Baviera

Ord Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
Freistaat Bayern
Streifenflagge des Freistaates Bayern

 e  Rautenflagge des Freistaates Bayern

Großes Staatswappen des Freistaates Bayern
Bundesland Bayern in Deutschland
Datas fundamentalas
Lingua Tudestg
Chapitala Minca (München)
Furma da stadi Republica parlamentaria, regiun part-survean da la Germania
Surfatscha 70'551,57 km² (1.)
Abitants 12'843'514 (2.)
(30 da zercladur 2015)
Spessezza 180 abitants per km² (11avel)
PNB
 - Total
 - Purziun dal PNB tudestg
2005
403'709 mia. €
18 %
Quota da dischoccupaziun 3,4% ( favr. 2018)[1]
Imni Gott mit dir, du Land der Bayern
Debits 1'851 € per abitant (fin 2005)
Debits en total 21,24 mia. € (2004)
ISO 3166-2 DE-BY
Website www.bayern.de
Politica
Ministerpräsident Markus Söder (CSU)
(dapi ils 16 da mars 2018)
Presidenta dal parlament Barbara Stamm (CSU)
Partida regenta CSU
repartiziun dals sezs CSU 101

SPD 42

FW 19

Grüne 18

Dav. elecziuns 15.09.2013
Prox. elecziuns 14.10.2018
Represchentanza parlamentara
Vuschs en il Bundesrat: 6
Districts administrativs
Bayern-Regierungsbezirke.png

La Baviera (Bayern), uffizialmain numnà Stadi liber da la Baviera[1] (Freistaat Bayern) è in Land en il sidost da la Germania. La Baviera è il pli grond Land tudestg ed occupa la segunda plazza tenor il dumber d'abitants davos il Rain dal Nord-Vestfalia. En il sid e sidost cunfina la Baviera cun l'Austria, en il Lai Bodan cun la Svizra ed en l'ost cun la Republica Tscheca. La Baviera cunfina plinavant cun ils pajais federativs Baden-Württemberg, Hessen, Thüringen e Saxonia. La chapitala da la Baviera è la metropola Minca (München) en la Baviera Auta (Oberbayern).

Tradiziunalmain sa divida la Baviera en ils trais parts Franconia (oz ils districts administrativs Franconia Auta, Mesauna e Bassa), Svevia (district administrativ da medem num) ed Altbayern (districts administrativs Aut Palatinat, Baviera Auta e Bassa). Las regiuns istoricamain, culturalmain e linguisticamain „nunbavaraisas“, pia la Franconia e la Svevia, s'extentan dentant sur ils cunfins da la Baviera ora, en ils Länder limitrofs Thüringen e Baden-Württemberg.

Geografia[modifitgar | modifitgar il code]

Regiuns[modifitgar | modifitgar il code]

La Baviera sa chatta en il sid da la Germania e cumprenda:

Il punct il pli bass da la Baviera sa chatta sin 107 m a Kahl am Main (Franconia Bassa), il punct il pli aut è il piz da la Zugspitze (2'962 m), la pli auta muntogna da la Germania che sa chatta en il Wettersteingebirge (circul da Garmisch-Partenkirchen).

Vesair era: Glista da las muntognas en Baviera e Glista da las regiuns en Baviera

Auas[modifitgar | modifitgar il code]

Il flum principal è il Danubi ch'entra a Passau en l'Austria. Ses pli gronds affluents en Baviera èn (dal vest):

Ils emprims quatter naschan en las Alps e transportan dapli aua. L'En transporta (pervia da ses curs superiur lung) tar sia sbuccada sper Passau per il solit in pau dapli aua ch'il Danubi. Era il Lech surpassa da temp en temp il Danubi.

La pli gronda part da la Franconia vegn drenada dal Main e ses flums laterals (Regnitz e Tauber da la sanestra, e la Fränkische Saale da la dretga) vers il vest en il Rain. En il nordost da la Franconia Auta naschan ils flums laterals sanesters da l'Elba (Elbe), la Sächsische Saale e l'Eger.

Vesair era: Glista dals flums en Baviera e Glista dals lais en Baviera

Protecziun da la natira[modifitgar | modifitgar il code]

In Bavaria sa chatta il parc naziunal "Bayerischer Wald" e il parc Naziunal "Berchdesgaden". Igl exista mendemamain 18 parcs naturals. Il parc pli attempà es il Naturpark Altmühltal (1969). In Bavaria sun 603 territori natiral protegì, 702 territori sut protecziun da la cuntrada, 674 territori sut protecziun FFH, 84 reservats d'utschels dal UE, 160 reservats e pli dal 3´400 geotops.

Utilisaziun dal terren[modifitgar | modifitgar il code]

84,2 proschents dal terren sun utilisada per la agricultura. 11,5 proschents sun utilisada sun des regiuns da l´abitadi e dal trafic. [2]

Referenzas[modifitgar | modifitgar il code]

  1. cfr. l'artitgel «Germania» en il Lexicon istoric retic