Utilisader:D.Camenisch/Cudeschs/L'um ch'ha pers sia sumbriva/Paraula d'art

La paraula d'art furma ensemen cun la paraula populara il gener litterar da las paraulas. Tar quellas sa tracti da texts da prosa che raquintan d'eveniments miraculus.

Paraula populara e paraula d'art

Las paraulas èn in impurtant e fitg vegl gener da texts entaifer la tradiziun orala, il qual cumpara en tut ils tschertgels culturals. Il pendant tar las paraulas popularas, ch'èn vegnidas tradidas a bucca ed a moda anonima, furman las paraulas d'art; quellas èn in product dal temp modern (surtut a partir dal 19avel tschientaner) e sa laschan mintgamai attribuir ad in autur ch'è enconuschent. En l'Europa Centrala (ed en l'entir mund occidental) è il gener da las paraulas collià surtut cun la collecziun da paraulas tudestgas dals frars Grimm.

Cuntrari a la ditga ed a la legenda sa tracti tar las paraulas da raquints inventads libramain; lur acziun na sa lascha fixar ni localmain ni temporalmain. I dat però ina midada fluctuanta tranter la paraula e la ditga mitologica, dus geners ch'èn parentads stretgamain in cun l'auter.

Ina da las caracteristicas da las paraulas è la preschientscha d'elements fantastics en furma d'animals che discurran ed ageschan sco umans, da striegn cun agid da strias e striuns, da gigants e nanins, spierts ed animals fabulus (unicorns, drags e.a.). Suenter che las paraulas popularas èn vegnidas fixadas en scrit, ha inizià ina diversificaziun mediala (maletgs, illustraziuns, translaziuns, repetiziuns, parodias, dramatisaziuns, films, gieus auditivs e.a.) ch'ha remplazzà successivamain la tradiziun orala. Il ‹salvament› da las paraulas tras collecziuns sco quella dals frars Grimm è d'ina vart da beneventar; da l'autra vart han quellas mess ina fin andetga a la monomedialitad orala che furmava oriundamain in segn caracteristic da quest gener.

Introducziun en la paraula d'art

Tar paraulas d'art sa tracti da creaziuns sapientivas da vart da poets e scripturs; ellas vegnan perquai er numnadas en autras linguas ‹paraulas scrittas› u ‹paraulas d'autur›. Per part sa refereschan questas paraulas a motivs da la tradiziun da las paraulas popularas; il pli savens vegnan però inventadas novas istorgias fantasticas. Cun las paraulas popularas restan quellas tuttina colliadas tras lur aspects miraculus ed irreals. Lur cuntegn vegn surtut determinà da la concepziun dal mund e da las ideas d'ina persuna individuala; daspera èn paraulas d'art er suttamessas a las tendenzas generalas dal temp e dals moviments litterars correspundents. En il decurs da la romantica ha la paraula d'art cuntanschì in'emprima culminaziun ed ha er survegnì impuls che duevan esser decisivs per ses ulteriur svilup. En la romantica tempriva empruvavan ils auturs da sviluppar creaziuns artisticas genuinas che surmuntavan ils cunfins da las paraulas tradiziunalas. Tras quai na sa laschan lur cuntegn e lur muntada betg eruir be uschia. Quai è sa midà tar ils auturs da la romantica tardiva ch'han puspè preferì il tun da paraula pli simpel e popular.

L'autur da paraulas d'art ch'è vegnì recepì il pli ferm en il 19avel tschientaner è stà Wilhelm Hauff (1802–1827). Ses cudeschs da paraulas ‹Die Karawane›, ‹Der Scheich von Alexandria› e ‹Das Wirtshaus im Spessart› èn cumparids durant trais onns successivs. Ils emprims dus giogan en l'orient, il terz en il nord pli criv. Tut las paraulas da Hauff èn segnadas da l'aspect d'aventura che sa lascha declerar tras la fascinaziun da l'autur sez per la scuverta dal nov e nunenconuschent.

In dals auturs da paraulas d'art ils pli populars è il Danais Hans Christian Andersen (1805–1875) ch'è vegnì influenzà dals frars Grimm e da las paraulas d'art tudestgas. Sias emprimas ovras èn anc tegnidas en in tun popular, ma bainprest ha el sviluppà in stil tut agen. Cuntrari a las paraulas popularas che giogan en in lieu betg determinà, descriva el detagliadamain il lieu d'acziun da sias istorgias e sa stenta da restar en sia moda da raquintar datiers al mund dals uffants. Ses raquints èn segnads d'ina lingua simpla e natirala ed èn tegnids en in tun da raquintar insistent. Andersen vuleva laschar entrar en la realitad da la vita da mintgadi elements miraculus, ma senza crear ina discrepanza tranter quests dus munds, sco quai ch'igl era savens il cas tar ils romantichers. Tant en il Danemarc sco er en Germania èn ils raquints dad Andersen surtut vegnids recepids sco paraulas per uffants. Tenor l'autur sa drizza si'ovra percunter a tut las vegliadetgnas.

Las paraulas dad Oscar Wilde (1854–1900) èn segnadas da critica sociala. Confurm a l'idea da la romantica sviluppescha el maletgs ideals, metta quels però en cuntrast cun realitads crudaivlas; ubain ch'el crititgescha or da la perspectiva da la persuna che vegn nizzegiada ora l'egoissem e la superfizialitad dals regents.

Edith Nesbit (1858–1924) maina ses lecturs en in mund miraculus ed a la fin puspè enavos en la realitad. Cun sia davosa ovra ‹Wet Magic› ha l'autura er persequità intents da la pedagogia da pasch. En il medem stil è tegnida l'ovra ‹Peterchens Mondfahrt› (rumantsch: ‹Pederin sgola sin la glina›) da Gerdt von Bassewitz (1878–1923). Quella maina ils lecturs da la chombra d'uffants en in mund celestial cun caracter da fantasy. Impressiunantas èn surtut la balladas da bainvegni dals spierts da la natira allegorics en il chastè da la diala da la notg.

Per ses roman en furma da paraula ‹Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige› ha Selma Lagerlöf (1858–1940) retschet il Premi da Nobel per litteratura (1909). In cuntegn cumparegliabel han las aventuras da Pinocchio da Carlo Collodi (1826–1890): en omaduas istorgias da cuntinuaziun vegn in uffant maltratg educà tras experientschas dolurusas.

Sper las numerusas paraulas pli novas che s'orienteschan a las paraulas orientalas, paraulas da Grimm u paraulas d'art dal 19avel tschientaner sa laschan er las istorgias da fantasy actualas attribuir en in tschert senn a las paraulas d'art. Er qua ed en retschas da films sco ‹Star Wars› cumparan caracteristicas ch'èn tipicas per las paraulas, sco per exempel indicaziuns dal temp e dal lieu vaira diffusas u il happy end.

Caracteristicas

Cuntrari a las paraulas popularas sa tracti tar paraulas d'art da la creaziun d'in scriptur concret. Savens surpiglian las paraulas d'art stil, temas ed elements da las paraulas popularas; ellas n'èn però ni caracterisadas d'ina furma da raquintar unidimensiunala ni d'abstracziuns stereotipas dal temp, dal lieu e da las persunas ch'ageschan. Medemamain vegnan psicologisadas las figuras e lur problems; i vegn pia rut cun il schema en alv e nair ed er betg preschentà explicitamain ina morala. Paraulas d'art han savens ina structura enchastrada (paraula en la paraula); ellas sa differenzieschan er en quest reguard fermamain da las paraulas popularas cun lur structura simpla e lineara.

Paraulas d'art èn pia per ordinari pli vastas e concepidas litterarmain a moda pli pretensiusa, ellas lavuran savens cun metafras e porschan descripziuns detagliadas tant da las persunas sco er dals eveniments. Cuntrari a las paraulas popularas na fineschan ellas er betg necessariamain a moda ventiraivla (cf. p.ex. ‹La pitschna sirena› dad Andersen). Sco ulteriura caracteristica sa drizzan paraulas d'art vaira ferm ad in public creschì, quai che sa mussa savens en il nivel linguistic elevà. En l'introducziun dal roman cun caracter da paraula ‹Il Pitschen Prinzi› dad Antoine De Saint-Exupéry vegn per exempel accentuà explicitamain ch'il cudesch sa drizzia tant ad uffants sco er a creschids.

Istorgia

Paraulas d'art èn derasadas dapi l'antica (p.ex. Apuleius: ‹Amor e Psica›, segund tschientaner s.C.). Las emprimas paraulas d'art dal temp modern èn da chattar en la collecziun ‹Le piacevoli notti› da l'autur talian Straparola. Las paraulas da dialas dal rococo franzos èn er vegnidas recepidas en il territori da lingua tudestga dal temp da la classica da Weimar, surtut tras Christoph Martin Wieland en la collecziun ‹Dschinnistan›. La paraula ‹Lulu oder die Zauberflöte› ha inspirà Emanuel Schikaneder al libretto da l'opera ‹Die Zauberflöte› da Wolfgang Amadeus Mozart. Johann Wolfgang Goethe ha scrit trais paraulas d'art: ‹Das Märchen› (en ‹Unterhaltungen deutscher Ausgewanderten›), ‹Der neue Paris› (en ‹Dichtung und Wahrheit›) e ‹Die neue Melusine› (en ‹Wilhelm Meisters Wanderjahre›).

Impurtants auturs da la paraula d'art a partir dal 19avel tschientaner èn gia vegnids menziunads en la part introductiva. I suonda qua ina survista dals svilups dals dus davos tschientaners en furma concisa: Paraulas d'art han scrit blers auturs da la romantica, en Germania tranter auter Ludwig Tieck (‹Der blonde Eckbert›, 1797), Novalis (las paraulas en il raquint ‹Die Lehrlinge zu Sais› da 1798–1799 ed en il fragment dal roman ‹Heinrich von Ofterdingen› dal 1800), Friedrich de la Motte Fouqué (‹Undine›, 1811), E.T.A. Hoffmann ch'ha tematisà l'opposiziun tranter la realitad poetica da las paraulas e la realitad da la vita da mintgadi prosaica (‹Der goldne Topf›, 1814), Adelbert von Chamisso (‹Peter Schlemihls wundersame Geschichte›, 1813; rumantsch: ‹L'um ch'ha pers sia sumbriva. L'istorgia mirvegliusa da Peter Schlemihl›) e Clemens Brentano (‹Gockel, Hinkel und Gackeleia›, 1838). Sumegliantamain stgaffeschan las paraulas plain fantasia dal romanticher franzos Charles Nodier in mund che cuntrastescha il bizar ed il mirveglius.

Er la litteratura da l'epoca da la restauraziun (1815–48) è ritga da paraulas d'art. Bleras dad ellas han cuntanschì la popularitad da paraulas popularas. En la Germania dal temp dal Biedermeier vala quai surtut per las paraulas da Wilhelm Hauff ‹Die Geschichte von Kalif Storch›, ‹Der Zwerg Nase›, ‹Die Geschichte von dem kleinen Muck› e per la ‹Historie von der schönen Lau› dad Eduard Mörike. En il Danemarc ha Hans Christian Andersen scrit in grond dumber da paraulas d'art ch'appartegnan ozendi a la litteratura mundiala (t.a. ‹Ils novs vestgids da l'imperatur›, ‹La pitschna sirena›, ‹L'andina trida› u ‹La regina da la naiv›).

Er poets che vegnan attribuids al realissem han scrit paraulas d'art, en il territori tudestg per exempel Theodor Storm (‹Die Regentrude›) e Gottfried Keller (‹Spiegel, das Kätzchen›). Vers la fin dal 19avel tschientaner, durant l'epoca da la neoromantica, ha Oscar Wilde stgaffì en l'Engalterra sias ovras poeticas en furma da paraula (t.a. ‹Il prinzi ventiraivel ed autras paraulas› ed ‹A House of Pomegranates›).

Il gener da la paraula d'art è er sa mantegnì durant l'entir 20avel tschientaner e fin il di dad oz. Manfred Kyber è vegnì enconuschent tras sias paraulas d'animals; remartgablas èn er las paraulas grotescas e fantasticas da Richard Hughes. Medemamain ha Hermann Hesse scrit intginas paraulas satiricas ed J.R.R. Tolkien paraulas d'art plain umor.

Cun volver apparentamain il dies a la realitad exteriura èsi pussaivel da transportar en la paraula d'art cuntegns ch'intendan ina critica sociala. Quai è per exempel il cas en las paraulas da Goethe dal 1795 che crititgeschan a moda simbolica las relaziuns socialas en Frantscha dal temp suenter la Revoluziun. In auter exempel furman las paraulas da Gerhart Hauptmann (1941) che cuntegnan ina critica zuppada envers l'igiena da razza naziunalsocialistica e l'uschenumnada eutanasia.

La paraula d'art po er crescher a furmas pli vastas sco il roman da paraula, il drama da paraula u l'opera da paraula. Questas furmas pli lungas èn surtut sa sviluppadas dapi la popularisaziun da la litteratura da fantasy ad in gener derasà vastamain. Sper divers exempels gia menziunads fan er part da questas furmas da transiziun ed adaptaziun ils suandants classichers da la litteratura: William Shakespeare: ‹The Winter's Tale› (1623), Jonathan Swift: ‹Ils viadis da Gulliver› (1726), Charles Dickens: ‹A Christmas Carol› (1843), Lewis Carroll: ‹Alice's Adventures in Wonderland› (1865), Michael Ende: ‹Die unendliche Geschichte› (1979).

Litteratura

Friedmar Apel: Die Zaubergärten der Phantasie. Zur Theorie und Geschichte des Kunstmärchens. Carl Winter, Heidelberg 1987, ISBN 3-533-02748-1 (Reihe Siegen 13).
Volker Klotz: Das europäische Kunstmärchen. Fünfundzwanzig Kapitel seiner Geschichte von der Renaissance bis zur Moderne. Deutscher Taschenbuchverlag, Minca 1987, ISBN 3-423-04467-5 (dtv 4467).
Mathias Mayer, Jens Tismar: Kunstmärchen. 4. ed., Metzler, Stuttgart e.a. 2003, ISBN 3-476-14155-1, (Sammlung Metzler. Gattungen 155).
Wührl, Paul-Wolfgang: Das deutsche Kunstmärchen. 3. ed., Schneider Verlag, Hohengehren 2012, ISBN 978-3-834-01061-2.

Adattaziun per la funcziun da cudeschs da Vichipedia
Quest text furma la versiun scursanida d'in artitgel or da la Vichipedia rumantscha. Per consultar l'artitgel cumplessiv (incl. annotaziuns, litteratura e glista dals auturs) p.pl. visitar la suandanta pagina:
» Paraula