Guglielm Gadola (sursilvan)

Questa pagina è scritta en sursilvan.

Guglielm Gadola ei naschius ils 6 da november 1902 a Mustér. D'affonza passenta el bia temps ella Val Tujetsch, danunder ch’il bi lungatg Tuatschin cun entginas da sias expressiuns deriva. Silsuenter ha el frequentau la scola primara a Mustér. El ha continuau cun siat onns scola claustrala ed ha fatg sia matura 1924 ad Engelberg. A Friburg, pli tard a Turitg, ha el studegiau historia, historia litterara e studis da filosofia.

El ei enconschents entras sias ovras humoristicas e burlescas. Entras lur texts e lur luntatg vegn mussau ch'el era envolvaus ferm ella historia Romontscha, usits e tradiziuns. Gadola ei cunfundatur dil calender „Il Glogn" e redactur. Dapi 1945 entochen sia mort eis el redactur dalla gassetta „igl Ischi". El miera ils 12 da fendadur 1961 a Cuera.

Sur Gualino

„„Far in'excursiun a Curaglia e buca visitar Sur Gualino, era sco ded ir a Roma e buca ver il Papa."(Ord il necrolog: Sur Gualino, G.R. no. 28,1887) La historia setracta dils Medelins e co els han retschiert in plevon.

Entuorn ils 1860 vegn di da bial'aura in pauper pader brin, numnaus sur Gualino, si dall'Italia per ir a Cuera tier gl' uestg e dumandar suenter ina pleiv, nua ch'el savess restar. Aschia marscha el dil Pass Lucmagn giudora encuter ils vitgs da Medel. Ils purs sils praus restan in mument e contemplan il pelegrin. Els discuoran sch' els dumigniassen da far star il bien caplon en sia val. Pia banduna in dils purs siu fein per persequitar plaunet il pader e surmanar el da daventar ses caplon. Il pur meina el en caplania, nua ch'il pader stat sur notg. L'autra damaun tegn el priedi en baselgia da Curaglia. Silsuenter less el bandunar la Val Medel per serender giu Cuera. Ils indigens denton han dubis, ch'igl uestg da Cuera vegni a lubir al bien pader da restar en lur vischnaunca. Ei havevan pupragnau il pader cun spisas e bubrondas sco da perdanonza. Lez leva buc cugliunar il uestg e semplamein restar el liug. Aschia vegnan Toni Tuargia, Vigieli dallas Islas ed Giachen Giap delegiai viers Cuera per sclarir la caussa. Cura ch'els arrivan a Cuera avon igl uestg ein els in pau temeletgs e schenai. Mo lura sedat tut sin la buna via. Igl uestg dat la lubientscha da salvar sur Gualino schebein els seigien buns cun el. Ils treis delegiai ein tut ventireivels e serendan viers la Cadi per far public la novella. Aschia resta sur Gualino plevon dils da Medel per 30 onns. El ei vegnius enconouschents lunsch entuorn ella regiun per sia bunaveglia. Renomaus ei el per siu parter cun ils paupers, per sia buna luna ed era per las bunas spisas ch'el sez ha racoltau e cuschinau. Als indigens da Medel muossa el in sedepurtar cordial e gentil. Bia pelegrins laschava el entrar en sia casa per ruassar. Perquei era il proverbi: „Far in'excursiun a Curaglia e buca visitar Sur Gualino, era sco ded ir a Roma e buca ver il Papa."

Sur Gualino in pader giuven cun in grond cor ei vegnius si dall'Italia entuorn 1860 el Grischun per retscheiver ina plazza sco plevon en ina pleiv. El era enconuschents lontan entuorn ella regiun. Ils da Medel ha el caschunau ad in bien sedepurtar ed ha gidau nua ch'el mo pudeva e saveva.

Sur Gualino ha ina buna relaziun visavi tut ils concarstgauns. El sesprova da gidar e far endretg ad in e scadin. Ils Medelins sesprovan da pupragniar lur plevon, per che lez resti tier els ella val.

La historia gioga ella Val Medel, sut il Pass Lucmagn entuorn 1860. Ina cuntrada fetg criua e selvadia da quels temps.

Guglielm Gadola raquenta el present. Ei setracta d'in bi lungatg romontsch ch'ei in pau pli vegls. Certas construcziuns ein buc diltut semplas da capir.

La praula dil da Medel che veva retschiert il tschiendubel (Glogn 22/1945)

La praula satracta d'in um che retscheiva entras sia bunaveglia il tschiendubel da sia bunamana.

In pur da Patschadauns e sia dunna regalan als paupers tut lur raccolta, suenter ch'els han udiu il priedi dil plevon. Lez ha numnadamein empermess, ch'els retscheivien il tschiendubel da quei ch'els porschien als paupers. Denton capetta quei ditg buc, e cura ch'il pauper pur e sia dunna han da render per la veta, semetta il da Patschaunas sin via encunter S.Benedetg per plidar cun Niessegner. Sin via entaupa el entgins desperai che san buc propi tgei ch'ei capitau cun els. Aschia sto el dumandar a Niessegner vid la Crusch daco ch'ils praus dil mistral da Ragisch portien onn per onn pli pauc fretg, daco ch'il sulet fegl dalla signura misterlessa hagi stiu murir e co igl avat dalla claustra da Mustér sappi sligiar ils disputs denter ils paders. Arrivaus al Crest entra el ella caplutta da S.Benedetg. Daco ch'el hagi buc retschiert il tschiendubel dalla paga, damonda el Niessegner. Lez rispunda, el dueigi ir encunter casa e lu survegni el paga. El tschenta aunc las damondas dils desperai, sco el haveva empermess. Aschia tuorna el encunter casa e porta las rispostas a mintgin ch'el entaupa sin via. Igl avat dueigi relaschar il pader cun la cappuza lada, lu regi era puspei pasch ella claustra. La mumma sbrigiada dueigi buca far quitaus, pertgei Niessegner hagi stuiu prender il bien fegl tier el, aschi ditg sco el eri aunc fideivels ad el. Ed al mistral ha il pur dau il medem cussegl sco il pader ad el. Numnadamein da schangagiar bunamanas, lu vegni il tschiendubel anavos. Il mistral, la signura misterlessa ed igl avat eran schi engrazieivels al pur, ch'els han termess suenter cavals cun si il tschiendubel dalla paga dil pur.

Il pauper pur ei la figura impurtonta. Il mistral, la signura misterlessa ed il avat ein las persunas che fineschan giu la historia. Il plevon ei la figura che dat l'entschatta alla praula.

Il viadi dil pur meina da Patschadauns, manegiau ei in vitget ella Val Medel, sur Stagias, vi encunter Mustér, dalla Val Sumvitg giuadora entochen si S.Benedetg. Il temps ei buca menziunaus. Sogn Benedetg ei in liug da pelegrins sur Sumvitg.

Il Romontsch ei da anteriuras denton fetg clars e bials. Il tempus ei el vargau. Ei exista entgins dialogs denter il pur ed las figuras sin via.

Bibliografia

• La davosa catscha, novelletta, Il Pelegrin, 1923
• La guarida della Piora, Glogn igl emprem, 1927
• In contract de maridaglia avon 100 onns, skizza, Glogn ils dus, 1928
• Regurdientschas, Glogn ils dus, 1928
• Ils ménders de Runcaniglia, Glogn ils treis, 1929
• Protecziun, noveletta imitada, Glogn ils quater, 1929
• Ina fiera de Ligiaun, Glogn ils quater, 1930
• „Mumma, eis ti lu era veglia sco la tatta?" novelletta, Glogn ils tschun, 1931
• Las tschuttas ded aur, historietta imitada, Glogn ils tschun 1931
• In stroli de maseinas, skizza humoristica, Glogn ils tschun, 1931
• Il perschunier franzos a Faltscharidas, Glogn ils sis, 1932
• Tiara moribunda, novelletta humoristica, Glogn ils otg, 1934
• Il taur dil Toni Tin, novelletta humoristica, Glogn ils otg, 1934
• Veritablas tschaguolas, raquintaziun humoristica, Glogn ils otg, 1934
• Il cularin de Nossadunna della Glisch, novella, Glogn ils nov, 1935
• Tener ora igl ogn historietta, Glogn ils nov, 1935
• Sur Tin Maculin de Runcalin, novelletta, Glogn ils diesch, 1937
• La sort de Gion Gelli Casaulta, novella historica, Glogn ils dudisch, 1938
• Quel de negin, novella, Glogn ils 13., 1939
• La miur che era ida ad alp, novella, Glogn ils 14., 1940
• Brulf, novella, Glogn ils 16., 1942
• Il tscheiver de Medel, skizza poetica, Glogn ils 19., 1945
• Toni Stin,novellaSpazi, Glogn ils 19., 1945
• Enzacontas historiettas ord la Foppa, Glogn ils 20., 1946
• Tina, schar encrescher? Purtass neu! OSG, 1947
• Spel dutg de schuar, novella, Glogn ils 22., 1948

Fontaunas

Nies Tschespet, tom 35, introducziun pg. 7-25 da Gion Deplazas http.//www.hls-dhs-dss.ch/textes/d/D41358.php,Gion Deplazas [30-11-2009 14.49]