Luzi Gabriel

Ord Wikipedia
Jump to navigation Jump to search

Luzi Gabriel[1] (* 1597 a Flem; † ils 19 d'october 1663 a Glion, refurmà) era in reverenda e translatur da la Bibla svizzer.

Vita[modifitgar | modifitgar il code]

Luzi Gabriel è naschì sco figl dal reverenda Steffan Gabriel a Flem en la Surselva. Dapi l'onn 1612 frequentava el ina scola a Turitg e suenter il 1617 studegiava el teologia a l'Universitad da Basilea. Anc il medem onn ha el midà a l'Academia refurmada a Genevra. Ils 16 da favrer 1619 ha el concludì ses studi a l'Universitad da Basilea survegnind il titel da Magister artium. Anc il medem onn lavurava el sco reverenda a Castrisch. L'onn suenter è Gabriel vegnì admess a la Sinoda evangelica refurmada. Causa ils Scumbigls grischuns era el sfurzà da fugir ensemen cun ses bab ord il Grischun. L'october èn els vegnids retschets a Turitg. Là fascheva el tant da responsabel per ils fugitivs da la Vuclina sco da predicatur.

L'onn 1622 è el turnà a Flem e fascheva da reverenda a Glion en substituziun per ses bab ch'è turnà pir l'onn 1626. Suenter il 1632 era el reverenda a Flem ed il 1638, l'onn en il qual ses bab è mort, ha el surpiglià la plaiv a Glion. Quest uffizi exercitava el fin sia mort ils 19 d'october 1663. Pliras purschidas per auters plazzas da reverenda entaifer il Grischun ha el refusà.

L'ovra principala da Luzi Gabriel è Ilg Nief Testament da Niess Senger Jesu Christ (Basel 1648), ina translaziun da la Bibla en «Rumonsch da la Ligia grischa» (sursilvan refurmà) ch'è vegnida restampada pliras giadas.

Ovras[modifitgar | modifitgar il code]

  • Oratio defudendis ad verum precibus concinnata & publice recitata in celeberimo scholae Tigurinae Gymnasio (Zürich 1616)
  • Pündtnerisch Hanengeschrey (1621)
  • Ilg Nief Testament da Niess Senger Jesu Christ (Basel 1648)
  • Zwo Christliche Leich-Predigten gehalten bei Bestattung der Brüder Jacob Schmnidt von Grüneck und Caspar Schmidt von Grüneck (Zürich 1659)

Litteratura[modifitgar | modifitgar il code]

Notas-pe[modifitgar | modifitgar il code]

  1. Il num cumpara er en la furma Luci Gabriel e savens latinisà sco Lucius Gabriel.