman Gionson e Suit dapi lura l’artigliaria ritmica da las Liricas Analas. Ils 27 da december 2001 han ils giuvens dà a Dieni en la disco R5 lur emprim concert. Il resultat è stà ina sairada reussida, pachetada plaina cun rap. Ed uschia ha l’istorgia prendì ses curs.»[1]

Analogia (2004)[modifitgar | modifitgar il code]

Titels: 1. Entro Intro; 2. Da Bass; 3. Semiserar; 4. Lungatg; 5. Toxicoman; 6. Ina schanza (feat. Fogel); 7. Dai a mi dapli; 8. Denterentro; 9. Nuot va pli; 10. Mument; 11. Refrestgs (DJ-Skit); 12. Ruaus; 13. Stgiradetgna (feat. Katia); 14. Stun mal; 15. L’intervesta; 16. Pumpa; 17. Cordial Beinvegni (feat. Gimma e Milchmaa); 18. O el mund; 19. I è sco quai tgi è; 20. Naventro Outro.

L’onn 2004 han las Liricas Analas publitgà l’emprim disc cumpact da hip-hop rumantsch insumma. Quel sa numna Analogia ed è vegnì battegià ils 28 da favrer 2004 a Mustér. Suenter nundumbraivels concerts en Svizra sco er divers featurings ospitants sin albums esters (p.ex. Gimma, Amplified, Milchmaa, QRCT) è la nova creativitad alura culada en il segund album, cumparì l’onn 2006.

AnalFaBad (2006)[modifitgar | modifitgar il code]

Titels: 1. Entro; 2. I tonscha; 3. I erignèda; 4. Ils 7 nanins; 5. Siemis; 6. Sco ti; 7. Nearill; 8. s.u.n; 9. epilog; 10. Rapmaschina; 11. Mo plaun; 12. Va schon?; 13. Vesodu; 14. Ins savess scriver; 15. 5viertel (feat. Greis, Gimma, Ali, Cigi); 16. Morala; 17. La fom; 18. Viva; 19. A casa; 20. Naventro.

L’onn 2006 han las Liricas Analas publitgà lur segund disc cumpact AnalFaBad. Tar lur hit Siemis han els realisà per l’emprima giada in clip da video. Cun quest video han els gì grond success en ils Viva-Videocharts. En il decurs dals proxims dus onns han las Liricas Analas dà radund 60 concerts en Svizra, en l’Austria, en Germania ed en Tschechia. En il fratemp è Spoon sortì da la truppa sco MC, el resta dentant collià cun las Liricas Analas sco producent ensemen cun Suit che sa numna uss Suivez. Er MC Flepp è ì in temp atgnas vias. L’onn 2008 ha el realisà in album cun il num Tuns e Margaritas; suenter è el dentant returnà tar las Liricas Analas. Bandunà dal tuttafatg las Liricas Analas ha Pius Venzin (pddp) l’onn 2007. Il fanadur 2009 ha el preschentà sut il num PDDP l’album Per la regiun cun diesch tracks ch’el ha sez fatg.

Analectrica (2009)[modifitgar | modifitgar il code]

Titels: 1. Project Da Prioritad; 2. Pren; 3. Part 1; 4. Miu de; 5. Last night; 6. Futur; 7. Back Cun Slang; 8. Part 2; 9. Saulta; 10. Affon en mei; 11. L’emprema ga; 12. Hop La Hop; 13. Inka; 14. Barlot; 15. Part 3; 16. Tugn; 17. Discorap; 18. Seven; 19. Rush.

Ils 6 da mars 2009 han las Liricas Analas preschentà lur terz album, Analectrica. En cumparegliaziun cun il hip-hop tradiziunal dals emprims dus albums è quest’ovra influenzada pli ferm da beats electrics, da funk e da rock. L’album Analectrica ha cuntanschì plaz 13 entaifer la parada da hits svizra. Tar la single Back cun Slang han las Liricas Analas danovamain realisà in videoclip. Igl èn puspè suandads numerus concerts en Svizra ed a l’exteriur.

L’onn 2010 èn las Liricas Analas stadas nominadas per il Swiss Music Award sco megliers newcomers. En in artitgel cumparì en quest connex enumerescha il criticher da musica Benedetto Vigne tratgs tipics da las Liricas Analas. Co fissi – uschia sa dumonda Vigne – d’analisar pli profund «il svilup che la gruppa ha fatg dapi l’‹Analogia›, ses emprim album? Sia preferientscha per tuns festivs, classicistics? In’atgnadad sursilvana magari schizunt? E lura quel bel regl da suttastritgar ils singuls dialects, il tuatschin, il ‹broilissem›, bunamain sco ina pugnada cunter il dictat dals idioms sacrosancts, navaira? U fa tut quai gia part da l’autoinscenaziun, da la glorificaziun da sasez, quel element tipic da la cultura hip-hop? Insumma, tge dir da la celebraziun, che surpassa tar ellas cleramain ils tuns critics, las fridas cunter il temp engurd, cunter ils solits tugnaders? Per exempel, sin l’ultima ovra ‹Analectrica›: Celebrar il di sulegliv e la rescuverta da l’uffant en sasez. Celebrar il saut sdeliberà e l’aventura erotica. La tensiun da l’emprima giada ed il barlot da la davosa runda. Propi in’autra melodia ‹da cumpignia›, purtada da chants alleghers, stimulants. Da rimas glimadas e rittems rullants. Co fani tut quai? E co van tut quellas varts positivas, suleglivas a prà cun las tscheras sombras? E datti magari schizunt er vairas deblezzas en l’imperi dals sis rappunzs sursilvans? Ina massuna dad examinar ed intercurir.»[2]

Analium (2012)[modifitgar | modifitgar il code]

Titels: 1. Ei va; 2. In en dus; 3. Mise en place (Skit); 4. Analdente; 5. SummerSunna (feat. Kutti MC); 6. Disco Sissis; 7. Poster; 8. Legria (feat. Stress); 9. Moviment (feat. Flurin Caduff); 10. Paucas; 11. Time out; 12. Acta non verba; 13. Mira; 14. Padam (feat. PDDP); 15. Candeila.

Il quart album da studio, Analium, è cumparì il zercladur 2012. «Plirs dals 15 tocs sa basan sin secs grooves electronics, confermond quella tempra da funk e disco che las Liricas avevan gia prendì en mira sin lur penultim’ovra. La musica daventa tras quai pli poppiga, ils raps curran fluidamain ed ils refrains survegnan in tef da slogan.»[3]

Banalitad (2016)[modifitgar | modifitgar il code]

Titels: 1. La clav; 2. Dar il maun; 3. Libers; 4. Sincers; 5. I ei bien; 6. Bumba; 7. Steilas; 8. Giuaden; 9. Vanitas; 10. Midadas – stai lucs!; 11. Ei ha num; 12. Cazzola cotschna; 13. Ier ed oz.

Publicaziuns e concerts[modifitgar | modifitgar il code]

Ils albums en survista[modifitgar | modifitgar il code]

  • 2004: Analogia
  • 2006: AnalFaBad (cun la single Siemis)
  • 2009: Analectrica (cun las singles Back cun Slang, Miu de e Hop la Hop)
  • 2012: Analium (cun las singles In en dus e Disco Sissis)
  • 2016: Banalitad

Concerts[modifitgar | modifitgar il code]

Sper concerts en Surselva, a Cuira ed en autras parts dal chantun (clubs ed openairs) han las Liricas Analas concertà en l’entira Svizra, en l’Austria, en Germania ed en la Tschechia. Tar ils higlights tutgan ils concerts en rom da l’Expo.02 a Bienna, divers concerts a Turitg (Moods, Rote Fabrik, X-Tra, Kaufleuten) ed en autras citads svizras (Berna, Lucerna, Basilea, Losanna). En pli differents openairs (tranter auter Lumnezia, Bad Ragaz, Son Gagl e Frauenfeld) e concerts a Puntina, Salzburg, Vienna, Berlin e Prag.

Annotaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

  1. Pagina d’internet analas.ch.
  2. La Quotidiana dals 2 da mars 2010, p. 16.
  3. Radio Rumantsch dals 18 da zercladur 2012.

Colliaziuns[modifitgar | modifitgar il code]