Sutsilvan e egn digls idioms rumàntschs egl Grischùn. Quegl idiom vegn dascurieus ella Sutselva. Il Sutsilvan e igl ple pign idiom ed ascheia eara igl ple periclitau idiom rumàntsch. Me ainta Schons ed oravànttut sen la Muntogna da Schons vegn igl lungatg ànc do anavànt agls giuvens, laaint a Donat stat la unica scola secundara sutsilvana.
Igl Sutsilvan vean oz ànc bagliafo plagn veta a Trin, Domat, Razegn a sen la Muntogna da Schons. L'amprema ovra per sutsilvan e cumparida bòld, me egna grammatica ad ortografeia unificada e per tard savundada antras Giuseppe Gangale ad e betg vagnida duvrada egn tut las vischnàncas, blearas vischnàncas han salvo il sursilvan standardiso sco lungatg da scartira. Gl'onn 1601 publitgescha Daniel Bonifaci da Farschno seas amprem cudesch in Romaunsch, egna translaziùn dad in'ovra evangelica da Johann Pontisella, pardicànt a Cuera. E satracta d'egn cudeschet da scola en furma d'egn catecissem ad e gl'amprem mussamaint egn rumàntsch renan near tumleastgegn. Quella scartira fuss stada egn bùn fundamaint per egn rumàntsch uniformo, culieava igl autur tànatànt elemaints ladegns a renans.[1] Igl martgieu da Cuera era per var 100 ons exponieu ad egna germanisaziun pli largia ca veva antschiet piglver per cun igl Barschamaint da Cuera da 1464.
Actualmeing dat e betg egn scrivànt sutsilvan, me Casper Nicca e egn cunsiderabel zineast rumàntsch a Bartolomé Tscharner e raspunsabel per numerusas translàziuns. Impurtànts scrivànts earan trànter oters: Giahannes Barandun, Mattli Conrad, Tani Dolf, Tumasch Dolf, Giuseppe Gangale, Steafan Loringett, Schamun Mani, Curo Mani a Jacob Michael.
