District da la Broye

Ord Wikipedia
(renvià da Broye (district))
Midar tar: navigaziun, tschertga
District da la Broye
District
2015-Estavayer-Chateau.jpg
Il chastè da Chenaux, en la chapitala dal district, Estavayer-le-Lac.
Broyebezirk-Wappen.png
Vopna
Administraziun
Stadi Flag of Switzerland.svg Svizra
Chantun Friburg
Chapitala Estavayer-le-Lac
Lingua uffiziala franzosa
Territori
Karte Bezirk Broye 2016.png
Coordinatas: xyz
Surfatscha 173,88 km²
Populaziun 30'846 abitants
(31 da december 2015)
Vischnancas 27
Autras infurmaziuns
Numer UST 1001
Lingua tradiziunala francoprovenzal
Dialect patua friburgais (broyard)
Internet
Pagina-web uffiziala


Il district da la Broye (franzos district de la Broye; patua friburgais dichtri de la Brouye?/i; tudestg Broyebezirk) è in dals set districts dal chantun Friburg en Svizra. El ha ina surfatscha da 173,88 km². La chapitala dal district è la citad istorica da Estavayer-le-Lac.

Il district è vegnì stgaffì entras la constituziun chantunala ch'il chantun Friburg è sa dà ils 19 da mars 1848.

Geografia[modifitgar | modifitgar il code]

Il district da la Broye consista da quatter parts che n'èn betg colliades l'ina cun l'autra. Ina part cunfina cun il district da la Sarine e las auters trais èn enclavas en il chantun Vad: Estavayer-le-Lac, Surpierre e Vuissens. Tours, ina quarta enclava fitg pitschna, fa part da la vischnanca da Montagny.

Ils territoris dal district giaschan en la val dal flum Broye en lung il Lai da Neuchâtel.

Il punct il pli aut dal district cun 818 m s. m. sa chatta a Vuissens entant ch'il punct il pli bass cun 430 m s. m. sa chatta a Estavayer-le-Lac al Lai da Neuchâtel.

Districts cunfinants[modifitgar | modifitgar il code]

Boudry (NE)
Neuchâtel (NE)
Broye-Vully (VD)
Jura-Nord vaudois (VD) Brosen windrose-fr.svg See/Lac
Jura-Nord vaudois (VD) Glâne
Broye-Vully (VD)
Sarine

Istorgia[modifitgar | modifitgar il code]

Ina piroga (tud. Einbaum) dal temp da crap mesaun (ca. 6'200 a. C.) ch'è vegnì chattà ad Estavayer-le-Lac è fastiz per ina colonisaziun tempriva da la regiun. Numerus chats dal temp da crap tardiv a Portalban permettan la conclusiun ch'il carstgaun è sa domicilà en la regiun fitg baud.

A Cheyres, Font, Estavayer-le-Lac, Autavaux, Gletterens e Portalban han ins chattà centers per la fabricaziun dad ornaments, armas (sigirs, spadas), tessaria e vaschlaria or dals temps da bronz e da crap.

Numerus èn er ils chats celtics e romans. Il num funsil Broye è celtic: Broye = brogia (Landwasser).

A partir dal 500 s. C. daventà perceptibla la cristianisaziun da l'entir territori. Tranter las emprimas baselgias eran quellas da Domdidier, Dompierre-le-Grand, Dompierre-le-Petit e Tours.

La signuria feudala è sa derasada a partir da l'onn 1000. En quel temp han ins cumenzà da bajegiar chastels-fortezza. Plirs chastels e ruinas dan perditga da quel temp. Suenter las Guerras burgognaisas s'augmenta l'influenza da Friburg. L'onn 1536 sa divida la Broye in pliras pars. Entras la Refurmaziun sa furman exclavas catolicas entamet la Broye vadaisa.

Davent dal 16avel tschientaner vegn la vita politica dominada dad intginas famiglias fitg pussantas (patriziat). Questa pussanza va en decadenza tras l'invasiun franzosa a l'entschatta dal 19avel tschientaner.

Suenter la Guerra dal Sonderbund il 1847 sa da il chantun Friburg ina nova constituziun. La Broye daventa in dals set districts e resta senza midadas fin il di dad oz. Ils 19 da mars 1848 entra en vigur la nova constituziun dal chantun Friburg e marca la naschientscha dal district da la Broye.

Populaziun[modifitgar | modifitgar il code]

Linguas[modifitgar | modifitgar il code]

Il franzos è la lingua principala da la Broye.

Lingua Cumpart 1990 Cumpart 2000
Franzos 85,8 % 87,8 %
Tudestg  6,5 % 6,3 %
Talian 1,2 % 0,8 %
Autras 6,5 % 5,1 %

Ina fitg pitschna minoritad discurra anc il patua broyard (broyao). Statisticas da la dumbraziun dal pievel dal 1990 han inditgà 169 persunas.

Religiuns e confessiuns[modifitgar | modifitgar il code]

Confessiun Cumpart 1990 Cumpart 2000
Catolic-roman 80,1 % 69,7 %
Protestant 13,7 % 15,3 %
Auters u senza confessiun  6,2 % 15,0 %

Vischnancas[modifitgar | modifitgar il code]

Vopna Num da la vischnanca Abitants
(31 da december 2015)
Surfatscha
in km²
CH Belmont-Broye COA.svg Belmont-Broye 5106 25,88
Bussy FR.png Bussy (FR) 483 3,60
Châbles.blason.png Châbles 769 4,74
Châtillon.png Châtillon (FR) 447 1,31
Cheiry.jpg Cheiry 379 6,48
Cheyres-coat of arms.svg Cheyres 1411 5,13
GW-FR-Cugy neu.png Cugy (FR) 1633 9,86
Delley-Portalban-coat of arms.svg Delley-Portalban 1066 7,26
Drapeau estavayer-le-lac 295x354.png Estavayer-le-Lac 6208 8,93
Fetigny-coat of arms.svg Fétigny 962 4,08
Gletterens-coat of arms.svg Gletterens 1004 2,92
GW-FR-Les-Montets.png Les Montets 1405 10,31
Lully-FR-blason.png Lully (FR) 1124 5,50
Ménières-coat of arms.svg Ménières 414 4,38
Montagny-coat of arms.svg Montagny (FR) 2354 17,52
Morens-coat of arms.svg Morens 154 2,60
Murist-coat of arms.svg Murist 621 8,20
Nuvilly-coat of arms.svg Nuvilly 408 4,00
Prévondavaux-coat of arms.svg Prévondavaux 65 1,80
Rueyres-les-Prés-coat of arms.svg Rueyres-les-Prés 432 3,17
Saint-Aubin-coat of arms.svg Saint-Aubin (FR) 1659 7,88
Sévaz-coat of arms.svg Sévaz 270 2,50
Surpierre-coat of arms.svg Surpierre 330 4,82
Vallon-coat of arms.svg Vallon 404 3,81
GW-FR-Vernay.png Vernay 1119 8,29
Villeneuve-coat of arms.svg Villeneuve (FR) 374 3,53
Vuissens-coat of arms.svg Vuissens 245 5,61
  Total (27) 30'846 173,88

Midadas en l'effectiv da vischnancas[modifitgar | modifitgar il code]

Entrada en vigur Anteriuras vischnancas Nova vischnanca
1831/18531 Mannens + Grandsivaz Mannens / Mannens-Grandsivaz
1. da schaner 1981 La Vounaise + Montborget + Murist Murist
1. da schaner 1991 Les Friques + Saint-Aubin (FR) Saint-Aubin (FR)
1. da schaner 1992 Franex + Murist Murist
1. da settember 1994 Chandon + Léchelles Léchelles
1. da schaner 2000 Montagny-la-Ville + Montagny-les-Monts Montagny (FR)
1. da schaner 2004 Mannens-Grandsivaz + Montagny (FR) Montagny (FR)
1. da schaner 2004 Aumont FR + Frasses + Granges-de-Vesin + Montet (Broye) Les Montets
1. da schaner 2005 Delley + Portalban Delley-Portalban
1. da schaner 2005 Chapelle (Broye) + Cheiry Cheiry
1. da schaner 2005 Cugy (FR) + Vesin Cugy (FR)
1. da schaner 2005 Praratoud + Surpierre Surpierre
1. da schaner 2006 Autavaux + Forel (FR) + Montbrelloz Vernay
1. da schaner 2006 Bollion + Lully (FR) + Seiry Lully (FR)
1. da schaner 2012 Estavayer-le-Lac + Font Estavayer-le-Lac
1. da schaner 2016 Domdidier + Dompierre + Léchelles + Russy Belmont-Broye

Toponimia[modifitgar | modifitgar il code]

Franzos Patua Tudestg
District de la Broye Dichtri de la Brouye?/i Broyebezirk
la Broye la Brouye?/i Brüw
Aumont FR Nômon?/i
Autavaux
Belmont-Broye
Bollion
Bussy (FR)
Châbles Tsâbyo?/i
Chandon FR
Chapelle (Broye) Tsapala?/i
Châtillon (FR)
Cheiry Tsèri?/i
Cheyres Tsêre?/i, Tsàrè
Cugy (FR) Kudji?/i
Delley
Delley-Portalban
Domdidier Dondedi?/i
Dompierre FR Donpyérou?/i
Estavayer-le-Lac Thavalyi-le-Lé?/i Stäffis am See
Fétigny Fethenyi?/i Fetenach
Font FR
Forel FR Fori?/i
Franex
Frasses Frassè?/i
Gletterens
Granges-de-Vesin
La Vounaise
Léchelles Lètchilè?/i Leitern
Les Friques Lè Fretyè?/i
Les Montets
Lully (FR)
Mannens-Grandsivaz Manin?/i
Ménières Menyire?/i
Montagny (FR) Montenach
Montagny-la-Ville Montanyi la Velâ?/i Montenach Stadt
Montagny-les-Monts Montanyi lè Mon?/i Montenach Berg
Montet (Broye)
Morens Morin?/i
Murist Muri?/i
Nuvilly Nuviyi?/i, Neveyi
Portalban Portelbank
Praratoud Pràtathou?/i
Prévondavaux Prèvon d'Avô?/i Tiefental
Rueyres-les-Prés Ruêre-lè-Prâ?/i
Russy FR Ruchi?/i
Saint-Aubin (FR) Chin t'Obin?/i Sankt Albin
Seiry
Sévaz
Surpierre Supyêra?/i Überstein
Vallon
Vernay
Vesin
Villeneuve (FR)
Vuissens Vouèssin?/i