Jean-Jacques Rousseau

Ord Wikipedia
Midar tar: navigaziun, tschertga
Jean-Jacques Rousseau, pastel da Maurice Quentin de La Tour, 1753

Jean-Jacques Rousseau [ʒɑ̃'ʒak ʁu'so] (* 28 da zercladur 1712 a Genevra; † 2 da fanadur 1778 ad Ermenonville sper Paris) è stà in scriptur, filosof, pedagog, perscrutader da la natira e cumponist da Genevra. El vala sco in dals impurtants represchentants da las ideas da l’illuminissem e precursur da la Revoluziun franzosa. Rousseau ha gì grond’influenza sin la pedagogia e sin la teoria politica da la fin dal 18avel tschientaner, ma ha er influenzà postum las discussiuns ed ils svilups correspundents tras il 19avel e 20avel tschientaner e fin il di dad oz. Si’ovra furma ina part essenziala da la litteratura ed istorgia spiertala franzosa e da l’entira Europa. L’appel ch’al vegn attribuì, «Enavos a la natira!», ha influenzà blers scienziads ed ha mess ad ir pli tard moviments cunter in’industrialisaziun sfranada.

Vita ed ovra[modifitgar | modifitgar il code]

Famiglia[modifitgar | modifitgar il code]

Il bab da Rousseau, Isaac (1672–1748), era urer e perscrutader. Per motivs da cretta eran ses perdavants protestants emigrads da ses temp da la Frantscha en la republica citadina independenta da Genevra.

Dal 1705 fin il 1711 ha Isaac Rousseau vivì a Constantinopel, nua ch’el ha lavurà al Serail (il palaz da l’imperatur osmanic) sco urer dal sultan. Ses cusrin Jacques Rousseau al è medemamain suandà a Constantinopel, e quai sco juvelier da la curt.

La mamma da Rousseau, Suzanne Bernard (1673–1712), era la figlia d’in preditgant genevrin. Cura che Jean-Jacques Rousseau è naschì, viveva il pèr en la chasa dal bab Suzanne en il center da la citad.[1]

Uffanza[modifitgar | modifitgar il code]

Chasa nativa da Jean-Jacques Rousseau en la citad veglia da Genevra

La mamma è morta il 1712 a Genevra, nov dis suenter la naschientscha da Rousseau – probablamain da fevra da pagliola.[1][2] Sinaquai ha ina sora pli giuvna dal bab surpiglià il tegnairchasa. Ella è s’occupada plain affecziun da l’uffant ch’era savens malsanitsch. Dapi sia naschientscha pativa Rousseau d’in sbagl organic da la vaschia da l’aua. Quest fastidi permanent vegn savens numnà sco in dals motivs per la natira ordvart sensibla ed irritada ch’ha caracterisà Rousseau durant tut sia vita.

Il bab ha promovì da l’entschatta ennà il plaschair da leger da ses figl. Notgs a la lunga è el sa profundà cun ses figl en la lectura, tranter auter da las biografias da Plutarch ch’han furmà per vita duranta la lectura preferida da Rousseau.[3] L’onn 1718 èn bab e figl ids a star a St. Gervais, il quartier da mastergnants pli pover situà da l’autra vart dal Rodan.

L’onn 1722 è la situaziun dal mattatsch da diesch onns sa midada a moda drastica. A chaschun d’ina baruffa aveva ses bab blessà in uffizier cun in sabel; per mitschar da la paina da praschun smanatschanta, è el fugì or da la citad da Genevra.[3] Ses figl ha el laschà enavos sut la protecziun da ses quinà Gabriel Bernard. Durant ils proxims dus onns ha Rousseau vivì ordaifer la citad a Bossey tar il preditgant Lambercier. Là è el bain vegnì instruì, ma ha er gì da patir sut puniziuns malgistas e maltractaments corporals. A moda sumeglianta al èsi ì pli tard tar in’onda da vart dal bab. En la vegliadetgna da dudesch onns ha Rousseau cumenzà l’emprendissadi tar in actuar da dretgira cun num Masseron (in segiurn da lavur ch’è ì a fin a moda vargugnusa per Rousseau) ed in onn pli tard tar in gravur cun num Abel Ducommun. La segunda lavur al ha bain plaschì meglier che l’emprima; ma il plaschair da leger da Rousseau e ses caracter da siemiader han adina puspè manà a puniziuns ed han er engrevgià las amicizias cun auters giuvenils.[4] L’onn 1726 ha il bab da Rousseau maridà ina segunda giada (a Nyon, ses lieu da refugi); dapi lura ha el be mussà pitschen interess per ses figl.

Giuventetgna[modifitgar | modifitgar il code]

Madame de Warens

Returnond Rousseau il mars 1728 pir tard d’ina spassegiada da la dumengia, era la porta da la citad serrada. Quai era gia capità repetidamain e mintga giada era el vegnì punì cun in chasti corporal.[4] Sinaquai è Rousseau revegnì ad in’idea ch’al occupava gia dapi in temp ed è sa decidì da girar per il mund. En la Savoia ha el emprendì d’enconuscher suenter in pèr dis in spiritual catolic ch’ha intermedià il contact tar Madame de Warens ad Annecy. Lezza era gist emigrada da la Svizra en la Savoia ed era daventada catolica; ad Annecy viveva ella sut la protecziun (e surveglianza) dal clerus catolic. Madame de Warens ha prendì si Rousseau, ma tenor il cussegl da la baselgia al ha ella gia tramess vinavant suenter trais dis vers Turin; il viadi ha el fatg a pe ed accumpagnà d’in pèr puril.[5] A Turin è Rousseau vegnì instruì en il Hospice des catéchumènes ed è vegnì battegià catolic suenter intgins mais. Ses da viver gudagnava el sco servient e pli tard sco secretari en chasas signurilas.

In onn pli tard è el returnà tar Madame de Warens. Suandond ses cussegl è el entrà per curt temp en il seminari da spirituals ad Annecy. Silsuenter al ha ella intermedià al directur da la scola da musica dal dom, damai ch’el era dà en egl durant las uras da musica da chasa sco chantadur talentà. Il directur da la scola al ha prendì si tar sai ed al ha instruì en chant choral e flauta. Igl èn suandads intgins mais fritgaivels, durant ils quals Rousseau ha acquistà la savida da basa da sias enconuschientschas da musica.

Cura che ses magister ha cumenzà ina nova plazza a Lyon al è Rousseau suandà, ma è alura puspè returnà ad Annecy. Madame de Warens era però viagiada a Paris, uschia che Rousseau ha danovamain cumenzà a girar per il mund. Tranter auter è el stà a Losanna, a Nyon (nua ch’el ha er visità il bab)[5], a Neuschatel che steva sut domini prussian e la stad 1731 per l’emprima giada a Paris. A Neuschatel ha el empruvà adumbatten da fitgar pe sco magister da musica. Sin ses viadis ha Rousseau adina puspè stuì viver en gronda povradad; el è stà sfurzà da batlegiar, ma è uschia er vegnì ad enconuscher las relaziuns dals purs basegnus.[6]

L’avrigl 1731[7] ha Rousseau entupà a Boudry in um che discurriva talian e ch’era vestgì a la moda greca.[8] Quel è sa dà per in prelat grec-catolic che rimnia en l’Europa meds per restabilir la Sontga fossa a Jerusalem. Rousseau è sa laschà persvader d’al accumpagnar sco secretari e translatur. L’emprim han els rimnà daners a Friburg e Berna, silsuenter èn els viagiads vinavant a Soloturn tar l’ambassadur franzos, il Marquis Jean-Louis d’Usson de Bonnac. Quel era stà pli baud ambassadur en l’Imperi osmanic ed igl al è reussì da scuvrir il prelat apparent sco engianader. Damai che Rousseau aveva fatg ina bun’impressiun sin il Marquis de Bonnac, ha el pudì restar intgins dis en la residenza e cuntinuar silsuenter ses viadi vers Paris munì cun ina brev da recumandaziun e tschient francs daners da viadi.[9]

A Paris è Rousseau sa tegnì sur l’aua cun entrar en il servetsch d’in giuven Svizzer. Suenter avair intervegnì che Madame de Warens sa trategnia puspè en la Savoia, questa giada a Chambéry, è el returnà tar sia «Maman» sco ch’el la numnava (ma ch’era be tredesch onns pli veglia ch’el). Ella al ha prendì si questa giada sco mamma nutridra ed al ha intermedià ina plazza sco scriptur en l’uffizi da cataster. Ma gia suenter otg mais, l’onn 1732, ha el puspè bandunà questa plazza ed ha cumenzà a lavurar sco magister da musica.

Il bain Les Charmettes che furma oz in museum

Igl èn suandads otg onns ventiraivels ch’èn stads da grond’impurtanza per sia furmaziun, la quala el ha acquistà quasi cumplettamain a moda autodidactica. El ha legì bler, ha fatg musica, experimentà e cumenzà a scriver. Da quel temp ha Madame de Warens er introducì Rousseau – ch’è s’opponì a l’entschatta – en l’art d’amur; cun Claude Anet ch’era engaschà tar ella sco factotum aveva ella però sper Rousseau anc in ulteriur amant.[6] L’onn 1735 ha Madame de Warens prendì a fittanza il bain Les Charmettes ch’era situà davant las portas da Chambéry. Quest lieu dueva represchentar per Rousseau durant ils proxims trais onns l’«ideal d’ina vita ordinada e ventiraivla».[10]

La stad 1736 è Rousseau sa blessà vi d’in egl a chaschun d’in experiment chemic; perquai è el sa rendì l’atun tar in medi a Montpellier. Cura ch’el è returnà l’entschatta da l’onn 1738 aveva Madame de Warens cumenzà ina relaziun cun ses nov secretari ed administratur da la chasa Jean-Samuel-Rodolphe Wintzenried. Bain ha ella danovamain offert a Rousseau ina relaziun a trais, ma quel ha refusà.[11] Tuttina è el restà durant dus ulteriurs onns tar ella, enfin ch’el ha cumenzà la primavaira da l’onn 1740 ina plazza sco magister da chasa tar la famiglia Mably a Lyon.

Suenter anc esser returnà ina giada la primavaira 1741 a Les Charmettes, è Rousseau viagià la stad 1742 a Paris. Là ha el preschentà davant l’Académie des sciences in sistem da notas che sa basava sin cifras[12]; el ha survegnì persuenter in certificat ed ha laschà stampar l’entschatta 1743 sia preschentaziun sut il titel ‹Dissertation sur la musique moderne› (‹Tractat davart la musica moderna›). Rousseau ha er fatg l’enconuschientscha dal cumponist Jean-Philippe Rameau. Quel ha bain ludà il sistem da Rousseau per si’exactadad, ma ha fatg valair che quel na visualisescha betg il decurs da la melodia, sco che quai saja il cas tar la scrittira da notas convenziunala.[12] Er uschiglio n’ha il sistem da notas da Rousseau betg pudì sa far valair.

Percunter ha Rousseau gì access al renumà salun litterar da Madame Dupin ed ha fatg l’enconuschientscha d’impurtantas persunalitads da la citad. Medemamain ha el cumenzà a cumponer si’opera ‹Les Muses galantes›. La stad 1743 è el viagià a Venezia, nua ch’el ha lavurà sco secretari dal nov ambassadur franzos[13]; ma suenter avair gì dispita cun ses patrun, è Rousseau returnà l’atun 1744 a Paris.

Paris[modifitgar | modifitgar il code]

Paris vers la mesadad dal 18avel tschientaner

A Paris ha Rousseau fatg l’onn 1745 l’enconuschientscha da divers mecens sco per exempel Alexandre Le Riche de La Pouplinière, cun agid dal qual el ha laschà inscenar si’opera terminada ‹Les Muses galantes›.[14] Ma surtut è el entrà en contact cun auters giuvens intellectuals, tranter quels Denis Diderot, Étienne Bonnot de Condillac e Jean-Baptiste le Rond d’Alembert, ils editurs da l’‹Encyclopédie› che Diderot aveva inizià il 1746. Igl èn suandadas ulteriuras emprovas litteraras sco per exempel la cumedia ‹L’Engagement téméraire› (1747). Durant l’entira vita è si’existenza però stada segnada d’ina situaziun materiala fitg malsegira.

Medemamain il 1745 ha Rousseau cumenzà ina relaziun stabla cun la lavunza Thérèse Levasseur (1721–1801), la quala ha parturì il proxim onn lur emprim uffant. Rousseau ha insistì ch’ella surdettia quel ad in’instituziun per uffants chattadas. Er ils quatter ulteriurs uffants èn svanids en chasas d’orfens.[15] Cumbain che l’aspectativa da vita era là bassa, correspundeva quai ad ina pratica che n’era betg nunusitada da quel temp. Il cumportament da Rousseau sco bab vegn fatg valair fin oz sco la pli gronda reproscha envers sia persunalitad; quai è er gia stà il cas da vart da contemporans sco per exempel Voltaire. Surtut la credibladad da Rousseau sco teoreticher da pedagogia vegn messa en dumonda tras quest fatg. Rousseau sez ha fatg valair divers motivs da perstgisa; ses argument principal è stà quel che sia lavur saja pajada mal u insumma betg, uschia che Thérèse haja stuì gudagnar il da viver per omadus e n’haja betg pudì s’occupar supplementarmain dals uffants.[16]

Il 1749 è stà in onn decisiv per Rousseau. A l’entschatta da l’onn al ha d’Alembert incumbensà da scriver artitgels musicologics per l’‹Encyclopédie›. L’atun ha el visità Diderot ch’era mess en arrest en la fortezza da Vincennes. En viadi ha el legì en la revista ‹Mercure de France› da la dumonda da pretsch da l’Académie da Dijon ‹Le Rétablissement des sciences et des arts a-t-il contribué à épurer les mœurs?› (‹Ha il restabiliment da las scienzas e dals arts contribuì a purifitgar la morala?›). En ses ‹Discours sur les Sciences et les Arts› ha Rousseau negà cleramain questa dumonda. L’uman vivia numnadamain – sco ch’el dueva explitgar pli tard detagliadamain en sia scrittira davart la teoria statala ‹Du contrat social› – da natira ennà a moda independenta e libra; en la societad che sa basia sin convenziuns saja el però rentà sco in sclav: «L’uman è naschì liber, ma dapertut sa chatta el en chadainas.»[17] Ils arts e las scienzas na fetschian nagut auter che da cuvernar il vair destin da l’uman modern.[18] L’istorgia da la civilisaziun daventa uschia – sco ch’el fa pli tard er valair en sias ulteriuras scrittiras filosoficas – in’istorgia dal declin («la dépravation»). La societad europeica contemporana ch’aspireschia il luxus vesa el a sa glischnar en la decadenza morala.[19] Il ‹Discours› cuntrascheva bain a moda diametrala al pensar da blers intellectuals, è però tuttina fruntà sin l’interess da blers. Rousseau ha retschet il 1750 l’emprim premi e pervi da la discussiun che ses text ha sveglià, è el vegnì enconuschent en tut l’Europa. Sias entradas èn creschidas ed el ha pudì ir a star cun Thérèse en in’abitaziun communabla. Il pèr ha però er dà l’onn 1751 il terz novnaschì en la chasa per uffants chattads.

La fin dal 1752 è si’opera ‹Le Devin du village› (‹Il divinader dal vitg›) vegnida preschentada cun grond success l’emprim a la curt e silsuenter era a Paris. Cura che Rousseau dueva vegnir preschentà al retg, è el sa retratg da l’onuraziun ed ha uschia eventualmain manchentà da survegnir attribuì ina pensiun annuala. Suenter il success dal ‹Devin› ha il Théâtre Français er recepì sia cumedia ‹Narcisse›, in’ovra giuvenila.

Cumenzament da las difficultads[modifitgar | modifitgar il code]

Frontispizi dal Discours

Enstagl da s’etablir, è Rousseau schizunt sa rendì en ina sort d’opposiziun fundamentala. Anc il 1754 ha el cumenzà a scriver ina segunda scrittira da pretsch (cf. sutvart). Daspera ha el publitgà sia ‹Lettre sur la musique française› e sveglià cun quella la gritta betg mo da l’orchester da l’opera (il qual ha schizunt pendì ina poppa da Rousseau); en ses text ha el numnadamain degradà la musica franzosa a favur dal stil talian. Il 1754 è el viagià a Genevra (suenter avair visità Madame de Warens), è puspè daventà burgais da la Republica genevrina ed è returnà al protestantissem.

L’onn 1755 ha Rousseau publitgà, per motivs da precauziun ad Amsterdam, ses ‹Discours sur l’origine et les fondements de l’inégalité parmi les hommes› (‹Tractat davart l’origin ed ils fundaments da l’inegualitad tranter ils umans›) ch’ha danovamain furmà la resposta sin ina dumonda da pretsch da l’Académie de Dijon: ‹Quelle est l’origine de l’inégalité parmi les hommes, et est-elle autorisée par la loi naturelle?› (‹Tge è l’origin da l’inegualitad tranter ils umans e sa lascha quel giustifitgar nà dal dretg natiral?›). En questa scrittira declera Rousseau, il burgais pitschen che viveva en relaziuns povras, l’inegualitad sociala en in emprim pass or dal fatg istoric da la socialisaziun da l’uman; tras quai tuts che cumpareglian in l’auter, quai che sveglia scuidanza e malvuglientscha. En in segund pass concretisescha Rousseau questa tesa a l’exempel dal svilup da la proprietad privata: L’emprim ch’haja fatg saiv enturn in toc terra ed haja gì l’idea da dir: quai tutga a mai e ch’haja chattà glieud naiva avunda d’al crair, saja stà il fundatur per propi da la societad burgaisa.[20]

En consequenza da quai declera Rousseau l’inegualitad sociala or dal svilup da la spartiziun da la lavur ch’haja pir stgaffì las premissas ch’intgins singuls possian s’appropriar dal gudogn da la lavur dals blers. E quests singuls hajan alura organisà stadis autoritars per pudair proteger lur proprietad. Cun questa scrittira pelvaira revoluziunara è Rousseau daventà in dals fundaturs dal socialissem europeic.

Montmorency[modifitgar | modifitgar il code]

A Montmorency ha Rousseau scrit intginas da sias ovras las pli impurtantas

L’entschatta da l’onn 1756 ha Rousseau refusà il post da bibliotecari che la citad da Genevra al aveva offert. Enstagl è el ì a star a Montmorency en il nord da Paris, e quai sco giast da Madame d’Épinay, in’amia da Diderot ch’aveva sezza interess multifars ed era activa sco scriptura. Cun Diderot e cun il tschertgel dals ‹philosophes› è Rousseau però vegnì en ils fiers: sin l’artitgel critic davart la citad da Genevra che d’Alembert aveva scrit per l’‹Encyclopédie› ha el numnadamain reagì cun la ‹Lettre à d’Alembert sur les spectacles›; en quella ha el – l’anteriur autur da teater – numnadamain attatgà il teater, quest uffant preferì da l’illuminissem, al rinfatschond d’esser inutil e potenzialmain immoral.

Da l’avrigl 1756 al december 1757 ha Rousseau chattà refugi en in’ermitage (eremitadi) en vischinanza dal chastè da Madame Louise d’Épinay, il Château de la Chevrette a Deuil-la-Barre.

Silsuenter, enfin ils 8 da zercladur 1762, ha el chattà dimora tar il marschal da Montmorency-Luxembourg, Charles François de Montmorency (1702–1764). A Montmorency, nua ch’el viveva dapi il 1758 en ina chasetta prendida a fit ed era per part er giast dal Duc de Luxembourg d’auta noblezza, ha el scrit entaifer stgars sis onns las ovras che duevan avair il pli grond success ed il pli grond effect sin ses contemporans.

Sco emprim è quai stà il roman en furma da brevs ‹Julie ou la nouvelle Héloïse› (1756–1758, cumparì il 1761) che descriva l’amur nunpussaivla tranter l’intellectual burgais Saint-Preux e l’aristocrata Julie d’Étanges.[21] Per part è quest’ovra vegnida inspirada da la passiun da Rousseau per Madame d’Houdetot, la quinada da Madame d’Épinay.

Il segund cudesch da quest’epoca è stà il roman da furmaziun ‹Émile ou De l’éducation› (1759–1761, cumparì il 1762). En quel pledescha el persuenter da laschar viver ils uffants lur uffanza e d’als tegnair davent da las influenzas da la societad feudala ch’als corrumpian (concept da l’uschenumnada educaziun negativa e natirala). Enstagl duain ils uffants vegnir entruidads da scuvrir sez las leschas da la natira a basa da cuntegns d’instrucziun elegids. En pli duain els experimentar sezs, cun agid d’in mentur, las structuras, las valurs e las normas da la societad cun sia spartiziun da la lavur; quellas duain silsuenter vegnir reflectadas en in discurs sco ch’el vegn demonstrà a l’exempel dal Credo dal vicari savoiard (socialisaziun critica).

Cuverta dal Contract social

Il terz cudesch ha la finala furmà la scrittira da teoria statala ‹Du contract social ou Principes du droit politique› (‹Davart il contract da la societad u Principis dal dretg politic›, 1760/1761, cumparì il 1762). En quella emprova Rousseau da definir e da fundar ils dretgs dal singul individi envers il stadi, ma er las pretensiuns da quel visavi l’individi. Tranter auter introducescha Rousseau il term da la suveranitad dal pievel sin il qual sa basa oz la legitimitad da las decisiuns dal pievel e da las elecziuns generalas.[22]

‹Julie ou la nouvelle Héloïse› è stà immediat suenter sia cumpariziun l’entschatta 1761 in grond success ed ha manà ad ina veritabla unda da romans en furma da brevs en tut l’Europa (tranter auter ‹Die Leiden des jungen Werther› da Goethe). Percunter èn tant il ‹Contrat social› sco er ‹Émile› vegnids scumandads immediat suenter esser cumparids l’avrigl resp. matg 1762. La Sorbonne ha condemnà quest ultim cudesch l’entschatta zercladur ed il parlament a Paris al ha scumandà paucs dis pli tard ed ha relaschà in cumond d’arrest drizzà cunter l’autur.

Il crap da stgarpitsch ha surtut furmà l’agiunta ‹Profession de foi du vicaire savoyard› (‹Credo dal vicari savoiard›) ch’era inserida en il quart cudesch dad ‹Émile›. En quest text preschenta Rousseau l’emprim ina filosofia da l’enconuschientscha e da la morala, en la quala vegn attribuida a l’agen cor resp. a l’atgna conscienza ina rolla centrala. Alura suonda la skizza d’ina ‹religiun natirala›, colliada cun ina ferma critica envers mintga furma da religiun che sa basia sin revelaziun (pia er cunter il cristianissem). Sper las autoritads franzosas, tranter auter l’archuvestg da Paris Christophe de Beaumont, èn surtut er las autoritads calvinisticas a Genevra stadas indignadas. Ellas han scumandà il cudesch anc il fanadur ed han medemamain relaschà in cumond d’arrestar l’autur. A Genevra e Paris èn exemplars dad ‹Émile› vegnids brischads, a Genevra supplementarmain exemplars dal ‹Contrat social›.[23]

Danovamain vita nomada[modifitgar | modifitgar il code]

Sguard vers l’Insla da S. Peder

Rousseau, ch’era immediat scappà, è vegnì recepì d’in ami, Daniël Roguin, ad Yverdon, è però bainprest vegnì auxilià.[24] Anc en il decurs dal fanadur è el sa drizzà sur il guvernatur Keith da l’exclava prussiana Neuschatel a Friedrich il Grond. Quel al ha dà asil ed in pau pli tard schizunt il dretg da burgais. Rousseau è sa stabilì en la citadina da Môtiers, en la quala el ha er fatg vegnir suenter Thérèse e nua ch’el ha cumenzà a sa vestgir sco Armen (perquai che questa moda da sa vestgir al pareva pli cumadaivla). Anc da la fin dal 1762 datescha in emprim tractat apologetic da Rousseau en furma d’ina brev averta drizzada a l’archuvestg da Paris.

L’entschatta 1763 ha Rousseau terminà a Môtiers ses ‹Dictionnaire de la musique› ch’el aveva probablamain gia cumenzà a Montmorency. Il 1764 ha el alura cumenzà cun studis botanics.

Il 1765 ha Rousseau passentà dals 12 da settember fin ils 25 d’october sin l’Insla da S. Peder en il Lai da Bienna ils pli bels mais da sia vita, sco ch’el s’exprima sez. El è sa retratg en la natira, ha tschertgà sin l’insla la solitariadad, ha cumenzà a registrar las plantas ed ha scrit ina ‹Flora Petrinsularis›. A medem temp al han visità là persunalitads or da tut l’Europa. La finala al ha il cussegl da Berna bandegià.

La fin dal 1765 è el er sa sentì malvis e persequità a Môtiers, betg il davos perquai ch’el aveva cumenzà a sa vestgir sco Armen. El ha perquai acceptà in invit dal filosof englais David Hume ed ha laschà far in passaport da passagi per la Frantscha. Per via ha el pudì constatar ch’el aveva en il fratemp tuttavia er simpatisants. A chaschun d’in segiurn a Strassburg è el vegnì onurà cun ina represchentaziun dal ‹Devin de village› ed a Paris è el stà il giast dal Prince de Conti ed ha retschavì en la chasa da quel diversas visitas.

Rousseau en l’Engalterra (en ses vestgì armen)

L’onn 1766 e l’emprima mesadad dal 1767 ha Rousseau surtut passentà en l’Engalterra; l’emprim tar Hume, cun il qual el ha però gì dispita ed il qual al ha attatgà. Tuttina ha el er chattà en l’Engalterra simpatisants, ils quals han tranter auter persvadì il retg d’al dar ina pensiun. Ils onns 1767 e 1768 ha el vivì en divers lieus da la Frantscha, tranter auter sin il chastè da Conti. Damai ch’il cumond d’arrest dal parlament da Paris era anc adina en vigur, viagiava el sut in pseudonim ed inditgond che Thérèse saja sia sora. Il 1769 e 1770 han els vivì sin in bain puril da muntogna en la Frantscha dal Sidost (Dauphiné) suenter avair maridà là l’avust 1768.

A partir dal 1763 ha Rousseau scrit in’entira retscha da texts autobiografics pli curts e pli lungs, tranter auter il 1765–1770 sias famusas ‹Confessions› ch’èn pir vegnidas publitgadas postum. En quellas descriva el er detagls intims or da sia vita sco er agens sbagls. Surtut cun questa scrittira ha el creà il sutgener da l’autobiografia ‹che scuvra sasez›. Il titel ha el elegì faschond allusiun a las ‹Confessiones› dad Augustinus da Hippo.

La primavaira 1770 ha Rousseau bandunà ses vitg muntagnard en direcziun da Paris. A chaschun d’in segiurn a Lyon è vegnì preschentà là en si’onur ses ‹Devin› sco er ses drama pitschen liric ‹Pygmalion›. A partir dal fanadur ha el puspè vivì cun Thérèse a Paris – a moda retratga e tolerà da las autoritads. Da temp en temp è el vegnì envidà da tegnair prelecziuns e damai che sias ideas sa derasavan adina pli fitg han admiraturs cumenzà a sa rimnar enturn el, tranter auter a partir dal 1771 l’autur Bernardin de Saint-Pierre che dueva pli tard vegnir fitg enconuschent.

Circa dapi il 1762 ha Rousseau patì sut disturbis da la gnerva che derivavan da las numerusas disfamaziuns ed attatgas. Sias temas e sias acziuns da defensiun han per part survegnì tratgs manics.[25]

Ils davos onns[modifitgar | modifitgar il code]

Ils onns 1772–1775 ha Rousseau scrit il dialog autobiografic ‹Rousseau juge de Jean-Jacques›. Il 1774 ha el laschà stampar ses ‹Dictionnaire des termes d’usage en botanique›. Ed il 1776–1778 ha el scrit sia davosa ovra pli gronda, las ‹Rêveries du promeneur solitaire› (‹Siemis dal viandant solitari›) tegnidas en ina prosa lirica. Er quest text è ì novas vias cun prender impressiuns dal temp preschent sco punct da partenza per guardar enavos a moda autobiografica; cun tschiffar impressiuns da la natira vala quest’ovra en pli sco precursura da la romantica.

Île des peupliers cun il monument da fossa da Rousseau

Il matg 1778 è Rousseau suandà in invit dal Marquis René Louis de Girardin sin ses pitschen chastè Ermenonville. Qua è el mort suenter curt temp, probablamain pervi d’in culp. El è vegnì sepulì sin l’Île des peupliers en il parc dal chastè che furma oz il Parc Jean-Jacques-Rousseau. Sia vaiva Thérèse ha anc vivì in onn en la chasa ch’era destinada per els.

L’onn 1794 ha il Comité dal bainstar public giacubin laschà transferir las restanzas terrestras da Rousseau en in til triumfal en il Panthéon a Paris.

Tranter il 1780 ed il 1788 ha Pierre-Alexandre Du Peyrou (1729–1794) edì l’ovra cumpletta da Jean-Jacques Rousseau, e quai ensemen cun il Marquis René Louis de Girardin, sin il bain dal qual Rousseau aveva vivì durant ses ultims onns, e cun il predicatur Paul Moultou (1731–1797).

Musica e teater[modifitgar | modifitgar il code]

Cun tocs scrits e cumponids sezs, ha Rousseau inizià dus dals pli impurtants geners da teater ‹burgais› dal 19avel tschientaner. L’intermezzo ‹Le Devin du village› (1752) – che Rousseau ha sustegnì publicisticamain tras sia ‹Lettre sur la musique française› (1753) – stat al cumenzament da l’opéra comique e cun il melodrama ‹Pygmalion› (1770, musica da Coignet) ha el fundà il melodrama teatral. Cun ses lexicon da musica ‹Dictionnaire de musique‹ (1767) è Rousseau ultra da quai daventà in dals estetichers dal 18avel tschientaner che vegnan citads il pli savens.

En l’uschenumnada Dispita dals Buffonists ha el prendì posiziun la fin november 1753 cun sia ‹Lettre sur la musique française› a favur da la musica taliana, vul dir da lur chapientscha d’armonia. Rousseau ha surtut argumentà cun las qualitads superiuras da la lingua taliana e la meglra unitad da quella cun la melodia.[26] Sia critica sa drizzava surtut cunter l’opera franzosa che vegniva represchentada dal cumponist Jean-Philippe Rameau; gist da las lavurs da Rameau davart l’armonia era Rousseau vegnì influenzà avant fermamain, e quai a moda positiva.

Concepziun dal mund e filosofia da Rousseau[modifitgar | modifitgar il code]

Sco che Rousseau ha preschentà l’emprima giada il 1740 en il ‹Discours sur les Sciences et les Arts›, resguardava el l’istorgia umana – cuntrari a la gronda part dals illuminists – sco process da decadenza che pretendia areguard la politica, la pedagogia e la pratica da viver in pensar ed agir dal tuttafatg nov. Er pensaders contemporans sco Turgot e Condorcet n’han tuttavia betg snegà las varts negativas dal progress; ma entant ch’els resguardavan quai sco fenomens secundars, ha Rousseau reproschà a la perfectibilitad – vul dir a la capacitad da render abel sasez[27] – sco er a la raschun umana d’avair effectuà quasi il cuntrari da lur bunas intenziuns oriundas.[28]

Maletg da l’uman[modifitgar | modifitgar il code]

Thérèse Levasseur, la vaiva da Rousseau, sin in purtret dal 1791

Punct da partenza dal pensar da Rousseau è en general l’aversiun envers la cultura e societad etablida da ses temp. El reproscha als umans che vivan en societads sviluppadas a moda civilisatorica dad esser egoistics, nunvardaivels e vanitus. Il motiv vesa Rousseau en il fatg istoric da la socialisaziun da l’uman; quella giavinia ils individis da sa cumparegliar tranter per e creeschia scuidanza, malvulientscha ed engion. Da quai resultian conflicts d’interess che surmainian ils burgais socialisads en questa moda da zuppentar in visavi l’auter lur vairas intenziuns. L’inegualitad natirala sa rinforzia uschia ad inegualitad politica e sociala.

«Ils umans èn nauschs; l’experientscha trista e cuntinuanta fa ch’in ulteriur mussament da quai n’è betg necessari. Ma da natira ennà è l’uman bun, quai che jau crai d’avair cumprovà. (...) Ins admiria la societad umana tant sco ch’ins veglia; ma perquai n’èsi betg main vair ch’ella surmaina necessariamain ils umans d’odiar in l’auter uschè fitg sco che sa cruschan lur interess e da render in a l’auter servetschs apparents, entant ch’i vegnan en vardad chaschunads in a l’auter tut ils donns pussaivels.»

– ‹Discours sur l’origine et les fondements de l’inégalité parmi les hommes›

Rousseau na crititgescha betg be la societad da ses temp, mabain en general ina socialisaziun ch’alienescha ils umans da lur natira sco tala. Cun questa tenuta sa chatta el en in ferm cuntrast cun il pensar general da ses temp. Sias teorias èn lura era vegnidas refusadas tant da las baselgias cristianas sco er da la gronda part dals pensaders da l’illuminissem. Per las baselgias cristianas era l’idea dal ‹nobel selvadi› faussa; per ellas n’era l’uman betg bun da natira ennà, mabain engrevgià tras il putgà original. Ed ils illuminists da lur vart eran da l’avis che l’abilitad da l’uman d’emprender, da far diever da la raschun e da s’organisar en furma d’ina societad furmian premissas e garants d’ina istorgia dal progress.

Rousseau percunter è da l’avis che l’uman na saja betg in uman sociabel (grec: zóon politikón) sco quai che Aristoteles pretendeva. Sche quai fiss il cas – uschia argumentescha Rousseau – alura stuess la convivenza umana esser segnada d’ina armonia paschaivla; ma en vardad stettia quella sut l’ensaina da gritta, engion, disfamaziun, manzegna e mazzament. Perquai vegn Rousseau a la conclusiun che las disposiziuns natiralas, ch’eran oriundamain bunas, laschian be sa sviluppar a moda commensurada en pitschnas communitads ‹natiralas›. L’abilitad dals umans da sa perfecziunar – che vegnia be anc potenziada tras la cultura – mainia l’uman sin la via dal progress civilisatoric, il qual als alieneschia però da lur unitad oriunda cun in’existenza natirala.

Entaifer il stadi natiral ipotetic saja il sulet regl da l’uman l’amur envers sasez (amour de soi). Quella al cumondia: «Guarda per tes bainstar en tala moda che ti fas il pli pitschen donn als auters.» (Segund discurs). Sper l’amur envers sasez enconuscha l’uman natiral la cumpassiun (pitié), in’empatia envers l’agen gener che Rousseau attribuescha er als animals. Tut las autras abilitads da l’uman – sco la raschun, l’imaginaziun e la conscienza – ruaussan anc. En il stadi natiral fa l’uman endament in animal selvadi che gira be enturn sasez. Sia buntad n’è betg ina virtid en il senn moral, mabain plitost in ‹obedir a la natira›, in viver tenor la natira.

Pervi da circumstanzas exteriuras, per exempel per pudair sa defender cunter catastrofas da la natira, èn ils umans però stads necessitads da sa colliar cun auters exemplars da lur spezia a communitads pli grondas. Da quai resulta la cultura e la societad ed il nausch arriva en il mund. Da gronda muntada è en quest connex l’imaginaziun, cun agid da la quala l’individi sa dasda da ses sien natiral-narcistic e daventa abel da sa metter en la situaziun d’autras creatiras. L’imaginaziun pussibilitescha però er la cumparegliaziun dals individis tranter pèr. Tras quai po l’amur natirala envers sasez (amour de soi) sa volver en l’amur propria (amour propre) ch’è egoistica e cunter la natira: l’uman vesa uss sasez surtut cun ils egls dals auters. Sco cumbattant incarnà per ses status social vul el uss adina esser davant. Ultra da quai resenta el il giavisch ch’ils auters umans al prefereschian envers sasezs. Quai è però strusch pussaivel, damai che er ils auters umans vegnan manads dal medem giavisch. Quai ha per consequenza ch’ils umans zuppentan lur vairas intenziuns. Els sugereschan che lur agens interess sajan ils interess generals. Las funtaunas da tut il mal èn pia l’agen interess e l’amour propre. En il stadi da la societad sa dasda ultra da quai la raschun, la cumpassiun sapientiva sco er la reflexiun morala «nunnatirala».

Il fundament da l’etica tenor Rousseau na furma betg la raschun. Quella po en il meglier cas gidar a differenziar l’avantagius dal dischavantagius. Per che l’uman ageschia er bain, dovri però l’instinct. Rousseau dovra bain il term cristian da la ‹conscienza› e discurra schizunt d’ina «amur innata envers il bun». Ma sco ch’i resulta da sias expectoraziuns en ‹Émile› manegia el qua in’abilitad fundamentala emoziunal-empatica, ina sort instinct moral che preceda a mintga reflexiun. Insatgi ch’agescha cunter ses instinct è ina persuna deprivada e disfortunada. L’amur envers sasez insista quasi d’agir a basa dals instincts, damai ch’ella pretenda da cuntentar noss basegns. L’etica da Rousseau sa distingua pia tras quai ch’ella na stabilescha betg reglas eticas generalas, mabain mussa tge interess ch’il singul individi ha d’agir ‹bain› en il senn dal bainstar public.

In simpel return al stadi natiral excluda Rousseau explicitamain, e quai cumbain che blers critichers, e surtut Voltaire, al han reproschà d’avair cusseglià da far quest pass. En ina brev a Rousseau scriva Voltaire cun tun beffegiant:

«Mes signur, jau hai retschet Voss cudesch drizzà cunter la spezia umana. (...) Nagin n’è sa stentà cun dapli spiert che Vus d’ans transfurmar en animals. La lectura da Voss cudesch sveglia en ins il desideri d’ir enturn sin tuts quatter.»[29]

Ma en vardad sa dumonda Rousseau co ch’i saja pussaivel entaifer societads collectivas dominadas da la concurrenza d’agir a basa d’instincts morals. En quest connex na sa fatschenta el betg be cun l’art d’educar il singul individi, la pedagogia, mabain er cun la constituziun giavischabla d’in stadi che s’orientescha a la natira perfectibla, vul dir ambigua, da l’uman. En omadus cas vul Rousseau mussar co che la transiziun da l’emprima natira a la segunda pudess sa splegar senza dischavantagiusadads evitablas. Il model dal contract social da Rousseau na cuntegna nagin chapitel davart l’educaziun al burgais che tematisass la relaziun tranter l’agir civil per segirar il bainstar individual, la reflexiun areguard la morala sociala e la politica morala che fiss necessaria per constituir il bainstar general. Ma er l’educaziun dad Émile e sia relaziun cun Sophie fan naufragi, uschia che la colliaziun tranter pedagogia e politica è construida a moda paradoxa. Quai sa reflectescha er en la vasta litteratura secundara davart las ovras ed il pensar da Rousseau.

Filosofia politica[modifitgar | modifitgar il code]

La fossa da Rousseau en il Panthéon a Paris (dapi il 1794)

En ses texts areguard la teoria statala sa dumonda Rousseau co ch’in individi, ch’è da natira ennà selvadi e liber, possia mantegnair sia libertad sch’el fa dal stadi natiral il pass en la socialisaziun. Rousseau parta da la supposiziun ch’ils umans vivan en il stadi natiral en pitschnas communitads ch’èn pli u main independentas ina da l’autra. Els disponan da meds suffizients e vivan a moda paschaivla. E surtut n’è l’uman ni sa surdà a la filosofia ed a la scienza ni al regl da posseder bains luxurius. Cuntrari a Hobbes dissegna Rousseau in maletg positiv da l’uman en ses stadi nuncultivà, ‹animalic›. Envers las abilitads genuinas da l’uman, surtut la raschun, ha Rousseau percunter ina tenuta ordvart critica. Ad auters teoretichers da contracts interumans fa el la reproscha da betg avair descrit l’uman primar tenor la natira e d’al avair attribuì surtut atgnadads negativas.

Sco motiv central per la sperdita da libertad ed autonomia considerescha Rousseau l’introducziun da la proprietad privata:

«(...) damai ch’ils umans han ultra da quai cumenzà a drizzar lur egliada vers l’avegnir e che tuts han vis ch’els hajan da sperder intgins bains, na devi nagin che n’avess betg stuì temair per sasez la repressalia per in malfatg ch’el commetteva envers insatgi auter. Quest origin è tant pli natiral damai ch’igl è nunpussaivel da chapir co che l’idea da la proprietad privata ha pudì nascher d’insatge auter che da la lavur manuala; pertge ch’ins na po betg s’imaginar insatge auter che l’uman pudess contribuir per s’appropriar las chaussas ch’el n’ha betg stgaffì sez, auter che sia lavur. Be la lavur che dat al pur il dretg sin il product dal funs ch’el ha cultivà al dat en consequenza il dretg sin il terren, almain fin a la racolta, e quai dad onn tar onn, uschia che quest possess nuninterrut sa transfurma levamain en proprietad... (I sa mussa) che la repartiziun dal terren ha stgaffì ina nova furma da dretg, numnadamain il dretg da proprietad che sa differenziescha dal dretg che resulta da la lescha da la natira.»[30]

L’origin dal svilup da la proprietad vesa Rousseau en il cumenzament da la cultivaziun da plantas e da l’allevament d’animals:

«L’emprim ch’ha fatg saiv enturn in toc terra ed ha gì l’idea da dir: ‹quai tutga a mai› e ch’ha chattà glieud naiva avunda d’al crair, è stà il fundatur per propi da la societad burgaisa. Quants malfatgs, guerras, murdraretschs, quanta miseria ed anguscha avess l’umanitad pudì evitar, sch’insatgi avess tratg ora ils pals ed avess clamà tiers a ses conumans: ‹As pertgirai da crair a l’engianader; vus essas pers sche vus emblidais ch’ils fritgs tutgan bain a tuts, ma la terra a nagin.»[31]

e:

«Da la cultivaziun dal terren è resultada necessariamain sia repartiziun e da la proprietad, suenter che quella è stada renconuschida, las emprimas reglas davart la gistadad. Per dar a mintgin il ses, sto numnadamain mintgin pudair avair insatge.»[32]

Il svilup dal possess, uschia Rousseau, haja spartì l’umanitad en classas. La proprietad sa manifestescha sco raschun per l’entira disgrazia da la societad umana. Areguard la furmaziun d’ina «ambiziun che maglia tut», da «passiuns artisticas» e dal «regl da cuntanscher sia fortuna a donn e cust dad auters» scriva el: «(...) tut questas mendas èn la consequenza dal possess ed ils accumpagnaders inseparabels da l’inegualitad naschinta.»

Entras la proprietad sa furman emprimas structuras statalas. L’uman n’è betg pli autarc, mabain dependent dad auters, saja quai sco signur u sco famegl. Per pudair dar suenter a ses desideris, supprima il possessur ses servients. Quai èn tenor Rousseau las ‹nauschas› relaziuns socialas ch’el crititgescha en ses tractat davart il contract social. Il fundament da la societad ch’el ha en mira è in contract che pussibilitescha a mintgin da sa sentir puspè tuttina liber sco en il stadi natiral. En quest connex fa Rousseau la differenza tranter ‹independenza natirala› e ‹libertad civila›. Cuntrari a Montesquieu vuleva el integrar il pievel en tut ils secturs da la politica enstagl d’al laschar cooperar be en ina pussanza (la legislativa).

Tenor l’opiniun da Rousseau sa suttametta mintga burgais da libra veglia ad in contract social per pudair garantir uschia ina convivenza a basa d’in urden legitim. Il fundament da quel è la voluntad generala, la quala ha in statuts absolut ed è drizzada sin il bainstar da l’entir pievel. Mintga singul burgais fa uschia part d’in stadi elevà a moda quasi religiusa e confessiunalmain neutral, il qual exequescha la voluntad generala ed è a medem temp en possess da la pussanza cumpletta da disponer sur da quel. La noziun dal citoyen è er s’etablida ordaifer il franzos per la designaziun specifica dal term ‹burgais› tenor l’idea da Rousseau.

Il stadi è legitimà da relaschar leschas ch’expriman da tut temp la voluntad inviolabla dal pievel entir. Per quest intent instituescha Rousseau il legislatur. Sch’ins legia be l’ovra da Rousseau ch’ha in tema genuinamain politic, sche sa tracti tar quest legislatur d’in term pauc conturà. Igl è perquai necessari d’er resguardar ‹Émile› che po vegnir legì sco ‹instrucziun da furmaziun› dal legislatur perfetg. Sin quest fundament sa lascha explitgar la derivanza dal legislatur che resta uschiglio in element diffus.

La teoria da la voluntad generala furma in’emprova originala ed effizienta da retrair al domini feudalistic da quel temp sia legitimaziun. Ella dueva influenzar blers auters teoretichers da la politica e filosofs dal 18avel e 19avel tschientaner. Uschia ha per exempel er Kant accentuà – malgrà las cuntradicziuns apparentas – l’unitad dal pensar da Rousseau:

«En sia scrittira davart l’influenza da las scienzas ed en quella areguard l’inegualitad dals umans mussa el a moda dal tuttafatg correcta il conflict inevitabel tranter la cultura e la natira da la schlattaina umana sco spezia da corp ed olma (...); en ses Émile, en ses contract social ed en autras scrittiras emprova el però da snuar il grond nuf, numnadamain da mussar co che la cultura stoppia progredir per vegnir da sviluppar a moda commensurada las disposiziuns moralas da l’uman – las qualas furman sia destinaziun – senza che quellas vegnian en conflict cun sias disposiziuns natiralas. (...) sinaquai che art perfecziunà daventia puspè natira: uschia sa laschass circumscriver la finamira finala da la destinaziun morala da la schlattaina umana.»[33]

– Immanuel Kant: ‹Mutmasslicher Anfang der Menschengeschichte› (1786)

Sper Voltaire vala Rousseau ultra da quai sco in dals pli impurtants avrapista da la Revoluziun franzosa. Er l’exponent il pli activ dal domini da terrur giacubin Robespierre era in grond admiratur da las ideas da Rousseau.

Igl è però dubitabel che Rousseau saja vairamain «la culpa da tut», sco quai che Victor Hugo aveva laschà dir ina da sias figuras litteraras. Uschia aveva per exempel Rousseau sez declerà sco illusoric da vulair realisar il siemi d’ina republica, en la quala il sforz statal servia a proteger la libertad individuala. Si’idea d’ina societad libra parta da la premissa che tut ils burgais giavischan l’uniun ad ina cuminanza republicana ed èn pronts da suttametter lur interess privats als basegns dal bainstar public, la voluntad generala. In tal maletg optimistic dal burgais, dal citoyen, resguarda el però en vista a las relaziuns contemporanas sco illusoric.[34]

Il contract social tenor Rousseau dueva er influenzar a lunga vista las dumondas e discussiuns entaifer la politologia, il dretg constituziunal e la sociologia.

Pedagogia[modifitgar | modifitgar il code]

Île Rousseau a Genevra

L’ovra principala da Rousseau areguard dumondas da la pedagogia, ‹Émile ou De l’éducation› (1762) descriva l’educaziun fictiva d’in giuvenil. Quella cumenza cun l’uffanza e finescha cura che Émile marida en la vegliadetgna da 25 onns. Durant ses giuvens onns vegn il discipel protegì per gronda part d’influenzas culturalas che pudessan esser potenzialmain negativas. Rousseau introducescha en quest connex il term da l’educaziun natirala u negativa. En medema moda sco che la vita da las plantas sa sviluppa da sasez sut cundiziuns correspundentas, duai er la natira originara da l’uffant avair la schanza da sa sviluppar da sasez. In’influenza exteriura sin il svilup da l’uffant saja damai d’evitar fin che l’abilitad da giuditgar è sa sviluppada a fin. Ina gronda part da la furmaziun ha perquai er lieu en la natira, nua che sa porschan pussaivladads d’emprender senza fin.

La finamira principala durant la giuventetgna dad Émile – la quala Rousseau numna per mancanza d’in term adattà ‹segunda uffanza› – è la furmaziun dal giudizi moral. Rousseau accentuescha bain adina puspè l’impurtanza da l’atgna activitad dal discipel, il qual duaja s’appropriar tut il nizzaivel tras emprova ed errur; ma l’art d’educar per propi giascha en quai d’influenzar Émile cun al manar a moda betg directiva en tala moda che sia voluntad sa cuvra a la fin cun quella da l’educatur. Questa paradoxia è caracteristica per la pedagogia da Rousseau.[35] La lavur pedagogia ha quasi lieu ‹davos il dies› dal discipel. Ella sa concentrescha sin inscenar situaziuns d’emprender ed accumpagnar ils pass correspundents cun animar e tschentar dumondas sco er cun laschar empruvar ed experimentar l’uffant pazientamain. Rousseau scriva latiers: «Persequitai cun voss discipel la via cuntraria. Al laschai adina crair ch’el saja il maister, ma al sajas en vardad vus sezs. I na dat nagina sutmissiun pli perfetga che quella, a la quala ins conceda l’apparientscha da la libertad. Uschia superesch’ins schizunt sia voluntad.» Paucas paginas pli baud metta Rousseau en scrit sia regla fundamentala pedagogica: «Duai jau ristgar da preschentar qua la pli gronda, pli impurtanta e pli nizzaivla regla da tutta educaziun? Ella sa numna: perder temp e betg gudagnar.» Immediat declera el al lectur surstà la funcziun da questa cuntradicziun apparenta: «L’uman ordinari ma duaja perdunar mias sentenzas paradoxas – ins las dovra sch’ins reflectescha. E tuttina tge ch’ins vul ma reproschar – jau sun pli gugent l’um dals paradox che quel dals pregiudizis.»[36] L’uman ch’è vegnì educà tenor ils princips d’in liber svilup da sasez e ch’è a medem temp in burgais socialisà furma per Rousseau la basa per il legislatur ch’el alleghescha en il contract social.

Menziun speziala merita l’emprova da Rousseau da fundar l’agir pedagogic nà da la lingua. Uschia ha el preparà la via ad ideas ch’emprovan da chapir tut il pensar, enconuscher, furmar ed agir da l’uman sco differents modus da la lingua (Johann Georg Hamann, Johann Gottfried Herder, Wilhelm von Humboldt).

Las teorias da Rousseau han influenzà Immanuel Kant e blers pedagogs da num sco per exempel Johann Heinrich Pestalozzi, Joachim Heinrich Campe, Adolph Diesterweg, Maria Montessori, Ellen Key, Hartmut von Hentig e Dietrich Benner.

Ovras[modifitgar | modifitgar il code]

René Louis Girardin (1735–1808), coeditur da l’ovra cumpletta da Rousseau
  • Dissertation sur la musique moderne, Paris 1743.
  • Discours sur les sciences et les arts, Paris 1750.
  • Narcisse ou l’Amant de lui-même (comedia), 1752.
  • Le Devin du village (opera), 1752.
  • Discours sur l’origine et les fondements de l’inégalité parmi les hommes, Amsterdam 1755.
  • Économie politique. En: Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers, V. tom, Diderot, d’Alembert, 337–349, nov. 1755.
  • Principes du droit de la guerre. Ècrits sur la paix perpétuelle, 1758. (Publicaziun postuma).
  • Julie ou la Nouvelle Héloïse, Amsterdam 1761.
  • Du contrat social ou principes du droit politique, Amsterdam 1762.
  • Émile ou De l’éducation, Amsterdam 1762.
  • Dictionnaire de Musique, Paris 1768.
  • Les Confessions, Genevra 1782. (1. tom, cudeschs I–VI) e 1789 (2. tom, cudeschs VII–XII). (Postum; scrit 1765–1770).
  • Les rêveries du promeneur solitaire. (Postum; nunfinì, scrit tranter 1776 e 1778).

Annotaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

  1. 1.0 1.1 Hans Brockard: Rousseaus Leben. En: Idem (ed.): Jean-Jacques Rousseau: Gesellschaftsvertrag, Reclams Universal-Bibliothek, ediziun cumplettada 2003, 2008, p. 177–202 (p. 177).
  2. Leo Damrosch: Jean-Jacques Rousseau – Restless Genius. 2005, p. 7.
  3. 3.0 3.1 Hans Brockard: Rousseaus Leben. En: Idem (ed.): Jean-Jacques Rousseau: Gesellschaftsvertrag, Reclams Universal-Bibliothek, ediziun cumplettada 2003, 2008, p. 177–202 (p. 178).
  4. 4.0 4.1 Hans Brockard: Rousseaus Leben. En: Idem (ed.): Jean-Jacques Rousseau: Gesellschaftsvertrag, Reclams Universal-Bibliothek, ediziun cumplettada 2003, 2008, p. 177–202 (p. 179).
  5. 5.0 5.1 Hans Brockard: Rousseaus Leben. En: Idem (ed.): Jean-Jacques Rousseau: Gesellschaftsvertrag, Reclams Universal-Bibliothek, ediziun cumplettada 2003, 2008, p. 177–202 (p. 180).
  6. 6.0 6.1 Hans Brockard: Rousseaus Leben. En: Idem (ed.): Jean-Jacques Rousseau: Gesellschaftsvertrag, Reclams Universal-Bibliothek, ediziun cumplettada 2003, 2008, p. 177–202 (p. 181).
  7. Christiane Landgrebe: «Ich bin nicht käuflich». Das Leben des Jean-Jacques Rousseau. Beltz, Weinheim, Basilea 2004, ISBN 3-407-85784-5, p. 53.
  8. Tenor Rousseau: Confessions.
  9. Tenor Rousseau: Confessions.
  10. Hans Brockard: Rousseaus Leben. En: Idem (ed.): Jean-Jacques Rousseau: Gesellschaftsvertrag, Reclams Universal-Bibliothek, ediziun cumplettada 2003, 2008, p. 177–202 (p. 181s.).
  11. Hans Brockard: Rousseaus Leben. En: Idem (ed.): Jean-Jacques Rousseau: Gesellschaftsvertrag, Reclams Universal-Bibliothek, ediziun cumplettada 2003, 2008, p. 177–202 (p. 182).
  12. 12.0 12.1 Hans Brockard: Rousseaus Leben. En: Idem (ed.): Jean-Jacques Rousseau: Gesellschaftsvertrag, Reclams Universal-Bibliothek, ediziun cumplettada 2003, 2008, p. 177–202 (p. 183).
  13. Tenor Rousseau: Confessions.
  14. NOTA BENE. De la musique avec Rousseau. Si on chantait, online
  15. Geo: Rousseau, Entdecker der Kindheit dal december 2008.
  16. Cf. Rousseau: Confessions.
  17. Rousseau: Du contrat social.
  18. Tenor Rousseau: Discours sur les sciences et les arts.
  19. Tenor Rousseau: Discours sur les sciences et les arts.
  20. Rousseau: Discours sur l’origine et les fondements de l’inégalité parmi les hommes.
  21. Cf. Andreas Dorschel, Der Getäuschte im Garten. ‹La Nouvelle Héloise›: Rousseaus Aporetik der Liebe. En: Zeitschrift für Ideengeschichte 6 (2012), carnet 2, p. 39–47.
  22. Andreas Dorschel, Der allgemeine Wille. Zu Rousseaus ‹Contrat social› (1762). En: Zeitschrift für Didaktik der Philosophie und Ethik XXXII (2010), carnet 1, p. 31–33.
  23. Henning Ritter (ed.), en J.-J. R., Schriften 1, Hanser, Minca 1987, ISBN 3-446-12503-5.
  24. Christiane Landgrebe: Zurück zur Natur?: Das wilde Leben des Jean-Jacques Rousseau. Beltz, 2012, ISBN 978-3-407-22928-1, p. 352.
  25. Quest tratg era gia sa mussà pli baud en sias relaziuns socialas, cf. Philipp Blom: Böse Philosophen: Ein Salon in Paris und das vergessene Erbe der Aufklärung. Hanser, Minca 2011, ISBN 978-3-446-23648-6, p. 278ss.
  26. Cf. Spiegel 40/1966, Rousseau. Beständiges Gekläffe. Komponisten.
  27. Benner und Brüggen 1996.
  28. Johannes Rohbeck: Aktualität der Aufklärung. En: Sonja Asal / Johannes Rohbeck (ed.): Aufklärung und Aufklärungskritik in Frankreich. Selbstdeutungen des 18. Jahrhunderts im Spiegel der Zeitgenossen. Berlin 2003, p. 30s.
  29. Weit, weit... Arkadien: Über die Sehnsucht nach dem anderen Leben (2000), p. 26 tar books.google.at.
  30. Rousseau: Discours sur l’économie politique.
  31. Rousseau: Discours sur l’économie politique.
  32. Rousseau: Discours.
  33. Immanuel Kant: Werke in zehn Bänden. Ed. da Wilhelm Weischedel, tom 9. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1971, p. 93–95.
  34. Karlfriedrich Herb, Bernhard H.F. Taureck: Rousseau-Brevier. Schlüsseltexte und Erläuterungen. Wilhelm Fink-Verlag, Minca 2012, p. 87–90.
  35. Otto Hansmann: Logik der Paradoxie. Jean-Jacques rousseaus Paradoxien im Spannungsfeld von Philosophie, Pädagogik und Politik. Verlag Königshausen & Neumann, Würzburg 2013.
  36. Citats tenor Rousseau: Émile.

Litteratura[modifitgar | modifitgar il code]

Introducziuns
  • Rosemarie Ahrbeck: Jean-Jacques Rousseau. Urania-Verlag, Leipzig/Jena/Berlin 1978.
  • Christiane Bender: Freiheit, Verantwortung, direkte Demokratie: Zur Relevanz von Rousseau heute. En: Aus Politik und Zeitgeschichte. 62. ann., 46-47/2012, p. 49–54.
  • Béatrice Durand: Rousseau. Philipp Reclam jun., Stuttgart 2007, ISBN 978-3-15-020315-6.
  • Georg Holmsten: Jean-Jacques Rousseau. Mit Selbstzeugnissen und Bilddokumenten. Rowohlt Taschenbuch Verlag, Reinbek 1972, ISBN 3-499-50191-0.
  • Günther Mensching: Jean-Jacques Rousseau zur Einführung. Junius Verlag, Hamburg 2000, ISBN 3-88506-384-0.
  • Ursula Reitemeyer / Tim Zumhof (ed.): Rousseau zur Einführung. Lit-Verlag, Münster, 2014.
  • Michael Soëtard: Jean-Jacques Rousseau. Leben und Werk. Verlag C. H. Beck, Minca 2012, ISBN 978-3-406-63197-9.
  • Bernhard H. F. Taureck: Jean-Jacques Rousseau. Mit Selbstzeugnissen und Bilddokumenten. Rowohlt Taschenbuch Verlag, Reinbek 2009, ISBN 978-3-499-50699-4.
Per approfundar
  • Bronislaw Baczko: Rousseau. Einsamkeit und Gemeinschaft. Europa Verlag, Vienna 1970.
  • Dietrich Benner / Friedhelm Brüggen (1996): Das Konzept der Perfectibilité bei Jean-Jacques Rousseau. Ein Versuch, Rousseaus Programm theoretischer und praktischer Urteilsbildung problemgeschichtlich und systematisch zu lesen. En: Otto Hansmann: Seminar: Der pädagogische Rousseau. Band II: Kommentare, Interpretationen, Wirkungsgeschichte. Deutscher Studien Verlag, Weinheim, p. 12–48.
  • Rainer Bolle: Jean-Jacques Rousseau. Das Prinzip der Vervollkommnung des Menschen durch Eduktion und die Frage nach dem Zusammenhang von Freiheit, Glück und Identität. Waxmann Verlag, Münster e.a., 3. ed. surlav. 2012.
  • Ernst Cassirer: Die Einheit des Werkes von Jean-Jacques Rousseau. Dinter, Cologna 1998, ISBN 3-924794-39-1.
  • Ernst Cassirer, Jean Starobinski, Robert Darnton: Drei Vorschläge, Rousseau zu lesen. Fischer, Frankfurt 1989, ISBN 3-596-26569-X.
  • Jean Guéhenno: Jean-Jacques. Biografia en trais toms, Paris 1948–1952.
  • Otto Hansmann: Jean-Jacques Rousseau (1712–1778). Retscha Basiswissen Pädagogik. Historische Pädagogik, tom 1, ed. da C. Lost / C. Ritzi. Schneider Verlag Hohengehren GmbH, Baltmannsweiler, 2002.
  • Otto Hansmann: Vom Menschen. Über Erziehung. Zum Bürger. Vorlesungen zu Rousseaus Anthropologie, Pädagogik und Staatsphilosophie. Verlag Königshausen & Neumann, Würzburg, 2012.
  • Otto Hansmann: Logik der Paradoxie. Jean-Jacques Rousseaus Paradoxien im Spannungsfeld von Philosophie, Pädagogik und Politik. Verlag Königshausen & Neumann, Würzburg 2013.
  • Wolfgang Kersting: Jean-Jacques Rousseaus Gesellschaftsvertrag. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt, 2002.
  • Volker Kraft: Rousseaus Emile. Lehr- und Studienbuch. Klinkhardt Verlag, Bad Heilbrunn, 1993.
  • Volker Ladenthin: Sprachkritische Pädagogik. Beispiele in systematischer Absicht. Tom 1: Rousseau – mit Ausblick auf Thomasius, Sailer und Humboldt. Weinheim 1996.
  • Jean Lechat: Discours sur les sciences et les arts. Discours sur l’origine et les fondements de l’inégalité parmi les hommes. Rousseau. Nathan, Paris 1994, ISBN 2-09-180758-3.
  • Heinrich Meier: Über das Glück des philosophischen Lebens. Reflexionen zu Rousseaus Rêveries in zwei Bänden. Verlag C. H. Beck, Minca 2011, ISBN 978-3-406-62287-8.
  • André Niedostadek (ed.): Jean-Jacques Rousseau – Notizen zu einem Querkopf. Verlag Dr. Kovac, Hamburg 2013, ISBN 978-3-8300-7293-5.
  • Juliane Rebentisch: Zur Dialektik demokratischer Existenz. 3. tom: Demokratie und Ästhetisierung, 5avel chapitel: Das Spektakel der Demokratie: Rousseau. Suhrkamp, Berlin 2012.
  • Christian Ritzi (ed.): Jean-Jacques Rousseaus ‹Émile›. Erziehungsroman, philosophische Abhandlung, historische Quelle. Verlag Julius Klinkhardt, Bad Heilbrunn, 2014, ISBN 978-3-7815-1982-4.
  • Klaus Semsch: Rousseaus subjektive Distanznahme von der Rhetorik. En: Abstand von der Rhetorik. Strukturen und Funktionen ästhetischer Distanznahme von der ‹ars rhetorica› bei den französischen Enzyklopädisten. Felix Meiner, Hamburg 1999, ISBN 3-7873-1396-6, p. 131–186.
  • Claude Lévi-Strauss: Strukturale Anthropologie II. Segund chapitel: Jean-Jaques Rousseau. Begründer der Wissenschaften vom Menschen. (Titel da l’ediziun originala: Anthropologie Structurale deux, 1973).
  • Ghislain Waterlot: Rousseau. Religion et politique. PUF, Paris 2004.

Colliaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

Commons Commons: Jean-Jacques Rousseau – Collecziun da maletgs, videos e datotecas d'audio
Survistas ed artitgels enciclopedics
Areguard singuls aspects
Texts e museums online