Vulp

Ord Wikipedia
Midar tar: navigaziun, tschertga
Vulp cotschna
Fox study 6.jpg
Vulp cotschna (Vulpes vulpes)
Classificaziun
Urden Carnivors (Carnivora)
Superfamiglia Canoidea
Famiglia Canidae
Tribus Vulpini
Gener Vulpes
Spezia Vulp cotschna
Num scientific
Vulpes vulpes
(Linnaeus, 1758)

La vulp cotschna (Vulpes vulpes) è il sulet represchentant da las vulps ch’è derasà en l’Europa Centrala; perquai vegn ella er numnada ‹vulp cumina› u – per ordinari – simplamain ‹vulp›. I sa tracta dal represchentant da la famiglia dals ‹chauns selvadis› (Canidae) il pli frequent en l’Europa.

Caracteristicas[modifitgar | modifitgar il code]

Caracteristicas generalas[modifitgar | modifitgar il code]

Las mesiras dal corp da la vulp varieschan fermamain tenor stagiun e derasaziun geografica. Il pais dal corp dal mastgel munta en media tranter 5,5 e 7,5 kg, quel da la femella tranter 5 e 6,5 kg. Animals pli grevs (fin a 14,5 kg) sa laschan cumprovar be darar. La lunghezza dal corp (senza la cua) munta tar ils mastgels a 65 fin 75 cm, tar las femellas tranter 62 e 68 cm; la lunghezza da la cua correspundenta è 35 fin 45 cm resp. 30 fin 42 cm.[1]

Chavazza d’ina vulp

Il pail è da la vart sura da colur cotschnenta, da la vart sut da colur alva. Il tun da la colur variescha tut tenor il territori da derasaziun e tanscha survart da mellen cotschnent fin ad in ferm cotschen brin e sutvart dad alv net fin grisch da plattamorta. Las parts sut da las chommas e las varts davos da las ureglias èn da colur naira. Tut en tut variescha la coluraziun dal pail vaira ferm. La cumbinaziun da colur la pli frequenta è la vart sura mellen cotschna, la gula alva ed il piz da la cua da colur naira. Ina varianta pli rara è tut en tut pli stgira, surtut da colur brin stgira cotschna, il venter e la gula alv grisch, entant ch’il piz da la cua alv manca. In’ulteriura varianta porta ina sdrima stgira che tanscha a moda traversala sur las spatlas e per lung dal dies.[2] E la vulp argientada è da colur grisch stgira fin naira. Mintg’onn mida la vulp duas giadas il pail. La primavaira a partir da l’entschatta avrigl perda ella il spess pail d’enviern; a medem temp sa sviluppa il pail da stad pli cler. Quel daventa visibel a partir da la fin d’avrigl vi dals ventrigls ed ha cuntanschì fin la fin zercladur las chommas, il venter e las varts. La midada dal pail cuntinuescha sur la fatscha ed il dies fin al piz da la cua, la quala vegn cuntanschida la fin avust. Pir il settember è il pail da stad cumplet. Gia l’october sa sviluppa alura puspè davent da las chommas sur la cua, il dies e la fatscha il pail d’enviern.[3]

Passidas[modifitgar | modifitgar il code]

La vulp enconuscha ils suandants pass:

  • Trot: Las passidas da las toppas davos èn spustadas da la vart cumpareglià cun quellas davant ch’èn pli u main da medema grondezza; la posiziun dal corp è levamain enclinada envers la direcziun da sa mover.
  • Svelt trot (‹ir en lingia guliva›): La vulp tschenta las toppas uschia che la toppa davos sanestra passa en la passida da la toppa davant dretga e viceversa. Da quai resulta in fastiz, tar il qual las improntas èn ordinadas sco vi d’ina corda (en ina distanza da mintgamai ca. 30 cm).
  • Fugia: La furma da las passidas e la lunghezza dal pass varieschan.
Passidas en la naiv

Las singulas improntas cun la balla principala, quatter ballas dals dets-pe e las griflas sumeglian quellas d’in pitschen chaun, ma sa differenzieschan da quellas tras la suandanta cumbinaziun da segns caracteristics:[4][5]

  • La passida da la vulp è lunghenta e da furma ovala; pervi dal pail spess po quella avair l’enviern ina furma radunda.
  • Las ballas dals dus dets-pe davant èn spustadas in pau enavant; lur urs davos sa chattan pli u main sin ina lingia (u in pau sur quella) cun l’ur davant da las ballas dals dets exteriurs (tar il chaun sa taglian questas lingias per ordinari).
  • La balla principala (davos) è plitost radunda; tar il chaun ha quella pli u main la furma d’in cor.
  • La distanza tranter la balla principala e quella dals dets-pe è relativamain gronda, damai che la balla principala sa chatta pli enavos che tar il chaun.

La passida d’in giat (domestic) è in pau pli pitschna, pli radunda e na mussa per ordinari naginas improntas da griflas.

Taunas da vulps abitadas enconusch’ins per il pli vi da restanzas da la preda che giaschan enturn, vi dal terren sablunus sco er vi da las passidas. La tipica odur da la vulp vegn savens descritta en la litteratura sco «odur da carnivor penetranta»[6]; l’impressiun dependa però vaira ferm dal singul observatur. L’odur en vischinanza da la tauna po derivar da marcaziuns d’urin a l’entrada e na munta betg automaticamain ch’i sa chattia ina vulp en la tauna.

Vusch[modifitgar | modifitgar il code]

Vulps disponan d’ina entira retscha d’expressiuns foneticas:[7]

  • In giappar da trais fin tschintg silbas (pli rauc ch’il chaun) «vov-vov-vov» cun accent sin la davosa silba è surtut d’udir tranter il december ed il favrer; quel serva probablamain a tegnair contact sur lungas distanzas.
  • In sbragir u ‹pliriez› extendì d’ina silba («vaaa») aud’ins savens dal temp da paregliaziun. Quel po vegnir pronunzià dad omaduas schlattainas, il pli savens probablamain da las femellas per carmalar ils mastgels.
  • In sun tremulant u plirar (surtut da l’animal subordinà) che po crescher fin tar in tgular è tipic cura che animals creschids salidan in l’auter.
  • In «c-c-c-c» mit è d’udir tar dispitas agressivas, tar chagniels che giogan u tar femellas che respundan ad in mastgel che tschertga sia favur.
  • Ina bufatga, rauca ramur sco in sburflar è d’udir cura che animals creschids salidan animals giuvens.
  • Il giappar dals animals creschids per avertir ils animals giuvens s’exprima en vischinanza sco in tusser mit; tar distanzas pli grondas sa transfurma quel en in giappar giz.

Urin[modifitgar | modifitgar il code]

L’urin da la vulp vegn duvrà sco liquid da marcaziun per cunfinar il territori.

Derasaziun e spazi da viver[modifitgar | modifitgar il code]

Territori da derasaziun[modifitgar | modifitgar il code]

Derasaziun da la vulp cotschna: zonas d’origin (verd), preschientscha intscherta (oransch), zonas d’introducziun (blau), nagina preschientscha (grisch)

Da tut ils carnivors che vivan en la natira ha la vulp il pli grond territori da derasaziun geografic. Las vulps pon viver tant en il nord dal circul polar sco er en regiuns bunamain tropicas. En l’America dal Nord cumparan ellas da las inslas Aleutinas fin en Terranova – cun excepziun da l’Arizona, da la Florida dal Sid e d’ina strivla che tanscha dad Alberta fin a Mexico. En l’Eurasia èn ellas da chasa da l’Irlanda fin a la Mar da Bering. En la mesadad dal 19avel tschientaner èn vulps cuminas vegnidas importadas nà da l’Engalterra en l’Australia per pudair pratitgar la chatscha da vulps tradiziunala. Ils bursalins indigens plitost plauns èn daventads ina leva preda. Oz è la vulp derasada en tut l’Australia cun excepziun dal Northern Territory e da las parts settentriunalas da Queensland. Gia il 1893 han ins pajà las emprimas premias per sajettar vulps. La Nova Zelanda è restada fin oz libra da vulps. En la Tasmania, ch’è en il fratemp medemamain vegnida colonisada, datti programs d’extirpar la vulp per motivs da protecziun da las spezias.[8]

Spazi da viver, grondezza dal territori da revier[modifitgar | modifitgar il code]

Areguard il nutriment è la vulp in’opportunista e na tschenta betg grondas pretensiuns. Guauds, prads, ers ed ultimamain er territoris abitads èn spazis da viver vaira differents ch’èn tuttina mintgin adattà en sia moda per la vulp.

Las emprimas vulps en citads èn vegnidas enconuschentas ils onns 1930 en l’aglomeraziun da Londra. Sco motiv vegn supponì il nov stil da bajegiar da quel temp ch’ha transfurmà territoris rurals en quartiers d’abitar cun autas cumparts da zonas verdas. En bleras citads englaisas situadas pli en il nord èn vulps da citad pir vegnidas observadas a partir dals onns 1980. A medem temp han ins er pudì observar vulps en citads grondas en l’Europa Continentala (p.ex. a Berlin, Oslo, Paris e Turitg). Questas observaziuns han ins l’emprim considerà sco cas singuls. Dapi ils onns 1990 èn talas populaziuns però er enconuschentas or da l’Australia, il Giapun e l’America dal Nord.[9]

Vulp cotschna amez la citad da Londra

La citad è attractiva per la vulp pervi da las suandantas purschidas:

  • Avunda spazis senza disturbi uman (la notg: santeris, parcs).
  • Structuras pitschnas.
  • In vast spectrum da mangiativas: mantuns da cumpost, lavadiras, fritgs, insects, mieurs, ratuns.
  • Lieus da retratga segirs (remisas, mantuns laina e.a.).
  • Ina chatscha da vulps sistematica sur in grond territori na sa lascha praticamain betg realisar.

Tut tenor las resursas ch’èn avant maun en ils singuls spazis da viver sa differenziescha l’utilisaziun dal spazi tras la vulp ed er la grondezza dal revier. En territoris da la Scandinavia cun pauca vivonda èn enconuschents reviers da fin a 3000 ha; en cuntradas avertas da l’Europa èn ils reviers bundant pli pitschens (200 fin 700 ha). En habitats da tempra urbana constatesch’ins ils pli pitschens reviers insumma (tranter 50 e be paucas ha). La tipica spessezza per vulps da citad munta a 2 fin 12 animals creschids per 100 hectaras.[10]

Moda da viver[modifitgar | modifitgar il code]

Reproducziun e svilup[modifitgar | modifitgar il code]

La vulp cuntanscha cun ca. 10 mais la madirezza sexuala. Las vulps sa pareglian ina giada l’onn. Il mastgel è abel da fructifitgar tranter il december ed il mars, la femella be dus fin trais dis durant il schaner u favrer. Da quel temp suonda il mastgel dominant d’ina gruppa sur pli lung temp ina femella per pudair surventscher precis en il dretg mument il cumportament da defensiun da quella; a medem temp sa rendan mastgels magari er en territoris vischins per sa paregliar là cun femellas (cf. il chapitel davart il cumportament social).[11]

Sco tar bleras spezias entaifer la famiglia dals Canidae (p.ex. er il luf) resta il mastgel magari suenter l’ejaculaziun sco tala anc fin in’ura cun il penis en la vagina da la femella. Durant tut quest temp resta il pèr unì stretgamain. Ins suppona che quai servia a segirar la paternitad.[12]

Tar relaziuns exteriuras stabilas ed en cas d’in’auta spessezza dals abitadis è la rata da reproducziun relativamain bassa. In’auta mortalitad (p.ex. en cas da chatscha) augmenta il dumber da mastgels che sa participeschan a la reproducziun; medemamain s’augmenta en quest cas il dumber d’animals pitschens tar mintga tratga.[13]

Vulps e chauns na sa laschan betg cruschar pervi da lur different dumber da cromosoms (vulp 34 fin 38; chaun domestic 78), e quai cumbain che omadus appartegnan a la famiglia dals Canidae.[14]

Construcziun da las taunas[modifitgar | modifitgar il code]

Entrada d’ina tauna

Las taunas da las vulps, construidas en la terra, disponan sper il vau principal ed il gnieu er anc da tunnels da fugia. La terra che sa rimna cun chavar vegn transportada or en il liber tranter las chommas, uschia ch’i sa furma davant l’entrada in mantun da terra. I vegn er avant che vulps surpiglian taunas da tais. E sche l’entira construcziun è gronda avunda, poi esser ch’era autras spezias d’animal sa trategnan a medem temp en quella (cf. il chapitel davart las relaziuns da la vulp tar autras spezias).[15]

Vulps pon però er s’ignivar sut cuschs, en sfessas u sut pavigliuns. Tenor retschertgas ch’èn vegnidas fatgas en la part da la citad Neukölln a Berlin vivevan radund 32 % da las vulps en taunas per propi; la gronda part cun 34 % furmavan edifizis, remisas e garaschas; ulteriurs abitadis èn stads mantuns da sablun, cumposts u mantuns da laina.[16]

Tgira dals pitschens[modifitgar | modifitgar il code]

Vulps giuvnas approfundadas en il gieu

Suenter in temp da purtanza da radund 50 dis parturescha la femella en media quatter fin sis pitschens. Quests chagniels paisan 80 fin 100 grams, vegnan sin il mund cun egls serrads e portan in pail spess da colur brin grischa. Suenter 12 fin 14 dis avran ils chagniels ils egls. Els vegnan tezzads quatter fin sis emnas e bandunan suenter ca. in mais l’emprima giada il zup. Da quel temp han els gia midà l’emprima giada il pail; els portan uss la tipica colur cotschnenta da vulp. Apaina ch’ils dents da latg cumparan, han las giuvnas vulps in grond desideri da morder vi da chaussas adattadas (p.ex. fists; en citads savens chalzers).[17]

Durant las emprimas emnas suenter la naschientscha banduna la femella be darar il zup. Surtut durant quel temp èsi il mastgel che proveda la femella cun nutriment. Igl è bain er pussaivel che la femella tira si persula ils chagniels; sche omadus geniturs (u auters commembers da la gruppa) han quità da la figlialanza, augmenta quai però las schanzas da surviver dals chagniels.[18]

Aspectativa da vita[modifitgar | modifitgar il code]

En fermanza pon vulps cuntanscher ina vegliadetgna da fin a 14 onns. La gronda part da las vulps moran però avant che avair cuntanschì in onn; savens èn 95 % dals animals d’ina populaziun betg pli vegls che quatter onns. Surtut l’atun e l’enviern è la mortalitad da vulps giuvnas auta (pervi da la chatscha e tras unfrendas da traffic durant la migraziun).[19]

Sco che retschertgas a Bristol han mussà, è la posiziun sociala colliada cun la vegliadetgna. Vulps da citad dominantas eran en media 4,5 onns pli veglias che animals sutordinads (vegliadetgna media 2,1 onn).

Structura sociala[modifitgar | modifitgar il code]

Fin en ils onns 1970 eran ins da l’avis che las vulps mainian ina vita solitaria en territoris ch’ellas defendian cunter auters members da la medema spezia. La fin dals onns 1970 han studis ch’èn vegnidas fatgs ad Oxford però mussà che las vulps vivevan là en famiglias ed avevan sviluppà in vast cumportament social. Il medem è en il fratemp er enconuschent or dad auters territoris.

Vulps vivan en gruppas da famiglia ed han ina vita sociala cumplitgada, da la quala ils detagls n’èn anc betg sclerids dal tuttafatg.[20] Il fundament da mintga gruppa furman in mastgel ed ina femella. Là nua che la mortalitad è bassa, po il pèr viver l’entira vita ensemen; nua che quella è auta, datti pli savens midadas. Sper il pèr reproducent pon appartegnair a la gruppa in u plirs individis da rang pli bass. Onns cun ina buna purschida da nutriment pon er femellas en posiziun subordinada survegnir pitschens. Tar ils individis en posiziun pli bassa sa tracti savens da descendents dal pèr da l’onn avant che n’èn betg ids davent ubain d’anteriurs individis en posiziun auta. Quels gidan la femella tar la tgira dals pitschens.

Retschertgas geneticas tar vulps da citad a Bristol han mussà en media ina fin trais tratgas per gruppa. Tant mastgels sco femellas sa paregliavan entaifer la gruppa cun dapli ch’in partenari; la consequenza da quai è ch’ina tratga pudeva avair plirs babs. Entaifer ina gruppa na sa paregliavan femellas dominantas betg cun mastgels en posiziun subordinada; mastgels dominants èn però sa paregliads cun femellas betg dominantas. Femellas dominantas e betg dominantas han er parturì chagniels da mastgels dominants e betg dominants d’autras gruppas. En cas d’ina bassa spessezza dals abitadis n’han betg pudì vegnir cumprovadas tratgas cun plirs babs ed er il dumber da tratgas, da las qualas il bab derivava d’ina autra gruppa è daventà pli pitschen.[21]

Il dumber da commembers da la gruppa en posiziun subordinada è variabel (fin 10 individis tar vulps da citad a Bristol); intginas gruppas consistan er be dal pèr reproducent. Gruppas che cumpiglian sper il pèr er auters commembers sa furman en cas da cundiziuns da l’ambient stabilas (p.ex. en cas d’ina bassa mortalitad) e d’ina vasta purschida da nutriment. Questas premissas èn savens ademplidas tar vulps che vivan en citads. La relaziun tranter las duas schlattainas era equilibrada en cas d’ina auta spessezza dals abitadis; en cas d’ina bassa spessezza era la cumpart da femellas pli auta.

Sper gruppas da famiglia datti er singuls mastgels che mainan ina vita nomada solitaria. Quels n’han nagin spazi d’acziun fix e pon surventscher lungas distanzas u er parter parts dal spazi d’acziun d’ina gruppa da famiglia, ma evitond tut contact cun commembers da quella.

Cumportament social tranter in pèr da vulps cotschnas

Las gruppas da vulps tiran a niz in spazi communabel; quel vegn per ordinari interpretà sco territori che vegn defendì cunter commembers d’autras gruppas. Gronds spazis d’acziun na sa laschan però betg defender cunter autras vulps cun la medema intensitad sco pitschens. Ensemen cun la grondezza dal spazi d’acziun crescha uschia en general er la cumpart dal territori che sa cruscha cun auters.[22]

Sper studis ch’èn vegnids fatgs en citads englaisas han ins er pudì cumprovar gruppas da famiglias en territoris rurals, per exempel en il Giura. Da l’autra vart ha in studi ch’è vegnì fatg en la regiun dal Feldberg (Baden-Württemberg) mussà – malgrà relaziuns externas stabilas – nagins indizis da la preschientscha da gruppas socialas, d’in cumportament d’evitar in l’auter u insumma da territorialitad. Las set vulps creschidas ch’èn vegnidas telemetradas a medem temp èn stadas fidaivlas al lieu. Ils reviers sa cuvrivan, e quai per part be pauc e per part quasi dal tuttafatg. En cas che las vulps s’entupavan pli savens, sa laschava quai explitgar cun il diever communabel da singuls secturs dal territori. Autras retschertgas – uschia supponan ils responsabels da quest studi – hajan discurrì d’in cumportament territorial en il cas ch’ils reviers sa cruschavan be pauc. Da resguardar saja però che vulps elegian lur abitadis er tenor auters criteris, sco per exempel la repartiziun da mangiativas. Partind da quest puntg da vista sa tracti en reviers che sa cruschan be apparentamain da la defensiun communabla d’in territori; medemamain na sa lascha il cumportament da las vulps en tals secturs er betg interpretar automaticamain sco indizis per la furmaziun da gruppas socialas.[23]

En tschertga da vivonda sa movan las vulps per ordinari a moda solitaria. Las retschertgas tar vulps da citad a Bristol han mussà entaifer gruppas da famiglias contacts relativamain curts. Pli lungs contacts hai dà per giugar u per tgirar in a l’auter il pail. En media è ina vulp sentupada cun mintga auter commember da la famiglia ina fin duas giadas entaifer 24 uras; l’enviern è questa quota s’augmentada sin fin a trais giadas per notg. La gronda part da quests inscunters èn sa splegads a moda amiaivla. Ina retschertga ch’è vegnida fatga en il Parc naziunal Bayerischer Wald ha percunter mussà be paucs contacts. Las vulps ch’èn vegnidas observadas han er evità en ils lieus cun la meglra purschida da vivonda il contact in cun l’auter. In’utilisaziun cuminaivla han ins observà be darar, e quai mo l’atun dal temp che la purschida da nutriment s’augmenta andetgamain tras puma crudada.

Tenor las retschertgas da Bristol bandunan dapli mastgels che femellas il territori dals geniturs. Quest pass fan per part er individis creschids. Schebain in individi migrescha u betg, dependa da plirs facturs. Sche la gruppa e la tratga da la quala l’individi derivan èn grondas, crescha la probabilitad che l’individi bandunia il territori. Anc pli tgunsch è quai il cas sche l’animal ha plitost in bass status social (il qual s’exprima per exempel en il dumber da contacts socials positivs sco la tgira dal pail vicendaivla). Il grad da relaziun tar il mastgel dominant na giugava nagina rolla, bain però la relaziun tar la femella dominanta: mastgels cun mammas dominantas gievan pli savens davent che mastgels cun mammas betg dominantas; femellas migrantas derivavan percunter pli savens da mammas betg dominantas.[24]

Nutriment[modifitgar | modifitgar il code]

Vulp ch’ha tschiffà ina mieur

La vulp è in magliatut che na fa betg grondas pretensiuns envers il pavel (cumportament opportunistic). En cas d’ina diminuziun da l’effectiv d’animals da preda mida ella a curta vista ses nutriment e sa cuntenta cun quai che sa lascha tschiffar tgunsch e che porscha avunda energia. La cumposiziun dal nutriment variescha uschia da lieu a lieu ed er tenor la stagiun. Impurtants animals da preda èn mieurs champestras ed almain en tschertas regiuns (p.ex. en la Camargue ed en intginas regiuns da l’Engalterra) cunigls. Verms da plievgia tschiffa la vulp surtut sin prads averts; pervi da lur cuntegn da grass e da proteins furman quels in nutriment ritg d’energia. Tar la lieur brina ed il chavriel n’è la vulp per ordinari betg abla da suatar animals creschids; ella tschiffa però animals giuvens ed animals vegls flaivlentads. Giaglinom che vegn tegnì en fermanza emprovan vulps surtut da tschiffar durant il temp da tratga, pia cura ch’il basegn da nutriment da la famiglia è pli grond.[25]

La stad giogan era fritgs in’impurtanta rolla; preferidas vegnan surtut sorts dultschas sco tschareschas, primblas e mirabellas. A la costa occidentala da l’Italia Centrala han ins constatà che las vulps sa nutreschan durant l’entir onn surtut da puma da ginaiver. Sper auters mammals contribueschan uschia er las vulps a la derasaziun da fritgs da plantas.

Er capiergnas pon giugar in’impurtanta rolla entaifer il nutriment da las vulps.

Tar vulps che vivan en citads furman funtaunas natiralas sco ruiders be ina pitschna cumpart dal pavel; enstagl domineschan fritgs cultivads, vanzadiras da cuschina sco er pavel da giats e d’utschels.

Vulps pon er zuppar pavel. Per quest intent vegn chavà en terren luc ina fora d’ina profunditad da 10 cm, mess lien il butin e cuvert quel cun terra e feglia. Pli tard vegn il zup puspè chattà cun agid da l’odurat.[26]

Relaziuns tar autras spezias[modifitgar | modifitgar il code]

Cumbain che lufs mangian be darar vulps e na fan per ordinari er betg chatscha sin ellas, mazzan els quellas tar mintga chaschun che sa porscha. En l’Italia han ins pudì mussar che vulps eviteschan zonas che vegnan frequentadas da lufs. En l’Alasca èn però er vegnidas enconuschentas relaziuns amiaivlas tranter vulp e luf: Là n’hai dà nagins indizis che lufs attatgian vulps. Il cuntrari: las vulps tiravan a niz las restanzas da preda ch’ils lufs laschavan enavos, entant che lufs engrondivan taunas da vulps per trair si lur agens pitschens. Percunter averteschan vulps adina en quel mument che lufs sa mussan en vischinanza da taunas cun chagniels.

Lufs-tscherver èn abels da tschiffar vulps. Retschertgas ch’èn vegnidas fatgas en Svezia ed en Spagna mussan che auts effectivs da lufs-tscherver pon tut tenor limitar l’effectiv da vulps.[27]

Chavriels creschids pon vulps tiers l’enviern sche grondas navaglias impedeschan quels da mitschar. Per ordinari fan els però be chatscha sin animals giuvens che n’han anc betg cuntanschì ina vegliadetgna da dus mais. Retschertgas ch’èn vegnidas fatgas en differents pajais e da different temp han cumprovà l’influenza da la vulp sin la populaziun da chavriels. Per la Planira Bernaisa vegn stimà ch’ina vulp mazzia ils mais matg fin fanadur en media 11 ansiels. En la Scandinavia è la populaziun da vulps sa decimada a moda drastica ils onns 1970 e 1980 pervi da rugna; en consequenza da quai è il dumber d’ansiels ch’accumpagnavan l’atun la mamma creschì per 30 procent. Tut en tut è l’effectiv da chavriels creschì per 64 procent. Sin l’insla norvegiaisa Jöa han vulps mazzà prest la mesadad dals ansiels durant lur emprims mais. Sin l’insla Storfosna, situada en vischinanza, na vivan naginas vulps; là moran en media 18 procent dals ansiels novnaschids. Sin l’insla Jöa è ultra da quai dà en egl che la vulp ha tschiffà bundant dapli ansiels che tschertgavan refugi sin pradas. Ins suppona che las vulps pudevan concluder dal cumportament da las chauras-chavriel nua ch’ils ansiels eran sa zuppads.[28]

Inscunter nocturn tranter ina vulp e dus tais

Tais e vulp pon trair si cun success lur pitschens en la medema tauna. Per part poi però er esser ch’ils animals giuvens da l’autra spezia vegnan mintgamai mazzads. Daventan las vulps giuvnas pli grondas e pli vivas, sa sentan ils tais savens disturbads e bandunan la tauna. Quai n’è però betg d’attribuir a l’atgna savur da las vulps. Retschertgas tar ina plazza da pavel e tar ina tauna abitada da tais (ma betg a medem temp da vulps) han mussà che la gronda part da las scuntradas tranter tais e vulps n’èn betg stadas agressivas. Tar scuntradas agressivas dominava il tais cun curtas attatgas sin la vulp senza contact corporal. Tar las plazzas da pavel han ils tais stgatschà pli savens las vulps che en vischinanza da las taunas. Uschiglio han las duas spezias ignorà ina l’autra. I dat er indizis che vulps tschertgian magari la vischinanza da tais; quai po esser collià cun la speranza che quels als mainan tar pavel.[29]

Er cun autras spezias sco il telpi, il cunigl selvadi u l’auca faschada èsi pussaivel che la vulp parta la tauna. En quest cas tegna la vulp en la proxima vischinanza da la tauna ina sort ‹pasch da chastè›, vul dir ch’ella lascha en paus animals da preda potenzials.[30]

Fiergnas melnas ed alvas emprovan d’evitar il contact cun vulps. Las vulps èn numnadamain ablas da tschiffar omaduas spezias. Da l’autra vart pon fiergnas melnas er tschiffar vulps giuvnas. Suenter ch’è prorutta durant ils onns 1980 la rugna en Svezia, è l’effectiv da vulps crudà, entant che l’effectiv da fiergnas melnas è creschì. Da quai suppon’ins che la vulp saja abla d’influenzar l’effectiv da fiergnas melnas tras predaziun. In’influenza negativa sin fiergnas melnas tras predaziun vegn er supponida per la Norvegia; percunter han retschertgas en Finlanda mussà nagina correlaziun correspundenta.[31]

En citads s’entaupan vulps e giats dumestis savens. Normalmain na fan quels betg cas in da l’auter. En cas da conflicts prenda per ordinari la vulp la fugia. Be darar datti cumbats e mo en situaziuns extraordinarias emprovan vulps da tschiffar giattels fitg giuvens u giats malsauns u fitg vegls. Ins ha er gia observà che vulps e giats giogan ensemen u stattan ensemen, ma er ch’els stgatschan in l’auter. – Il cumportament da chatscha da la vulp è sumegliant a quel dal giat, quai che sa mussa en la moda da s’avischinar a la preda tut a la mita e da sa bittar andetgamain sin quella. Ultra da quai raivan vulps meglier che autras spezias entaifer la famiglia dals Canidae. Zoologicamain tutgan vulps e giats bain tar differentas famiglias; ma pervi da lur spezialisaziun communabla sin pitschens ruiders sco animals da preda han els fatg tras en il decurs da l’evoluziun in svilup convergent.[32]

Tant per l’evla da la pizza sco er per l’evla da mar na tutgan las vulps betg tar ils animals da preda principals; ma omaduas spezias èn ablas da tschiffar vulps creschidas. Pivs tschiffan vulps giuvnas, entant che vulps creschidas n’appartegnan betg pli a lur spectrum da vivonda.

Parasits e malsognas[modifitgar | modifitgar il code]

En vulps europeicas èn vegnidas cumprovadas 55 differentas spezias da verms, mintgamai cun differents accents regiunals. Derasada vastamain è l’infestiun cun verms solitaris, surtut cun il verm plat da vulp. Daspera cumparan fils-serp e sco ectoparasits pileschs, raischens e chariels. Quests ultims pon chaschunar la rugna. Tar las infecziuns viralas tutgan tranter auter morva (popular: pesta da chauns) e frenesia (popular: ravgia da chauns).

En la populaziun da Berlin furman – sper la mort chaschunada tras il traffic motorisà – la morva e la rugna (pli baud er la frenesia) raschuns per sperditas pli grondas che limiteschan l’effectiv. A Bristol ha in’erupziun da la rugna reducì la populaziun locala entaifer dus onns per 95 procent.

Sistematica[modifitgar | modifitgar il code]

L’emprima descripziun scientifica da la vulp cotschna è cuntegnida en la dieschavla ediziun da la ‹Systema Naturae› da Carl von Linné da l’onn 1758.

La vulp cotschna u cumina tutga tar il gener Vulpes. Quella sa divida en bleras spezias che tanschan da la vulp polara sur la vulp nanina en il vest da l’America dal Nord fin al fennec, la vulp dal desert. Ed er la vulp cotschna sezza enconuscha, sper il taxon nominotipic Vulpes vulpes vulpes in’entir dumber da sutspezias: Vulpes vulpes alascensis, Vulpes vulpes anatolica, Vulpes vulpes arabica, Vulpes vulpes atlantica, Vulpes vulpes caucasica, Vulpes vulpes dorsalis, Vulpes vulpes montana, Vulpes vulpes rubricosa etc. (en tut radund 45).[33]

Utilisaziun, chatscha e protecziun[modifitgar | modifitgar il code]

Utilisaziun da la vulp[modifitgar | modifitgar il code]

Pail d’ina vulp cotschna europeica

Il pail da la vulp cotschna vegn utilisà en l’industria da vestgadira. La dumonda dependa mintgamai da la moda actuala e da l’acceptanza da pails en general. En farmas d’animals da pail vegnan surtut allevadas cumbinaziuns da colurs raras sco vulps argientadas u vulps tacladas.

En la medischina populara vegniva dir da vulp duvrà sco vomitiv. Fin en il temp medieval han ins er duvrà quel sco med cunter la tuberculosa.

Sin las Orcadas, davant la costa dal nord da la Scozia, han archeologs chattà indizis ch’ins allevava vulps en il temp da fier tardiv. Suenter l’assagl dals Vikings sin la Scozia (vers l’onn 800) para questa tradiziun d’esser ida a fin.

Chatscha[modifitgar | modifitgar il code]

En blers pajais vegn fatg a moda legala chatscha sin vulps. Savens vegn quella pratitgada en furma da chatscha sin il post.

En Germania han ins pratitgà la fin dals onns 1960 e fin viaden en ils onns 1970 ina gasatura da tut las taunas da vulps ch’èn stadas cuntanschiblas. Ensemen cun la derasaziun en massa d’estga da vaccinaziun vulev’ins uschia metter frain a la derasaziun da la frenesia. Unfrendas da la gasatura èn però surtut daventads tais. Cun il temp èsi reussì da far tschessar marcantamain ils cas da frenesia. Oz è la gasatura scumandada; grazia a l’ulteriura derasaziun d’estga da vaccinaziun ha la frenesia pudì vegnir extirpada en il fratemp.

Contestada è la chatscha da vulps en Gronda Britannia, nua che surtut la moda e maniera co che quella vegn pratitgada maina adina puspè a cuntraversas tranter protecturs d’animals e chatschaders. Dapi il 2005 è la chatscha a chaval cun rotschas da chauns scumandada.

Protecziun da las spezias[modifitgar | modifitgar il code]

Per prevegnir a collisiuns tranter utschels ed aviuns vegn ponderà da proteger u schizunt da promover intenziunadamain la preschientscha da vulps en il conturn da plazzas aviaticas.

Da l’autra vart vala la vulp per part sco in dals motivs principals per la diminuziun da l’effectiv d’utschels sco il vanel, la becassina da riva u la giaglina da taus. Perquai vegn promovì e realisà in management da predaturs sco strategia da protecziun da las spezias; en cas d’ina chatscha intensiva durant l’entir onn mussan quels tuttavia il success giavischà. Che la vulp fa da temp en temp intensivamain chatscha sin utschels para tut tenor d’esser collià cun ils ciclus dals effectivs da las mieurs-sfuigna.

Per part n’è però er cumprovada nagina gronda influenza da la vulp sin utschels che cuan per terra. E betg adina augmenta in management da predaturs la rata da survivenza da las spezias periclitadas. En cas che la spessezza da vulps sa diminuescha pon er mustailids remplazzar la cumpart da predaziun da la vulp. L’efficacitad d’in management da predaturs activ (cun mazzar ils predaturs) u passiv (cun midar las structuras dal habitat) sco mesira da protecziun da la natira è perquai contestada e sto vegnir giuditgada da cas en cas.[34]

Muntada culturala[modifitgar | modifitgar il code]

Religiun[modifitgar | modifitgar il code]

En la Bibla cumpara la vulp sco simbol per la cuntrada selvadia u er devastada che vegn perquai abitada dad ella, en pli sco animal nuschaivel u sco simbol per malizia e nauschadad (p.ex. Lucas 13,32). Jesus dovra la vulp – la quala ha almain ina tauna – sco cuntramaletg per si’atgna situaziun senza patria. Ina posiziun speziala ha la vulp en il Cudesch dals derschaders, nua ch’i vegn raquintà co che Simson dovra vulps per destruir funs dals adversaris.

En l’iconografia serva la vulp a persunifitgar il putgà.

Litteratura[modifitgar | modifitgar il code]

‹Reynard the fox›, illustraziun en in cudesch d’uffants dal 1869

Per tudestg è la vulp er enconuschenta sut la denominaziun ‹Reineke›. Quella deriva d’ina poesia latina da l’onn 1150 cun il titel ‹Ysegrimus›, en la quala la vulp cumpara sco ‹Reinardus›. L’onn 1175 ha Pierre Saint scrit il ‹Roman de Renard›. Quest’istorgia, pensada sco parodia sin il stil da viver curtais, attribuescha a la vulp ina rolla dubla sco canagl ed erox. En l’ulteriur decurs dal temp medieval èn istorgias cun ‹Reineke› sa derasadas vastamain. La vulp vegn represchentada sco faussa, vindicativa, stinada, maliziusa ed individualista. Enconuschenta è surtut daventada la versiun da Goethe da ‹Reineke Fuchs› da l’onn 1793.

En intginas regiuns dal territori da lingua tudestga vegn attribuida a la vulp ina rolla positiva sco vulp da Pasca: Là surpiglia ella, en rom dals usits da Pasca, la rolla da la lieur da Pasca da purtar ils ovs.

Er en il Giapun gioga la vulp ina rolla en la mitologia ed en fablas. En China na valeva ella betg be sco simbol per malizia e rampigns, mabain er per la seducziun erotica e per demonia. Numerus èn surtut ils raquints en ils quals umens sa laschan en cun ina bella dunna ch’è en vardad in spiert da vulp e che van a la malura.

Fin en il 20avel tschientaner ha dominà ina represchentaziun negativa da vulps en paraulas e cudeschs d’uffants. Exempels èn da chattar en las paraulas da Grimm, en l’istorgia da Nils Holgersson u en la chanzun d’uffants ‹Fuchs, du hast die Gans gestohlen›.

Istorgia culturala[modifitgar | modifitgar il code]

En lieus da chat preistorics en la Jordania ed en l’Israel han ins chattà ossa da vulps sco objects da fossa (per part en fossas d’uffants). Sco che chats or da las taunas dal Carmel (Israel) cumprovan, vegnivan er mangiadas da quel temp vulps. En l’Anatolia (Tirchia) han ins chattà l’illustraziun d’ina vulp en in lieu da chat archeologic che datescha da ca. 10 000 a.C.

Annotaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

  1. Alexander Wandeler, Peter Lüps: Vulpes vulpes (Linnaeus, 1758) – Rotfuchs. En: Michael Stubbe, Franz Krapp (ed.): Handbuch der Säugetiere Europas. Band 5: Raubsäuger – Carnivora (Fissipedia). Teil I: Canidae, Ursidae, Procyonidae, Mustelidae 1. Aula-Verlag, Wiesbaden 1993, p. 140.
  2. Felix Labhardt: Der Rotfuchs. Naturgeschichte, Ökologie und Verhalten dieses erstaunlichen Jagdwildes. Paul Parey Verlag, Hamburg 1990, ISBN 3-490-33812-X, p. 20.
  3. Felix Labhardt: Der Rotfuchs. Naturgeschichte, Ökologie und Verhalten dieses erstaunlichen Jagdwildes. Paul Parey Verlag, Hamburg 1990, ISBN 3-490-33812-X, p. 20.
  4. Miroslav Bouchner: Der Kosmos-Spurenführer. Spuren und Fährten einheimischer Tiere. Gondrom-Verlag, Blindlach 1996, p. 102s.
  5. Martin Hemmington: Foxwatching. In the Shadow of the Fox. Whittet Books, Stonham 1997, ISBN 1-873580-31-2, p. 22.
  6. Angelika Lang: Spuren und Fährten unserer Tiere. BLV Naturführer, Minca 1991, ISBN 3-405-13819-1, p. 116.
  7. David MacDonald: Unter Füchsen – Eine Verhaltensstudie. Knesebeck-Verlag, Minca 1993, ISBN 3-926901-63-2, p. 32.
  8. Cf. t.a. David MacDonald: Unter Füchsen – Eine Verhaltensstudie. Knesebeck-Verlag, Minca 1993, ISBN 3-926901-63-2.
  9. Sandra Gloor, Fabio Bontadina, Daniel Hegglin: Stadtfüchse – Ein Wildtier erobert den Siedlungsraum. Haupt-Verlag, Bern 2006, ISBN 3-258-07030-X, p. 39s.
  10. Cf. p. ex. Konstantin Börner: Untersuchungen zur Raumnutzung des Rotfuchses Vulpes vulpes (L., 1758) in verschiedenen anthropogen beeinflussten Lebensräumen Berlins und Brandenburgs. Dissertation Humboldt-Universität-Berlin. Mensch und Buch Verlag, Berlin 2014, ISBN 978-3-86387-500-8.
  11. Felix Labhardt: Der Rotfuchs. Naturgeschichte, Ökologie und Verhalten dieses erstaunlichen Jagdwildes. Paul Parey Verlag, Hamburg 1990, ISBN 3-490-33812-X, p. 64s.
  12. P.J. Baker, S.M. Funk, M.W. Bruford, S. Harris: Polygynandry in a red fox population: implications for the evolution of group living in canids? En: Behavioral Ecology, tom 15, 2004, p. 776.
  13. Felix Labhardt: Der Rotfuchs. Naturgeschichte, Ökologie und Verhalten dieses erstaunlichen Jagdwildes. Paul Parey Verlag, Hamburg 1990, ISBN 3-490-33812-X, p. 112.
  14. David MacDonald: Unter Füchsen – Eine Verhaltensstudie. Knesebeck-Verlag, Minca 1993, ISBN 3-926901-63-2, p. 17.
  15. David MacDonald: Unter Füchsen – Eine Verhaltensstudie. Knesebeck-Verlag, Minca 1993, ISBN 3-926901-63-2, p. 53.
  16. Konstantin Börner: Untersuchungen zur Raumnutzung des Rotfuchses Vulpes vulpes (L., 1758) in verschiedenen anthropogen beeinflussten Lebensräumen Berlins und Brandenburgs. Dissertation Humboldt-Universität-Berlin. Mensch und Buch Verlag, Berlin 2014, ISBN 978-3-86387-500-8, p. 15.
  17. Felix Labhardt: Der Rotfuchs. Naturgeschichte, Ökologie und Verhalten dieses erstaunlichen Jagdwildes. Paul Parey Verlag, Hamburg 1990, ISBN 3-490-33812-X, p. 70ss.
  18. Sandra Gloor, Fabio Bontadina, Daniel Hegglin: Stadtfüchse – Ein Wildtier erobert den Siedlungsraum. Haupt-Verlag, Bern 2006, p. 88.
  19. Felix Labhardt: Der Rotfuchs. Naturgeschichte, Ökologie und Verhalten dieses erstaunlichen Jagdwildes. Paul Parey Verlag, Hamburg 1990, ISBN 3-490-33812-X, p. 114.
  20. Stephen Harris, Phil Baker: Urban Foxes. 2. ed. Whittet Books, Suffolk 2001, ISBN 1-873580-51-7, p. 30ss.
  21. Graziella Iossa, Carl D. Soulsbury, Philip J. Baker, Keith J. Edwards, Stephen Harris: Behavioral changes associated with a population density decline in the facultatively social red fox. En: Behavioral Ecology, tom 20, 2009, p. 385–395.
  22. Jacek Goszczyńsk: Home ranges in red fox: territoriality diminishes with increasing area. En: Acta Theriologica, tom 47, supplement 1, 2002, p. 103–114.
  23. Thomas A.M. Kaphegyi: Untersuchungen zum Sozialverhalten des Rotfuchses (Vulpes vulpes L.). Dissertation der Forstwissenschaftlichen Fakultät der Albert-Ludwigs-Universität, Freiburg im Breisgau 2002, p. 76s., 85.
  24. Carl D. Soulsbury, Philip J. Baker, Graziella Iossa, Stephen Harris: Red Foxes (Vulpes vulpes). En: Stanley D. Gehrt, Seth P.D. Riley, Brian L. Cypher (ed.): Urban Carnivores. Ecology, Conflict, and Conservation. Hopkins University Press, Baltimore 2010, ISBN 978-0-8018-9389-6, p. 68.
  25. Felix Labhardt: Der Rotfuchs. Naturgeschichte, Ökologie und Verhalten dieses erstaunlichen Jagdwildes. Paul Parey Verlag, Hamburg 1990, ISBN 3-490-33812-X, p. 40ss.
  26. Felix Labhardt: Der Rotfuchs. Naturgeschichte, Ökologie und Verhalten dieses erstaunlichen Jagdwildes. Paul Parey Verlag, Hamburg 1990, ISBN 3-490-33812-X, p. 54.
  27. T.a. Jan Olof Helldin, O. Liberg, G. Gloersen: Lynx (Lynx lynx) killing red foxes (Vulpes vulpes) in boreal Sweden – frequency and population effects. En: Journal of Zoology, tom 270, 2006, p. 657–663.
  28. T.a. Reidar Andersen, Patrick Duncan, John D. C. Linnell (ed.): The European Roe Deer: The Biology of Success. Scandinavian University Press, Oslo 1998, ISBN 82-00-37682-6, p. 141–143.
  29. David MacDonald, Cristina D. Buesching, Pavel Stopka, Sandra E. Baker: Encounters between two sympatric carnivores: Red foxes (Vulpes vulpes) and European badgers (Meles meles). IEn: Journal of Zoology, tom 263, 2004, p. 385–392.
  30. Ekkehard Ophoven: Wildtierkunde. Biologie, Merkmale, Bejagung. Kosmos-Verlag, Stuttgart 2005, ISBN 3-440-10229-7, p. 48.
  31. T.a. E.R. Lindström, S.M. Brainerd, J.O. Helldin, K. Overskaug: Pine marten – red fox interactions: a case of intraguild predation? En: Annales Zoologici Fennici, tom 32, 1995, p. 123–130.
  32. Sandra Gloor, Fabio Bontadina, Daniel Hegglin: Stadtfüchse – Ein Wildtier erobert den Siedlungsraum. Haupt-Verlag, Berna 2006, p. 118.
  33. Don E. Wilson, DeeAnn M. Reeder (ed.): 11509 Vulpes vulpes. En: Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference, terza ed.
  34. M. Bolton, G. Tyler, K. Smith, R. Bamford: The impact of predator control on lapwing Vanellus vanellus breeding success on wet grassland nature reserves. En: Journal of Applied Ecology, 44 (3), 2007, p. 534–544.

Litteratura[modifitgar | modifitgar il code]

Zoologia

  • Alexander Wandeler, Peter Lüps: Vulpes vulpes (Linnaeus, 1758) – Rotfuchs. En: Michael Stubbe, Franz Krapp (ed.): Handbuch der Säugetiere Europas. Tom 5: Raubsäuger – Carnivora (Fissipedia). Teil I: Canidae, Ursidae, Procyonidae, Mustelidae 1. Aula-Verlag, Wiesbaden 1993, p. 139–193.
  • Felix Labhardt: Der Rotfuchs. Naturgeschichte, Ökologie und Verhalten dieses erstaunlichen Jagdwildes. Paul Parey Verlag, Hamburg 1990, ISBN 3-490-33812-X.
  • David MacDonald: Unter Füchsen – Eine Verhaltensstudie. Knesebeck-Verlag, Minca 1993, ISBN 3-926901-63-2.
  • Maria Schnaitl, Sylvia Stürzer: Rotfuchs (Vulpes vulpes) und Dachs (Meles meles) im Nationalpark Bayerischer Wald. Raumnutzungsverhalten und Habitatwahl in einem geschlossenen Waldgebiet. (= Nationalpark Bayerischer Wald, carnet 18). 2009, ISBN 3-930977-32-X, p. 104–105.

Vulps che vivan en citads

  • Sandra Gloor, Fabio Bontadina, Daniel Hegglin: Stadtfüchse – Ein Wildtier erobert den Siedlungsraum. Haupt-Verlag, Bern 2006.
  • Stephen Harris, Phil Baker: Urban Foxes. Whittet Books, Suffolk 2001.
  • Trevor Williams, Andrew Wilson: Unearthing the urban fox. The Fox Project, Tonbridge 2000, United Kingdom.

La vulp en la cultura narrativa

  • Rudolf Schenda: Fuchs. En: Das ABC der Tiere. Märchen, Mythen und Geschichten. C.H. Beck Verlag, Minca 1995, p. 105–111.
  • Hans-Jörg Uther: Fuchs. En: Enzyklopädie des Märchens, tom 5, Berlin 1987, p. 447–478.

Colliaziuns[modifitgar | modifitgar il code]

Commons Commons: Vulp cotschna – Collecziun da maletgs, videos e datotecas d'audio