Engiavinera veronaisa

Ord Wikipedia
Midar tar: navigaziun, tschertga
Write.svg Questa pagina è scritta en sursilvan.
L'Engiavera Veronesa.

L'engiavinera veronesa (indovinello veronese per talian) è in curt text scrit sin ina pergameina, datada a la fin dal 8avel tschientaner o al principi dil 9avel tschientaner. Ei sa tracta, insembel cun ils Engiraments da Strasburg e la Sequenzia da la Sontg'Eulalia, dad igl emprim text enconuschent scrits en ina lingua romana.

Transcripziun ed interpretaziun[modifitgar | modifitgar il code]

Transcripziun diplomatica:

1 ✝separebabouesalbaprataliaaraba & albouersorioteneba & negrosemen
2 seminaba
3 ✝gratiastibiagimusomnipotenssempiternedeus

La lingia 3 presenta ina formula canonica da la benedicziun en latin ed appartegn betg tar l'engiavinera, pero duvrada dad investigaturs, per part per mussar il contrast, per dar support a lur hipotesas da lingua.

Interpretaziun:

Se pareba boves,
alba pratàlia aràba
et albo versòrio teneba,
et negro sèmen seminaba

Muntada ni significaziun[modifitgar | modifitgar il code]

Igl sa tracta d'in testimoni autorreferenzial: la descripziun dad igl act da scriver entras il scrivont sez. Igl è ina engiavinera frequenta en la literatura tard-latina.

La traducziun è la suandanta:

Separava bovs,
alva pradella arava
ed alv criec teneva
e ners sems semnava

La schliaziun a l'engiavinera è la scartira. La pial bov representa la liadira da curom, la prada alva il palpiri u la pergiamina, il criec alv la plema che era da quel temps suvent d'auca (alva) ed ils sems ners èn la scartira.

Origin[modifitgar | modifitgar il code]

Chattà en la Biblioteca Capitular da Verona igl onn 1924, en in codex provegnient da Catalugna, quasi cun segirtad totala da Tarragona,[1] davent da là transmess a Cagliari ed a Pisa, avant che arrivar definitivamain a Verona. Divers tratgs dal dialect verones chattads en il text (sco versorio cun la muntada da criec, uschè era igl imperfect indicativ en -eba) permettan colliar che l'autur fuva in scrivent da Verona, probablamain da la medema Biblioteca Capitular.

Cumpareglia era: Emprova da plima da Würzburg

Bibliografia[modifitgar | modifitgar il code]

  • Migliorini, B. Storia della lingua italiana. Firenze, Sansoni, 1987.
  • Giudice, A. and Bruni, G. Problemi e scrittori della lingua italiana. Torino, Paravia 1973, vols.
  • AA.VV. Il libro Garzanti della lingua italiana. Milano, Garzanti, 1969.
  • Cesarini-Martinelli, L. La filologia. Roma, Editori Riuniti, 1984.

Ulteriuras referenzas[modifitgar | modifitgar il code]

  • Cristina Godoy, Notes històriques sobre les oracions "Post Vicesimam" de l'Oracional de Verona Artichel ("Sobre la seva procedència, geogràfica, hom ja no posa en discussió que pertanyia a la seu metropolitana de Tarragona..." Pàg. 49-50)