RhB G 4/5

Ord Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
RhB G 4/5 Numera 104. Fotografia da la fabrica, 1904. Distanza da roudera 1000 mm (spura d'in meter)

Las locomotivas dil tip G 4/5 èn vegnidas construidas davent dal onn 1904, totalmain 29 exemplars e cumpràds entras la viafier retica. Las locomotivas construidas entras la fabrica svizra da Locomotivas e Maschinas (SLM) a Winterthur èn cunzun vegnidas duvradas fin a la electrificaziun per surmuntar l'Alvra. Fin oz sa chattan anc dus exemplars en possess da la viafier retica, las qualas portan ils nums Albula ed Engiadina.

Istoria[modifitgar | modifitgar il code]

Ina locomotiva ch'ins ha provà sin la rait da la viafier retica, qua a Dire Dawa, Etiopia.
RhB G 4-5 Nr. 107 Albula en la staziun da Vaz Sut-Trimmis

Gia 1902 ha la fabrica svizra da Locomotivas e Maschinas (SLM) construí duas locomotivas a vapur teper la viafier d'Etiopia. Cun ina da quellas han ins fatg empremas girs da prova sin la rait da la viafier retica. Ils resultads fitg positivs da quellas emprovas han menà tar la decissiun da la suprastanza da la retica da cumprar gist quater locomotivas da quai tip per 61.500 francs il toc. Tranter il zercladur ed igl avust èn quellas arrivadas en il Grischun ed han retschiert las numeras operativas 101 fin 104. Il program da manaschi ha giu preví da transportar chargias da 90 tonnas sin pendenzas da 35 ‰ tar ina sveltezza da 18 km/h ed en la planira fiss stà planisà da contonscher spertadads da 45 km/h. Emprovas han dentant mussà, che las maschinas eran perfin capavlas da transportar quista chargia cun 22 km/h tar trajects cun pendenza e sin trajects planivs perfin spertadads maximalas da 52 km/h.

Il traffic augmentà ha sfurzà d'acquistar pli bleras e pli fermas locomotivas. La viafier retica ha 1906 decidí da cumprar quater ulteriuras locomotivas dal tip G 4/5 dentant cun dapli forza. Chargias fin 95 tonnas per tren eran previdas da transportar cun ina spertadad da 35 ‰ sin trajects cun pendenza. Las locomotivas 105 e 106 èn vegnidas construidas a moda tradiziunala ferton ch'ins ha tar las locomotivas 107 Albula e 108 per l'emprima giada duvrà vapur surstgaudà. La prestaziun era tar omadus models eguala, cun mintgamai 800 PS sudevan questas maschinas tar las pli fermas locomotivas sin traject stretg.

La moda da construir locomotivas a vapur surstgauldà sa ha cumprovà, tuts models ch'ins ha amo construí èn vegní bajegià uschia. Fin 1915 han ins anc fabritgà ulteriurs 21 locomotivas en totalmain tschintg serias. L'ultima locomotiva cun la numera 129 ha plinavant retschiert in prestgauldatur. Cun totalmain 29 exemplars es quai la seria da locomotivas la pli uniformada da la viafier retica.

La mancanza da cotgla durant l'Emprima Guerra mundiala ha miss en dumonda questa tecnologia e la viafier retica ha decidí dad electrificar l'entira rait tenor igl exempel fatgs entras la lingia tranter Puntraschigna e Scuol, electrificada 1914. Quest project han ins pudí terminà 1919. 1920 han ins vendí las locomotivas 109, 110 e 111 ch'eran ussa d'anvanz a la Viafier da La Robla. 1949 fin 1952 han ins vendí las locomotivas 102, 104, 105 e 106. Là suni restads en funcziun fin igl onn 1970. 1924 èn las locomotivas 101 e 103 rivadas en Brasilia.

Las locomotivas 112 fin 129 èn vegnidas vendidas 1926 e 1927 a la State Railway of Thailand, nua ch'entgins exemplars han anc fatg survetsch fin ils onns sisanta. La locomotiva 118 è oz in monument a Chiang Mai, la 123 duai avair chattà in lieu en in museum da la viafier.

Sulet las duas locomotivas 107 e 108 èn restads tar la viafier retica sco reserva sco maschinas da rumir la naiv independentas da la rait e per la construcziun sco era per transportar trens da vitgira. Dapi ils onns sisanta èn ultra da quai cunzun era excursiuns per amis da la viafier sin il program. La locomotiva 107 es staziunada a Landquart e tschella es a Samedan en la remisa. Tar il festival da vapur grischunais egl onn 2006 ed il 100avel giubileum han ins battegià omaduas locomotivas. La numera 107 porta il num tudestg Albula e la numera 108 porta il num rumantsch Engiadina.

Construcziun[modifitgar | modifitgar il code]

La G 4/5 108 Engiadina en il depot a Samedan

La G 4/5 è ina cun construcziun quadrupla ed in piedestal movibel che es situà anavant. Ferton ch'ils emprims sis exemplars en construí a moda tradiziunala en tschels vegní furní cun in'extensiun da vapur. Las Las givellas cupladas han in tagl da 1050 mm e giaschan sin ina rama da plech. Per alzar la pussaivladad da passar pli stretgs carauns èn la secunda e la quarta givella cuplada prolunghiblas per 30 mm dad omaduas varts. La tracziun suonda sin la terza givella. Ils zilinders exteriurs èn struschí proporziunalmain 1:20, ils zilinders da vapur stgaldada mussan la relaziun 1:40.

La chaldera lunga posseda 176 bischens tar las locomotivas 101 fin 104. Tar las locomotivas 105 e 106 es quai diember vegní alzà sin 196. Las maschinas da vapur stgaldà han mintgamai 112 bischens d stgaldar e 18 bischens da fem sco era in surstgaudader dal model Schmidt. La pressiun en la chaldera giascheva oriundamain tar 13 atü, tar las locomotivas 105 e 106 han ins alzà quel sin 14 atü. Tar ils models construí per duvrar cun vapur stgadada han ins pudí reducir la pressiun sin 12 atü. La chaldera es colliada cun la chombra da fem, ma la trucla da fieu es movibla. Sco unic exemplar ha la locomotiva 129 in stgauldader da la surfatscha che es montà da vart dretga sut la circulaziun.

Ins pudaiva tschaffar mintgamai 2 tonnas cotgla sco era 5000 liters aua tar las emprimas quater locomotivas. Per reducir il viadi tranter Cuira e San Murezzan han ins engrondí ils cuntegnair davent da la locomotiva 105 che pudeva uschia tschaffar 2.5 tonnas e 9800 liters aua. Entras quella adapziun era è pussaivel da evitar massa bleras fermadas per emplenir las reservas, sulettamain a Tusaun era ina pausa vinavant necessaria per tancar aua. Davent da la locomotiva 123 han ins engrondí ils tancs dad aua sin 10'000 liters. L'illuminaziun succedeva da principi cun cazzolas da petrol. Las locomotivas fabritgadas suenter 1906 han ina illuminaziun electronica cun accumulaturs che vegnan retgargads sur l'ultima givella. Las locomotivas 102 e 104 han anc retschiert ina illuminaziun senza generatur. Il frain consista ord ina fibra manuala sin l'emprima e terza givella ed ultra da quai dus frains ariads dal tip Hardy. Per il survetsch sin trajects cun pendenza es anc in frain da cunterpressiun dal tip Riggenbach disponibla.

Trivia[modifitgar | modifitgar il code]

Il placat dal GiuRuTren per il giubileum da 25 onns ornescha ina locomotiva G 4/5. Il placat es vegní creà entras Kristina Sarkisyan da l'universitad da Teheran.

Funtaunas[modifitgar | modifitgar il code]

Litteratura[modifitgar | modifitgar il code]

Colliaziuns[modifitgar | modifitgar il code]