Millipes

Classificaziun
Millipes

Exemplar or da la classa dals Diplopoda
Tschep	Artropods

Suttschep	Millipes

Num scientific
Myriapoda (Latreille, 1802)

Ils millipes (Myriapoda) furman in suttschep dals artropods. Els cumpiglian exclusivamain furmas che vivan sin la terra; il dumber da las chommas è per il pli da duas cifras u maximalmain da trais cifras.

Magari vegn la noziun millipes duvrada en in senn pli stretg per la classa cun mintgamai dua pèra chommas vi da mintga segment. Quels èn per gronda part erbivors e furman cun radund dieschmilli spezias enconuschentas en tut il mund la pli gronda part dal suttschep. Radund traimilli spezias cumpiglia la gruppa dals tschientpes ch’èn carnivors e ch’han mintgamai be in pèr chommas vi da mintga segment. Daspera datti anc gruppas pli pitschnas, numnadamain ils millipes nanins (Symphyla) ed ils Pauropoda.

Cumparsa

Millipes possedan in corp ch’è partì en duas parts: la capsla dal chau ed il bist. La capsla dal chau sa cumpona da plirs segments ch’èn s’unids in cun l’auter; il bist è da structura omogena e sa cumpona d’almain quatter segments munids cun chommas.

Chau

La capsla dal chau dals millipes porta in pèr antennas e dua u traia pèra iseglia da la bucca. Las antennas han pliras giugadiras, da las qualas mintgina dispona d’in’atgna musculatura. Las antennas dals Chilopoda e Symphyla èn construids a moda plitost simpla. Ils Diplopoda disponan d’antennas ad angul caracteristicas ch’èn construidas or dad otg segments; l’ultim segment è munì cun cellas sensitivas. Las antennas dals Pauropoda èn spartidas en pliras flagellas.

A las antennas suonda in segment intermediar senza membra (che correspunda tar ils giombers a quel che porta las segundas antennas). La bucca dispona d’in lef superiur (ch’è savens dentà), d’in pèr mandiblas e d’in u da dua pèra maxillas. Diplopoda e Pauropoda han be in pèr maxillas; tar quests ultims è l’iseglia da la bucca en general reducida u construida a moda simplifitgada. Tar ils Symphyla existan dua pèra maxillas ch’èn construidas a moda vaira unifurma. Tar ils Chilopoda percunter è il segund pèra maxillas d’ina furma lunghenta che las laschan cumparair sco chommas.

La construcziun da las mandiblas è caracteristica tar ils millipes: La mandibla è bunamain adina dividida en duas parts (tar ils Diplopoda schizunt trais) che sa laschan muventar ina cunter l’autra. Al moviment da las mandiblas è er participà il tentorium, ina structura da skelet situada a l’intern dal chau.

La gronda part dals Chilopoda e Diplopoda disponan dad egls, entant che Symphyla e Pauropoda èn adina senza egls. La construcziun dals egls è vaira differenta. Blers Chilopoda possedan in dumber different dad egls en furma da punct (ocells) cun ina lenta. Ils Scutigeromorpha percunter han veritabels egls da fassetta; en lur construcziun sa differenzieschan quels però da quels dals insects u giombers. Ils Diplopoda disponan da champs dad egls (da caracter dad egl da fassetta) ordinads en retschas. Tar animals giuvens vegn vitiers cun mintga midada da la pel in’ulteriura retscha dad egls.^[1] Schebain ins vul considerar las furmas dals egls sco egls da fassetta reducids ubain sco svilup parallel ch’è sa furmà or da las medemas furmas da basa, dependa da tge ipotesa areguard las relaziuns da parentella tranter ils millipes ch’ins parta.

Bist

Il bist unifurm cun ses grond dumber da pèra chommas è la caracteristica la pli marcanta dals millipes. Effectivamain è il bist da las diversas classas da millipes però construì a moda differenta. Il corp è ubain da furma platta u radunda. La part sura è munida cun plattas dorsalas che sa differenzieschan en lur construcziun da gruppa tar gruppa. Tar ils Diplopoda èn mintgamai dus segments creschids ensemen tar in segment dubel cun dua pèra chommas. Tar la gronda part dals Diplopoda èn ils segments ultra da quai circumdads da rintgs cuirassads (furmads da carbonat da calzium) che vegnan mintgamai be interruts da las chommas.

Mintga segment porta da princip in pèr chommas. Savens divergeschan però l’emprim ed il davos segment da quest plan. Tar ils Chilopoda è l’emprim segment dal bist fermà vi dal chau; quest segment è munì cun fermas chommas che possedan griflas da tissi e che servan a tschiffar preda. Tar la gronda part da las spezias da las autras gruppas na porta l’emprim segment dal bist percunter naginas chommas u che quellas èn fitg reducidas. A la fin dal corp sa chattan in u dus segments in pau pli lads che na portan insumma naginas extremitads.

Las chommas sa chattan ubain da la vart (Chilopoda) ubain sin la vart dal venter (Diplopoda). Las singulas chommas èn divididas en sis segments, ils Diplopoda disponan sco sulets d’in settavel segment che vegn numnà postfemur. Lur chommas anguladas furman in scharnier che sa lascha cumparegliar areguard sia movibilitad cun ina giugadira dal schanugl.

Dumber da las chommas

Sco ch’il num di gia, disponan intginas spezias da millipes d’in grond dumber da chommas. Las pli bleras, numnadamain 750 chommas, han ins dumbrà tar la spezia Illacme plenipes. Il ‹millipes› per propi, vul dir cun milli pes, na datti pia betg. Ultra da quai na disponan betg tut las spezias d’in fitg aut dumber da chommas. Surtut las gruppas basalas, vul dir che stattan a l’entschatta dal svilup evolutiv, han relativamain paucas pèra chomma. Ins suppona perquai ch’i na sa tractia tar ils auts dumbers da chommas betg d’ina caracteristica primitiva, mabain che quella saja pir sa sviluppada pli tard. La dumonda è però grev da decider, damai ch’ins n’ha fin oz chattà nagins fossils da represchentants dal tschep dals millipes.^[2]

Tar ils millipes datti tut tenor gruppa er differents svilups ontogenetics:^[3]

Ils animals sortan da l’ov cun lur dumber definitiv da segments e chommas.
Cur ch’ils animals sortan da l’ov n’èn anc betg avant maun tut ils segments; lur dumber crescha en il decurs da la creschientscha e da las midadas da la pel.

En il segund cas èn pussaivlas duas vias:

L’animal cuntanscha tuttenina in dumber da segments maximal fix. Silsuenter na mida el betg pli la pel ubain ch’il dumber da segments resta tuttina tar las ulteriuras spaletschadas.
L’animal gudogna vitiers tar mintga midada da la pel novs segments, senza ch’ina cifra finala sa laschia pertschaiver. En quest cas n’è er il dumber da chommas betg fixà e sa differenziescha entaifer la spezia dad individi tar individi.

Areguard il dumber da chommas sa laschan tranter auter differenziar entaifer ils millipes las suandantas gruppas:

Dumber da chommas relativamain pitschen e fix, p.ex. 12 pèra chommas tar ils Symphyla, 15 tar ils Scutigeromorpha e Scutigeromorpha (Chilopoda). Il pli pitschen dumber è 8 tar ils Pauropoda (probablamain pervi d’ina reducziun secundara).
Dumber da chommas relativamain aut e fix, p.ex. 21 u 23 tar ils Scolopendromorpha, 49 u 51 tar divers Diplopoda.
Aut dumber da chommas, ma betg fix. Diplopoda: fin a 216 pèra chommas tar ils Platydesmida, fin a 380 tar ils Siphonophorida (cf. il record menziunà survart). Chilopoda: fin a 194 tar ils Geophilomorpha.

Tar spezias dal gener Scolodendropsis (Chilopoda, Scolopendromorpha) ha pudì vegnir cumprovà che spezias parentadas stretgamain possedan per part 21 u 23, per part 39 u 43 pèra chommas. Quai lascha supponer ch’il dumber da segments saja sa dublegià tar quests ultims tras ina singula mutaziun.^[4]

Las relaziuns vegnan anc pli cumplitgadas tras quai ch’i dat spezias tar las qualas betg be il dumber da chommas po variar dad individi tar individi, mabain er las plattas dorsalas ed autras caracteristicas dals segments.^[5]

Sistematica dals millipes

Sistematica exteriura

Ils artropods sa dividan en quatter gruppas: Myriapoda (millipes), Crustacea (t.a. ils giombers), Hexapoda (t.a. ils insects) e Chelicerata (t.a. ils filiens). Co che questas quatter gruppas èn parentadas ina cun l’autra n’è anc adina betg cler. Tradiziunalmain vegniva postulà ch’ils millipes ed ils Hexapoda sajan sa sviluppads or d’in perdavant communabel (Tracheata), e che Tracheata e Crustacea derivian ensemen dals Mandibulata. Tenor questa teoria furmavan ils Chelicerata uschia sper ils Mandibulata il segund bratsch dals artropods. Lavurs pli novas davart la morfologia sco er studis moleculars han manà a novas ipotesas che concurran però anc adina ina cun l’autra. Tenor quellas èn ils millipes ubain sa sviluppads directamain or dals Mandibulata ubain che la sistematica vegn vieuta dal tuttafatg e postulà in perdavant communabel dals millipes e Chelicerata (numnadamain ils Myriochelata).

Sistematica interna

La sistematica interna dals Myriapoda è percunter vaira clera e consolidada. Uschia furman ils Diplopoda ed ils Pauropoda il taxon Dignatha, e quai sin fundament da pliras caracteristicas bain fundadas. Tar quellas tutgan: ils segments basals da l’emprima maxilla èn s’unids ad in lef sut; la segunda maxilla manca resp. sa furma be a moda rudimentara en il stadi embrional; las averturas genitalas sa chattan vi dal segund segment; las averturas da las tracheas sa chattan datiers da las chommas; ils animals giuvens disponan da be traia pèra chommas. Ils Dignatha da lur vart furman ensemen cun ils millipes nanins (Symphyla) il taxon Progoneata.

Millipes – Myriapoda
- Tschientpes – Chilopoda
- Progoneata
  - Millipes nanins – Symphyla
  - Dignatha
    - Pauropoda
    - Diplopoda

Spezias indigenas

En Svizra existan bundant 100 spezias da millipes indigenas ed er intginas exoticas ch’èn daventadas selvadias.

Millipes ed uman

Magari poi dar derasaziuns en massa da millipes, probablamain sche la purschida da nutriment è favuraivla e sche las cundiziuns climaticas èn miaivlas. A l’ur da lieus abitads vegnan magari erigidas en tals cas paraids da protecziun u ch’i vegn empruvà da cumbatter ils millipes a moda natirala cun agid da chariels rapinaders.

Millipes, surtut las spezias tropicas pli grondas, vegnan er tegnids gugent en terraris. Sco tar ils ulteriurs animals pretenda quai bain ina tegnida adequata ed ina tgira regulara; ma la gronda part da las spezias dovra ni pavel viv ni in’illuminaziun speziala u in stgaudament. Per il solit sa nutreschan ils millipes dal substrat dal terren (feglia mez smarschida, laina marscha) e basegnan be da temp en temp intgins fritgs. Cumbain che quellas cuntanschan grondezzas maximalas da 50 mm e n’han betg ina coluraziun che dat talmain en egl sco quella da lur parents tropics, han er las spezias indigenas lur atgna bellezza e furman interessants pupils. Intginas spezias sa laschan tegnair senza problems e sa multiplitgeschan er en il terrari.

Moda da viver a l’exempel da duas spezias indigenas

Litob

Il litob u popular ruschnacrappa (Lithobius forficatus) furma ina spezia entaifer ils tschientpes (Chilopoda) ch’è derasada vastamain en l’Europa Centrala. L’animalet cuntanscha ina lunghezza da 20 fin 32 mm. Il corp è da colur brin cotschnenta. En la part davos da l’animal èn singulas plattas dorsalas prolungadas in pau en furma da scut. Da mintga vart dal chau ha l’animal mintgamai 15 egls da puncts.

La spezia cumpara praticamain en tut il mund cun excepziun da tschertas regiuns tropicas. L’animalet viva en la cuntrada averta ed en guauds, ma er en ierts. Ins al chatta per exempel vi da laina morta u sut crappa.

Il litob è activ da notg; el è in animal da rapina e sa nutrescha d’insects, filiens ed auters artropods. Suenter avair palpà lur preda cun las antennas tschiffan els quella cun las maxillas en furma da chomma ed inizieschan cun quellas in tissi che fa svelt effect. La morsa d’animals pli gronds po er esser per l’uman dolurusa.

Per la paregliaziun fila il mastgel ina fina taila e plazzescha sin quella il pachet da sperma, il qual la femella prenda alura si en si’avertura genitala. Ils ovs depona la femella in ad in per terra. Il svilup da l’individi cumpiglia tschintg stadis cun dumber da segments incumplet e tschintg stadis cun dumber cumplet. Er animals creschids sa spaletschan anc pliras giadas. Il litob po cuntanscher ina vegliadetgna da tschintg fin sis onns.

Cordalin

Il cordalin champester (Cylindroiulus caeruleocinctus) è in dals numerus cordalins (er millipes a corda, millipes en furma da corda) ch’èn derasads en l’Europa Centrala – ins quinta cun fin a 700 differentas spezias. Il gener dals cordalins appartegnan a la famiglia dals Julidae che tutgan tar ils Diplopoda.

Cordalins èn da colur brin stgira fin bunamain naira. Tut tenor la spezia e la vegliadetgna cuntanschan ils animalets ina lunghezza dal corp tranter 5 e 50 mm e possedan tranter 30 e 70 pèra chommas.

Cordalins chatt’ins en ierts, sin pradas ed en ers. En la natira valan els sco animal util ed han ina muntada cumparegliabla a quella dal verm da plievgia. Durant il di sa trategnan els per ordinari sut crappa, en sfessas da mirs, sut scorsas u aissas. En questa moda sa protegian els cunter setgar ora.

La multiplicaziun dals cordalins ha lieu en furma d’ina copulaziun directa. Ils ovs depona la femella en sfessas u foras en la terra. Da quests ovs sortan larvas cun traia pèra chommas; tut las ulteriuras pèra chommas vegnan vitiers en il decurs da las bleras spaletschadas.

Cordalins èn per il pli activs da notg. Els sa nutreschan surtut dal substrat da plantas mortas e be darar er da plantas vivas. Ins ha però observà ch’els sa trategnan gugent en territoris cuverts cun mistgel e ch’els sa nutreschan là er dal mistgel.

En cas da privel pon cordalins sa rudlar ensemen (cun il chau entamez). A medem temp secreteschan els in tissi ch’odura fitg ferm; en questa moda sa protegia l’animalet cunter utschels, raunas ed auters inimis.

Problems pon cordalins chaschunar en vischinanza d’edifizis. Il mars ed avrigl sco er il settember ed october èn els il pli activs (entant ch’els passentan ils mais ils pli chauds per ordinari permanentamain sut crappa u bists). Da quel temp poi esser ch’els raivan en grondas massas da fatschadas si. Ins suppona che quai saja il cas sche l’edifizi als blochescha la via. En territoris situads sur ca. 1100 m s.m. sa lascha quest fenomen per part er observar da di. En il Grischun èn tranter auter pertutgads da quai edifizis a Domat, Flem e Sagogn. L’enviern percunter sa chavan ils cordalins ca. 20 cm en la terra, uschia ch’els èn protegids vaira bain cunter schelira.

Annotaziuns

↑ Steffen Harzsch, Roland R. Melzer, Carsten H.G. Müller (2007): Mechanisms of eye development and evolution of the arthropod visual system: The lateral eyes of myriapoda are not modified insect ommatidia. En: Organisms, Diversity & Evolution 7: 20–32.
↑ Gregory D. Edgecombe (2004): Morphological data, extant Myriapoda, and the myriapod stem-group. En: Contributions to Zoology, 73 (3).
↑ Giuseppe Fusco (2005): Trunk segment numbers and sequential segmentation in myriapods. En: Evolution & Development 7 (6): 608–617.
↑ Alessandro Minelli, Amazonas Chagas Junior, Gregory D. Edgecombe (2009): Saltational evolution of trunk segment number in centipedes. En: Evolution & Development 11 (3): 318–322.
↑ R. Janssen, N.-M. Prpic, W.G.M. Damen (2004): Gene expression suggests decoupled dorsal and ventral segmentation in the millipede Glomeris marginata (Myriapoda: Diplopoda). En: Developmental Biology 268: 89–104.

Litteratura

Donald T. Anderson (ed.): Invertebrate Zoology. 2. ediziun. Oxford University Press, Melbourne e.a. 2001, ISBN 0-19-551368-1, chap. 12, p. 275.
Richard S.K. Barnes, Peter Calow, Peter J.W. Olive, David W. Golding, John I. Spicer: The invertebrates. A synthesis. 3. ediziun. Blackwell Science, Oxford e.a. 2001, ISBN 0-632-04761-5, chap. 8.5.3a, p. 181.
Richard C. Brusca, Gary J. Brusca: Invertebrates. 2. ediziun. Sinauer Associates, Sunderland MA 2003, ISBN 0-87893-097-3, chap. 18, p. 637.
Wolfgang Dohle: Progoneata. En: Wilfried Westheide, Reinhard Rieger (ed.): Spezielle Zoologie. Part 1: Einzeller und Wirbellose Tiere. 2. ed. Gustav Fischer e.a., Stuttgart e.a. 2007, ISBN 978-3-8274-1575-2, p. 592–600.
Janet Moore: An Introduction to the Invertebrates. Cambridge University Press, Cambridge e.a. 2001, ISBN 0-521-77914-6, chap. 14.6, p. 217.
Edward E. Ruppert, Richard S. Fox, Robert D. Barnes: Invertebrate Zoology. A functional evolutionary approach. 7avla ediziun. Thomson – Brooks/Cole, Belmont e.a. 2004, ISBN 0-03-025982-7, chap. 20, p. 702.
Shurá Sigling: PraxisRatgeber Tausendfüsser. Chimaira, Francfurt a.M. 2010, ISBN 978-3-89973-488-1.

Colliaziuns

Commons: Millipes – Collecziun da maletgs, videos e datotecas d'audio

[1] – pagina d’internet cun infurmaziuns davart la biologia, la sistematica e la tegnida da millipes
[2] pagina d’internet da la societad internaziunala per miriapodologia

[1] Steffen Harzsch, Roland R. Melzer, Carsten H.G. Müller (2007): Mechanisms of eye development and evolution of the arthropod visual system: The lateral eyes of myriapoda are not modified insect ommatidia. En: Organisms, Diversity & Evolution 7: 20–32.

[Edgecombe-2] Gregory D. Edgecombe (2004): Morphological data, extant Myriapoda, and the myriapod stem-group. En: Contributions to Zoology, 73 (3).

[3] Giuseppe Fusco (2005): Trunk segment numbers and sequential segmentation in myriapods. En: Evolution & Development 7 (6): 608–617.

[4] Alessandro Minelli, Amazonas Chagas Junior, Gregory D. Edgecombe (2009): Saltational evolution of trunk segment number in centipedes. En: Evolution & Development 11 (3): 318–322.

[5] R. Janssen, N.-M. Prpic, W.G.M. Damen (2004): Gene expression suggests decoupled dorsal and ventral segmentation in the millipede Glomeris marginata (Myriapoda: Diplopoda). En: Developmental Biology 268: 89–104.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]