Noda-chasa

Ord Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
Write.svg Questa pagina è scritta en sursilvan.
Begl entalgiau da Veulden, 2009

Ina noda-casa ei in simbol che marca baghetgs, casas e clavaus, uaffens ed auters objects da lenn ni da fier per indicar il possessur. La noda-casa vegneva era duvrada per suttascriver in cuntract e vegneva dada vinavon als affons, il giuven astgava salvar la varianta dil bab, tschels midavan giu e creavan lur atgnas nodas-casa. La noda-casa era il simbol per ina casa, era el senn d'in casament, d'in bein pli grond e cumpigliar pliras famiglias. Ord las nodas-casa ein probabel era ils uoppens da famiglia carschi.

Muntada e derivonza[modifitgar | modifitgar il code]

Buca tuts elements grafics sin casas ein exnum nodas-casa mobein per part era elements decorativs, entagls ni sgrafits. Savens catt'ins la noda-casa ensemen cun inizialas ed in onn el culmar dalla casa sisut il tetg en. Las nodas-casa derivan pli probabel d'ina veglia scartira. Ei setracta da bustabs, cefras e simbols che derivan forsa dil alfabet dallas runas. Ina noda-casa sa aschia discuorer davart ses possessurs ed indicar en tgeinin dils Deus che quels cartevan ni raquenta dil caracter d'ina famiglia ni dallas valurs che vegnan schazegiadas da quella famiglia il pli fetg.[1] Probabel derivan las nodas-casa dals simbols ch'ils tagliacrappa duvravan per indicar tgi che ha procurau tgei crap. Ils simbols sin elements centrals dalla statica duein purtar cletg ch'il baghetg stat. Era a quels che vivan ella casa duein anflar cunfort el simbol semegliont allas inscripziuns-casa.

Diever[modifitgar | modifitgar il code]

La noda-casa ei in simbol d'identificaziun semegliont agl uoppen da famiglia. Igl uoppen dalla schlatteina Capaul, derasaus egl entir Grischun sin pliras preits-casa, muossa quei svilup bein. Quei uoppen savess ir anavos sin ina noda-casa ella figura d'in paliet fetg derasada. Cuntracts vegnevan ella Cadi ed en Lumnezia entochen silmeins 1834 aunc signai culla noda-casa.[2] Il simbol haveva l'impurtonza che la schlatteina ha ozilgi. Las nodas-casa vegnan buca pli capidas e duvradas el mintgagi, cunzun a Trin dat ei denton aunc oz biars che drovan las nodas-casa aunc oz, las portas-clavau portan cheu fetg savens la noda-casa. Entschatta dil 20avel tschentaner han singulas vischnauncas rimnau las nodas-casa e conservau quellas. A Veulden exista ina fontauna cullas nodas-casa dil vitg ed a Sagogn ei ina selecziun da dudisch nodas-casa entalgiadas el Tschep da Tun dall'Uniun da giuventetgna Sagogn[3], era cheu portan aunc biaras casas e clavaus las nodas-casa.

Varia[modifitgar | modifitgar il code]

Gian Fontana ei sefatschentaus dallas nodas-casa ed ha rimnau entginas e fatg s-chizzas d'in per nodas da Flem e Fidaz sco era anflau ina noda-casa ella Crestomazia da Caspar Decurtins.

Fontaunas[modifitgar | modifitgar il code]

  1. Guler, Peter. Rätselhafte Hauszeichen. Mit 2500 Hauszeichen aus dem Prättigau und der Landschaft Davos, Terra Grischuna, ediziun Somedia. Cuira, 1992.
  2. tenor Pieth, Friedrich. Guler, Peter. Rätselhafte Hauszeichen. Mit 2500 Hauszeichen aus dem Prättigau und der Landschaft Davos, Terra Grischuna, ediziun Somedia. Cuira, 1992. pag. 13.
  3. Praetorius, Christine. Die Holzklangsäule Sagogn. Denkmalpflege Schweiz, 14-12-2015.