Jacob Michael

Ord Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
Edit-clear.svg Quest artitgel u questa secziun ha basegn d'ina repassada. Sche ti t'interesseschas per la tematica, pos ti al repassar e meglierar.

Jacob Michael (* 9 da december 1916 a Casti; † 6 da mars 2003 a Sagogn) fuva in pardicànt, pur e scriptur grischunais. Grond engaschi ha el fatg per animar da salvar il linguatg rumantsch, oravantut il ses idiom sutsilvan.

Vita[modifitgar | modifitgar il code]

Il 1916 es el naschì sco ultim figl da 10 uffants da Murezi e Julia Michael en Val Schons. El ha frequentà la scola primara a Donat e la scola secundara a Ziràn avant che ir a Cuira a la scola chantunala. 1938 ha el fat matura per silsuenter ir a Basilea e Turitg per studegiar teologia.

1942 ha Michael terminà il studi ed es daventà pardicànt, el ha substituà en las plaivs da Tschlin, Avras e Pitasch. A Pitasch empren el d'enconuscher la surmestra da lavur a maun. Egl onn 1948 maridan Jacob Michael e Dora Janki da Vuorz. Curt silsuenter ha el surpiglià sia emprima plaiv, la plaiv da Valando-Sagogn, la ha el remplazzà Benedetg Dolf. Il per ha tegnì set uffànts.

Desch onns plitard es el vegni plidà a Samedan ma el lascha encrescher là. 1973 turnà el en Val Schons e pastorescha là las plaivs da Ziràn-Muntogna da Schons. 1984 è Jacob Michael vegnì pensiunà e turna en la sia chasa a Sagogn, ma pensiunà es il fauss pled per descriver ils ultims onns da ser Michael. El tegnaiva bler animals: nursas e chavras, gaglinas, andas ed in galdegn. Fin 1998 tegnaiva el anc priedi per rumantsch, a Sagogn ed era en Val Schons. Ils 10 da marz 2003 es el vegnì satra sin il santeri da la baselgia reformada da Sagogn.

Ovra litterara[modifitgar | modifitgar il code]

Gia 1935 ha el, era animà da Ramun Vieli, publitgà ses emprims artitgels per sutsilvan en La casa paterna e suondà sun massa artitgels en La Pùnt ed il Fögl Ladin e las gasettas tudestgas dil Grischun sco era en il Bündner Kirchenbote.

Sco redactur es el stà responsabels tranter 1974 e 1984 per La Pùnt e dal 1953 fin il 1995 per la part sutsilvana dad il Calender per mintga gi e davent dil 1973 ha el redigì il Dun da Nadal. Tut quai ha el fat en ses temps liber. El ha era translatà vers in tozzel teaters.

Funtaunas[modifitgar | modifitgar il code]

  • Igl cratsch vean. Egna giuvantetgna sen la Muntogna da Schons. Tom I. Renania, Donat. 1997.
  • Luzi Battaglia: Noss morts. Pardicànt Jacob Michael-Janki. En: La Quotidiana. Venderdi, 28-3-2003, p.19
  • Huldrych Blanke: La zearp. Egn peer patratgs da priedi, inspiros da la ruschanada «La zearp da Valatscha», da Jacob Michael. En: La Quotidiana. Venderdi, 25-4-2003.

Colliaziuns[modifitgar | modifitgar il code]