Temp da fier

Ord Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
Charta dal mund d’enturn 1000 a.C.
Mellen: rimnaders e chatschaders; violet: pasturs nomads; verd: societads agriculas simplas; cotschen: societads agriculas cumplexas; blau: societads cun structuras statalas
Lingia rosa: elavuraziun da bronz; lingia cotschna: elavuraziun da fier

Il temp da fier è in’epoca da la pre- e protoistorgia che tanscha en l’Europa Centrala fin ca. 800 a.C. (part meridiunala) resp. fin en il 5avel tschientaner (part settentriunala). Suenter il temp da crap ed il temp da bronz furma il temp da fier la terza gronda perioda entaifer la cronologia dal sistem da trais periodas; sco las duas epocas precedentas ha er quella survegnì ses num dal material che dominava da quel temp en la producziun d’utensils.

Survista[modifitgar | modifitgar il code]

En la gronda part da las regiuns cumenza l’utilisaziun punctuala, sporadica da fier bundant pli baud ch’il temp da fier sco tal. Ma pir en quel mument ch’il fier chatta ina vasta derasaziun sco material da fabricaziun daventa quai er perceptibel en ils chats archeologics ed è uschia adattà sco criteri da periodisaziun. Tenor il concept oriund sa tracti tar il temp da fier d’ina perioda da la preistorgia; ma sco ultima part da quella avant la transiziun vers il temp istoric, èn en blers cas gia avant maun funtaunas scrittas, uschia ch’il temp da fier sa lascha per part er attribuir a la protoistorgia. Surtut en la perscrutaziun en lingua englaisa discurr’ins dal ‹temp da fier istoric› (Historic Iron Age) a partir da quel mument che stattan a disposiziun funtaunas scrittas.[1]

Cumparegliaziun temporala dal temp da fier en diversas regiuns culturalas (simplifitgà):[2]

I suonda ina preschentaziun simplifitgada da la successiun da las singulas fasas dal temp da fier en differentas regiuns culturalas:

Proxim Orient[modifitgar | modifitgar il code]

Anatolia[modifitgar | modifitgar il code]

Stilet dad aur e da fier da ca. 2500 a.C. (Alaca Höyük, Tirchia)

Cumbain ch’ins ha per part gia elavurà en l’Anatolia fier en il terz millenni a.C.[3][4], cumenza il temp da fier sco perioda archeologica vers il 1200 a.C. cun la fin da l’Imperi dals Hetits. Il temp da fier anatolic vegn per ordinari sutdividì en trais fasas: ils ‹tschientaners stgirs› dal temp da fier tempriv, il temp frigic u d’Urartu (temp da fier mesaun) sco er la perioda persa (temp da fier tardiv). Supplementarmain u sco alternativa sa laschan, tenor regiun, singulas periodas designar a basa da las pussanzas che regivan da quel temp (p.ex. temp neohetitic, assiric, lidic).[5]

Mesopotamia[modifitgar | modifitgar il code]

En la Mesopotamia vegn il temp tranter Isin II (1160–1026 a.C.) ed il cumenzament dal helenissem designà sco temp da fier. Quel è segnà da plirs gronds imperis vegl orientals: il temp neoassiric (1000–600 a.C.), il temp neobabilonic (1025–627 a.C.), il temp babilonic tardiv (626–539 a.C.) ed il temp dals Achemenids (539–330 a.C.).

Levanta[modifitgar | modifitgar il code]

En la Levanta vegn il temp da bronz remplazzà tras il temp da fier cun las midadas profundas dals ‹pievels marins› vers 1200 a.C. Ins distingua qua la suandanta successiun: temp da fier I (1200–1000 a.C.), temp da fier II (1000–586 a.C.), temp da fier III (586–332 a.C.), temp babilonic (586–539 a.C.) e temp achemenidic (539–332 a.C.). Per il temp babilonic e surtut per il temp persic stattan er a disposiziun funtaunas scrittas ed èn avant maun munaidas, uschia ch’i na sa tracta betg pli da periodas puramain preistoricas. Il temp da fier va a fin il pli tard l’onn 332 a.C. cun la conquista tras Alexander il Grond ed il cumenzament dal helenissem.[6]

Cipra[modifitgar | modifitgar il code]

Sin l’insla Cipra prenda il temp da fier in decurs cumparegliabel a quel en Grezia, surtut pervi da l’influenza da la cultura micenica a la fin dal temp da bronz. Ins distingua qua tranter il temp geometric-cipric (1050–750 a.C.) ed il temp arcaic-cipric (750–475 a.C.). En il decurs dal temp arcaic è la Cipra adina puspè vegnida sut l’influenza da ses vischins. Dapi il 9avel tschientaner sa sviluppan colonias dals Fenizians, pli tard daventa l’insla part dals dominis d’Assiria (707–612 a.C.), Egipta (570–526/525 a.C.) e Persia (a partir da 526/525 a.C.).

Europa[modifitgar | modifitgar il code]

Grezia[modifitgar | modifitgar il code]

En Grezia cumenza suenter la fin da la cultura micenica dal temp da bronz tardiv (ca. 1600–1050 a.C.) ed ina fasa submicenica che sa lascha cumprovar en bleras regiuns (ca. 1050/1030–1020/1000 a.C.) vers la midada dal millenni il temp da fier.[7] Quel vegn sutdividì tenor ils stils d’art/da cheramica en il temp protogemoetric (1050/1000–900 a.C.), il temp geometric (900–700 a.C.) e la perioda orientalisanta (vers 700 a.C.). Il temp tranter ca 1050 a.C. e 700 a.C. vegn er descrit sco ‹tschientaners stgirs›, perquai ch’igl èn avant maun per quest temp relativamain paucas funtaunas. Il temp archaic che suonda (700–490/480 a.C.) vegn gia attribuì a l’antica.[8]

Italia[modifitgar | modifitgar il code]

Sut l’influenza da la cultura da santeris cun urnas èn, suenter in temp da transfurmaziun, sa sviluppadas en l’Italia a partir dal 10avel/9avel tschientaner a.C. culturas dal temp da fier (cultura dad Este, cultura da Golasecca, cultura da Villanova e.a.), pli tard surtut la cultura etrusca (8avel fin emprim tschientaner a.C.). Cun la derasaziun dals Romans ha lieu la transfurmaziun dal temp da fier en l’antica.

Europa Centrala[modifitgar | modifitgar il code]

Derasaziun da la cultura da Hallstatt (mellen) e da Latène (verd)

Tar il pli vegl artefact da fier ch’è enconuschent en l’Europa Centrala sa tracti d’ina nizza da cuntè da Gánovce (Slovachia da l’Ost); quella è probablamain vegnida importada or dal territori dal Caucasus u dal Proxim Orient.[9]

En il territori situà en il nord da las Alps sa sviluppa vers 800 a.C. or da la cultura da santeris cun urnas la cultura da Hallstatt. Il temp da fier che cumenza cun quella vegn sutdividì en

  • Temp da fier tempriv (800–450 a.C.): cultura da Hallstatt
    • Ha C: cultura da Hallstatt pli veglia
    • Ha D: cultura da Hallstatt pli giuvna
  • Temp da fier tardiv (450 a.C. fin la fin da l’emprim tschientaner a.C.): cultura da La Tène
    • LT A–B: Latène tempriv
    • LT C: Latène mesaun
    • LT D: Latène tardiv

La fin dal temp da fier e la transiziun vers il temp dals imperaturs roman (sco part da l’antica) vegn per ordinari inditgà cun l’incorporaziun dal territori respectiv en l’Imperi roman e sa differenziescha correspundentamain tut tenor la provinza (p.ex. Noricum 15 a.C.).

Definì la sutdivisiun dal temp da crap en Hallstatt e Latène ha l’istoriograf svedais Hans Hildebrand l’onn 1874.[10] Paul Reinecke ha ultra da quai sutdividì il temp da Hallstatt en ils stgalims Ha A–D ed il temp da Latène en ils stgalims LT A–D; ils stgalims Ha A–B tutgan però anc en il temp da bronz tardiv. Purtaders da la cultura da Hallstatt e da la cultura da Latène èn stads ils Celts.

Europa dal Nord[modifitgar | modifitgar il code]

En Scandinavia ed en la part settentriunala da l’Europa Centrala sa transfurma il temp da bronz nordic senza grondas rupturas en il temp da fier. La successiun da quella vegn, tut tenor regiun, designada e datada a moda in pau differenta, ma sa divida da princip en il temp da fier preroman ed en il temp da fier roman, al qual suonda – suenter il temp da la migraziun dals pievels – il temp dals Germans resp. dals Vikings.

Europa dal Vest[modifitgar | modifitgar il code]

Frantscha

Vers 800 a.C. existan en Frantscha trais spazis culturals dal temp da fier (il circul atlantic, dal nord da las Alps e meridiunal) che sa laschan manar enavos sin tradiziuns dal temp da bronz respectivas. Ma en il decurs dals proxims tschientaners s’extenda il circul situà al nord da las Alps (cultura da Hallstatt) a cust dals auters, uschia che la periodisaziun dal temp da fier en Frantscha correspunda per gronda part a quel da la part meridiunala da l’Europa Centrala (temp da Hallstatt e temp da Latène).[11]

Inslas Britannicas
Reconstrucziun d’ina chasa radunda dal temp da fier (Engalterra)

Sin las Inslas Britannicas vegn il temp tranter ca. 800 a.C. e la conquista tras ils Romans en l’emprim tschientaner s.C. numnada temp da fier. Quella sa lascha, almain per l’Engalterra dal Sid, sutdivider en quatter fasas: temp da fier pli vegl (800–600 a.C.), temp da fier tempriv (600–400/300 a.C.), temp da fier mesaun (400/300–100 a.C.) e temp da fier tardiv (100 a.C.–43/84 s.C.). Alura suonda il temp roman, cumbain che be il sidost da las Inslas Britannicas è vegnì conquistà dals Romans e che tradiziuns dal temp da fier èn sa mantegnidas ordaifer quest territori fin en il temp cristian.[12]

Peninsla Iberica

A partir dal 8avel tschientaner sa laschan distinguer sin la Peninsla Iberica trais regiuns culturalas dal temp da fier: la tartessica (8avel–6avel tschientaner a.C.), l’iberica e la celtoiberica. A las costas han existì contacts intensivs cun ils Fenizians e Grecs. Fin la Segunda Guerra punica è il sidost vegnì dominà dals Carthagens; silsuenter han ils Romans conquistà successivamain l’entira peninsla.

Steppa eurasiana[modifitgar | modifitgar il code]

En la steppa eurasiana cumparan cun il cumenzament dal temp da fier ils emprims nomads a chaval per propi. La mobilitad augmentada sa mussa en in’ampla unificaziun da la cultura materiala. Members da la classa sociala superiura vegnivan sepulids en crests-fossas dotads ritgamain. Ins fa la differenza tranter il temp da fier pli vegl (perioda scitica) ch’ha durà dal 9avel/8avel tschientaner fin il terz tschientaner a.C. ed il temp da fier pli giuven (perioda hunno-sarmatica) da 200 a.C. fin 400 s.C. En il 5avel tschientaner ha alura lieu la transiziun vers il temp medieval tempriv resp. en il vest da l’Ural vers il temp da la migraziun dals pievels.[13]

Asia[modifitgar | modifitgar il code]

India[modifitgar | modifitgar il code]

En il territori da l’Uttar Pradesh è l’explotaziun da fier derasada vastamain dapi ca. il 13avel tschientaner a.C. Il temp da fier, ch’è collià cun il temp vedic, va a fin qua en il terz/segund tschientaner a.C. cun il cumenzament da la perioda classica da l’India.

Orient Extrem[modifitgar | modifitgar il code]

Enconuschientschas da la metallurgia èn cumprovadas en China en il 9avel tschientaner a.C. Il cumenzament dal temp da fier vegn fixà qua cun la siderurgia en il Reginavel al Yangtse a la fin dal 6avel tschientaner a.C. A fin va il temp da fier en China cun il cumenzament da la dinastia Qin (a partir da 221 a.C.), l’emprima dinastia da l’Imperi chinais che dueva sa mantegnair sco construct istoric fin en il 20avel tschientaner.

Sur il commerzi a la Mar Melna han emprims objects da fier cuntanschì ils reginavels coreans temprivs en il quart tschientaner a.C. ed ils reginavels giapunais temprivs en il terz tschientaner a.C. In’atgna producziun da fier cumenza qua en il segund tschientaner a.C.

Africa[modifitgar | modifitgar il code]

Egipta[modifitgar | modifitgar il code]

En la cronologia da la Veglia Egipta na datti pervi da l’enconuschenta periodisaziun che sa basa sin las glistas da regents nagin basegn da far diever da la noziun ‹temp da fier›. Tranter ils pli vegls chats da fier è surtut enconuschent in stilet or da la fossa da Tutanchamun, il qual è probablamain vegnì fatg da fier da meteorit. Derasaziun pli vasta ha il fier però pir chattà en l’Egipta suenter la conquista tras ils Assirs en il 7avel tschientaner a.C.

Africa subsaharica[modifitgar | modifitgar il code]

Chats da fier temprivs en l’Africa dal Sid e da l’Ost

En l’Africa fruntan ins sin ils cunfins dal sistem da trais periodas ch’è vegnì concepì per l’Europa, pertge che qua suonda al temp da crap directamain il temp da fier, senza temp d’arom e temp da bronz. Las pli veglias cumprovas da siderurgia derivan da Taruga en la Nigeria Centrala e dal nord da N’Djamena en il Tschad. Là han ins exchavà plirs furns da luentar che dateschan da ca. 800–500 a.C. Cun gronda probabilitad è la siderurgia qua in’invenziun indigena, pia senza influenza nà dal nord da la Sahara (la quala era da quel temp strusch traversabla).

America[modifitgar | modifitgar il code]

En l’istorgia da l’America existan per il temp avant la colonisaziun en il temp modern agens sistems da periodisaziun, entaifer ils quals la noziun ‹temp da fier› n’è betg preschenta. En temp precolumbian han però Vikings nà da l’Islanda fundà colonias a la costa da la Grönlanda e da la Terranova. Las pli impurtantas da quellas èn Eystribyggð (colonia orientala), Vestribyggð (colonia occidentala) e L’Anse aux Meadows.

Annotaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

  1. Andrew Daniels: Prehistoric Europe: Theory and Practice. (Blackwell Studies in Global Archaeology, nr. 12), Wiley-Blackwell, Oxford 2008, ISBN 978-1-4051-2597-0.
  2. Tenor las datas inditgadas mintgamai en l’artitgel.
  3. Michael Zick: Türkei – Wiege der Zivilisation. Theiss, Stuttgart 2008, ISBN 978-3-8062-2110-7, p. 151–152.
  4. Ernst Pernicka: Metalle machen Epoche – Bronze, Eisen, Silber. En: Troia – Traum und Wirklichkeit. Theiss, Stuttgart 2001, ISBN 3-8062-1543-X, p. 369–372.
  5. Hermann Genz: Ein neues Metall macht Furore – Die frühe Eisenzeit in West- und Zentralanatolien. En: Manfred Korfmann (ed.): Troia – Archäologie eines Siedlungshügels und seiner Landschaft. Zabern, Magonza 2006, ISBN 3-8053-3509-1, p. 71–80.
  6. The Oxford Handbook of The Archaeology of the Levant c. 8000–332 BCE. Ed. Margreet L. Steiner ed Ann E. Killebrew. Oxford University Press, Oxford 2014, ISBN 978-0-19-921297-2, p. 44–65, 70.
  7. Penelope A. Mountjoy: Mycenaean Pottery – An Introduction. Oxford University School of Archaeology, 2. ed., 2001, ISBN 0-947816-36-4, p. 28–30; 114–118.
  8. Birgitta Eder: Das frühe Griechenland. Die Welt der Ägäis in den Bronze- und Eisenzeiten (3000–700 v. Chr.). En: Wolfgang Hameter – Sven Tost (ed.): Alte Geschichte. Der Vordere Orient und der mediterrane Raum vom 4. Jahrtausend v. Chr. bis zum 7. Jahrhundert n. Chr. (VGS Studientexte, tom 3), Vienna 2012, p. 77s.
  9. Urban 2000, p. 225, 413.
  10. Hans Hildebrand: Sur les commencements de l’age du fer en Europe. En: Congrés internationale d’anthropologie et d’archéologie préhistorique 2, 1874, p. 592ss.
  11. Patrice Brun, Pascal Ruby: L’âge du Fer en France. Premièrs villes, premiers États celtiques. La Découverte, Paris 2008, ISBN 978-2-7071-5664-8.
  12. Colin Haselgrove: The Iron Age. En: John Hunter, Ian Ralston (ed.): The Archaeology of Britain. An Introduction from Earliest Times to the Twenty-First Century, 2. ed., Routledge, Londra/New York 2009, ISBN 978-0-415-47717-8, p. 149–174.
  13. Hermann Parzinger: Die frühen Völker Eurasiens. Vom Neolithikum bis zum Mittelalter. C.H. Beck, Minca 2006, ISBN 3-406-54961-6, p. 540–832, 841–846, 862–868.

Litteratura[modifitgar | modifitgar il code]

  • Wolfgang Schuller: Das Erste Europa. 1000 v. Chr.–500 n. Chr. (= Handbuch der Geschichte Europas, tom 1; UTB tom 2497). Ulmer Verlag, Stuttgart 2004, ISBN 3-8252-2497-X.
  • Rosemarie Müller: Vorrömische Eisenzeit. En: Reallexikon der Germanischen Altertumskunde (RGA), 2. ed., tom 32, Walter de Gruyter, Berlin/New York 2006, ISBN 3-11-018387-0, p. 623–638.
  • Gilda Bartoloni: Archäologische Untersuchungen zu den Beziehungen zwischen Altitalien und der Zone nordwärts der Alpen während der frühen Eisenzeit Alteuropas. Universitätsverlag Regensburg, Regensburg 1998, ISBN 3-930480-23-9.
  • Ulla Lund Hansen: Römische Kaiserzeit. En: Reallexikon der Germanischen Altertumskunde (RGA), 2. ed., tom 25, Walter de Gruyter, Berlin/New York 2003, ISBN 3-11-017733-1, p. 90–108.
  • Roland Oliver, Brian M. Fagan: Africa in the Iron Age. c. 500 B. C. to A. D. 1400. Cambridge University Press, Cambridge 1975, ISBN 0-521-20598-0.

Colliaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

Commons Commons: Temp da fier – Collecziun da maletgs, videos e datotecas d'audio